diumenge, de desembre 24, 2006

Fins el 2007

Sol és qui no té ningú
que l'habiti, però tu,
ple de records de la vida,
no te'n facis el dejú,
que ets soledat compartida.

A hores petites, Joan Vinyoli. Editorial Crítica,1981

divendres, de desembre 22, 2006

Anton Txèkhov i un piano

Anton Pavlovič Čekhov, escriptor de l'ànima i metge rural, va néixer a Taganrog el 1860. Fill de pare alcohòlic i amb una vida personal molt turmentada.
En una ocasió va dir que la seva esposa era la medicina i la seva amant la literatura.
El 1892 es va traslladar a viure a Mélijovo amb tres cavalls, una vaca, quatre ànecs, dos gossos i un piano. Allà va escriure Čajka ('La gavina', 1896).
Es va casar amb l'actriu Olga L. Knipper ; al seu casament no va convidar ningú de la seva família.
Txèkhov i Gor'kij sovintejaven la casa de Tolstoj, a Crimea. Tots tres varen cultivar una bona amistat.

dijous, de desembre 21, 2006

L'Atlàntida

L'Atlàntida és el poema èpic de Jacint Verdaguer que va suscitar a Manuel de Falla la composició d'una cantata escènica en llengua catalana, amb un pròleg i tres parts.

I, obrint el llibre immens de sa memòria,
descabdella el fil d'or d'aquesta història,
de perles d'Occident pur enfilai;
i el jove, per qui Europa era poc ampla,
de l'ànima les ales més eixampla,
com l'àliga marina al prendre espai.

Manuel de Falla va deixar inacabada la cantata.
Sis anys abans de la seva mort a la seva casa de Alta Gracia (Argentina), una emissora de ràdio de Buenos Aires va fer un enregistrament de la seva veu i la seva música el 15 de desembre de 1940. Sembla ser que és l'únic testimoni sonor del compositor gadità.
http://www.geocities.com/Athens/Parthenon/1467/verdaguer.html
http://www.manueldefalla.com/
http://platea.pntic.mec.es/jgarci1/mdefalla.htm

dimecres, de desembre 20, 2006

L'Ocarina

Una flauta amb volum, feta de terra cuita, o de procellana o de metall. L’ocarina és present a les cultures de l’ Amèrica precolombina, també en trobem antecedents a la Xina i sobretot és molt coneguda als Balcans.Es tracta d'una flauta globular amb deu forats.
La pel·lícula de Bernardo Bertolucci, Novecento, té una escena festiva en què el compositor Ennio Morricone fa sonar una agradable música d'ocarines.

http://www.funjdiaz.net/museo/ficha.cfm?id=9
http://fresno.cnice.mecd.es/~gmat0002/instrumentos/ocarina.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Ocarina

dimarts, de desembre 19, 2006

Aureli Capmany

Barceloní, activista de la cultura, músic, pedagog i especialment desconegut.
Un autodidacte que va ser capaç d'editar i difondre una gran documentació de la cultura catalana. El 1901, es comença a publicar el Cançoner Popular, i el 3 de gener de 1904 surt al carrer el primer número de la revista infantil En Patufet.
Aureli Capmany va ser fundador de l'Orfeó Català, de En Patufet, de l'Esbart Català de Dansaires.Va treballar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Fins la seva mort, el 1954, es va mantenir actiu; assessorant i col·laborant en molts projectes culturals que van enriquir la seva trajectòria professional i humana.
http://www.esbartcatala.org/historia.html
http://www.xtec.es/~malons22/patufet/aurelicapmany.htm

dilluns, de desembre 18, 2006

George Méliès

El 28 de desembre de 1895, George Méliès va ser convidat pels germans Lumière a la presentació d'una màquina il·lusionista.
A partir d'aquell moment, el geni creatiu de Méliès va començar una febril recerca de nous enginys per a perfeccionar allò que en diem cinematògraf.
El 1902, va realitzar el curt "Le Voyage dans la Lune" inspirat en la novel·la de Jules Verne. Fou el primer film de ficció i va ocasionar un esdeveniment mundial.
En el blog de La Bibliothèque électronique du Québec podem veure el vídeo d'aquesta narració cinematogràfica que va marcar una etapa en la història del cinema.
http://jydupuis.apinc.org/dotclear/index.php/2006/12/07/503-le-voyage-dans-la-lune

divendres, de desembre 15, 2006

Aniversari

Aniversari

És l'any que en faig quaranta-cinc.
Un cop de puny de gemmes fredes.
Del que vaig ser, només en tinc
aquest murmurejar de sedes.

Com púgils pàl·lids en un ring,
esllavissades les monedes
amb què barata el cel de zinc
un blau esvaït d'illes Medes.

Perdedores a l'ull, anyades,
amb crits de guatlles i de fades,
al bosc intempestiu d'ahir!

Rauca, la claredat despulla
l'ànima verda de la fulla:
la mort afina un or en mi.


Pere Gimferrer
http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=
4&tipus=1&subtipus=2&idpoema=257

dimecres, de desembre 13, 2006

T. Capote i G. Gershwin

L'escriptor americà, Truman Capote, va descriure en el llibre "Se oyen las musas", la gira a Moscou de la companyia Everyman Opera que va interpretar, per primera vegada, en un intercanvi cultural entre la URSS i els EEUU, l'òpera de George Gershwin, "Porgy and Bess".
Truman Capote va explorar el periodisme com a recerca estilística per a fer descripcions de viatges, i fou així com va publicar, el 1956, el llibre ple d'humor i d'ironia "The Muses Are Heard"
http://www.elmeollo.net/website/meollo/detalle.php?idc=11&ida=8
http://en.wikipedia.org/wiki/Truman_Capote

dimarts, de desembre 12, 2006

Mans que fan música

Les mans que fan música són unes belles fotografies del bloc Le regard de James. Una mirada que escolta. Una delicadesa que executa el so.
El divendres, 8 de desembre, en Ricard va anotar en el seu "Quadern de sons" una descoberta documentada.
http://leregard2james.over-blog.com/6-archive-5-2006.html

dilluns, de desembre 11, 2006

Ciril i Metodi


Ciril i Metodi, els dos germans de la Tessalònica, van arribar a Bulgària després de l'any 885 a complir un mandat: ells van crear l'alfabet glagolític, una escriptura eslava amb trets molt exòtics. Amb el pas del temps, se l'ha anomenat alfabet ciríl·lic.
L'escriptura cal·ligràfica duu a les seves entranyes la gènesi d'una voluntat creadora que defineix molt bé la bellesa eslava. Algunes de les seves lletres tenen una forma extravagant i una sonoritat que engendra la música de la paraula; són una arquitectura dels signes que esdevenen el símbol de la comunicació escrita. Tot, tot el conjunt dins una cal·ligrafia suggerent.

dijous, de desembre 07, 2006

Jordi Savall

La setmana passada es va concedir el doctorat Honoris causa de la Universitat de Barcelona al músic Jordi Savall. El músic català va dir unes paraules que l'honoren, sense cap mena de dubte:

"El control del poder, tant si és legal com si no ho és, obliga sempre a una lluita despietada en la qual les veus més coratjoses i les persones més desvalgudes són les que paguen el tribut més alt".

article de Joan Solà
http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/07/294494.htm
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/interviews/1999/06/184.php

dimarts, de desembre 05, 2006

La complexitat de l'escolta

Sento un senyal acústic, periòdic, de mitjana intensitat, enmig de l'ambient sonor que hi ha al despatx. Em giro a l'esquerra: és el telèfon.
Agafo l'auricular, escolto un nou senyal acústic.
És la veu d'un home, d'uns 30 o 40 anys, de registre greu, parla de pressa, percebo la seva respiració, expressa uns mots amb força intensitat, paraules agudes i greus, les diu en un moment, sons i silencis entrellaçats, reconec la veu,... (He rebut tota aquesta informació en pocs segons). Li responc amb monosíl·labs per indicar que l'estic escoltant.
En el decurs de tot aquest missatge sonor, mentre l'escolto, una part meva es dirigeix a comprendre el missatge que em vol comunicar l'home que m'està trucant.
Tot això: un munt d'informació, alhora.

L'escolta sempre és complexa...

dilluns, de desembre 04, 2006

Escoltem quan llegim?

Quan llegim una partitura, sigui per a un instrument o per a orquestra, escoltem la música que hi ha escrita. O la imaginem?

divendres, de desembre 01, 2006

La Transfiguració

Preobrazhenski Monastery, a la vora del riu Yantra, és el monestir de la transfiguració. El va fundar el 1630 un jueu convers anomenat Ivan Alksandâr.
Bulgària fou cristiana cap el segle IX. A Sofia es conserva una important col·lecció de música jueva búlgara.
Arnold Schoenberg, el creador del dodecatonisme, deuria intuir la seva pròpia transfiguració compositiva. "La Nit transfigurada" és una profunda i bella partitura escrita per a cordes, i que recorda el clarobscur.
Les icones també representen el món transfigurat, perquè expressen una materialitat irreal.
Apareix l'espai bidimensional però en cap cas el relleu o la profunditat. Les icones ortodoxes presenten una perspectiva diferent a la iconografia occidental: la perspectiva està invertida, és a dir, que el punt de fuga està a l'exterior del quadre.
Curiosa intenció constructiva.