Edgar Varèse i Anaïs Nin

Diuen d’Edgar Varèse, que fou el pare de la Música electrònica. Curiosament el vaig descobrir llegint el “Diaris” de l’escriptora Anïs Nin, filla del compositor cubà Joaquin Nin i germana del compositor i pianista Joaquim Nin i Culmell.
http://www.music.indiana.edu/som/lamc/
publications/lamusica/vol6.1/Joaquinnin.htm
Els seus diaris són una verdadera antologia del món de l’art del segle XX.
Compromesa amb la psicoanàlisi, el feminisme i amb les noves tendències artístiques. Retrata una societat enormement conflictiva.
http://www.anaisnin.com/
L’escriptora francesa admirava al compositor Varèse, i anava tot sovint a les seves estrenes.
Ella descriu a Varèse així:
“……Cuando te hace bajar con él por la estrecha escalera de caracol que lleva a su estudio, te conduce a una cueva de sonidos procedentes de cintas, grabaciones en disco, gongs; y la música parece ser una suma de fragmentos de música cortados y pegados juntos, como un collage. Es satírico, burlón y tan fiero como una erupción volcánica, y lo que interpretó era ensordecedor, como el mismísimo interior del volcán.
Su fuerza está a la altura del mundo moderno. Sólo él puede tocar una música que se oye a pesar de los ruidos del tráfico, de las máquinas y de las fábricas. Sólo él tiene las proporciones necesarias para mantener su individualidad en el enorme continente americano. Es vigoroso, visionario y poderoso.”
http://mac-texier.ircam.fr/textes/c00000106/
http://csunix1.lvc.edu/~snyder/em/varese.html

Evelyn Glennie

Compositora i percussionista.
Es troba còmoda interpretant la “Sonata per a dos pianos i percussió” de Bela Bartok, o interpretant la música amb la cantant islandesa Björk , o el "Concert per a percussió" de Darius Milhaud.
D’una personalitat esplèndida, doncs no crec que hagi estat fàcil fer front a una sordesa progressiva des dels 8 anys.
Posseeix una col.lecció d’uns 1400 instruments de percussió.
Ha escrit una autobiografia: "Good Vibrations" (Thorndike, 1991).
http://www.evelyn.co.uk/
Aquí podreu sentir una peça interpretada per ella.
http://www.drummerworld.com/drummers/Evelyn_Glennie.html

El So

El segle XX ha estat decisiu per el coneixement i la utilització del so com a component de la Música amb caràcter artístic.
Era impensable, anys enrere, que la Música la podríem compondre assistida per ordinador. Estudiar acústica no era, precisament, el millor camí per a ser artista.
Avui, el nostre entorn musical està compromès amb les noves tecnologies.
Una aproximació al so, del professor José Luís Gutierrez de la Universitat de Valladolid, ens acosta una mica més al món complex del so.
http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/
trabajos_02_03/Sonido_musical/sonido_musical.htm

Veus Búlgares i Ray Lema

Barcelona ha rebut en moltes ocasions a “Les veus Búlgares” i sempre han estat adjectivades per: “El Misteri de les veus”.
Ray Lema músic nascut al Zaire. Ell creu que la Música és un factor de desenvolupament.És un músic del que podem explicar moltes coses. La seva experiència Àfrica&Bulgària fou un projecte musical de l’any 1992.
L’experiència del músic africà amb el Professor Stefanov, director del grup musical Pirin (Parc nacional de Bulgària) va simbolitzar una cooperació un pèl estranya, però molt atractiva.
http://www.balkans.eu.org/article4643.html
http://www.womadlatino.com/esp/canarias2002/ray.htm
http://www.afrik.com/article7431.html

Enciclopèdia de la teoria de la música microtonal

Tonalsoft és un Web excel.lent que ens presenta una enciclopèdia d’una qualitat extraordinària.
També podem coneixer un instrument original de Zimbabwe, “The Array Mbira”.
La “seva missió” com diuen a la pàgina Web, és compondre i enregistrar música microtonal.
Està en anglès.
http://tonalsoft.com/

Kristeva i la consciència

De nou, sobre les pàgines del bloc de Música, escric el nom de Julia Kristeva.
La seva aportació al problemes de la immigració, la consciència, la reflexió profunda, la sensibilitat i veracitat intel.lectual, són els seus trets més rellevants.
Sempre que la llegeixo, tinc la sensació d’agraïment.
http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3260,36-711066@51-627812,0.html

“Grosse Fugue” L.V.Beethoven, de nou

La Troballa el Juliol, la subhasta el Desembre.
No fa gaire, alguns diaris i molts bolgs de Música es van fer ressò de la troballa de la “Grosse Fugue” de L.V.Beethoven.
Semblava que era un document molt important i de fet, ho és.
Doncs ja té un preu: Dòlars.
La Música és patrimoni de la humanitat?
http://www.elpais.es/articulo/elpporcul/20051117elpepucul_2/Tes

El Petit Príncep, és ja una òpera

Òpera en dos actes de la mà d’una compositora: Rachel Portman, i el llibretista Nicholas Wright, sobre el llibre de Antoine Saint-Exupery.
http://www.saint-exupery.org/
http://es.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Saint-Exup%C3%A9ry
http://www.littleprinceopera.com/index.html
És un dels contes més llegits per adults. Existeix la versió filmada i tot just ara, s’ha fet una adaptació a l’opera, programada a la New York City Opera.
La compositora ha estat educada musicalment a la Universitat de Oxford i ha musicat diverses pel.lícules
http://www.filmmusic.dk/rachel2.html
http://es.movies.yahoo.com/db/p/1/0/102999.html
http://www.scorefilia.com/sf/co/00/057.html
A la seva Web de Filmmusic, hi ha una base de dades, de compositors que m’ha semblat interessant.
http://www.filmmusic.dk/composers.php

Ramón Andrés

Ramón Andrés (Pamplona 1955) és investigador, intèrpret, assagista i poeta. En el terreny musical ha dirigit seminaris d’organologia i d’història de la Música en diferents Universitats. Exquisit en les seves paraules i en el seu tracte personal pel respecte que mostra a l'interlocutor, a l’altre.Un home complex per la seva intel.ligència, capacitat intel.lectual, i especialment per la seva generositat que ens arriba a través de la seva obra. Una obra on es trasllueix la seva vàlua personal.
Un autor massa desconegut.
Obres:
“Imagen de mudanza” 1987
“La línea de las cosas” 1994
“Tiempo y caída. Temas de la poesía barroca” 1994
“Diccionario de instrumentos musicales”1995
“Wolfgang Amadeus Mozart” 1995
“La amplitud del límite”. 2000
“Historia del suicidio en Occidente” 2003
“Johann Sebastiasn Bach. Los días, las ideas y los libros” 2005
Edició i traduccions:
Edició de “Oculta filosofía” de Juan Eusebio Nieremberg.2004
Traducció de “Bajo el bosque lácteo” de Dylan Thomas. 1997 i “Los caracteres” de Jean de la Bruyère, 2004.

Fernando Zóbel

Pintor que treballava lentament i amb consciència. La seva obra manifesta un gran poder emocional.
Fou un dels fundadors i director, fins la seva mort sobtada, del “Museo de Arte Abstracto de Cuenca”.
Tenia una gran amistat amb Mark Rothko i amb Adolph Gottlieb, pintors, pensadors, intel.lectuals.
“Cuaderno de apuntes” (Ediciones Aldeasa) és una col.leció de comentaris i aforismes sobre la pintura que va recollir Zóbel.
Ara copio un comentari dels seus amics:
“1) Para nosotros el arte es aventurarse por un mundo desconocido, un mundo que no pueden explorar más que los que estén dispuestos a tormar riesgos.
2) Este mundo de la imaginación es un mundo de fantasía libre; se opone violentamente al sentido común.
3) Nuestra misión como artistas es obligarle al espectador a ver el mundo como lo vemos nosotros- no como lo ve él.
4) Estamos a favor de la expresión sencilla del pensamiento complejo. Estamos a favor de la forma grande porque tiene el impacto de lo inequívoco. Queremos reafirmar el plano pictórico. Empleamos la forma plana porque rechaza el ilusionismo y revela la verdad”
Adolph Gottlieb i Mark Rothko, “Statement, 1943”
New York Times, 13 de Juny de 1943
http://www.fernandozobel.com/

