Publicitat

Faré una excepció a publicitar una marca d’un cotxe.
El podeu trobar al blog de Bart Collins
http://pianophilia.blogspot.com/
"Virtual Virtuosi "és el títol del post on podeu visionar i escoltar un vídeo del tot interessant.

"Take five" de Paul Desmond

“Take five” és una encantadora peça musical que va compondre el saxofonista de jazz, Paul Desmond.
L’han interpretat nombrosos musics com Dave Brubeck, CharlieParker, Roberto Roena, Gorge Benson, Herbie Hancock&Quincey Jones, Jomey Aebersold, John Coltrane, Miles Davies, Tito Puente….i me’n deixo molts més.
Fotografies, extractes de la seva música i un article de la biografia escrita per Doug Ramsey.
http://www.jerryjazzmusician.com/mainHTML.cfm?page=desmond-life.html
En aquesta pàgina hi trobareu un desglossament dels acords i de la melodia
http://www.8notes.com/school/riffs/saxophone/dave_brubeck_take_five.asp
I podeu escoltar una magnífica versió al Castpost de molt bon gust musical “Me paro cuando suena”
http://hitzez.castpost.com/?page_id=15

…Segueixo amb Txèquia

Milan Kundera, escriu en la seva darrera publicació una anécdota musical referent al seu pare:
“Contaban una anécdota de mi padre, que era músico. Se encuentra entre amigos
En algún lugar donde, desde una radio o un fonógrafo, suenan los acordes de una sinfonía. Los amigos, todos músicos o melómanos, reconocen enseguida la Novena de Beethoven.
Preguntan a mi padre:
-¿Qué es esa música?
Tras una larga reflexión, éste dice:
-Parece Beethoven.
Todos contienen la risa: Mi padre no ha reconocido la Novena sinfonía!
-¿Estás seguro?
-Sí –dice mi padre-, un Beethoven tardío.
-¿Cómo puedes saber que es tardío?
Mi padre les llama la atención sobre cierta ligadura armónica que Beethoven jamás habría utilizado en su juventud.”
http://www.elcultural.es/HTML/20050428/Letras/LETRAS11863.asp

Leos Janácek

Leos Janácek (1854-1928). El seu interès per l’etnografia va portar a Janácek al llenguatge del poble i col.leccionà melodies populars. Una forma completament nova surgeix en la obra de Janácek per a cors masculins, amb poemes del poeta Petr Bezruc (Maestro Halfar, Marycka Magdonova). El compositor i el poeta mai es van conèixer. Poc sabia Janácek que el poeta de ”Els cants Silesians” era un treballador de correus del ferrocarril de Brno.
Janácek va compondre “Missa Glagolítica”, la seva darrera obra, que com el nom indica es refereix a l’escriptura prèvia del cirílic.
http://www.proel.org/alfabetos/glagolit.html.
Es va estrenar a Praga el 8 d’abril de 1928, l’any de la seva mort.
http://www.leosjanacek.co.uk/default.asp
Podeu escoltar un extracte al Castpost de la Web de Música, en la versió de la Filharmònica de Praga dirigida per Charles Mackerras.
http://webdemusica.castpost.com/

Baldo Martínez

Un músic de Galícia que compon, interpreta i improvisa Jazz.
El 1994 va iniciar la formació del seu grup, amb els seus projectes, com diu ell.
La seva música ja es comença a poder escoltar per diferents festivals de Jazz.
És interessant quan diu que el seu objectiu és fer música, i no vendre-la.
http://perso.wanadoo.es/baldomartinez/PRINCIPAL.htm
http://www.revistasculturales.com/articulosLeer.php?cod=394
http://www.tomajazz.com/perfiles/martinez_baldo_tusitala.htm

Joan Amades: Folklore de Catalunya

Joan Amades (1890-1959) de formació autodidàctica va publicar una de les recerques més estimades.
Folklore a Catalunya: Rondallística, Cançoner i Costums.
El 1933 publica la Biblioteca de tradicions populars, amb 42 volums.
La UNESCO li va fer l’encàrrec de fer una recerca sobre el corpus bibliogràfic del folklore català.
En Joan Amades diu:
“Vam iniciar les tasques de recull transcrivint vers unes dues-centes cançons que cantava la nostra mare i que nosaltres també sabiem. Ignorants de música com som, vam haver-nos de servir de l’ajut de mestres músics. El nostre gran col.laborador musical ha estat l’estimat amic En Joan Tomàs, sots-director de l’Orfeó català. També n’hem recollides amb Mn. Higini Anglès, director de l’Institut pontifici de música sacra, i els mestres N’Eusebi Bosch Humet i Robert Gerhard”
http://www.garonuna.com/news/2002/9/1/02.asp

Educació

Avui he llegit unes declaracions del Sr. Josep Font, Director General de Justícia Juvenil, que diuen: “Tenim els joves que hem creat. Amb accés als béns de consum, però sense elements de control”
Reflexió?

