Anton Webern va orquestrar una Ricercata, fuga a 6 veus, de J.S.Bach.
J.S.Bach va improvisar al clave per Frederic II de Prússia, un 7 de maig de 1747. El rei music no va quedar satisfet del tot i va demanar a Bach que compongués una fuga a sis veus sobre un subjecte.
De retorn a Leipzig, Bach va compondre aquest Ricercare amb la tríada inicial i el descens cromàtic següent.
La connexió d’aquests dos compositors, va més enllà dels límits que hi ha entre la composició i la instrumentació/orquestració. La precisió de Webern i l’estructura fugada de Bach és una relació de bellesa musical. Substituir un clave per una orquestra moderna és una construcció de l’abstracció de la intensitat sonora que Webern tracta de forma impecable.
He escoltat la versió de Christoph Poppen dirigint a The Hilliard Ensemble i Münchener Kammerorchester
Molta bellesa…
dijous, de gener 12, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada