Una pel·lícula de l’any 1978 on els “Bergman” ens mostren una esplèndida direcció i interpretació a l’entorn d’una concertista de piano.
La relació entre la mare i la filla és el fil conductor dels profunds abismes que transiten per les relacions familiars.
El director Ingmar Bergman ens explica què és l’expressió musical quan escenifica una classe d’interpretació, jo en diria una “competició” desmesurada, que la mare, (el darrer treball d’una esplèndida Ingrid Bergman) li fa a la seva pròpia filla (Liv Ullman) en una escena tremendament dura amb una audició bellíssima de Chopin.
Una filla que viu aclaparada per unes emocions contradictòries, humanes, devastadores, musicals….
http://www.mundofree.com/cine_nordico/Sonata.html
dilluns, de gener 09, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada