Scordatura

Se'n diu del "desacord" sonor de les cordes d'un instrument. Consisteix en modificar l'afinació, és a dir, la tensió d'una o més cordes. Aquesta pràctica, que fou introduïda pels llaütistes italians del segle XVII, permet sonoritats diferents de les habituals, com per exemple, obtenir més intensitat sonora . És també el cas del segon moviment de la Cuarta simfonia de Mahler que és conegut per la scordatura del violí solista: Mahler volia un so de "violí barat".
I s'utilitza, força sovint, en la música folk.
http://www.cranfordpub.com/tunes/scordatura.htm

Steve Mithen: El Cant del Neanderthal

Al Web de Música, gràcies a la gentilesa de Eduard Punset, podeu trobar l'entrevista que Eduard Punset va fer al Dr. Steve Mithen en el seu programa "Redes" .
Ara podem saber una mica més sobre la publicació del llibre "The Singing Neanderthals"
Enormement interessant.
Podeu llegir a la següent adreça un comentari del llibre.
http://soundandmind.amsteg.org/?p=34

Quatre segles d'òpera

Al suplement de Babelia del dissabte 27 de gener del 2007, podeu trobar articles molt interessants sobre l'art operístic.
http://www.elpais.com/articulo/semana/busca/opera/viva/muerta/
elpepuculbab/20070127elpbabese_1/Tes

http://www.elpais.com/articulo/semana/Prima/musica/
elpepuculbab/20070127elpbabese_3/Tes

http://www.elpais.com/articulo/semana/Libretistas/lavanderas/
elpepuculbab/20070127elpbabese_4/Tes

http://www.elpais.com/articulo/semana/canto/drama/
elpepuculbab/20070127elpbabese_6/Tes

http://www.elpais.com/articulo/semana/puerta/dibujada/dedo/
elpepuculbab/20070127elpbabese_5/Tes

http://www.elpais.com/articulo/semana/Problemas/herencia/
elpepuculbab/20070127elpbabese_7/Tes

La senzilesa de l'escolta

Senzilament escolta... sense interpretar...
I després d'aquesta experiència, posa nom a allò que has escoltat.

Estimar la llibertat

Vaig escoltar l'entrevista de ràdio a la poeta Josefina Vidal arran de la presentació del seu llibre "El mar inevitable". Nascuda a Tàrrega. Ha passat una bona part de la seva vida a Holanda. En l'entrevista que vaig escoltar, em vaig delectar amb la lectura d'una de les seves poesies.
Corredora de fons en els sentiments humans. Deia, en més d'una ocasió, que les pèrdues del seu marit i de la seva filla, han estat el dolor més profund que ha arribat a sentir, i que només escriure poesia li ha donat serenitat.
Per això, la seva poesia és plena de veritat.
Va destacar a la seva entrevista l'amor i l'agraïment que sentia per Holanda, perquè -deia - és un país on la diferència de pensar o de ser, no provoca els escàndols que veiem i escoltem, dia si i dia també, al nostre país.

http://www.avui.cat/avui/diari/07/gen/25/317413.htm
http://www.editorialmeteora.com/cast/llibre.php?id_LLIBRE=13

La cadència

Allà on comença la fermata hi sol haver un calderó que ens indica un moment de suspens, de silenci contingut, i que tot seguit s'inicia una cadència, és a dir, un fragment musical que sintetitza un munt de coneixements, habilitats sonores i expressives que serveixen per mostrar les qualitats de l'intèrpret. Després de la cadència ja es precipita el final de l'obra musical.

Julia Kristeva

"« ¿Por qué no nos habla de sus orígenes? Debe de ser apasionante. » Los gafes nunca dejan de plantear la pregunta. Su aparente amabilidad esconde esa pesadez pegajosa que tanto exaspera al extranjero. Porque precisamente el extranjero –como un filósofo en plena acción- no concede al "origen" el peso que le atribuye el sentido común. El extranjero ha huido de este origen ­–familia, sangre, tierra- y, aunque no deje de atraerle en sentidos diferentes, de enriquecerlo, de importunarlo, de exaltarlo o de producirle dolor, y a menudo todo ello a la vez, lo ha traicionado de forma valerosa y melancólica. Es cierto que ese origen se le aparece para lo mejor y para lo peor, pero el extranjero ha puesto sus esperanzas, ha situado sus combates y desarrolla su vida en otra parte.
...Es extranjero: es de ninguna parte, de todas partes, es ciudadano del mundo, cosmopolita.
No le pregunte por sus orígenes. Si la pregunta le urge, vaya a preguntárselo a su propia madre... "

