En un article d’Isabelle Perrin a la publicació francesa ResMusica, he trobat una reflexió sobre la rellevància que un intèrpret té sobre el seu instrument musical.
Sempre hem parlat d’una pintura de Dalí o d’un violí d’Stradivari. L’autora de l’article ens convida a reflexionar sobre el violoncel de Rostropovitch.
Com un objecte inanimat esdevé una entitat pròpia? Una interessant reflexió.
dijous, de juny 14, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada