El passat 16 de novembre, va tenir lloc a Barcelona una jornada dedicada a les relacions i els vincles de la neurociència i la música.
Un dia apassionant en què es van succeir uns relats captivadors a l’entorn del nou paradigma musical.
Robert Zatorre ens diu que la música ens permet investigar la organització cerebral.
Isabelle Peretz investiga els problemes cognitius de l’amúsia
Tecumseh Fitch ens afirma que el Fox-P2 és el gen que ens permet donar existència a la cançó.
Patrik Juslin ens confirma que la música evoca emocions als oïdors
Michael Thaut ens indica que la música opera sobre el codi sensorial i cognitiu.
Tot plegat, fou un relat musical generós i esperançador
dilluns, de novembre 19, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola Carme. Soc musicoterapèuta i hagués volgut anar a la jornada de "Música i neurociencia". Em podries contar amb poques paraules com va anar en general i que va ser el més destacat. Merci
Joan
Hola Joan,
Molt aviat publicaré un article referent a aquesta jornada.
El més destacat ha estat la presentació nítida i rigurosa d'una base cognitiva de la música i la neurociència.
En poques paraules: Intel·ligència i generositat al servei de la musica.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada