Al Web d’Steve Reich podeu veure i escoltar un vídeo d’una composició per “aplaudiments”. Ho trobareu a l’apartat de Multimèdia (vídeo)
http://www.stevereich.com/
Compositor americà, un dels representants del minimalisme.Treballa molt amb el ritme, compon contrapunt de ritmes, afegeix cintes magnetofòniques, instruments africans i gamelans d’Àssia.
Va desenvolupar especialment allò que coneixem com “Tècnica de fases” que es tracta de que uns quants instruments interpretin la mateixa frase musical a diferents velocitats.
"Six Pianos" la va compondre el 1973; l’obra comença amb tres pianistes tocant la mateixa base rítmica amb diferents notes per a cada particel.la i gradualment es van afegint els altres pianos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Hola Carme! Steve Reich m'agrada molt. Crec que la seua "tècnica de fases" presa de les polirítmies africanes és molt interessant per a aplicar en l'aula.
Alguna vegada he fet esta activitat amb els xiquets:
Els he preguntat si coneixien la fórmula rítmica del futbol, i abans o després descobrixen que em referisc a això dels colps... més o menys amb les síl·labes de Kodaly així: ta ta titi ta titi ti ta ti ta.
Després fem dos grups, un repetix la mateixa fórmula rítmica una vegada i una altra, i l'altre afig a eixe ritme una pulsació en silenci al final, alçant les mans, abans de repetir-la. L'efecte és el mateix, els ritmes se'n van "desfasant" i es produïxen polirítmies molt interessants.
Després afegim un tercer grup que afig dos pulsacions en silenci abans de repetir. Se suposa que desperquè de cert temps fent polirítmies, els ritmes tornen a adaptar-se i els tres grups toquen les palmes a l'uníson... però mai ho hem aconseguit :D
Un abraç
Impresionante. Las cosas que se pueden conseguir con unos simples aplausos. Estaría bien poder montarla con unos amigos y ponerse a interpretarla en medio de una cafetería así, de sopetón, por ejemplo.
Otra similar y que también me había impresionando en su momento es Music for Pieces of Wood, con cinco intérpretes tocando pequeñas piezas de madera.
Ambas demuestran que se necesita muy poca cosa para hacer música vibrante.
Publica un comentari a l'entrada