Acústica ecològica

Murray Schafer és un compositor, educador i un cercador de les activitats sonores de les comunitats humanes. Ell creu que l’entorn sonor té un efecte important sobre l’ésser humà.
Es considera el “pare” de la música ecològica. En una recerca que va fer, va demanar als nens i nenes de dues ciutats diferents que murmuressin el seu so interior: en una agrupació va identificar la nota Si, i en l’altra la nota Sol sostingut. Schafer indica que aquestes notes corresponen als Hz del corrent elèctric utilitzat en les diferents ciutats on va fer l’estudi.
http://www.eumus.edu.uy/ps/txt/werner.html
Murray Schafer forma part de la prestigiosa Associació “World Forum for Acoustic Ecology”.
http://interact.uoregon.edu/MediaLit/WFAE/about/index_about.html

Carlos Gurméndez

Autor de nombrosos llibres d’assaig filosòfic. “Estudios sobre el amor” és un dels seus llibres que més m’ha apassionat.
“Para amar tenemos que sentir previamente esa presencia viva y unitaria del nosotros. Sufrir una emoción, apasionarse, es como exhalarse, una participación con el sentir de los otros, porque todos dejamos de ser para crear esa realidad común y originaria que somos. Amamos, pues, sobre la base ontológica de esta extraña y contradictoria conjunción del yo y de todos en común.”
Editorial Anthropos- © Carlos Gurméndez, 1985, 1991, 1994

Bach-Webern

Anton Webern va orquestrar una Ricercata, fuga a 6 veus, de J.S.Bach.
J.S.Bach va improvisar al clave per Frederic II de Prússia, un 7 de maig de 1747. El rei music no va quedar satisfet del tot i va demanar a Bach que compongués una fuga a sis veus sobre un subjecte.
De retorn a Leipzig, Bach va compondre aquest Ricercare amb la tríada inicial i el descens cromàtic següent.
La connexió d’aquests dos compositors, va més enllà dels límits que hi ha entre la composició i la instrumentació/orquestració. La precisió de Webern i l’estructura fugada de Bach és una relació de bellesa musical. Substituir un clave per una orquestra moderna és una construcció de l’abstracció de la intensitat sonora que Webern tracta de forma impecable.
He escoltat la versió de Christoph Poppen dirigint a The Hilliard Ensemble i Münchener Kammerorchester
Molta bellesa…

Un orgue de llum

Louis-Bertrand Castel (1688-1757) matemàtic francés que va néixer a Montpellier, va fer una proposta establint correlacions entre els sons i la llum. Va crear un instrument anomenat “clavecí ocular”.
Es va oposar a la teoria newtoniana dels colors. Castel, en el seu llibre “L’òptica dels colors”, va teoritzar que les vibracions produeixen colors, com igualment produeixen sons. Va crear una analogia.
http://www.musicologie.org/derm/castel.html
Aquí podeu veure una imatge de l’orgue dels colors que va patentar Bainbridge Bishop:
http://www.paradise2012.com/visualMusic/musima/
El compositor rus Alexander Scriabin va compondre la simfonia “Prometheus” sota la influència de l’experimentació que va iniciar Castel.
http://www.scriabinsociety.com/

Aventures en un museu

El Museu Thyssen-Bornemisza disposa d’unes activitats pedagògiques d’art visual molt interessants.
Es pot accedir a ls següent adreça i totes aquelles persones amants de l'art, de qualsevol edat, podeu aprendre molt sobre quadres, colors, pintures…
http://www.educathyssen.org/pequenothyssen/aventuras2.html

Sonata de Tardor

Una pel·lícula de l’any 1978 on els “Bergman” ens mostren una esplèndida direcció i interpretació a l’entorn d’una concertista de piano.
La relació entre la mare i la filla és el fil conductor dels profunds abismes que transiten per les relacions familiars.
El director Ingmar Bergman ens explica què és l’expressió musical quan escenifica una classe d’interpretació, jo en diria una “competició” desmesurada, que la mare, (el darrer treball d’una esplèndida Ingrid Bergman) li fa a la seva pròpia filla (Liv Ullman) en una escena tremendament dura amb una audició bellíssima de Chopin.
Una filla que viu aclaparada per unes emocions contradictòries, humanes, devastadores, musicals….
http://www.mundofree.com/cine_nordico/Sonata.html

Lorenzo Da Ponte.

Va néixer a Venècia al 1749 i el seu nom era Emanuele Corneliano.
Va escriure “The Marriage of Figaro” “Don Giovanni” i “Cosí Fan Tutti” . Mozart les va convertir en òperes. Da Ponte va intuir la genialitat del music Mozart.
Fou un home molt astut; va ocupar una càtedra de literatura, fou sacerdot, molt bon amant de les dones, sacríleg i sense gaires miraments per utilitzar els diners de la seva esposa per a obrir un negoci de comestibles…que va fracasar....
Nombrosos escàndols afegits als seus problemes financers el portaren a emigrar cap a Amèrica el 4 de Juny del 1805, a Filadèlfia.
Sembla ser que va aconseguir fer arribar al continent americà , més de 26.000 llibres italians que ara estan recollits a la biblioteca pública de Nova York i a la Universitat de Columbia.
Una vida atzarosa….intel.ligent....picardiosa ..imaginativa...
http://www.guardian.co.uk/arts/features/story/0,11710,1680814,00.html
http://www.pzweifel.com/music/lorenzo_da_ponte.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_da_Ponte

32 Short films about Glenn Gould (1993)

François Girard va dirigir el muntatge d’unes imatges que evoquen la peculiar i excèntrica vida del pianista canadenc Glenn Gould, nascut a Toronto el 1932.
No és una pel.lícula biogràfica, no és un enregistrament d’un concert.
Són trenta dos episodis d’una gran bellesa visual, i d’una visió particular sobre la poètica a l'entorn d’una vida commovedora. Hi ha escenes divertides, escenes complexes, escenes de tendresa. Un compendi emocional que exposa amb un clarobscur la vida d’un geni polèmic.
F.Girard estructura la pel.lícula de 32 “vignettes” basant-se en les ja conegudes “ Variacions Goldberg” de J.S.Bach.
http://www.collectionscanada.ca/glenngould/index-e.html

“Mantener en equilibrio las cuestiones prácticas del pensamiento sistematizado y las oportunidades especulativas del instinto creativo será la empresa más dificil y la mas importante de sus vidas en la Música”
Discurs pronunciat per Glenn Gould al Real Conservatori de Música, Universitat de Toronto, el novembre del 1974.
“Escritos críticos” Glenn Gould. Turner Música

La Felicitat d’Eduard Punset

Eduard Punset és un home amb un currículum apassionant que sap molt bé què és la Felicitat.
El seu darrer llibre “El viatge a la Felicitat” és el millor regal que l’Estrella d’Orient ens pot portar avui.
Un llibre que anima a conèixer el fonament de la vida: ser feliç.
Eduard Punset dóna unes pautes, a través de la seva immensa capacitat per comunicar, de les noves claus científiques que explicarien què és la Felicitat.
“…Para que la felicidad perdure más allá de un instante, es preciso que sea fruto no sólo del placer, sino también del sentido o significado que da a la vida un compromiso….Cuando se analiza la paradoja del declive de los niveles de felicidad en un mundo en el que no cesa de aumentar el nivel de bienes y equipos producidos, se llega también a la conclusión de que la sociedad moderna ha invertido demasiado en frigoríficos, lavavajillas, coches, grúas, carreteras o equipos digitales y demasiado poco en valores intangibles como el compromiso con los demás o la felicidad.”
http://www.rtve.es/tve/b/redes/punset.htm

Ombres i llum

Tema apassionant que s’ha desenvolupat en l’art visual, en la filosofia, en la psicologia, en la religió.
Avui he visitat l’exposició de gravats de Rembrandt.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rembrandt
Només amb les traces i sense perfilar contorns, Rembrandt composa uns gravats que expressen emocions, ens mostra efectes atmosfèrics, i especialment ens suggereix sensacions.
Rembrandt entén el clarobscur com l’experiència de fer sorgir de l'ombra un cos lluminós.
Tot un munt d’imatges a través dels aiguaforts, del burí, de la contraprova, de l’estat, de la punta seca, del coure.
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/rembrandt/
M’ha impressionat especialment, “Els tres arbres”.
Rembrandt va néixer el 1606, ara tot just, en farà 400 anys i el seu art ens segueix interessant per endinsar-nos a la llum o a la foscor….
http://www.rembrandthuis.nl/cms_pages/index_main.html

Nadia Boulanger i els seus alumnes

Compositora, directora d’orquestra i professora. Nascuda a França. (1887-1979). Fou la primera dona que va dirigir un concert per a la Royal Philharmonic Society de Londres, a la simfònica de Boston i a la Filharmònica de Nova York.
La seva germana Lili Boulanger també fou compositora, malauradament amb un vida molt breu.
http://www.fondation-boulanger.com/
Durant la Segona Guerra Mundial, Nadia fou professora a diferents universitats nord-americanes.
Nadia Boulanger feia exercitar als seus alumnes, (Aaron Coopland, Walter Piston, Darius Milhaud, Elliot Carter, Astor Piazzolla) un rigorós contrapunt i una estricta harmonia, les més bones bases per a conèixer el bon ofici de compondre.
Piazzolla explica una anècdota amb la Boulanger a la següent pàgina web:
http://www.abctango.com/noticia_ind.php?idnro=334&tipo=5&idioma=1

El Temps, el nostre enigma

Paolo Ucello, pintor del segle XV és l’autor d’aquest rellotge que es troba al Duomo de Firenze, a la Toscana.
L’esfera està formada per les 24 hores col·locades en camps radials, en sentit contrari a les agulles del rellotge. La referència dels ritmes del temps és la caiguda del sol.
El rellotge funciona amb un sistema de pèndol amb contrapès, i se li dóna corda cada vuit o nou dies.

Darrer dia de l’any

Avui acomiado l’any, acostant-me a les poblacions àrtiques.
http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/cosmogonia_inuit.shtml
M’agrada sentir-me acompanyada, per aquesta travessia que és la vida, per ciutadans del món que desconeixem, que existeixen tot i que no formen part de les notícies quotidianes ni són de l’interès dels comunicadors socials del nostre “primer món”.
http://www.virtualmuseum.ca/Exhibitions/Inuit_Haida/
Per a compartir el viatge.....amb Música
Feliç Any 2006

Es recupera el drama litúrgic d’El Pórtico de la Gloria

El meravellós Pórtico de la Gloria de Santiago, amb els seus misteris i simbolismes, torna a ser notícia.
http://www.elpais.es/articulo/elpporcul/20051230elpepicul_2/Tes
He trobat una extensa bibliografia en el Web del Museu de Música de Barcelona
http://www.museumusica.bcn.es/curs2003/bibliografiacv.doc
Temàtica apassionant sobre els instruments que donen bellesa a la composició escultòrica de l’entrada de la catedral de Sant Jaume de Compostel.la: els 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals.
http://cvc.cervantes.es/actcult/camino_santiago/
decimotercera_etapa/santiago/instrumentos.htm
Podem escoltar alguns instruments a la següent pàgina web
http://www.fbarrie.org/fundacion/arte/instrumentos.html
Dos articles sobre els instruments i la reconstrucció que han fet uns escultors del so
http://www.revistaiberica.com/Rutas_y_destinos/gali/trobarenlagloria.htm
http://www.goldbergweb.com/en/interpreters/instrumentals/8389.php

Juan Rulfo

Només va escriure dos llibres: “Pedro Páramo” i “El Llano en llamas” Alguns contes i unes cartes a la seva dona.
Pedro Páramo ens parla del silenci des de Comala. Un home errant que emprèn un viatge per conèixer les veus de la mort.
http://sololiteratura.com/rul/rulseleccartas.htm
http://sololiteratura.com/rul/rulcartasaclara.htm
http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/
LiteraturaLatinoamericana/rulfo/PedroParamo/
Gran part de la seva creació fou la fotografia. I es que Juan Rulfo va saber explicar la seva obra creativa explicant amb paraules allò que mirava pel diafragma d’una càmera fotogràfica. O potser ell creà la ficció mentre caminava errant, mirant, i escoltant els murmuris...

Una imatge

Una imatge per l'entrada de l'hivern.
La lluna.
L'obsequi que m'han fet el temps i la perseverança

Toshio Hosokawa

Compositor japonès nascut el 1955. Estudià amb Isang Yun a Berlín
http://www.yun-gesellschaft.de/e/bio.htm
Té títols com “Cal·ligrafies del silenci” “ En la profunditat del temps” “Nou llavors de Contemplació”.
http://www.beethovenfm.cl/cgi-bin/enciclopedia_persona.cgi?id=786
Aquesta darrera obra es basa en la creació d’un mandala espacial i sonor. Els músics arriben a l’escenari i es col·loquen en forma quadrangular i circular. La composició és un Gagakú, que la seva traducció literal és : “música elegant”, la música cortesana tradicional del Japó.
http://www.rutadeseda.org/gagaku.html
La vaig escoltar en una retransmissió de RNE . Un Hosokawa absolutament desconegut al nostre país. Fou una improvisació enregistrada per a ràdio. Anys més tard ja n’ha fet un enregistrament en CD.
És d’una bellesa i d’una profunditat que et traslladen auditivament a un estat de serenitat.
http://www.sulponticello.com/H001ASSP/
articulo_dtlle.asp?REVart_ID=100&REVnum_ID=7

Tinc molt de res

Aquest és el títol d’una de les cançons de l’òpera Porgy and Bess de Gershwin.
Són una sèrie de cançons connectades a través de diàlegs.
El 1926, Gershwin va llegir la novel·la “Porgy” i entusiasmat per la trama va escriure a l’autor, DuBose Heyward per a demanar-li que adaptés la novel·la a llibret. Els dos germans Gershwin varen anar a Charleston i així va néixer Porgy and Bess; una història d’amor, d’aquelles en las que un/una és capaç de fer qualsevol cosa pel seu amor. Desventurades històries, molt sovint.
http://www.upress.state.ms.us/catalog/spring2000/
dubose_heyward.html
Es va estrenar el mes de Setembre de 1935 a Boston.
Una de les versions més prodigioses fou la de Louis Armstrong i Ella Fitzgerald. Senzillament genials.
http://www.gershwin.com/

Alban Berg

Extraordinari compositor, component de la segona Escola Vienesa, que formà triunvirat amb A.Schoenberg i A.Webern.
http://www.geocities.com/al6an6erg/helene.html
Mor el 24 de Desembre de 1935. Demà el seu 70 aniversari.
El text de l’òpera “Lulu” és del poeta Franz Wedekind, amb una temàtica molt controvertida.
http://hunsmire.tripod.com/music/lulu.html
A més a més, podem llegir un interesant article de George Perle
http://www.revistasculturales.com/articulosLeer.php?cod=140
L’òpera completa s’estrenà a París l’any 1979. Berg la deixà complerta l’any 1934, però sense instrumentar. El 1935 es varen interpretar estractes de l’obra.
http://www.time.com/time/archive/preview/0,10987,847585,00.html
Al Teatre del Liceu s’estrena el 1969 i com és de suposar, amb un munt de polèmiques.
http://www.bcn.es/publicacions/bmm/48/ct_crono.htm
I si es vol aprofundir podem llegir el llibre de Soma Morgenstern “Alban Berg y sus ídolos”

Dave Brubeck

Pianista de jazz que pensa que la música crea una energia capaç de transformar la vida de les persones.
L’Institut Brubeck ofereix molts serveis sobre la música i la creativitat del pianista.
http://www.apoloybaco.com/davebrubeckbiografia.htm
“Jazz impressions of Japan” és una de les seves creacions que més m’agrada.
L’ingredient d’alguna construcció melòdica japonesa i instruments de percussió del Japó i Xina, donen a la música de Jazz un nou concepte auditiu.
http://www.pacific.edu/brubeck/index.asp
http://www.allaboutjazz.com/php/article.php?id=8660

Pascal Quignard

La Leçon de musique , es una petita lliçó musical que ens parla de la composició, d’instruments de corda, de la veu, de Saint-Colombe, de Marin Marais.
L’autor és un escriptor , un pensador, un musicòleg, un anacoreta, una persona incòmode...i un guanyador del premi Goncourt.
http://www.bibliomonde.net/pages/fiche-auteur.php3?id_auteur=424
No fa gaire, ha estat traduïda al castellà per Ascensión Cuesta.
Copio un fragment:
“...A menudo se ha escrito que la composición musical y la atracción que ejerce reposaban en parte en la búsqueda sin fin en el fondo de sí de una voz perdida, de una tonalidad perdida y de una tónica perdida...
...La familia de los violines, así como la de las violas, son familias de cuerpos humanos de madera hueca...”

Un bloc suggeridor

Avui, he tornat a gaudir dels comentaris d'en Ricard Casals Alexandri i del seu post, parlant de les estratègies que utilitzen els ocells per aprendre a cantar.
Suggerent pels amants de la naturalesa.
No us perdeu “Quadern de sons” d'en Ricard.

http://desons.blogspot.com/

Del Caos a la Creació

Avui, a l’horabaixa, he llegit la partitura de “La Creació” de Haydn.
Un oratori, un poema, que el poeta anglès Lidley havia escrit per a Haendel, inspirant-se en el “Paradise Lost” de Milton
http://www.luminarium.org/sevenlit/milton/plost.htm
Haydn en saber que Haendel no l’havia musicat, se’l va endur a Viena per a que el conegut Baró Gottfried van Swieten, aleshores director de la Biblioteca de la cort vienesa, fes una traducció a l’alemany. Comença a compondre la música l’any 1795.
http://home.wxs.nl/~cmr/haydn/
La partitura de Haydn no té res de caòtica; la bellesa i la senzillesa del duetto amb cor d’Adam i Eva, és una de les àries més belles que he llegit i he escoltat.
L'anomena't idil·li del paradís.
En Joaquim Pena en va fer una traducció al català. I en Josep Pla ens parla d'ell.
http://archivowagner.info/josep-pla.html
"......i la terra era un caos desert; i tot l’abís era cobert de tenebres....."
I la Música de "La Creació" de Haydn......

Rilkelieder

Són les Tres Cançons per a veu i piano. Poemes De Rainer Maria Rilke i música de Kurt Weill.
El compositor les va escriure el novembre de 1921 i van ser acabades i corregides per Lys Symonette, la seva editora i arranjadora que va morir el mes passat.
Kurt Weill fou un compositor que va compartir l’espai musical de Berlín amb Paul Hindemith i Erns Krenek.
Col.laborà amb Bertolt Brecht, Franz Werfel, Rainer Maria Rilke i altres autors.
http://www.kwf.org/
http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2210

La Música i Kepler

Sempre m’ha emocionat la vida de Johannes Kepler. Home renaixentista, que va estar vinculat a la Música i a la Matemàtica. El final de la seva lamentable vida fou, dins la desgràcia, d’una tendresa immensa perquè va morir convençut que havia escoltat “amb l’intel.lecte, que no pas amb l’oïda”, la Música de les esferes, la qual cosa el feia immensament feliç.
http://sepiensa.org.mx/contenidos/l_esferas/2.htm
Johannes Kepler va intentar relacionar el moviment orbital amb la teoria de la Música. I va crear una melodia per a cada planeta.
http://astrocultura.uai.it/astroarte/musica/harmonicesmundi.htm

Goran Bregovic i "Karmen"

Com diu l’autor, s’ha inspirat lliurement per escriure una “òpera naïf”per a donar una final feliç a la heroïna de la tormentosa vida de “Carmen” de Bizet.La va compondre l’abril de 2004. I ja va ser presentada a Perelada el passat estiu.
El títol de la seva òpera zíngara és: "Karmen avec une fin heureuse"
http://www.balkans.eu.org/article5863.html
http://www.goranbregovic.co.yu
Els zíngars no musiquen amb el format tradicional de l’orquestra, sinó que ens fan arribar la seva música , en gran part de tradició oral, a través de petites orquestres. La “Karmen” de Bregovic s’enamora d’una gran trompetista gitano.
Interpretada per l'Orchestre des Mariages et des Enterrements.

Diccionari Multimèdia

En aquesta adreça trobarem un extens diccionari multimèdia de música amb la la locució del mots en anglès.
http://www.music.vt.edu/musicdictionary/
I de cada definició amb links per a endinsar-se en més termes musicals.

Giacinto Scelsi (1905-1998)

Ja fa uns anys que em va impressionar la música de Giacinto Scelsi. El “Canti del Capricornio” fou la primera notícia musical que vaig tenir d’aquest compositor.
Compositor italià, interessat en la tradició oriental, va compondre aquest “Cant” per a la soprano Michiko Hirayama, nascuda a Tokio. Són un conjunt de cançons que utilitza els fonemes acolorits per l’alçada del so, microintervals i d’altres efectes vocals de difícil execució, acompanyades per saxo i percussió.
Tot un concepte musical ben contemporani.
Composicions d’una intensitat emocional que pot provocar diverses reaccions (força inesperades) a qui escolta la música de Giacinto Scelsi.
http://www.scelsi.it/
http://www.instituteforlivingvoice.be/en_workshops_02.htm

Alexei Petrov

A través dels blocs de música que visito habitualment, he arribat a aquesta pàgina Web
http://forums.cgsociety.org/showthread.php?t=296762
Hi trobareu un vídeo, The Cags, d’Alexei Petrov, amb una bella metàfora i amb música del compositor Erik Satie.
http://www.af.lu.se/~fogwall/satie.html
Tota una meravella

A Street car Named Desire

Aquest és el títol de l’òpera que va compondre André Previn basada en l’obra de Tenesse Williams.
L’adaptació va ser feta per Philip Littell i es va fer l’estrena l’any 1998.
Òpera en tres actes.
http://www.schirmer.com/composers/previn/streetcar.html
Lirisme i jazz donen melodia , forma i harmonia a un text d’una trama literària de molta qualitat.
Hi ha un altre llibretista, Rafaello de Banfield Tripcovich, que va adaptar una altra obra de l’escriptor americà al format d’òpera.
http://www.lipizer.it/conco/de_banfield.htm
http://www.operone.de/komponist/banfield.html

IRCAM

Frank Madlener ha estat nomenat president de l’Ircam, Centre de Recerca i Coordinació d’acústica-música.
http://www.ircam.fr/
Substitueix al filòsof Bernard Stiegler.
http://www.humanite.presse.fr/journal/2002-06-17/2002-06-17-35707
Com ja sabem l’IRCAM està associat al Centre Pompidou amb la missió d’afavorir la creació musical a través de la recerca científica.
Es preparen algunes propostes de creadors musicals amb el suport del "Semantic Hifi".
http://shf.ircam.fr/
Són importants aquestes propostes perquè es tracta de Sistemes d'espaialització del so i de crear una interactivitat amb l’oient.

