El proper dissabte, 1 de març, Aulodia organitza al col·legi El Pilar de València, les XII Jornades sobre Educació musical.
Edgar Varèse va compondre Ionisation. El compositor francès pensava que la percussió té els seus propis sistemes sanguinis. Fou un explorador del ritme, un aventurer que va sentir l’emoció interna del batec del pols.
Anne Maria Brodersen (1863-1945), dibuixant i escultora danesa va tenir una forta relació amb la música. Casada amb el compositor danès Carl Nielsen va dissenyar la portada de Hymnus Amoris en la reducció per piano.
Jorge Luís Borges va pronunciar sis conferències en anglès a la Universitat de Harvard, el curs 1967/68. L’editorial Crítica va publicar el maig del 2001, en la seva tercera edició, el llibre que recull aquelles conferències amb el títol:
Saxo Nocturn
Charles Ives, compositor americà, va compondre el 1906 “Two contemplations” La primera és The Unanswered Question. Un solo de trompeta ens atorga l’elegància sonora enmig d’un entramat on persisteix l’eterna pregunta davant els desafiaments que porta la vida. Una composició que convida a la serenitat.
El 9 de febrer de 1908, es va inaugurar el Palau de la Música Catalana.
Gràcies al meu bon amic Giroaj , que m’ha fet arribar la informació de l’article publicat a La Vanguardia(11/02/1008), us presento un petit resum de la interessant entrevista amb el neuròleg i músic MICHEL THAUT.
Giacinto Scelsi és un compositor que sempre em sorprèn agradablement, per la seva pluralitat expressiva. Ara es presenta a l’editorial Actes Sud un recull de poemes i meditacions del compositor: L'HOMME DU SON.
Un home que treu so dels llocs més inversemblants.
Blanche Selva fou una pianista que va viure força temporades a Barcelona. Va estrenar el primer quadern de Iberia de Isaac Albéniz a la Sala Pleyel de París el 1906 .
A Sonarium, la secció de webdemusica que coordina el compositor Josep Sanz, trobareu una nova entrevista. Una interessant trobada amb el compositor i director d’orquestra Nacho de Paz.
El realitzador alemany Michael Meert és conegut per les seves abstraccions musicals a través del cinema. Ja porta uns quans anys dirigint vídeos experimentals i documentals dedicats a Manuel de Falla i el seu gran amic Federico García Lorca ( no fa gaire han sortit editades les cartes de la seva mare, Vicenta Lorca), a Isaac Albéniz, a Maurice Ravel, entre mots d’altres. La darrera pel·lícula ens parla del jove Beethoven. Podeu veure força informació de la seva llarga dedicació a la música al seu web.
El dossier de la publicació francesa ResMusica està dedicat al compositor alemany Karlheinz Stockhausen (1928-2007)
A la galeria d’art Spaightwood Galleries, he trobat diverses obres del pintor rus Mark Zakharovich Shagal en què hi és present la música.
El website US Opera té una selecció d’òperes, algunes d’elles gens conegudes, però no per això de menys qualitat.
Jaume Pahisa, compositor català i biògraf de Manuel de Falla, va escriure “Vida y obra de Manuel de Falla” Ricordi Americana, 1947, i una segona edició ampliada l’any 1956.
Pahissa, republicà convençut, s’exilià a Buenos Aires l’any 1937, i va compondre la Cantata en la tumba de García Lorca estrenada per la companyia de Margarida Xirgu.
Fou al continent americà on Pahissa va mantenir nombroses converses amb Manuel de Falla que van ser la llavor de l’excel·lent biografia, escrita per Pahissa, sobre el compositor gadità. Sembla ser, que Falla va fer les correccions del llibre amb el seu estil especialment precís.
Quaintance Eaton fou una escriptora de llibres i articles d’òpera i va contribuir a enriquir el saber enciclopèdic de l’òpera. Va viure, pràcticament, tot el segle XX (1901-1992). El 1957 va escriure el llibre Opera Caravan en què explica anècdotes de la Metropolitan Opera de New York.
Ahir, el diari La Vanguardia, es va publicar una entrevista al neurocientífic investigador de la Universitat de Upsala.
Viuen al sud de Moçambic i són conegudes per la seva música d’orquestra.
Webdemusica acaba de publicar un article sobre música i neurociència.
L'Assemblea General de les Nacions Unides, ha decidit que el 2008 sigui l'Any Internacional del Planeta Terra. Una proposta que potser ens farà reflexionar sobre el canvi climàtic.
El temps de Bergson (filòsof) i el temps de Debussy (compositor) coincideixen en el formalisme. Bergson volia trobar una “estètica musical” que omplís de contingut la forma i el tempo musical, temps i duració dins la metàfora espacial. La utilització de la metàfora fou un dels trets del seu pensament filosòfic.
El darrer programa de “La noche temática” emesa per la cadena pública TVE 2, va emetre un excel·lent documental (realitzat el 2002) en què les famoses de Hollywood parlen : Fan una crítica ferotge de la utilització que els directius de les produccions americanes fan de la joventut (del cos) de les actrius, sense cap mena d’escrúpol. Alguna d’elles els van deixar galdosos.
EL AGUA ENSIMISMADA...
El concert del pintor holandès Jan Vermeer, és una obra pictòrica on la mirada sobre la música es converteix en una narració plena de simbologia.
Fou el llibre que va escriure Guido d’Arezzo a petició de Theodald, el bisbe que va lluitar en contra dels abusos del poder secular de l’època i que va rebre amb els braços oberts al desterrat Guido.
Del Montseny és un deliciós llibre que parla de El myosottis, la flor de no-m’oblidis (una flor preciosa, per cert), de flobiols i cornamuses, de silencis silenciosos, d’estats d’ànim i de la gent de la muntanya del Montseny.
El projecte Tape , és un programa de cooperació que vol preservar el material audiovisual que s’ha produït en el decurs del el segle XX; una documentació que dóna testimoni de fets històrics que constitueixen la nostra memòria col·lectiva.
Si fa uns dies, us parlava d’un altre Orfeu, avui us parlo del diàleg interior dramàtic sobre el sentiment de pèrdua. Una nova Euridice, la de Claudio Magris.
Pier Paolo Pasolini s’acosta a la tragèdia grega d’Eurípides -el dramaturg de les passions- amb la pel·lícula Medea.
És el títol d’un concert-exposició del col·laborador de webdemusica,
Entrades
Comentaris