http://www.citelan.es/cuenca/magazine/colabora/
mgz_colaboraciones_zobel.html

http://www.march.es/arte/cuenca/informacion/zobel.asp

http://www.paginadigital.com.ar/articulos/2004/2004prim/
varios/zobel12-2pl.asp

Kaija Saariaho

L’any 1993, la compositora finesa va compondre “Six Japanese Gardens for percussion and electronics” dedicada a Toru Takemitsu. Des del 1982 s’instal·la.la a Paris i segueix els cursos de formació a l’IRCAM, especialitzant-se en compondre música per ordinador.
La seva música és vital, però amb una tendència a presentar grans volums de so.
http://www.saariaho.org/
Té una àmplia obra, i ara, el director d’orquestra i compositor Esa-Pekka Salonen està molt interessat en estrenar una nova partitura de la compositora, a París.
http://www.elcultural.es/HTML/20051103/Musica/MUSICA15824.asp

Nyckelharpa

Estic parlant d’un instrument tradicional de Suècia, que ja sona fa uns 600 anys. Prové de les violes d’arc però en comptes digitar el mànec, com es sol fer en els instruments de corda, en aquest instrument es digita per mitjà d’un teclat adossat al mateix mànec.
Existeix una associació americana, no lucrativa, que s’anomena ANA dedicada a aquest instrument tan peculiar i que promou programes d’educació.
És interessant veure les fotografies.
http://www.nyckelharpa.org/

Guia d’estil Musical

Tot i que està escrit en francès, és molt interessant el web de la Facultat de Música del Quebec, on ens dóna nombroses eines sobre terminologia musical, transcripció de noms russos, termes musicals del ciríl·lic, termes d’altres països com hongarès, o txec.... abreviacions d’instruments de Música. Puntuacions, anotacions dels instruments i una llarga llista d’eines de comunicació musical.
Podem aprofitar aquest web, també per a la nostra llengua.
M’ha semblat enormement interessant trobar un llibre d’estil musical.
http://www.mus.ulaval.ca/roberge/gdrm/01-trans.htm

Recordant a Shirley Horn

La Shirley Horn és una pianista i vocalista de jazz nascuda a Washington DC. amb un Grammy per la seva música.
Un dels seus millor treballs fou "I Remember Miles" composició del 1991, dedicada al seu gran amic i mentor Miles Davies.
El seu repertori, gairebé sempre de tempo lent, em semblen confidències musicals.
Ha marxat als 72 anys, el passat 22 d'octubre.
La seva veu greu, pròpia i poderosa , acompanyava les seves mans pel teclat d'un piano que encara seguim escoltant....
http://www.swingmusic.net/Horn_Shirley.html
http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/10/21/AR2005102102057.html

Partitura d’aplaudiments.

Al Web d’Steve Reich podeu veure i escoltar un vídeo d’una composició per “aplaudiments”. Ho trobareu a l’apartat de Multimèdia (vídeo)
http://www.stevereich.com/
Compositor americà, un dels representants del minimalisme.Treballa molt amb el ritme, compon contrapunt de ritmes, afegeix cintes magnetofòniques, instruments africans i gamelans d’Àssia.
Va desenvolupar especialment allò que coneixem com “Tècnica de fases” que es tracta de que uns quants instruments interpretin la mateixa frase musical a diferents velocitats.
"Six Pianos" la va compondre el 1973; l’obra comença amb tres pianistes tocant la mateixa base rítmica amb diferents notes per a cada particel.la i gradualment es van afegint els altres pianos.

Help, help Globolinks!!

En una de les meves estades a Leipzig, vaig tenir la sort d’escoltar l’òpera de Gian Carlo Menotti “Help, Help, Globolinks”.
La vaig escoltar rodejada d’escolars d’educació primària, que escoltaven amb molta atenció. El teatre de l’òpera de Leipzig dedica, ni més ni menys, que una sessió setmanal d'òpera per els escolars.
http://www.oper-leipzig.de/html/index.php
Gian Carlo Menotti fou un compositor italià que va compondre una òpera per un públic infantil.Guanyador d’un premi Pulitzer.
És una òpera que em va divertir molt i te una duració d’uns 50 minuts. Són uns escolars que es perden en una excursió, i s’anuncia per la ràdio que han aterrat uns extraterrestres, els globolinks, i que només la Música fa allunyar els Globolinks.
El violí d’un dels alumnes els va protegint per a retornar a l’escola.
Mentrestant, a l’escola, l’excèntric (com no…) professor de música intenta convèncer al director de l’escola que la Música és molt important per l’educació, doncs sembla ser que el director no creu necessari que es facin classes de Música.
Finalment els nens retornen a l’escola; s’escapen dels globolinks protegits per un violí i aleshores el director comprèn que la Música és indispensable per l'educació.
Hi ha escenes molt divertides!!!
En aquesta obra, Menotti va introduir efectes de música electrònica compartint l’espai sonor de les veus infantils amb les melodies d’un violí enmig de l’orquestra.
http://www.beethovenfm.cl/cgi-bin/enciclopedia_persona.cgi?id=175
http://www.musicweb-international.com/film/jan99/globolinks.htm

La música i el cervell

Tot i que l’estudi que us presento està escrit en francès, em sembla que aporta enigmes molt interessants sobre la influència de la música en els éssers vius.
És un article publicat a la revista “Découverte” l’octubre de 1999.
http://radio-canada.ca/url.asp?/actualite/decouverte/encyclopedie.html
L’article el trobareu en aquesta pàgina web, buscant a la lletra –C- “Cerveau musical”-del llistat.
Hi ha temes molt interessants.

Audio

M’he entretingut a fer un petit resum dels arxius de compressió musicals.
Segurament me n’oblidaré d’alguns, però de moment ja en tindreu uns quants:
*AAC, Avanced Audio Coding, és més modern que l’MP3
*APE, perd qualitat musical. Creat per Monkeys Audio
*FLAC, Free Lossless Audio Codec amb una bona qualitat de so
*MP1, *MP2, els “avantpassats” de l’MP3
*MP3, MPEG Audio Layer 3
*MP4, el proper…..que pot contenir audio i vídeo
*MPC, Musepak, un bon compressor
*OGG, superior a l’MP3 i totalment lliure.
*WMA, Windows Media Audio
*WV, *WVC amb molt bona qualitat, creat per Wavpak
http://es.wikipedia.org/wiki/MP3

Les orquestres no volen ser dirigides per dones

Des del mes passat de Juliol, que Marin Alsop va ser nomenada directora titular de l’orquestra de Baltimore, Maryland, (EEUU), s’ha aixecat una polseguera d’allò més desagradable envers l'hostilitat manifesta , clara i diàfana, dirigida a la professionalitat de les dones directores d'orquestra.
En un article publicat al New York Times, el passat 9 d’octubre, llegíem un titular esgarrifós destinat a la Marin Alsop. L’orquestra li deia: “Best Wishes on Your Job. Now Get Out” Més o menys ve a dir…et desitgem el millor per la teva feina, però ves-te’n….
El 22 d’octubre el diari “Le Monde” ens ofereix un nou titular, no tan agressiu però.... “Les orchestres n’aiment pas être dirigés par des femmes”
Em pregunto el perquè de tanta hostilitat.
http://servicios.diariosur.es/pg050923/prensa/noticias/
Cultura/200509/23/SUR-CUL-245.html
Aquesta Web és una llarga llista de dones directores que se sobreposen diàriament a una feina amb un alt nivell de discriminació( i humil.liació) que pateixen les dones que pretenen agafar una batuta i fer Música.
I com sempre....se’n parla ben poc.
http://www.kapralova.org/CONDUCTORS.htm

Gazeta de Barcelona (1748-1806)

Aquesta web recull una retrospectiva de diaris musicals des del 1800 al 1950 . ´
RIMP, Repertori internacional de premsa musical.
http://www.ripm.org/
Si anem a l’apartat de publicacións, veurem Titles Indexed. El cliquem.
Busquem Spanish, i ja podem llegir l'article que parla de la Gaceta musical de Barcelona.
També podem trobar altres articles que et provoquen una immediata curiositat.
http://www.nisc.com/ripm/RIPM%20Old/reprint.htm
Tot està en anglès.
Si voleu trobar La Gaceta de Barcelona en castellà però, aneu a la següent adreça electrònica on hi trobareu referències, notícies i anuncis de partitures per guitarra de la revista de la que us parlo, des del 1748.
http://www.arrakis.es/~dedeo/05-prensa-gb.htm

Prohibit cantar!!!!!

Aquest titular m'omple de desassossec :
Time Warner té els drets d'autor de 'Happy Birthday'
Prohibit cantar-la en públic sense pagar
http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1576251

Kuhle Wampe

“Panxes fredes”
Una pel.licula de producció independent del 1932 escrita per Bertolt Brecht i Ernst Ottwald.
Una pel.lícula significativa de l’època de la República de Weimar, tot i que va ser ràpidament prohibida: La temàtica gira a l'entorn de la classe obrera i les seves penalitats
La música és de Hanns Eissler, compositor poc conegut que juntament amb el compositor Kurt Weill varen treballar amb el dramaturg Bertolt Brecht.
http://www.german-cinema.de/archive/film_view.php?film_id=598
http://www.factspider.com/ha/hanns-eisler.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Bertolt_Brecht

Qui no coneix Cecilia Bartoli?

Deu ser veritat això que diuen que totes les civilitzacions, en el decurs de la història de la humanitat, han necessitat expressar-se a través de mites. Nosaltres, també.
La Cecilia Bartoli és una soprano que gaudeix d’una projecció internacional en els teatres d’òpera, ja fa uns quants anys, i no passa desapercebuda.
El 1994 ja podíem escoltar a la Bartoli a “Mozart Portraits” i predir que la mezzosoprano arribaria molt lluny, perquè fascina i convenç allà a on canta.
http://www.deccaclassics.com/artists/bartoli/
http://www.revistasculturales.com/articulosLeer.php?cod=405
http://www.elpais.es/articulo.html?xref=20011222elpbabart_17&type=Tes&d_date=&anchor=elpbabart
http://theoperacritic.com/singers.php?singer=cecilia_bartoli
http://www.rodoni.ch/OPERNHAUS/ceciliabartoli/dossierbartoli/dossierbartoli.html

Julia Kristeva

Una dona intel.lectual, escriptora, psicoanalista, sensible i compromesa amb la voluntat d"explorar la llibertat, defensar els drets de la dona, dels immigrants….
Les seves paraules:
"...La posibilidad de cuestionar el propio ser, de buscarse a sí mismo viene dada por esta aptitud para el retorno, que es simultáneamente rememoración, interrogación y pensamiento."
"!Si no te gusta, vuélvete a tu tierra!" La humillación que rebaja al extranjero proporciona a su amo no se sabe bien que mezquina grandeza"
Una biografia
http://www.infoamerica.org/teoria/kristeva1.htm
Un article
http://www.fractal.com.mx/F5kriste.html
El Premi
http://www.holberg.uib.no/e_index.htm
El discurs
http://www.norvege.no/education/prix/discours.htm
Unes entrevistes
http://herreros.com.ar/melanco/kristeva.htm
http://www.cddc.vt.edu/feminism/Kristeva.html

La Biologia i la Música unides per un software

No sé si heu sentit mai parlar de "la sonificació de les proteïnes". La revista "Leonardo on-line" va publicar, el novembre del 2004, aquest article on un músic i una biòloga van produir un CD "Life Music"
http://mitpress2.mit.edu/e-journals/Leonardo/isast/articles/lifemusic.html
Doncs bé, les cèl.lules i les proteïnes de l"ADN també produeixen so. Cal associar aquestes proteïnes amb les notes de l"escala diatònica i ja tenim música…
http://www.fmed.uba.ar/cultura/sitio/gacetilla/musica.htm
En aquesta pàgina Web, podeu trobar el sofware per a compondre Música...

Giacinto Scelsi

Giacinto Scelsi (1905-1998)
Ja fa uns anys que em va impressionar la música de Giacinto Scelsi. El "Canti del Capricornio" fou la primera notícia musical que vaig tenir d"aquest compositor.
Compositor italià, interessat en la tradició oriental, va compondre aquest "Cant" per a la soprano Michiko Hirayama, nascuda a Tokio. Són un conjunt de cançons que utilitza fonemes acolorits per l"alçada del so, microintervals i d"altres efectes vocals de difícil execució, acompanyades per saxo i percussió.
Tot un concepte musical ben contemporani.
Composicions d'una intensitat emocional que pot provocar diverses reaccions (força inesperades) a qui escolta la música de Giacinto Scelsi.
http://www.scelsi.it/
http://www.instituteforlivingvoice.be/en_workshops_02.htm

Tomasz Stanko

“Soul of thinks”, “Suspended Nigth”, “Freedom in august” són treballs de Tomasz Stanko. Compositor polonès que utilitza el jazz per expressar-se amb el seu instrument: la trompeta.
Té un llenguatge exquisit i les seves idees sonores tenen una qualitat musical indiscutible.
http://www.stanko.polishjazz.com/
Stanko forma part d’un grup nombrós d’excel.ents intèrprets i compositors/es que han treballat amb el productor alemany Manfred Eicher, anomenat “El solitari del so”. Ha creat la productora musical ECM Records (Edicions de Música Contemporània; ell es veu a sí mateix com a editor), és una atrevida aposta per a la difusió de la música contemporània. Amb molt poca publicitat s’ha establert al mercat discogràfic amb la filosofia de produir música no comercial....
http://www.ecmrecords.com/Startseite/startseite.php

Sofia

Senyal de tràfic a Sofia En la fotografia podeu llegir el següent: "Detsata niamat spiratxki"
He trobat pel centre de Sofia aquest senyal de tràfic, que m"ha provocat molta tendresa.
En búlgar significa: "els nens no poden frenar" i com que és un símbol triangular, ens indica que hem de tenir "Precaució" els qui portem el cotxe.
No l"havia vist mai.

Mark Rothko

Mark Rothko va néixer a Rússia el 1903 i emigrà als Estat Units d'Amèrica el 1913. El seu art pictòric obre noves perspectives a la consciència humana.
S"ha publicat un llibre sobre un manuscrit revisat pel seu fill. Els escrits es van realitzar entre el 1940 i el 1941.
"Mark Rothko: la realidad del artista" editat per Síntesis.
L"autor ens parla dels seus sentiments i del concepte de bellesa... Ens proposa un exemple matemàtic:
" La letra x en álgebra es definitivamente una abstracción en relación a los números con los que puede entremezclarse como factor. Si los números son sólo una abstracción, la letra x es una abstracción que supera la cualidad abstracta de los números. Sin embargo, esta letra funciona en todas las operaciones de cálculo como una cantidad real. En otras palabras, tenemos un símbolo que supuestamente representa lo desconocido."
A la ciutat de Houston, a Texas, es troba el centre de meditació : "The Rothko Chapel" que va ser fundada per John i Dominique Menil
http://www.rothkochapel.org/markrothko.htm
http://www.nga.gov/cgi-bin/psearch?Request=A&Person=27000
Morton Feldman, compositor americà, compon la obra "Rothko Chapel", per a viola, conjunt instrumental i veus, inspirat en les pintures de Mark Rothko
http://www.cnvill.demon.co.uk/mfhome.htm
http://www.acteon.es/czulian/morton_feldman.htm

Pochette

La C. està molt orgullosa del seu instrument. L’ha fet ella amb l'ajuda d’un luthier.
És un cordòfon que s’anomena pochette ; s’utilitzava per a marcar el ritme de les danses dels segles XVII i XVIII.
Fou un instrument molt preuat a la cort de Lluís XIV, monarca molt dotat per a la dansa. Sembla ser que hi ha un pochette construït per A. Stradivari .
(la fotografia l'ha fet en J.)

María Zambrano i la Música

Avui he tornat a fullejar el llibre "El Hombre y lo Divino" de María Zambrano .
Diu així:
"La música nace cuando el grito se allana, se somete a tiempo y número y en lugar de irrumpir en el tiempo se adentra en él y alcanza continuidad a través de la discontinuidad de todo lo sensible..."

ODHECATON

Ottaviano Petrucci va obtenir de la Republica Serenisima de Venècia un privilegi de vint anys que li permetè d'imprimir llibres musicals amb notació mesurada. Després de moltes dificultats el 15 de Maig de 1501 es publicà la primera obra musical amb tipus mòbils. S'anomenà "Harmonice Musices Odhecaton ", a tres i quatre veus. Un conjunt de 96 "Chansons" polifòniques. Podeu veure la primera pàgina d'aquest facsímil a la següent URL:
http://www.metmuseum.org/toah/hd/odhe/hd_odhe.htm