Edgar Varèse i Anaïs Nin

Diuen d’Edgar Varèse, que fou el pare de la Música electrònica. Curiosament el vaig descobrir llegint el “Diaris” de l’escriptora Anïs Nin, filla del compositor cubà Joaquin Nin i germana del compositor i pianista Joaquim Nin i Culmell.
http://www.music.indiana.edu/som/lamc/
publications/lamusica/vol6.1/Joaquinnin.htm
Els seus diaris són una verdadera antologia del món de l’art del segle XX.
Compromesa amb la psicoanàlisi, el feminisme i amb les noves tendències artístiques. Retrata una societat enormement conflictiva.
http://www.anaisnin.com/
L’escriptora francesa admirava al compositor Varèse, i anava tot sovint a les seves estrenes.
Ella descriu a Varèse així:
“……Cuando te hace bajar con él por la estrecha escalera de caracol que lleva a su estudio, te conduce a una cueva de sonidos procedentes de cintas, grabaciones en disco, gongs; y la música parece ser una suma de fragmentos de música cortados y pegados juntos, como un collage. Es satírico, burlón y tan fiero como una erupción volcánica, y lo que interpretó era ensordecedor, como el mismísimo interior del volcán.
Su fuerza está a la altura del mundo moderno. Sólo él puede tocar una música que se oye a pesar de los ruidos del tráfico, de las máquinas y de las fábricas. Sólo él tiene las proporciones necesarias para mantener su individualidad en el enorme continente americano. Es vigoroso, visionario y poderoso.”
http://mac-texier.ircam.fr/textes/c00000106/
http://csunix1.lvc.edu/~snyder/em/varese.html

Evelyn Glennie

Compositora i percussionista.
Es troba còmoda interpretant la “Sonata per a dos pianos i percussió” de Bela Bartok, o interpretant la música amb la cantant islandesa Björk , o el "Concert per a percussió" de Darius Milhaud.
D’una personalitat esplèndida, doncs no crec que hagi estat fàcil fer front a una sordesa progressiva des dels 8 anys.
Posseeix una col.lecció d’uns 1400 instruments de percussió.
Ha escrit una autobiografia: "Good Vibrations" (Thorndike, 1991).
http://www.evelyn.co.uk/
Aquí podreu sentir una peça interpretada per ella.
http://www.drummerworld.com/drummers/Evelyn_Glennie.html

El So

El segle XX ha estat decisiu per el coneixement i la utilització del so com a component de la Música amb caràcter artístic.
Era impensable, anys enrere, que la Música la podríem compondre assistida per ordinador. Estudiar acústica no era, precisament, el millor camí per a ser artista.
Avui, el nostre entorn musical està compromès amb les noves tecnologies.
Una aproximació al so, del professor José Luís Gutierrez de la Universitat de Valladolid, ens acosta una mica més al món complex del so.
http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/
trabajos_02_03/Sonido_musical/sonido_musical.htm

Veus Búlgares i Ray Lema

Barcelona ha rebut en moltes ocasions a “Les veus Búlgares” i sempre han estat adjectivades per: “El Misteri de les veus”.
Ray Lema músic nascut al Zaire. Ell creu que la Música és un factor de desenvolupament.És un músic del que podem explicar moltes coses. La seva experiència Àfrica&Bulgària fou un projecte musical de l’any 1992.
L’experiència del músic africà amb el Professor Stefanov, director del grup musical Pirin (Parc nacional de Bulgària) va simbolitzar una cooperació un pèl estranya, però molt atractiva.
http://www.balkans.eu.org/article4643.html
http://www.womadlatino.com/esp/canarias2002/ray.htm
http://www.afrik.com/article7431.html

Enciclopèdia de la teoria de la música microtonal

Tonalsoft és un Web excel.lent que ens presenta una enciclopèdia d’una qualitat extraordinària.
També podem coneixer un instrument original de Zimbabwe, “The Array Mbira”.
La “seva missió” com diuen a la pàgina Web, és compondre i enregistrar música microtonal.
Està en anglès.
http://tonalsoft.com/

Kristeva i la consciència

De nou, sobre les pàgines del bloc de Música, escric el nom de Julia Kristeva.
La seva aportació al problemes de la immigració, la consciència, la reflexió profunda, la sensibilitat i veracitat intel.lectual, són els seus trets més rellevants.
Sempre que la llegeixo, tinc la sensació d’agraïment.
http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3260,36-711066@51-627812,0.html

“Grosse Fugue” L.V.Beethoven, de nou

La Troballa el Juliol, la subhasta el Desembre.
No fa gaire, alguns diaris i molts bolgs de Música es van fer ressò de la troballa de la “Grosse Fugue” de L.V.Beethoven.
Semblava que era un document molt important i de fet, ho és.
Doncs ja té un preu: Dòlars.
La Música és patrimoni de la humanitat?
http://www.elpais.es/articulo/elpporcul/20051117elpepucul_2/Tes