Extranjeros para nosotros mismos. Julia Kristeva
Plaza & Janes editores, S.A.
Primera edición: Septiembre, 1991

"Orion"

Orion és la bellíssima obra per a orquestra que Kaija Saariaho ha presentat a Barcelona.
He escoltat i he sentit. He pensat en l'astronomia i en la construcció compositiva d'una gran qualitat: temes molt ben construïts.
Saariaho posseeix un coneixement i un domini important de l'orquestra, presentant unes intervencions d'instruments solistes que amplien enèrgicament el paisatge simfònic. A més a més, disposa d'una generosa capacitat per transmetre tendresa.
L'obstinat final és d'una subtilesa pròpia del fill mortal del déu Posidó...
http://www.saariaho.org/

Kaija Saariaho a Barcelona

No és la primera vegada que he parlat al bloc de música de la compositora finlandesa, instal·lada a París, i que realitza la seva recerca compositiva a l'IRCAM.
http://carmemiro.blogspot.com/2005_11_01_archive.html
L'any passat, ja va estrenar una de les seves òperes, "Adriana Mater", i va mobilitzar a tota la comunitat de la crítica musical.
http://www.newyorker.com/critics/music/articles/060424crmu_music
Avui, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) interpreta
l'obra Orion, amb la batuta d'Ernest Martínez Izquierdo. Tot un esdeveniment simfònic.
http://www.avui.cat/avui/diari/07/gen/19/319039.htm

Victòria dels Àngels

És una bona notícia saber que es recuperaran els recitals i les obres enregistrades en directe de la soprano catalana. La Fundació que porta el seu nom i el segell de Columna Música comencen aquest projecte amb una col·lecció discogràfica de seixanta discos d'una gran qualitat.
El lied, els recitals, les obres inèdites, les òperes, una antologia de compositors catalans.
La recuperació de la creació musical de Victòria dels Àngels és, sense cap mena de dubte, un llegat del qual no en podem prescindir.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vict%C3%B2ria_dels_%C3%80ngels

http://www.elpais.com/articulo/arte/Victoria/canta/nuevo/
elpepuculbab/20070113elpbabart_9/Tes

Alice Coltrane

Pianista, compositora, i vídua del saxofonista John Coltrane. Certament, ella va treballar incansablement per assegurar la memòria musical del seu marit.
La carrera musical de l'Alice Coltrane no ha estat lineal i ha anat produint obres pròpies de forma discontinua. Va dedicar un important temps de la seva vida a conèixer les religions orientals. Aquesta experiència la portà a realitzar un estudi profund de la música hindú. Va introduir l'arpa a les bandes de Jazz, cosa va despertar alguna crítica.
La seva música té una essència espiritual, i se la ha relacionat, en moltes ocasions, amb el corrent musical, New Age.
El seu darrer treball va ser l'enregistrament de l'àlbum Translinear Light amb els seus fills Oran i Ravi Coltrane, el 2004.
http://www.alicecoltrane.org/

Escoltar 2

Us poseu el vídeo d'una pel·lícula subtitulada en la llengua que desitgeu.
Bloquegeu la sortida d'àudio del vostre televisor.
I ara, intenteu imaginar el so, el soroll i la música que hi posaríeu.

Bartleby

Quants bartlebys de la música hi ha?

http://www.enfocarte.com/3.22/cuento.html
http://www.librosenred.com/libros/bartlebyelescribiente.aspx
http://www.babab.com/no06/enrique_vilamatas.htm

La Família

"La familia es una institución aterradora...La familia siempre gravita sobre ti, por eso es aterradora. Porque es el lugar imaginario en el que nos medimos y contra el que nos construimos.
...Este padre, esta madre, este hermano es el mío, y es más mío (aunque no lo vea durante años, aunque haya abominado de él, aunque lo odie) de lo que jamás será el más íntimo amigo. Porque es mío en sentido absoluto y fatídico: tu amigo puede dejar de ser tu amigo, pero tu padre siempre será tu padre, aunque se trate del tipo más impresentable del planeta. Desde este punto de vista, la familia es como una maldición: no hay quien se escape.
También tiene parte de bendición, naturalmente. Qué extraña, intensa paz producen los buenos momentos familiares cuando sientes que te quieres y que te entiendes."

Rosa Montero
http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/montero/

The Visual Context of Music

Partitures, instruments, fotografies, dissenys, i ennllaços.
Per a passar una bona estona badant...
http://bibliodyssey.blogspot.com/2006/07/visual-context-of-music.html

André Jolivet

Compositor francès deixat de banda i malendreçat, segurament per ignorància, a una de les biblioteques del nostre país.
André Jolivet va fundar el grup Jeune France, amb Messiaen, Daniel-Lesur i Yves Baudrier.
Va compondre musica per escena després de deixar l'ensenyament públic.
Jolivet és l'autor del Concert per a ones Martenot i orquestra, una partitura molt interessant.
Podeu consultar un bon dossier sobre l'activitat professional del compositor oblidat.
http://www.resmusica.com/aff_articles.php3?num_art=3227

Escoltar

Escoltar, sempre forma part de tot procés creatiu...

"Bel Canto"

L'escriptor Tomeu Matamalas ha publicat una novel·la que, com diu l'autor, pretén ser un llibret. "Bel Canto" és el títol del llibre i s'expressa en un estil molt apassionat, propi d'una època que ja ha tingut el seu espai en la llarga història de l'òpera.
Dues històries paral·leles, amb referents històrics de Manacor i de la convulsa història de la Mallorca del segle XIX, i un pianista que ha descobert unes memòries. Una narració dins del marc musical i cultural.
Tomeu Matamalas diu que la seva novel·la és un homenatge a la música i a l'art. Potser podríem afegir que, també, és un cant a la cultura i a la bellesa de Mallorca.

Les melodies búlgares

Moltes melodies búlgares contenen un interval de segona augmentada en un dels tetracords que formen l'escala. Nombroses cançons populars tenen un ritme lliure ad libitum, la qual cosa fa que mai s'executi de la mateixa manera; són cants sense mesura.
Però la singularitat més exòtica de les melodies búlgares està en l'entonació, sovint de veus femenines, d'intervals enharmònics de ¼ i 1/3 de to.
Podeu escoltar, encara que solament a trossets, algunes cançons que manifesten molt clarament l'expressió musical de les veus búlgares.
http://www.bg.music-bulgaria.com/cd-151-Bistrishkite_babi_-_Avtentichni_balgarski_folklorni_pesni

I, també, podeu consultar una bibliografia.
http://www.pensoft.net/treesubj/e3282.stm

"Sant Jordi i la princesa"-"СВЕТИ ГЕОРГИ ПОБЕДОНОСЕЦ"

Sant Jordi és el patró de Catalunya i és el patró de Bulgària. Sant Jordi és el portador de la victòria sobre el mal, la zitzània i les mentides; l'experiència ens diu, que ni la venjança ni la ràbia poden créixer en un lloc habitat per l'amor.
http://www.mnac.es/colleccio/col_fitxa.jsp?lan=001&card=2&face=0&style=gotic.col_gotic_ambit_34

http://www.bulgaria-france.net/traditions/gerg.html

Catalunya i Bulgària

...De les costums característiques de Bulgaria s'ha de retréure per primera y principal la dansa acompanyada del cant, coneguda allí ab lo nom de Kolo: no hi ha festa ni fira, no hi casament ni batetx, no hi ha cullita bona ni alegria de cap mena que al mitx del carrer, á les plasses ó al llarch dels camins forans, plens de neu y tot devegades, no's celebri lo Kolo, lo divertiment nacional per excelencia, que fa recordar al primer cop d'ull nostre ball rodó y sobretot les cerdanes ampurdaneses...

"La poesia popular búlgara", Ab mostres en llengua catalana per un folklorista rimáyre.
Barcelona, Impremta La Renaixença, Xuclà 13, baixos.1889

Sofia

Sofia creix però no envelleix.

Diu la llegenda, que Sofia, la filla del tsar Iustin II, es va posar malalta. Els metges van recomanar que cerquessin una terra saludable. Una terra, en què hauria de coincidir una aigua cristal·lina i un aire pur. El temps els portà a un paratge meravellós que cumplia les condicions requerides per guarir la salut de la filla del tsar, i allà fou on varen construir la ciutat de Sofia.
En canvi, diu la història, que una tribu del neolític es va instal·lar molt a prop d'unes aigües termals per a crear la ciutat que els romans varen anomenar Sèrdica. Aquest era el nom d'una tribu de Tràcia.

Sofia, la porta que acondueix a l'Orient. Sofia, la ciutat de l'oest de Bulgària.

Sofia és una ciutat generosa que rep amb saviesa; que obre les seves portes, fins i tot, als visitants cridaners, als ingrats, a falses poetes, a prepotents turistes...

Добре дошли!

Добре дошли!

Sofia i la felicitat
la música i la bellesa...