Blanche Selva fou una pianista que va viure força temporades a Barcelona. Va estrenar el primer quadern de Iberia de Isaac Albéniz a la Sala Pleyel de París el 1906 .Una dona d’una esplèndida carrera musical que va versar en molts aspectes: pianista, pedagoga, articulista, conferenciant.
Va formar un duo amb el violinista Joan Massià. El matrimoni Massià va mantenir una delicada amistat amb la pianista.
Va ser una gran estudiosa de la tècnica pianística que va reflectir en la seva obra Enseignement Musical de la Technique du Piano.
Un dels seus somnis fou la creació d’una Escola Mediterrània de Música; val a dir, que aquest somni encara té un atractiu vigorós, gairebé un segle després.
No la va descobrir ningú: fou ella mateixa, amb la seva música qui es va donar a conèixer.
Entrades
4 comentaris:
Em trec el barret, per ella i per tu.
Gràcies.
Salutacions Carme.
Hola Fina,
M'imagino que la Blanca Selva va viure uns fets històrics d'una extraordinària transcendència. Jo també em trec el barret per a ella
Salutacions
Jo també em trec el barret per a ella,
Anna
Hola Anna,
t'imagines quina emoció el dia que va estrenar Iberia d'Albéniz?
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada