divendres, de desembre 21, 2007

Columnes d'hores de Maria Àngels Anglada


El vent

Aquesta nit escolto el vent
On xiula el crit de tots els homes
Que ja han mudat la pell d’infant
I ara no poden riure en somnis.

Quin fred- em dic- quan sento el Temps
Apilar anuncis de flors tendres,
Cremar en focs tebis de tardor
Un parpelleig de primavera.



Columnes d’hores (1956-1990). Maria Àngels Anglada
1990, Columna, S.A.

dimecres, de desembre 19, 2007

Idees per als gestors culturals


Una magnifica bibliografia de llibres de música. Una selecció per els i les més joves.
És una selecció de la revista francesa Anaclase.
Idees...(per si de cas)

dimarts, de desembre 18, 2007

Debussy i Bergson


El temps de Bergson (filòsof) i el temps de Debussy (compositor) coincideixen en el formalisme. Bergson volia trobar una “estètica musical” que omplís de contingut la forma i el tempo musical, temps i duració dins la metàfora espacial. La utilització de la metàfora fou un dels trets del seu pensament filosòfic.
Debussy va endinsar-se a través de la poètica en l’obra “El mar” per expressar la seva idea de tempo. Un compositor que va tenir una relació especial amb el ritme.
Bergson i Debussy dos creadors a l’entorn de la música.



dilluns, de desembre 17, 2007

Les famoses parlen

El darrer programa de “La noche temática” emesa per la cadena pública TVE 2, va emetre un excel·lent documental (realitzat el 2002) en què les famoses de Hollywood parlen : Fan una crítica ferotge de la utilització que els directius de les produccions americanes fan de la joventut (del cos) de les actrius, sense cap mena d’escrúpol. Alguna d’elles els van deixar galdosos.
Buscando a Debra Winger és el documental que va dirigir Rossana Arquette.
La Arquette fa una denúncia social i laboral amb la veu d’un grup nombrós d’actrius (33 actrius) famoses que enumeren i relaten els greus problemes que van haver de suportar i superar, per a fer compatible la seva vida laboral i la seva vida personal. Són actrius que ja no són joves.
I es que, molt sovint, la societat àvida i tafanera de les vides de les altres, no vol acceptar i comprendre, que les famoses també són persones.

divendres, de desembre 14, 2007

Stockhausen i la consciència musical


“¿De qué esfera se trata?

Del auditorio esférico proyectado por mí y construido por el arquitecto berlinés Bornemann por encargo del gobierno alemán para la específica divulgación de mis obras en la Exposición Universal de Osaka. Esta esfera fue utilizada todas las mañanas, a lo largo de seis meses seguidos, para la audición de cintas de otros compositores alemanes, mientras que de las dos y media de la tarde a las diez de la noche yo personalmente, junto con 21 solistas, ejecutaba mi música. El auditorio era capaz de percibir la proyección acústica de un piano como si me encontrase dentro del instrumento gracias a los altavoces situados a los lados de la plataforma-platea, en la franja ecuatorial de la esfera y a suficiente distancia para que el sonido llegase al público desde todas las partes. Desde arriba, desde abajo y desde los lados.”

STOCKHAUSEN, Entrevista sobre el genio musical. Mya Tannenbaum
Editorial Turner

dimecres, de desembre 12, 2007

Pensaments

...La música es so
el so és musica...

dimarts, de desembre 11, 2007

Fer Música

¿Qué se sabe de lo que se hace cuando se hace música?

La lección de música . Pascal Quignard
Editorial Funambulista, 2005

dilluns, de desembre 10, 2007

El agua ensimismada

EL AGUA ENSIMISMADA...
Para Edison Simons

El agua ensimismada
¿piensa o sueña? El árbol que se inclina buscando sus raíces
el horizonte, ese fuego intocado
¿se piensan o se sueñan?
El mármol fue ave alguna vez,
El oro llama;
El cristal aire o
Lágrima
¿Lloran su perdido aliento?
¿Acaso son memoria de sí mismos
y detenidos se contemplan ya para siempre?
Si tu me miras, ¿qué queda?


María Zambrano

dimecres, de desembre 05, 2007

El concert de Vermeer

El concert del pintor holandès Jan Vermeer, és una obra pictòrica on la mirada sobre la música es converteix en una narració plena de simbologia.
A The guitar player, podem aprendre de les nombroses descripcions que veureu passant el “ratolí” per sobre.
A Young Woman Seated at a Virginal trobareu detalls de la seva tècnica acolorística i formal en un interessant article.
A The Music Lesson, podeu llegir la famosa frase que el pintor va escriure sobre l’instrument.
Trobareu informació molt interessant al website de Essential Vermeer , especialment un glossari ple de suggeriments i ric en imaginació.
The Sounds of the Netherlands Una pàgina dedicada a la música de la època de Vermeer on es poden escoltar alguns instruments antics.

dilluns, de desembre 03, 2007

Micrologus

Fou el llibre que va escriure Guido d’Arezzo a petició de Theodald, el bisbe que va lluitar en contra dels abusos del poder secular de l’època i que va rebre amb els braços oberts al desterrat Guido.
Guido d’Arezzo va ser desterrat per les seves idees modernes sobre la cognició musical, i que tanmateix, es podrien presentar avui, com molt innovadores.
Encara que desconegut, Micrologus fou un llibre concebut per a l’ensenyament musical.





divendres, de novembre 30, 2007

Anton Busquets i Punset

Del Montseny és un deliciós llibre que parla de El myosottis, la flor de no-m’oblidis (una flor preciosa, per cert), de flobiols i cornamuses, de silencis silenciosos, d’estats d’ànim i de la gent de la muntanya del Montseny.
A la portada del llibre, un dibuix a llapis de Pau Picasso del perfil de l’escriptor català, Anton Busquets i Punset. (1876-1934)
Narrador, poeta, pedagog i folklorista va fundar l’Escola Catalana Mossèn Cinto a Barcelona. Jacint Verdaguer fou un gran amic de la família del poeta de les Guilleries.
El poeta, Antón Carrera i Busquets, fa el pròleg de l’edició d’aquest llibre tant personal i autèntic.

dimecres, de novembre 28, 2007

Pierre Boulez

A mí me resulta del todo imposible separar arte, literatura, teatro y música. Me interesa de la misma manera un cuadro que una obra de teatro y que una partitura, porque contemplando puedes encontrar la solución a lo que andas buscando. Sé perfectamente que no hay muchos pintores o poetas que se interesan por otras disciplinas que no sean la suya. A menudo, la música es el pariente pobre de la cultura

Entrevista a Pierre Boulez

dimarts, de novembre 27, 2007

Audiovisual Preservation in Europe

El projecte Tape , és un programa de cooperació que vol preservar el material audiovisual que s’ha produït en el decurs del el segle XX; una documentació que dóna testimoni de fets històrics que constitueixen la nostra memòria col·lectiva.
Un projecte en que hi col·laboren Holanda, Finlàndia, Polònia, Àustria i Itàlia i que enguany finalitza.
Preservar arxius sonors i comprendre que escoltar és una forma de comprendre la realitat i de conèixer al passat.

dilluns, de novembre 26, 2007

Sonàrium

Webdemusica inicia una nova secció musical: Sonàrium.
És un espai on trobarem articles multimèdia que ens parlaran de música.
Ens trobarem per a experimentar la música, per escoltar i per compartir les estances del so i dels sentits.
Aquesta secció està coordinada pel compositor català Josep Sanz, bon coneixedor de mots i de notes musicals.

divendres, de novembre 23, 2007

Una altra Eurídice

Si fa uns dies, us parlava d’un altre Orfeu, avui us parlo del diàleg interior dramàtic sobre el sentiment de pèrdua. Una nova Euridice, la de Claudio Magris.
Vostè ja ho entendrà és el títol del darrer llibre de l’escriptor italià.
Un monòleg femení, una veu ferma, una veu de dona que decideix no sortir del infern.
Jacopo Peri, cap el 1600, va compondre la música d’Euridice , del llibret d’Ottavio Riniccini : una veu lírica per a una tragèdia musical en escena. L’estrena fou al Palau Pitti de Florència

dimecres, de novembre 21, 2007

La Callas i Eurípides

Pier Paolo Pasolini s’acosta a la tragèdia grega d’Eurípides -el dramaturg de les passions- amb la pel·lícula Medea.
Medea castiga a Jàson matant als fills que ha tingut amb ell. La soprano Maria Callas interpreta una historia personal en què utilitza els somnis per a comprendre l’entramat psicològic amb el que se sent turmentada.
Un àlbum de fotos del film Medea

dimarts, de novembre 20, 2007

Càlida construcció

És el títol d’un concert-exposició del col·laborador de webdemusica,
Joan Bagés i Rubí
"CÀLIDA CONSTRUCCIÓ (1.1)” : dédié à Jaume Rocamora". (Acusmàtica). Música: Joan Bagés, Imatges: Jaume Rocamora"INTERSECTIONS”: versió per a Fagot sol". Beques de producció Audiovisual i Musical per a Joves Creadors del I.U.A. i Phonos - 2005.
Composició: Joan Bagés; interpreta al fagot: Pepa Fusté.
El concert-exposició tindrà lloc el 22 de Novembre 2007 a les 19:00 hores, a Tortosa (Catalunya)

dilluns, de novembre 19, 2007

Música i neurociència

El passat 16 de novembre, va tenir lloc a Barcelona una jornada dedicada a les relacions i els vincles de la neurociència i la música.
Un dia apassionant en què es van succeir uns relats captivadors a l’entorn del nou paradigma musical.
Robert Zatorre ens diu que la música ens permet investigar la organització cerebral.
Isabelle Peretz investiga els problemes cognitius de l’amúsia
Tecumseh Fitch ens afirma que el Fox-P2 és el gen que ens permet donar existència a la cançó.
Patrik Juslin ens confirma que la música evoca emocions als oïdors
Michael Thaut ens indica que la música opera sobre el codi sensorial i cognitiu.
Tot plegat, fou un relat musical generós i esperançador

dimecres, de novembre 14, 2007

La germana

Una estranya nit de Nadal -era el tercer Nadal des del començament de la Segona Guerra mundial- el personatge de la novel·la de Sandor Marai descobreix la personalitat complexa i plena de matisos d’un músic de renom internacional: Z.
Z. és un pianista que interpreta i compon. Just abans de la seva malaltia interpreta a Beethoven i Chopin a la Sala Bianca del Palazzo Pitti de Florència.

dimarts, de novembre 13, 2007

El so de la matemàtica

Com sona la matemàtica?
Un teorema té so?
Us convido a escoltar uns quants nombres

dilluns, de novembre 12, 2007

Un designi

Anar a visitar les seus del museu Guggenheim a Venècia, a Bilbao, a Nova York, a Las Vegas i escoltar el so de les obres que hi ha exposades.

divendres, de novembre 09, 2007

Els sons de la roba

Escoltant les propostes sonores que ens proporciona l’excel·lent bloc, Quadern de sons, sempre aprenc noves coses.
Ricard Casals ens proposa escoltar, en una de les seves entrades al bloc, ni més ni menys que el so dels vestits. Una audició molt sorprenent.

dimecres, de novembre 07, 2007

Jacques Tati

Abans que s'acabi l’any, m’agradaria anotar al bloc de música, un comentari sobre el director francès, Jacques Tati. Enguany s’ha celebrat el centenari del seu naixement.
Fou un dels millors còmics del segle XX. Tati va cultivar l’humor.
Les seves bandes sonores són dignes d’estudi. Tot i que contractava compositors per a les seves pel·lícules, el realitzador francès va mostrar un estil propi i una concepció sonora molt particular. La descripció sonora de les seves pel·lícules demostren la relació tant especial que el director francès tenia amb el so.
No us perdeu l’escena inicial dels gossos i la música de la pel·lícula de Mon oncle.

dimarts, de novembre 06, 2007

Un altre Orfeu

Orpheus and Maenads, d' Albrecht Durer, que s’exhibeix al Museu Hermitage
de St Petersburg.


Philip Glass és l’autor d’una òpera de càmera: Orphée
El llibret el va escriure el compositor basant-se en el film de Jean Cocteau
Jean Cocteau va realitzar el film, el 1950, que parla d’un poeta obsedit per la mort.
Philip Glass,reconegut compositor que va estudiar amb Nadia Boulanger i va treballar amb Ravi Shankar, és autor d’una nombrosa obra: Quantity is the problem: Glass writes faster than most of us can listen, diu Alex Ross en el seu article al New Yorker: The Endless Scroll
El mite d’Orfeu ens segueix encisant. Rilke va escriure els Sonets a Orfeu. Jacopo Peri, Claudio Monteverdi, C.W. Gluck, G.Ph. Teleman, Reinhard Keiser, i molts més, varen compondre musica sobre el mite d’Orfeu.

dilluns, de novembre 05, 2007

El oyente infinito

Ramón Andrés ha publicat un llibre de reflexions i aforismes sobre la música.
Una vegada més ens arriba la seva veu des del pensament vigorós i imaginatiu de la seva meditació sonora. Ramón Andrés és un poeta de la música; és un artista plàstic que acoloreix amb aforismes; és un arquitecte de les emocions vàries que conflueixen en aquest llibre. Un llibre escrit de la mà d’homes i dones que han estimat la música.

Con ello no insinúo que estas páginas sean una herramienta para lectores livianos y con poco empeño, necesitados de filtro y de páginas demenuzadas.
Al contrario: tratan de ofrecerle una fuente de sugerencias y de probabilidades que estimulen e inviten a una lectura más amplia y también a una escucha distinta y, dado el caso, menos condicionada de la música.

El oyente infinito” Ramón Andrés
DVD ediciones, 2007

dimecres, d’octubre 31, 2007

Alberta iela


Mikhail Eisenstein fou arquitecte i enginyer, pare del soviètic director de cine, va construir uns edificis molt especial a la ciutat letona de Riga. Mikhail Eisenstein va dissenyar cinc construccions al carrer Alberta Iela.
Wagner va obtenir el càrrec de director musical del teatre de Riga i fou l’època en què va treballar en el llibret i la música de Rienzi. Potser el compositor es va deixar seduir per aquesta arquitectura monumental. Cal recordar que anys més tard, Wagner fou inquilí al Palazzo Giustinian de Venècia, on va compondre part de l’òpera Tristany i Isolda.

dimarts, d’octubre 30, 2007

La ruta dels orgues de França

Un web molt interessant en què fa una descripció de l’orgue a través de la geografia francesa. Una ruta per anar a visitar uns instruments que varen ser construïts ja fa uns segles.

Música

La paraula música té bellesa

Музика búlgar

موسيقى aràbic

音楽 japonès

divendres, d’octubre 26, 2007

Litografies musicals

La Wurlitzer-Bruck és una galeria, quasi museu, de fotografies, litografies, llibres, manuscrits, cartes…Un inventari molt curiós d’objectes musicals de tota mena.

dimecres, d’octubre 24, 2007

L’harmonia del món

Johannes Kepler va escriure, el 1619, el llibre Harmonice Mundi. Va situar els diferents temes musicals dels planetes dins dels pentagrames de la seva època, és a dir, a una tablatura . Ho va fer, calculant les velocitats de punts determinats de les diferents òrbites i segons aquest càlcul va crear una representació sonora: unes petites melodies.
Kepler fou un home entranyable que escoltava la música de les esferes.
Segles més tard, Paul Hindemith va compondre la música i el llibret de l’òpera Die Harmonie der Welt en què rememora i escenifica l’aventura de Kepler.

dimarts, d’octubre 23, 2007

Els "Troll"

Insultos, comentarios ofensivos o incluso publicidad engañosa. Mensajes que buscan intencionadamente provocar la reacción del autor del blog o de los otros comentaristas. Son los llamados troll, y buscan desde divertirse hasta molestar al blogger o desviar la discusión que se está manteniendo. El mundo blog, el universo que ha permitido a millones de personas compartir opiniones, aportar datos o explicar sus vivencias personales, empieza a mostrar su lado más vulnerable. Los casos de juicios por injurias, acoso, problemas empresariales aireados, empiezan a proliferar. Y la impunidad de la que se ha gozado hasta ahora empieza a resquebrajarse.

Notícia publicada al diari “El País”

divendres, d’octubre 19, 2007

La sàtira

Malgorzata Tabaka, una dissenyadora polonesa que ha dut la sàtira als seus encantadors dibuixos sobre música.

Il existe une légende sur les éclats d’un faux miroir, qui tombent dans les yeux des gens. Quand cela arrive, les « malheureux », décrivent ce meilleur des mondes tel qu’ils le voient, à travers les éclats dans leurs yeux. C’est une légende, inventée peut-être par des satiristes eux-mêmes, en défense contre la rage de ceux qu’ils ridiculisent. On peut dire que c’est une façon « allégée » de décrire le fait que je regarde les choses sous un autre angle que la majorité des gens. Il s’agit du besoin de « détendre » avec le rire des situations tendues qui ainsi disparaissent. Mais il s’agit également d’un besoin personnel de vouloir en parler, à travers un dessin.

dimecres, d’octubre 17, 2007

Els germans Baschet

El 1953 va ser l’any que va es va iniciar una nova aventura musical: la creació d’escultures sonores.
Els germans Baschet varen fundar una associació a París amb la il·lusió de crear tot un instrumentarium molt personal
Els seus arguments foren: la recerca estètica en el domini sonor; la recerca estètica en el domini formal; la participació del públic en la funció social de l’art i les seves conseqüències.
El 1965, el germans Baschet varen ser convidats a exposar les seves escultures sonores al Moderna Muset d’ Estocolm.

dimarts, d’octubre 16, 2007

Un passeig per l’òpera

Un passeig a través del temps en què podem veure una representació de les òperes que es van compondre entre 1600 i 1810.
També, podem veure l’òpera frances i italina entre 1810 i 1926.
I al mateix web, podrem veure les òperes alemana, rusa i txeca des del 1810 fins el 1918.

dilluns, d’octubre 15, 2007

Artaria

Mozart va vendre per 450 florins els seus quartets Opus X a l’editor més important de Viena. Artaria va ser fundada per Carlo Artaria el 1765.
Segons sembla, Mozart va tenir preferència per les edicions musicals franceses Sieber. Les sis sonates per piano i violí es van publicar per primera vegada el 1778, per l’editor francès Jean-Georges Sieber. En aquest PDF trobareu informació en tres idiomes: alemany, anglès i francès.

dimarts, d’octubre 09, 2007

La llengua catalana

Avui a Frankfurt, se celebra la fira del llibre en la que es fa un reconeixement internacional a la llengua catalana: Singular i Universal.
Un seguit d’actes culturals s’oferiran a uns (previsibles) 300.000 visitants.
El català és una llengua amb una literatura mil·lenària i insubstituïble. Només cal llegir-la, comprendre-la i gaudir-la.

dilluns, d’octubre 08, 2007

Mateu Fletxa “El Vell”

Nascut a Prades fou un dels compositors catalans redescobert per Higini Anglès.
Mateu Fletxa , madrigalista i autor d’una producció important de polifonia catalana ,
va compondre en un gènere musical anomenat l’ensalada, a quatre i cinc veus, que es caracteritzava per barrejar diferents idiomes dins un teixit contrapuntístic, cosa que produïa una mètrica un tant exòtica. Va estar molt en boga el segle XVI.
El seu nebot, Mateu Fletxa “el jove” va fer una recopilació de la seva obra. La va portar a imprimir a Praga, el 1581.

divendres, d’octubre 05, 2007

IL Teatro alla moda

Benedetto Marcello, advocat i compositor, va ser contemporani de Vivaldi.
Va escriure el llibre “Teatre a la moda”, un document que posa de manifest els excessos d’una societat que va tenir el privilegi de marcar les directrius del drama musical. La gran passió musical estava supeditada als empresaris que tenien un gran poder econòmic.
L’aristòcrata venecià, que fou un gran compositor i no suficientment escoltat, va escriure una sàtira ferotge contra els desorbitats capricis i manies dels cantants, dels castrats, i els comportaments abusius dels gestors dels espectacles teatrals que estaven al servei de la gran empresa lucrativa en la que s’havia convertit el melodrama barroc en la Itàlia dels segles XVII i XVIII.

Us copio un extracte:

El autor del Libro al compositor del mismo

...Desgraciadamente ( a decir verdad), sé que muchos a quienes no les gusta la corrección de las cosas mal hechas, dirán que este mi Esfuerzo es inútil y vano, mientras que otros me llamarán desdeñador de la moderna Virtud; pero, al hacer eso, sentiremos así mismo un placer recíproco al ver enojarse a algunos que, como pillados en los defectos comunes, creerán que me he puesto a escribir adrede para ellos y que Vos os reís precisamente de ellos...

El Teatro a la moda. Benedetto Marcello
Ed. cast.: Alianza Editorial, S.A., Madrid, 2001

dimecres, d’octubre 03, 2007

Semu’el Ibn Nagrella Ha-Nagid

Alegría y llanto

Presta atención y comprenderás que es vergonzoso
sentir alegría estando entre dos llantos:
lloras tú cuando vienes al mundo,
y otro llorará por ti cuando salgas.


Semu’el Ibn Nagrella Ha-Nagid

Poetas hebreos de Al-Andalus (Siglos X-XII)
Angel Sáenz-Badillos. Judit Targarona Borrás
Ediciones El Almendro. Córdoba, 1990 (Segunda Edición)

dimarts, d’octubre 02, 2007

El so dels Insectes

Una guia per escoltar els sons dels insectes. Es tracta d’un web, que encara està en construcció, en què ens explica la forma d’enregistrar i fotografiar un grup d’insectes de diferents llocs. Tot forma part d’un web que s’anomena “Music of Nature”
Podeu consultar, també, el seu blog

dilluns, d’octubre 01, 2007

Música i Ciència

Webdemusica publica un nou destacat a Recursos: Música i Ciència.
Una aportació del coneixement musical i la seva transcendència neurològica en els essers vius

divendres, de setembre 28, 2007

Meryl Streep descobreix talents musicals

En un homenatge que se li va fer a l’actriu americana Meryl Streep, un nen rus d’una important precocitat va cantar la coneguda cançó o sole mio, a ritme d’havanera. És cantant, pianista, director d’orquestra i compositor de la música del ballet The Jungle Book, obra del dramaturg R. Kipling
Alex Prior té 15 anys.

dimecres, de setembre 26, 2007

Il Pomo d’oro

No es tracta de cap pizzeria sinó d’una ópera del compositor de la Toscana, Antonio Cesti.
És una òpera molt llarga, cinc actes, i fou pensada com un espectacle complet de teatre, poesia, música i dansa. El tema mitològic i la idea de concebir un espectacle complet, va ser recuperat per Wagner uns segles més tard.
A Viena, en aquell moment, es vivia en un gran afany per demostrar una superioritat en tots els aspectes econòmics i culturals. Es varen organitzar nombrosos i costosos muntatges teatrals.
La poma d’or es va estrenar el 12 de juliol de 1668 en un teatre de fusta. Deuria ser molt emocionant perquè fou la primera vegada que es va instrumentar per orquestra de corda i per flautes, trompetes, cornetti, trombons i fagot .

dimarts, de setembre 25, 2007

El Canto de las sirenas

L’aventura de Eugenio Trías en un assaig musical i filosòfic, planteja reivindicacions de la història musical.
“El canto de las sirenas” va dirigit a qualsevol persona que estimi la música, segons diu l’autor barcelonès.
Trías defensa l’argument universal: la música sempre desperta emocions.

divendres, de setembre 21, 2007

Una oceanògrafa

Enguany, la pregonera de la festa de la Mercè, de Barcelona, serà l’oceanògrafa i biòloga marina, Josefina Castellví, que ha participat en la missió espanyola a l’Antàrtida.
Ella diu que se sent enyorada del continent blanc; que cada any s’emocionava veient els icebergs; que va viure en condicions extremes i, també, va sentir la bellesa escoltant la “simfonia del gel”.
Escriptora, investigadora, i la primera dona que ha trobat la vida enmig del fred glacial.

dimecres, de setembre 19, 2007

Die Stille vor Bach

El silenci abans de Bach, el títol de la darrera pel·lícula del realitzador Pere Portabella, ja ha viatjat a Venècia i se'n va cap a Nova York.
J.S. Bach segueix interessant per la seva música, pel seu pensament musical i per la construcció sonora de les seves obres.
Del 26 de setembre al 6 d’octubre estarà al MOMA
Podeu consultar el PDF

dimarts, de setembre 18, 2007

Composicions sobre la poesia de Rainer M.Rlike

En aquets web podeu trobar un llistat força complet de compositors que han composat música sobre poemes de R.M Rilke; tanmateix, hi ha algunes absències.

dilluns, de setembre 17, 2007

Carumba


He trobat nombrosos significats per aquesta paraula:
Un instrument musical. Una expressió del Bart Simpson. Un tipus de lletra.
Locals comercials.

divendres, de setembre 14, 2007

Substitucions sonores

“Se m’ha acabat les piles del minidisc, però estar sense música no em preocupa tant com em pensava. A tot arreu hi ha sorolls que substitueixen la música: el cant dels ocells, els crits dels insectes, el murmuri del rierol, el cruixit de les fulles que es mouen amb el vent, les passes d’algun animal que s’acosta a la cabana, el repic de la pluja...i, de tant en tant, algun soroll misteriós i inexplicable.”

“Kafka a la platja” Haruki Murakami .

dijous, de setembre 13, 2007

Malibran i Bartoli

“Maria” és el títol del darrer àlbum que presenta aquest mes de setembre la soprano Cecilia Bartoli.
Amb un bus mòbil la soprano italiana rememora el repertori de la mezzosoprano espanyola Maria Malibran que va viure poc i intensament.
Es farà un “tour” musical de 20.000 KM per diferents ciutats europees amb una exposició itinerant d’objectes personals de la Malibrán.
La Bartoli ens explica el seu apassionament per aquest original viatge a la revista francesa Télérama.

dimecres, de setembre 12, 2007

Berlín. Simfonia d’una ciutat

Walter Ruttmann fou un guionista i director de cinema que es va basar en conceptes musicals per a l’experimentació cinematogràfica. El 1929 va rodar la pel·lícula La melodia del món, un innovador assaig de muntatge audiovisual. Va filmar un documental sobre la música de Schumann, In der Nacht, el 1931.
Berlín. Simfonia d’una ciutat és un film experimental dedicat a la capital de la República de Weimar, prenent com a base el ritme trepidant dels anys 20 del segle passat.
Ruttmann, expressionista alemany, nascut a Frankfurt el 1887, fou arquitecte i dissenyador gràfic .
Durant l’època nazi fou assistent de direcció de la directora Leni Riefenstahl.

divendres, de setembre 07, 2007

Pavarotti

Luciano Pavarotti ens ha obsequiat amb una veu esplèndida. Va mantenir una relació molt generosa amb la música. Fou un home que va fer una carrera fulgurant i es va convertir en una presència mediàtica molt destacada.
Una veu inoblidable.

dijous, de setembre 06, 2007

WebQuest-cat amb molta empenta!!

Felicito a Carme i Sebastià per la seva tasca incansable a WebQuest-Cat

Benvinguts al nou curs//Bienvenidos al nuevo curso/Us posem al dia d'algunes novetats relacionades amb les WebQuest /Informamos de algunas novedades relacionadas con las WebQuest/
1- Escola d'Estiu de WebQuest: Com a resultat del curs tenim un bon recull de bones WebQuest que de moment es poden trobar a: /Como resultado del curso de verano tenemos buenas WebQuest que provisionalmente podéis encontrar en :/ http://www.webquestcat.org/indexwqee07.html que també anirem afegint a la nostra base de dades //también las iremos añadiendo a nuestra base de datos/ http://www.webquestcat.org/enlla/

2- L'èxit d'aquesta escola d'estiu va arribar fins la premsa digital "La Malla" //El éxito de esta escuela de verano llegó hasta la prensadigital "La Malla"/ http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=175260

3- Una altra novetat important ha estat la traducció del curs D-109 a la llengua castellana per Ramón Doménech a qui volem agrair des d'aquí l’excel·lent tasca realitzada. Otra novedad importante es la traducción del curso D.109 a la lengua castellana por Ramón Doménech a quien queremos agradecer desde aquí la excelente tarea realizada http://webquest.xtec.cat/109cast/index.htm

4- També volem convidar-vos a visitar les excel·lents WebQuest creades en el SEMINARI del BERRITXEGUNE D'EIBAR amb el qual hem col·laborat durant el curs 2006/2007También os invitamos a visitar las excelentes WebQuest creadasdurante el SEMINARIO del BERRITXEGUNE DE EIBAR Eibar con el cual hemos colaborado durante el curso 2006/2007http://www.webquestcat.org/indexwqeibar.htm

dimecres, de setembre 05, 2007

Verde Paraíso

"extraña que fui
cuando vecina de vecinas luces
atesoraba palabras muy puras
para crear nuevos silencios"

Alejandra Pizarnik
Los Trabajos Y Las Noches
(Buenos Aires, Sudamericana, 1965)

dimarts, de setembre 04, 2007

The Illiac Suite

Està considerada com la primera composició musical generada per ordinador. La The Illiac Suite, per a quartet de cordes, fou escrita per Lejaren Hiller i Leonard Isaacson. Es tracta d’una obra en la que els autors varen crear un sistema de regles que es van programar per l’ordinador anomenat Illiac. Cada esdeveniment sonor va ser calculat mitjançant processos aleatoris.
A la fotografia podeu veure a Lejaren Hiller.

divendres, de juny 15, 2007

Silenci

El Bloc de Música inicia el silenci del període estival.
Agraeixo molt als usuaris i usuàries del Bloc Música la vostra atenta lectura.

Fins aviat

dijous, de juny 14, 2007

El violoncel de Mstislav Rostropovitch

En un article d’Isabelle Perrin a la publicació francesa ResMusica, he trobat una reflexió sobre la rellevància que un intèrpret té sobre el seu instrument musical.
Sempre hem parlat d’una pintura de Dalí o d’un violí d’Stradivari. L’autora de l’article ens convida a reflexionar sobre el violoncel de Rostropovitch.
Com un objecte inanimat esdevé una entitat pròpia? Una interessant reflexió.

dimecres, de juny 13, 2007

Edition Peters

L’1 de desembre de l’any 1800 es fa fundar a Leipzig l’editora de música Peters.
Els autors d’aquesta empresa musical varen ser el compositor F.A. Hoffmeister i l’organista de Leipzig, Ambrosius Kühnel. Van obrir al públic alemany una “empresa” amb el nom de el “Bureau de Musique” .
Com podeu veure al web de l’editora de música, les primeres publicacions van ser els quartets de corda, de Haydn i de Mozart, i una primera edició d’algunes obres de J.S.Bach.

dimarts, de juny 12, 2007

La dissonància

Si haguéssim de parlar d’una obra que mostrés la introducció de la dissonància, potser escolliríem Viderunt Omnes del compositor francès Perotinus. Music de l’Escola de Notre Dame que va iniciar un interessant i llarg camí cap a la construcció de la polifonia i de la nova grafia musical.
Perotinus fou qui va revisar l’obra de Leoninus. Dos compositors dels que sabem ben poc.
Hi ha referència de Perotinus, el magister, al tractat musical de Johannes de Garlandia, Hieronymus de Moravia’s Compilation.

dilluns, de juny 11, 2007

Lluïsa Espigolé Ibañez

Una pianista catalana que interpreta a Helmut Lachenmann, a Pierre Boulez, a Beat Furrer. D’una formació musical impecable i becada per la Fundació Alexander von Humboldt, es dedica professionalment a la música contemporània. Lluïsa Espigolé és una jove intèrpret de gran vitalitat pianística; he escoltat alguna de les seves interpretacions i em pregunto quan actuarà al nostre país.
Ha tocat amb l'Ensemble Modern a Darmstadt; el març passat, va interpretar un concert al ZKM ( Karlsruhe ) amb l'Internationale Ensemble Modern Akademie, on va tocar Kontakte, de K. Stockhausen. L’abril va fer un concert amb l'ensemble Linea a Guebwiller, a les Dominicains de l'Haute Alsace, amb obres de G.Aperghis, M. Ohana, F. Zappa. Ara, aquest mes de juny, amb l'Akademie de l'Ensemble Modern fa un workshop amb Hans Zender, sobre la segona escola de Viena.
És, sense cap mena de dubte, una pianista internacional, que ens dóna a conèixer música contemporània amb naturalitat i personalitat. Pròximament, interpretarà música catalana a la Fira de Frankfurt.

divendres, de juny 08, 2007

Cimarosa, morí enverinat?

En el fabulós llibre de l’escriptor W.G Sebald, hi ha notícies sobre els rumors que van envoltar la mort del compositor Domenico Cimarosa.
“Vértigo” és el títol d’una novel·la d’una extraordinària qualitat. W.G.Sebald fou un escriptor bavarès, que ens ha deixat en herència una literatura complexa, evocadora, profunda...
En una audició de “Il matrimonio segreto” en un viatge que fa a Venècia, llegeix en un periòdic que al compositor Cimarosa, mentre estava treballant amb l’òpera “Artemisia”, el va sorprendre la mort.
Deien els rumors que Cimarosa, qui havia estat implicat amb el moviment revolucionari de Nàpols, podia haver estat enverinat per ordre de la reina Carolina.
La Fenice, va estrenar un 17 de gener, l’òpera Artemisia, just després de la mort del compositor.
Sebald fa una crònica de gran bellesa.

dimecres, de juny 06, 2007

Verdi i Wagner

Franz Werfel, amant de la música, poeta i novel·lista nascut a Praga,va escriure la novel·la lírica, Verdi o la novel·la de l’òpera. Ens parla dels moments finals de la vida de Verdi , quan en una estada a Venecia, descobreix la música de Wagner. Verdi i Wagner: dos compositors amb idees molt diferents, gairebé oposades. Així els conjuga el poeta.
A Werfel, se li coneixen moltes relacions personals i professionals en els ambients musicals europeus. Franz Werfel va col·laborar, també, amb el compositor Ernst Krenek, en el llibret per a la cantata escènica Zwingburg i va escriure el text de Der Weg der Verheissung del compositor alemany Kurt Weill.

dimarts, de juny 05, 2007

Elisabeth Lutyens

Compositora anglesa, nascuda a Londres, que va viure del 1906 al 1983. Elisabeth Lutyens va compondre per a la ràdio i per alguna producció cinematogràfica perquè tenia imperioses necessitats econòmiques per a mantenir els seus fills. De caràcter combatiu i amb idees pròpies es va guanyar les selectes crítiques que la van aïllar del món musical. Té obres escrites en la tècnica serial cosa que la va portar a ser anomenada com "Twelve Note Lizzie".
El 1960, va compondre "Quincunx" una obra per a 4 tubes afinades en F (en fa) , una peculiar utilització d’aquest instrument; hi ha ben poques partitures escrites per a aquest instrument. Les tubes afinades en Fa, poden tenir quatre o cinc pistons
Podeu escoltar uns arxius sonors d’alguns intervius a la BBC.

dilluns, de juny 04, 2007

Lina LLubera

Lina Llubera , soprano, era el pseudònim de Carolina Codina. Llubera era el nom de la seva àvia paterna (nascuda a Badalona). Lina, que va nèixer a Madrid, era filla d’un music català i es va casar a Ettal , el 1923, amb el compositor rus Sergej Prokof'ev.
Van tenir dos fills, Oleg i Sviatoslav. Sergej la va abandonar l’any 1941. Ella va estar durant un temps al camp de concentració de Mordòvia.
L’any 1977 va retornar a Barcelona i va ser rebuda molt amablement pel matrimoni Mompou, amb els qui va tenir una bona amistat
Hi ha una entrevista que se li va fer al seu fill Sviatoslav, on parla de la seva família.
Podeu veure, també, la ressenya d’un concert celebrat a Bucarest del matrimoni Prokof'ev . Se’n desconeix la data. Podeu obrir el PDF per veure el programa del concert.
Va morir a Londres, als 91 anys. Uns anys abans de morir va crear la Fundació Prokofiev.

divendres, de juny 01, 2007

When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd

És una cantata per a soprano, contralto, baríton, cor i orquestra, del compositor americà Roger Sessions. El text és una adaptació del llibre de poemes “Leaves of Grass” de Walt Whitman.
El compositor la va compondre el 1971.
Es tracta d'una elegia al President Lincoln
Roger Sessions posseïa una gran capacitat intel·lectual, dominava nombroses llengües, i als seus tretze anys ja va compondre una òpera.
Fou autor del llibre The Musical Experience of Composer, Performer, Listener.
Sessions va fer una estada a Europa on va conèixer a Pierre Monteux, Otto Klemperer, i Alban Berg. Després del seu retorn d’Europa va començar a ensenyar a la Princeton University.

dimecres, de maig 30, 2007

Simfonia Gaèlica

Amy Marcy Cheney Beach va néixer el 1867 a l’estat de New Hampshire. Va estrenar, el 1900, el seu Concert per a piano, d’estil romàntic, amb l’Orquestra Simfònica de Boston.
La simfonia Gaèlica és una obra d’estil nacionalista, utilitzant temes del folklor cèltic d’Escòcia. Introdueix melodies irlandeses i està construïda amb una estructura clàssica.
Va compondre un Jublilate per la inauguració de l’edifici de la Dona a la Columbian Exposition de Chicago, el 1893.

dimarts, de maig 29, 2007

Magnus Liber organi

És un manuscrit de música medieval que se li atribueix al compositor francès Leonin.
Els primers documents polifònics són anònims en una gran majoria, i la seva expansió fou gràcies a la transmissió oral.
Anonimus IV, possiblement un músic anglès que va viure a París, va afirmar que Leonin va ser un dels millor compositors d’organa. Els organa ( plural d’organum) eren unes composicions en què hi havia una veu de cant pla acompanyada, per sobre, per unes altres veus que es movien en quartes, quintes i octaves.
Leonin fou administrador, poeta i músic de la catedral de Notre Dame de París .
El Magnus Liber va ser revisat per Perotin, aproximadament un segle més tard.

dilluns, de maig 28, 2007

Da Gelo a Gelo

Salvatore Sciarrino és un compositor sicilià que acaba d’estrenar a l'Opera National de Paris,
Da Gelo a Gelo, inspirada en el diari d’una poeta japonesa del segle XI, Izimu Shikibu.
Sciarrino té una forma personal de treballar la paraula: no s’interessa especialment per narrar, sinó per expressar el so. Certament, en els seus treballs vocals, beu de la font de grans narradors, com Henry James; poetes, com Rilke o Maria Maddalena de’Pazzi, del segle XVII . Diuen que utilitza el so com si fos un organisme viu, on l’espai buit respira i del respir, emergeix el silenci.
Autor d'uns quants llibres, i ja ha creat fonaments de pensament a l’entorn de la música.

divendres, de maig 25, 2007

Barber i Menotti

Dos compositors units per una òpera: Vanessa. El llibret escrit pel compositor italià Gian-Carlo Menotti i la música del compositor americà Samuel Barber.
Es va estrenar al Metropolitan Opera de New York, el 1958.
És una historia misteriosa, inspirada en els set contes gòtics de Isak Dinesen, “Seven Gothic Tales". Ha estat poc interpretada als escenaris europeus.
Menotti i Barber varen ser molt amics, i parella durant un temps, fins el punt que en Barber va deixar escrit al seu testament que desitjava que Menotti fos enterrat al seu costat. Han passat molts anys i la realitat no ha estat obedient amb els desitjos del compositor americà.

dijous, de maig 24, 2007

L’escriptura búlgara

Avui és la festivitat del poble eslau, de la seva escriptura.
Una festivitat que se celebra especialment a Bulgària.
Podeu veure els caràcters de la llengua búlgara o la història

dimecres, de maig 23, 2007

Einstein a la platja

Llibret de Robert Wilson i música de Philip Glass. Einstein a la platja és una òpera del compositor del minimalisme, va viatjar per molts continents, va compondre per un grup molt especial, Kronos Quartet. Va entrar al món del cine amb la banda sonora de Drácula i Kundun (entre moltes altres).
Una excentricitat de mínima música.

dilluns, de maig 21, 2007

Els secrets d’un luthier

No podem posar en dubte que Stradivari és un mite. El vernís dels seus violins persevera en les seves qualitats , tot i el gran desconeixement que hi ha a l’entorn de la construcció artesanal dels instruments.
Jordi Pinto ens dóna algunes claus

divendres, de maig 18, 2007

Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada, autora catalana i feminista cultural, compon música al bell mig de les seves obres literàries.
Escriu les seves narracions en estructures musicals.
Descriu imatges sonores, escolta de forma activa, descobreix partitures oblidades, instrumenta les veus humanes, canta amb els seus poemes, reivindica la memòria i la identitat amb la paraula i amb la música.
És una dona amb una ment àgil i audaç; amb una ètica expressiva i subtil; posseeix una extensa cultura y una obra de tanta qualitat literària que ens endinsa a una intimitat complexa i rica en experiència i plaer.

dimecres, de maig 16, 2007

El poble Tlingit


És un poble amb una clara naturalesa artística que representa la cultura india de les illes d’Alaska.
Van ser colonitzats a finals del segle XIX. Es van enfrontar a Vitus Bering.
La societat Tlingit estava organitzada en clans. Figures i tòtems eren utilitzats per explicar la seva historia i les seves llegendes. L’art i l’espiritualitat formen part de la seva especial forma de viure. La llengua Tlingit té dos tons i les paraules es construeixen a partir de la unió d’elements varis.

dimarts, de maig 15, 2007

Cinema pedagògic

“Això és ritme” és un projecte de cinema en què els directors Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch s’acosten al programa pedagògic que algunes orquestres ja estan posant en marxa. És la cas de l’orquestra de Berlín.
Un grups de joves volen fer una coreografia sobre “La consagració de la primavera” d’Igor Stravinsky.
Simon Rattle és el gran amfitrió d’aquesta nova modalitat de les orquestres pedagògiques. I l’orquestra de Berlín té una tradició musical com cap altre orquestra europea.

dilluns, de maig 14, 2007

“El violín” de Francisco Vargas

El director mexicà Francisco Vargas ens explica en la seva pel·lícula/documental
El violín”, en blanc i negre, una situació de rebel·lió social que podria ocórrer a qualsevol poble llatinoamericà.
Don Plutarco és músic i mestre d’una regió de Mèxic, rica en tradició musical .El director utilitza el violí per a manifestar l’ànima; una ànima que intenta recuperar, no solament les armes, sinó la cultura ( les moltes cultures) en extinció.
'El violín' va rebre el 2005 el premio 'Cine en Construcción' en el 53 Festival Internacional de Cine de San Sebastián.

divendres, de maig 11, 2007

L’impresario in angustie

És una farsa per a música. Domenico Cimarosa va compondre la música de l’òpera L’impresario d’angustie amb el llibret de G. M. Diodati. En un sol acte, crea un ambient amb aries i recitatius que s’endinsen en el món del teatre.
Una òpera que viu els embolics del món de l’òpera. Tot passa a la ciutat de Nàpols.
André Grétry , compositor belga i protegit de Napoleó va fer aquesta comparació:
« Cimarosa met toujours sa statue sur la scène et le piédestal dans l’orchestre,alors que Mozart place la statue dans l’orchestre et le piédestal sur la scène. »

dimecres, de maig 09, 2007

L’esguard

La col·lecció discogràfica Voix Baroques ha presentat quinze enregistraments de la música dels barrocs, posant de relleu a les portades dels CD, l’esguard humà
Un excel·lent recull musical que reuneix alguns compositors desconeguts.

dimarts, de maig 08, 2007

Stendhal

Henri Beyle, Stendhal, escriptor nascut a Grenoble i amb una vida intel·lectual molt activa, va escriure una biografia del compositor G. Rossini. Va viatjar a Itàlia i allà va conèixer la música de Domenico Cimarosa , un compositor italià que també va viatjar a Sant Petersburg convidat per Caterina II de Rússia.
El 1815, va escriure una breu biografia sobre Mozart amb el pseudònim Louis-Alexandre-César Bombet. Fou la seva primera obra impresa.
Va escriure, també, sobre el llibretista Metastasio, que fou autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, com Semiramide, La Clemenza di Tito, i d’altres dramatitzacions d’intrigues amoroses.
Va ser un autor apassionat i romàntic. Stendhal va escriure en dos mesos la bellíssima novel·la La Cartoixa de Parma, i no se’l coneix gaire per les seves incursions musicals.

dilluns, de maig 07, 2007

Un venecià a Sant Petersburg

Baldassare Galuppi fou un compositor italià , alumne de Lotti, que es va dedicar a la composició del gènere operístic, especialment a l’òpera bufa i a l’oratori.
El poeta Robert Browning (1812–1889) va escriure un poema dedicat a la memòria de l’esmentat compositor, “A Toccata of Galuppi’s
I el pintor Francesco Guardi va pintar el quadre “El concert” que es troba a Alte Pinakothek de Munic possiblement referint-se a un concert de va dirigir Galuppi.
Podem escoltar algun arxiu de la seva música.
“El Buranello” -li deien així- va ser cridat per l’emperadriu Caterina II de Rússia. El compositor es va convertir en un director d’orquestra i empresari.
Va retornar a Itàlia el 1768.

divendres, de maig 04, 2007

El poc respecte per l’oïda

No fa gaires dies, el diari La Vanguardia publicava un article de la Cristina Sánchez Miret.
El seu comentari és adient per oferir una mica més d’informació sobre els perjudicis del soroll sobre la nostra salut.
Segons la Organització Mundial de la Salut , 113 milions d’europeus estem exposats a nivells de soroll perjudicial.
L’enquesta europea patrocinada per la multinacional AEG diu que més de 900.000 espanyols ( suposo que les espanyoles, també) han canviat de domicili a causa dels sorolls dels veïns.

dijous, de maig 03, 2007

Aaron Copland

“It seemed natural to use popular Mexican melodies for thematic material.... There was no reason I should not use the tunes of the Hispanic land on our southern doorstep. My purpose was not merely to quote literally, but to heighten without in any way falsifying the natural simplicity of Mexican tunes.”
Aaron Copland
El compositor americà també fou perseguit i no programat durant un cert temps a causa de la seva pertinença al partit comunista, cosa que mai es va demostrar.
Aaron Copland fou un dels molts alumnes destacats de la compositora Nadia Boulanger a Paris. La seva obra va fer una evolució important des del seu marcat interès pel folklore fins arribar a compondre amb la tècnica dodecatònica. La seva amistat amb l’extraordinari compositor mexicà Carlos Chavez fou determinant en la vida de Copland.
La San Francisco Symphony dedica un dels “keepingscore” a la biografia i l’obra d’aquest compositor.
Una de les seves obres més conegudes ha estat Appalachian Spring que va guanyar un Premi Pulitzer, el 1945.

dimecres, de maig 02, 2007

Josep Sanz, un compositor català a Frankfurt

El compositor català Josep Sanz va presentar, fa uns mesos, al Centre d’Art Reina Sofia la seva obra Triofonie, interpretat pel Trio Accanto.
El seu trio serà interpretat pròximament a Frankfurt.
Es tracta d’una obra complexa, amb un discurs extraordinàriament ordenat i amb una construcció intel·lectual que aconsegueix emocionar a l’oïdor.
Recentment, ha estat guardonat al Concurs Joan Guinjoan de l’ESMUC per la seva obra Musik nach Janequin, una obra sonorament espontània i plena de vigor temàtic.

divendres, d’abril 27, 2007

Zeitregler

La “microcirurgia” del so va néixer el segle passat. Pierre Schaeffer va estudiar el so amb rigor científic i amb instint creador. Un home que va estimar el so.
Encara avui, causa estupor escoltar els comentaris que fan a l’entorn de la música electrònica, quan es refereixen a una música sense ànima.
Zeitregler és un aparell que aconsegueix manipular el so sense desnaturalitzar el timbre.

dijous, d’abril 26, 2007

Seguim amb Wagner

Zubin Mehta i La Fura dels Baus presentaran el proper dissabte al Palau de les Arts de València la tetralogia wagneriana.
A Carles Padrisa no li falta talent per acceptar el repte wagnerià. I com ell diu, volen fer una versió pedagògica de la Trilogia.
Fet i fet, 15 hores de música.

dimecres, d’abril 25, 2007

Música i Física

A CosmoCaixa podem veure una mostra, del tot interessant, que posa de relleu la important relació de la música i la física.
Física i música. Vibracions per a l’ànima és l’argument de la mostra.
Podeu consultar l’article

dilluns, d’abril 23, 2007

Sant Jordi i un llibre

“Partir, quedar, querer. Dejar
de querer. Dime lo que he de hacer.
Rituales. Dime. No preguntes,
dispón. Dejar de querer. Sin
respuestas. Sin voluntad. Para estar
aquí. Más. Cuéntame una historia
que no tenga final. Que no
tenga principio. No preguntes,
dispón. Partir, quedar, contar.
No dejes de contar.

Dime qué fue de mí”


HILOS”. Chantal Maillard. Tusquets Editores. 1ª edición: marzo de 2007.

divendres, d’abril 20, 2007

Blocs de natura

A la següent adreça electrònica trobareu una selecció especial de blogs dedicats a la natura i ciència
Molt interessants.
Natureblogs

dijous, d’abril 19, 2007

El perfecte Wagnerià

George Bernard Shaw, escriptor nascut a Dublín i gran afeccionat a la música , va escriure un estudi en defensa de Ricard Wagner: “El perfecte Wagnerià”. Parla de l’òpera i dels correlats que trobem a la societat. El poema mític medieval Der Ring des Nibelungen, El cant dels nibelungs, escrita cap el 1200, forma la coneguda epopèia germànica que inspirà la música i els llibrets de La Tetralogia i que Wagner va compondre en el decurs de 26 anys. Aquesta història èpica musicada va ser finançada pel rei Lluís II de Baviera.
Podeu llegir l’article digitalitzat per Verónica Noemí Gombach

dimecres, d’abril 18, 2007

Acoustical Society of America

La Acoustical Society of America va néixer el 1929 amb un grup de científics i la col.laboració de la the Bell Telephone Laboratories de New York que van considerar que era necessari constituir una associació que facilités les publicacions sobre la ciencia acústica.
Us trobareu amb un web amb molta informació.

dilluns, d’abril 16, 2007

Mayte Martín i Katia&Marielle Labèque

Encara no he pogut escoltar el treball que promet una fusió (ara està de moda aquesta paraula) d’un eclecticisme concertant que atrau , més per les qualitats d’aquestes dones musics que per qualsevol estil que encara s’hagi d’inventar.
“De fuego y de agua” ja és un títol suggerent: una veu intensa i quatre mans, que com en una badia, entren en el teclat del piano per navegar entre onades de música.
Enguany no passen per Catalunya. Haurem d’esperar que el 2008 ens porti aquest treball de la cantaora catalana i les germanes de Baiona.
¡¡ Us esperem!!

divendres, d’abril 13, 2007

Tradicionàrius

Enguany, entre el 12 de gener i el 30 de Març , s’ha programat per diferents espais de la ciutat de Barcelona una agenda de concerts de música tradicional i popular.
Tradicionarius celebren el seu aniversari. Corrien els anys 80, quan un grup de músics, homes i dones, varen recuperar una tradició.
Han crescut, han programat i han incorporat grups i solistes d’altres tradicions musicals.
¡¡Enhorabona!!

dijous, d’abril 12, 2007

Chamber Music

"Love came to us in time gone by
When one at twilight shyly played
And one in fear was standing nigh
For Love at first is all afraid.
We were grave lovers. Love is past
That had his sweet hours many a one;
Welcome to us now at the last
The ways that we shall go upon."

Chamber Music, 1907. Fou el primer llibre de James Joyce. És un llibre amb 36 poemes d'amor.

dimecres, d’abril 11, 2007

El cos humà

Diuen els entesos que el cos humà té 50 trilions de cèl·lules.
El mètode Shotgun ha permès llegir, aproximadament, uns tres milions de fragments de ADN.
Al Web Human Genome Sciences ens ho expliquen. I han dissenyat el web d’aquesta desbordant informació amb unes pintures de Picasso, Glackens, Jawlensky, Cienfuegos, Modigliani, Severini, van Gogh...i una pintora: Suzanne Valadon

dimarts, d’abril 10, 2007

La bellesa de Krishna

Al bloc de BibliOdyssey he trobat una referència a l’exposició que es presenta al museu de Seattle Art Museum: Stories of Krishna
En el web interactiu podreu veure una selecció de pintures d’una gran bellesa.

dilluns, d’abril 09, 2007

Imma Monsó: Una dona de paraula

Imma Monsó ens ha tornat a mostrar el seu talent literari i humà amb la seva darrera novel·la “Un home de paraula”.
M’ha agradat la seva novel·la perquè reflexiona sobre temes molt profunds sense caure en el mal gust o la mediocritat- no sé què és pitjor-.
Sap parlar d’una intimitat i no comet l’error de convertir-la en un espectacle o en una perversió o en una manipulació o en totes a la vegada.
La Monsó no nega la seva part autobiogràfica perquè es fa responsable del que diu.
I això, avui dia, és un luxe. La Imma Monsó és una dona de paraula.

divendres, d’abril 06, 2007

L’alquímia i la catedral

Notre-Dame ha estat un símbol per als alquimistes i músics. Fulcanelli és el pseudònim d’un autor desconegut; fou un alquimista i va escriure “El misterio de las catedrales” (Barcelona, Debolsillo, 2006) un llibre revelador de les relacions del coneixements d’arquitectura amb coneixements de l’alquímia.

Notre-Dame fou també, un període musical cabdal per el desenvolupament d’un sistema de notació.
En el següent article ens explica la gran influència que va exercir l’Escola de Notre-Dame al desenvolupament de la música occidental.
“...para un cantor de San Galo, acostumbrado a leer su notación, ésta le informaba de todo cuanto necesitaba saber, ritmo e indicaciones agógicas ocasionalmente apoyadas por algunas precisiones melódicas (letras significativas, etc.). El resto lo suplía con su portentosa memoria, desarrollada en un aprendizaje que duraba no menos de nueve años.”

dijous, d’abril 05, 2007

Una mà musical

Guido d’Arezzo va ser un monjo que ens va mostrar la seva mà musical.
Va viure a la Toscana, lloc de bellesa i de gira-sols, i va crear un sistema de notació que tot i que diuen que encara està en vigor, ja estem a punt de començar a introduir en els nostres mètodes d’escriptura musical una renovació del llegat del monjo benedictí
La mà musical es tracte d’un sistema mnemotècnic. A les nostres mans podem llegir els graus de l’escala musical a través de les falangetes dels dits de la mà.

dimarts, d’abril 03, 2007

"Los Repentistas"

Els Improvisadors.
A la poesia cantada i improvisada a Cuba se la coneix pel nom “el repentismo”.
Practiquen la improvisació i provenen de la tradició.
Nòmades que canten una poesia de fàcil versificació amb un acompanyament musical repetitiu i monòton, i una temàtica molt semblant a la que els antics trobadors cantaven ja fa uns segles, és a dir, canten sobre les nostres preocupacions quotidianes.
Cuba és un país de tradició oral, la dels “Repentistas”, i a Mèxic canten els “soneros” o “huapangueros”
Cuba i Mèxic tenen les trobades entre els seus “verseadores” tot i que és una tradició estesa per altres països de parla lusitana.
Tota una oratòria del poble i per al poble.

dilluns, d’abril 02, 2007

Una article de la Teresa Pàmies

L’escriptora catalana Teresa Pàmies ha escrit un article al diari Avui, que m’ha semblat molt interessant.

Fa referència a un comentari de Paolo Coelho:
"somos unos hipócritas, en cuestión del sexo. Nos pasamos la vida intentando demostrar al otro que somos capaces de dar y sentir placer, pero el sexo es más una fuente de frustraciones que una fuente de comprensión, de alegría y de comunión. Y si nos mentimos en este asunto tan importante, el sexo puede terminar convirtiéndonos en agente provocador de agresividad, de perversión y de degradación de la conciencia humana".

Treemonisha


Scott Joplin fou compositor i pianista autodidacta. Va compondre l’òpera Treemonisha . L’acció transcorre a l’estat d’Arkansas el 1884. Tremonisha és una jove que rebutja les supersticions de la comunitat en què ha estat educada. La denúncia que farà d’aquestes pràctiques li portarà problemes...
El 1911 Joplin va publicar amb els seus diners la seva òpera. Es va estrenat el 1915 en versió de concert i el poc èxit li va provocar una depressió.
El 1975 es va fer la primera producció escenificada a la Houston Grand Opera.

dimarts, de març 27, 2007

Música a Conca

El setmana de Música Religiosa de Cuenca està a punt de començar.

Las etiquetas, como los prejuicios, están para ser derribados. La música que en su día nació como parte activa de la liturgia convive hoy en día con músicas de carácter místico y espiritual que, al margen de las opciones religiosas, parecen hablar directamente al alma. "Todas esas músicas tienen cabida en Cuenca, pero sin olvidar que la esencia del festival es la música religiosa creada y alentada durante siglos por la religión cristiana. Nuestra raíz musical está ahí y su calidad es una realidad incuestionable", comenta Pilar Tomás.

dilluns, de març 26, 2007

Desperto

Un instant de consciència
deixa enrera un territori
sense mapes dibuixats…

i arriba
amb una onada de llum
amb un esclat d’aigua.


Goig aspre i fugisser de la pèrdua
i del tall a la panxa.

Aleshores
les onades blanques enlluernen
i el blau esclata d’aigua,
el cos retorna
i els gemecs s’arreceren
dins d’un tall que fa vora.

I la pèrdua ja només és memòria.



Lanati
23.03.07 a les 8 del matí

divendres, de març 23, 2007

Jarbas Novelino Barato

Avui torno a parlar de l’ànima. Jarbas Novelino és un home que parla de l’ànima de les WebQuest. Al seu bloc ens ha parlat, també, de música amb la sensibilitat pròpia de l’ànima musical.
L’educació musical va més enllà de ser una materia d’aprenentatge.
I Jarbas Novelino ens ho explica molt bé.

dijous, de març 22, 2007

Eduard Punset, un creador

Segueixo amb atenció l'obra d'un home que ha desenvolupat una forma de comunicar-se personal i generosa.
La seva personalitat abasta molts àmbits de coneixement. Eduard Punset ens dóna pautes per construir la realitat, per identificar als/les psicòpates, (una reflexió estremidora) per saber que podem elegir amb optimisme.
Els seus llibres, les seves conferències, els seus programes de TV ens ajuden a comprendre millor la realitat, però abans de res, Punset és un creador.

"Nuestras emociones y nuestros sentimientos nos ayudan a decidir, a convivir, a sobrevivir. Evaluamos nuestro entorno y juzgamos nuestra existencia conforme a un conglomerado de razón y emoción. La alegría, el miedo, la repugnancia, la empatía, la compasión o la solidaridad son asimismo los pilares de nuestro pensamiento ético y moral. Todo ello nos ayuda a vivir.
Incluso la tristeza
."

"El alma está en el cerebro" Eduardo Punset. Santillana, Edidiones Generales, S.L., 2006

dimarts, de març 20, 2007

María de Buenos Aires

Ástor Piazzolla va compondre una òpera-tango que va ser estrenada el 1968. Amb el text de Horacio Ferrer varen crear una representació teatral a dues veus i la narració, una coral i un grup de vuit músics, bandoneó, piano, corda i percussió.
Maria és el símbol del tango i el bandoneó és l'instrument que li porta la mala astrugància.
María de Buenos Aires, és una dramatització musical de tall surrealista; això sí, en diminutiu - una operita- (li diuen amb tendresa)
Horacio Ferrer, poeta, lletrista i també músic, ens parla del món de la prostitució, dels paisatges urbans, de la gent.

dilluns, de març 19, 2007

"El Ball"

Irène Némirovsky fou una escriptora que narrava la fatalitat i la crueltat amb una mirada, gairebé, innocent. La seva obra Suite francesa va ser preservada per les seves filles dins d'una maleta, mentre s'escapaven de la policia, tot just acabada la guerra.
"El Ball" és una narració curta, on ridiculitza a una família exaltada per un enriquiment imprevist i sobtat.
Una professora de música amb tots els tòpics que ja coneixem. Una adolescent que trama una venjança cap a la seva mare. Tot un món d'hipocresia i , sobretot, d'una manca d'afecte molt notable.
Una petita joia literària.

divendres, de març 16, 2007

dijous, de març 15, 2007

Pianola

Ferre ha posat una interessant informació al seu bloc sobre la pianola.
Amb el seu estil personal ens introdueix als treballs de Conlon Nancarrow, uns dibuixos (no sé si fets per ell ) del funcionament bàsic de la pianola, uns exercicis d'acústica, fotografies molt curioses...

dimecres, de març 14, 2007

Lynn Margulis

L'apassionant obra de la professora distingida de la Universitat de Massachusetts i membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències sempre ens porta a la vida i als seus inicis.
Lynn Margulis Té una obra molt atractiva de divulgació científica. S'ha passejat pel Delta de l'Ebre, va estar casada amb Carl Sagan, va publicar amb el seu fill Dorion Sagan "Què és la vida?" i a cada descobriment bacterià ens acosta a verdaderes invencions bacterianes i aproximacions a la història ancestral dels nostres orígens.
Ara acaba de publicar un nou llibre amb el professor Michael F.Dolan "Els inicis de la vida".

dimarts, de març 13, 2007

Museu de la Música

Barcelona va estrenar el dissabte, 10 de Març, el Museu de la Música.
Avui ja no podem pensar que un Museu és un espai per a la difusió de la cultura del passat. S'ha pensat per a que sigui un espai del present. Podrem trobar exposicions, col·leccions, un interessant fons sonor i activitats educatives amb la presència de un dels nostres hàbits més recents: "Els interactius"

dilluns, de març 12, 2007

Viatjant amb Gershwin

Viatjant amb Gershwin és una WebQuest que ens acosta al món de l'òpera, de la música de Georges Gershwin, d'una investigació, d'alumnes que fan de corresponsals...
La podeu trobar a la Web de Música

divendres, de març 09, 2007

Sylvia Tcholeva

En arrière

Parle-moi de la vieille gare
La salle d’attente les bancs en bois le sol
souillé de graines de tournesol moi l’enfant
les valises en carton Kazanlikles
passoires le panier de cerises
ton train à la fumée noire
est toujours en retard tu regardes
ta montre tu cherches la direction
de Bourgas et de Varna
puis de Sofia où aller
l’espoir que le souvenir
existe vraiment que
le mensonge peut rétablir
la ligne interrompue de l’enfance
papa la ligne interrompue
de la vie sur ma main
La vie qui se répète toujours
Sylvia Tcholeva , L'enfant des sourds-muets

dijous, de març 08, 2007

Heroïnes de la guitarra

He trobat aquest article de Fabio Caputo Rey, que parla de dones, guitarristes i...desconegudes.

dimecres, de març 07, 2007

Jean Baudrillard

Se'ns en va una veu crítica, lúcida i coratjosa.
Jean Baudrillard sempre va denunciar les innumerables màscares de la societat de consum .
"La lâcheté intellectuelle est devenue la véritable discipline olympique de notre temps"
Podeu llegir un article d'ell.
I un altre article al diari "Le Monde"

dimarts, de març 06, 2007

Oportunitats perdudes

Avui, el pianista Nelson Freire actua al Palau de la Música de Barcelona amb la Simfònica de São Paolo.
Hagués estat una bona ocasió per presentar un programa de música brasilera.
Una oportunitat perduda per conèixer millor la música orquestral d'un país amb compositors i compositores, desconegudes del tot.
Si més no, a la programació s'inclou una obra del compositor mexicà Sivestre Revueltas:
Sensemayá és una peça curta per orquestra inspirada en el poema del poeta cubà Nicolás Guillén : "Canto para matar una culebra"