El Petit Príncep, és ja una òpera

Òpera en dos actes de la mà d’una compositora: Rachel Portman, i el llibretista Nicholas Wright, sobre el llibre de Antoine Saint-Exupery.
http://www.saint-exupery.org/
http://es.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Saint-Exup%C3%A9ry
http://www.littleprinceopera.com/index.html
És un dels contes més llegits per adults. Existeix la versió filmada i tot just ara, s’ha fet una adaptació a l’opera, programada a la New York City Opera.
La compositora ha estat educada musicalment a la Universitat de Oxford i ha musicat diverses pel.lícules
http://www.filmmusic.dk/rachel2.html
http://es.movies.yahoo.com/db/p/1/0/102999.html
http://www.scorefilia.com/sf/co/00/057.html
A la seva Web de Filmmusic, hi ha una base de dades, de compositors que m’ha semblat interessant.
http://www.filmmusic.dk/composers.php

Ramón Andrés

Ramón Andrés (Pamplona 1955) és investigador, intèrpret, assagista i poeta. En el terreny musical ha dirigit seminaris d’organologia i d’història de la Música en diferents Universitats. Exquisit en les seves paraules i en el seu tracte personal pel respecte que mostra a l'interlocutor, a l’altre.Un home complex per la seva intel.ligència, capacitat intel.lectual, i especialment per la seva generositat que ens arriba a través de la seva obra. Una obra on es trasllueix la seva vàlua personal.
Un autor massa desconegut.
Obres:
“Imagen de mudanza” 1987
“La línea de las cosas” 1994
“Tiempo y caída. Temas de la poesía barroca” 1994
“Diccionario de instrumentos musicales”1995
“Wolfgang Amadeus Mozart” 1995
“La amplitud del límite”. 2000
“Historia del suicidio en Occidente” 2003
“Johann Sebastiasn Bach. Los días, las ideas y los libros” 2005
Edició i traduccions:
Edició de “Oculta filosofía” de Juan Eusebio Nieremberg.2004
Traducció de “Bajo el bosque lácteo” de Dylan Thomas. 1997 i “Los caracteres” de Jean de la Bruyère, 2004.

Fernando Zóbel

Pintor que treballava lentament i amb consciència. La seva obra manifesta un gran poder emocional.
Fou un dels fundadors i director, fins la seva mort sobtada, del “Museo de Arte Abstracto de Cuenca”.
Tenia una gran amistat amb Mark Rothko i amb Adolph Gottlieb, pintors, pensadors, intel.lectuals.
“Cuaderno de apuntes” (Ediciones Aldeasa) és una col.leció de comentaris i aforismes sobre la pintura que va recollir Zóbel.
Ara copio un comentari dels seus amics:
“1) Para nosotros el arte es aventurarse por un mundo desconocido, un mundo que no pueden explorar más que los que estén dispuestos a tormar riesgos.
2) Este mundo de la imaginación es un mundo de fantasía libre; se opone violentamente al sentido común.
3) Nuestra misión como artistas es obligarle al espectador a ver el mundo como lo vemos nosotros- no como lo ve él.
4) Estamos a favor de la expresión sencilla del pensamiento complejo. Estamos a favor de la forma grande porque tiene el impacto de lo inequívoco. Queremos reafirmar el plano pictórico. Empleamos la forma plana porque rechaza el ilusionismo y revela la verdad”
Adolph Gottlieb i Mark Rothko, “Statement, 1943”
New York Times, 13 de Juny de 1943
http://www.fernandozobel.com/

http://www.citelan.es/cuenca/magazine/colabora/
mgz_colaboraciones_zobel.html

http://www.march.es/arte/cuenca/informacion/zobel.asp

http://www.paginadigital.com.ar/articulos/2004/2004prim/
varios/zobel12-2pl.asp

Kaija Saariaho

L’any 1993, la compositora finesa va compondre “Six Japanese Gardens for percussion and electronics” dedicada a Toru Takemitsu. Des del 1982 s’instal·la.la a Paris i segueix els cursos de formació a l’IRCAM, especialitzant-se en compondre música per ordinador.
La seva música és vital, però amb una tendència a presentar grans volums de so.
http://www.saariaho.org/
Té una àmplia obra, i ara, el director d’orquestra i compositor Esa-Pekka Salonen està molt interessat en estrenar una nova partitura de la compositora, a París.
http://www.elcultural.es/HTML/20051103/Musica/MUSICA15824.asp

Nyckelharpa

Estic parlant d’un instrument tradicional de Suècia, que ja sona fa uns 600 anys. Prové de les violes d’arc però en comptes digitar el mànec, com es sol fer en els instruments de corda, en aquest instrument es digita per mitjà d’un teclat adossat al mateix mànec.
Existeix una associació americana, no lucrativa, que s’anomena ANA dedicada a aquest instrument tan peculiar i que promou programes d’educació.
És interessant veure les fotografies.
http://www.nyckelharpa.org/