El temps de Bergson (filòsof) i el temps de Debussy (compositor) coincideixen en el formalisme. Bergson volia trobar una “estètica musical” que omplís de contingut la forma i el tempo musical, temps i duració dins la metàfora espacial. La utilització de la metàfora fou un dels trets del seu pensament filosòfic.
El darrer programa de “La noche temática” emesa per la cadena pública TVE 2, va emetre un excel·lent documental (realitzat el 2002) en què les famoses de Hollywood parlen : Fan una crítica ferotge de la utilització que els directius de les produccions americanes fan de la joventut (del cos) de les actrius, sense cap mena d’escrúpol. Alguna d’elles els van deixar galdosos.
EL AGUA ENSIMISMADA...
El concert del pintor holandès Jan Vermeer, és una obra pictòrica on la mirada sobre la música es converteix en una narració plena de simbologia.
Fou el llibre que va escriure Guido d’Arezzo a petició de Theodald, el bisbe que va lluitar en contra dels abusos del poder secular de l’època i que va rebre amb els braços oberts al desterrat Guido.
Del Montseny és un deliciós llibre que parla de El myosottis, la flor de no-m’oblidis (una flor preciosa, per cert), de flobiols i cornamuses, de silencis silenciosos, d’estats d’ànim i de la gent de la muntanya del Montseny.
El projecte Tape , és un programa de cooperació que vol preservar el material audiovisual que s’ha produït en el decurs del el segle XX; una documentació que dóna testimoni de fets històrics que constitueixen la nostra memòria col·lectiva.
Si fa uns dies, us parlava d’un altre Orfeu, avui us parlo del diàleg interior dramàtic sobre el sentiment de pèrdua. Una nova Euridice, la de Claudio Magris.
Pier Paolo Pasolini s’acosta a la tragèdia grega d’Eurípides -el dramaturg de les passions- amb la pel·lícula Medea.
És el títol d’un concert-exposició del col·laborador de webdemusica,
Una estranya nit de Nadal -era el tercer Nadal des del començament de la Segona Guerra mundial- el personatge de la novel·la de Sandor Marai descobreix la personalitat complexa i plena de matisos d’un músic de renom internacional: Z.
Abans que s'acabi l’any, m’agradaria anotar al bloc de música, un comentari sobre el director francès, Jacques Tati. Enguany s’ha celebrat el centenari del seu naixement.
Orpheus and Maenads, d' Albrecht Durer, que s’exhibeix al Museu Hermitage 
La Wurlitzer-Bruck és una galeria, quasi museu, de fotografies, litografies, llibres, manuscrits, cartes…Un inventari molt curiós d’objectes musicals de tota mena.
Johannes Kepler va escriure, el 1619, el llibre Harmonice Mundi. Va situar els diferents temes musicals dels planetes dins dels pentagrames de la seva època, és a dir, a una tablatura . Ho va fer, calculant les velocitats de punts determinats de les diferents òrbites i segons aquest càlcul va crear una representació sonora: unes petites melodies.
Avui a Frankfurt, se celebra la fira del llibre en la que es fa un reconeixement internacional a la llengua catalana: Singular i Universal.
Benedetto Marcello, advocat i compositor, va ser contemporani de Vivaldi.
Una guia per escoltar els sons dels insectes. Es tracta d’un web, que encara està en construcció, en què ens explica la forma d’enregistrar i fotografiar un grup d’insectes de diferents llocs. Tot forma part d’un web que s’anomena “Music of Nature”
No es tracta de cap pizzeria sinó d’una ópera del compositor de la Toscana, Antonio Cesti.
El silenci abans de Bach, el títol de la darrera pel·lícula del realitzador Pere Portabella, ja ha viatjat a Venècia i se'n va cap a Nova York.
He trobat nombrosos significats per aquesta paraula:
Walter Ruttmann fou un guionista i director de cinema que es va basar en conceptes musicals per a l’experimentació cinematogràfica. El 1929 va rodar la pel·lícula La melodia del món, un innovador assaig de muntatge audiovisual. Va filmar un documental sobre la música de Schumann, In der Nacht, el 1931.
Luciano Pavarotti ens ha obsequiat amb una veu esplèndida. Va mantenir una relació molt generosa amb la música. Fou un home que va fer una carrera fulgurant i es va convertir en una presència mediàtica molt destacada.
Està considerada com la primera composició musical generada per ordinador. La The Illiac Suite, per a quartet de cordes, fou escrita per Lejaren Hiller i Leonard Isaacson. Es tracta d’una obra en la que els autors varen crear un sistema de regles que es van programar per l’ordinador anomenat Illiac. Cada esdeveniment sonor va ser calculat mitjançant processos aleatoris.
El Bloc de Música inicia el silenci del període estival.
En un article d’Isabelle Perrin a la publicació francesa ResMusica, he trobat una reflexió sobre la rellevància que un intèrpret té sobre el seu instrument musical.
L’1 de desembre de l’any 1800 es fa fundar a Leipzig l’editora de música Peters.
Una pianista catalana que interpreta a Helmut Lachenmann, a Pierre Boulez, a Beat Furrer. D’una formació musical impecable i becada per la Fundació Alexander von Humboldt, es dedica professionalment a la música contemporània. Lluïsa Espigolé és una jove intèrpret de gran vitalitat pianística; he escoltat alguna de les seves interpretacions i em pregunto quan actuarà al nostre país.
Compositora anglesa, nascuda a Londres, que va viure del 1906 al 1983. Elisabeth Lutyens va compondre per a la ràdio i per alguna producció cinematogràfica perquè tenia imperioses necessitats econòmiques per a mantenir els seus fills. De caràcter combatiu i amb idees pròpies es va guanyar les selectes crítiques que la van aïllar del món musical. Té obres escrites en la tècnica serial cosa que la va portar a ser anomenada com "Twelve Note Lizzie".
Lina Llubera , soprano, era el pseudònim de Carolina Codina. Llubera era el nom de la seva àvia paterna (nascuda a Badalona). Lina, que va nèixer a Madrid, era filla d’un music català i es va casar a Ettal , el 1923, amb el compositor rus Sergej Prokof'ev.
És una cantata per a soprano, contralto, baríton, cor i orquestra, del compositor americà Roger Sessions. El text és una adaptació del llibre de poemes “Leaves of Grass” de Walt Whitman.
Llibret de Robert Wilson i música de Philip Glass. Einstein a la platja és una òpera del compositor del minimalisme, va viatjar per molts continents, va compondre per un grup molt especial, Kronos Quartet. Va entrar al món del cine amb la banda sonora de Drácula i Kundun (entre moltes altres).
Baldassare Galuppi fou un compositor italià , alumne de Lotti, que es va dedicar a la composició del gènere operístic, especialment a l’òpera bufa i a l’oratori.
Notre-Dame ha estat un símbol per als alquimistes i músics. Fulcanelli és el pseudònim d’un autor desconegut; fou un alquimista i va escriure “El misterio de las catedrales” (Barcelona, Debolsillo, 2006) un llibre revelador de les relacions del coneixements d’arquitectura amb coneixements de l’alquímia.
Entrades
Comentaris
