Edgar Varèse i Anaïs Nin

Diuen d’Edgar Varèse, que fou el pare de la Música electrònica. Curiosament el vaig descobrir llegint el “Diaris” de l’escriptora Anïs Nin, filla del compositor cubà Joaquin Nin i germana del compositor i pianista Joaquim Nin i Culmell.
http://www.music.indiana.edu/som/lamc/
publications/lamusica/vol6.1/Joaquinnin.htm
Els seus diaris són una verdadera antologia del món de l’art del segle XX.
Compromesa amb la psicoanàlisi, el feminisme i amb les noves tendències artístiques. Retrata una societat enormement conflictiva.
http://www.anaisnin.com/
L’escriptora francesa admirava al compositor Varèse, i anava tot sovint a les seves estrenes.
Ella descriu a Varèse així:
“……Cuando te hace bajar con él por la estrecha escalera de caracol que lleva a su estudio, te conduce a una cueva de sonidos procedentes de cintas, grabaciones en disco, gongs; y la música parece ser una suma de fragmentos de música cortados y pegados juntos, como un collage. Es satírico, burlón y tan fiero como una erupción volcánica, y lo que interpretó era ensordecedor, como el mismísimo interior del volcán.
Su fuerza está a la altura del mundo moderno. Sólo él puede tocar una música que se oye a pesar de los ruidos del tráfico, de las máquinas y de las fábricas. Sólo él tiene las proporciones necesarias para mantener su individualidad en el enorme continente americano. Es vigoroso, visionario y poderoso.”
http://mac-texier.ircam.fr/textes/c00000106/
http://csunix1.lvc.edu/~snyder/em/varese.html

Evelyn Glennie

Compositora i percussionista.
Es troba còmoda interpretant la “Sonata per a dos pianos i percussió” de Bela Bartok, o interpretant la música amb la cantant islandesa Björk , o el "Concert per a percussió" de Darius Milhaud.
D’una personalitat esplèndida, doncs no crec que hagi estat fàcil fer front a una sordesa progressiva des dels 8 anys.
Posseeix una col.lecció d’uns 1400 instruments de percussió.
Ha escrit una autobiografia: "Good Vibrations" (Thorndike, 1991).
http://www.evelyn.co.uk/
Aquí podreu sentir una peça interpretada per ella.
http://www.drummerworld.com/drummers/Evelyn_Glennie.html

El So

El segle XX ha estat decisiu per el coneixement i la utilització del so com a component de la Música amb caràcter artístic.
Era impensable, anys enrere, que la Música la podríem compondre assistida per ordinador. Estudiar acústica no era, precisament, el millor camí per a ser artista.
Avui, el nostre entorn musical està compromès amb les noves tecnologies.
Una aproximació al so, del professor José Luís Gutierrez de la Universitat de Valladolid, ens acosta una mica més al món complex del so.
http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/
trabajos_02_03/Sonido_musical/sonido_musical.htm

Veus Búlgares i Ray Lema

Barcelona ha rebut en moltes ocasions a “Les veus Búlgares” i sempre han estat adjectivades per: “El Misteri de les veus”.
Ray Lema músic nascut al Zaire. Ell creu que la Música és un factor de desenvolupament.És un músic del que podem explicar moltes coses. La seva experiència Àfrica&Bulgària fou un projecte musical de l’any 1992.
L’experiència del músic africà amb el Professor Stefanov, director del grup musical Pirin (Parc nacional de Bulgària) va simbolitzar una cooperació un pèl estranya, però molt atractiva.
http://www.balkans.eu.org/article4643.html
http://www.womadlatino.com/esp/canarias2002/ray.htm
http://www.afrik.com/article7431.html

Enciclopèdia de la teoria de la música microtonal

Tonalsoft és un Web excel.lent que ens presenta una enciclopèdia d’una qualitat extraordinària.
També podem coneixer un instrument original de Zimbabwe, “The Array Mbira”.
La “seva missió” com diuen a la pàgina Web, és compondre i enregistrar música microtonal.
Està en anglès.
http://tonalsoft.com/

Kristeva i la consciència

De nou, sobre les pàgines del bloc de Música, escric el nom de Julia Kristeva.
La seva aportació al problemes de la immigració, la consciència, la reflexió profunda, la sensibilitat i veracitat intel.lectual, són els seus trets més rellevants.
Sempre que la llegeixo, tinc la sensació d’agraïment.
http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3260,36-711066@51-627812,0.html

“Grosse Fugue” L.V.Beethoven, de nou

La Troballa el Juliol, la subhasta el Desembre.
No fa gaire, alguns diaris i molts bolgs de Música es van fer ressò de la troballa de la “Grosse Fugue” de L.V.Beethoven.
Semblava que era un document molt important i de fet, ho és.
Doncs ja té un preu: Dòlars.
La Música és patrimoni de la humanitat?
http://www.elpais.es/articulo/elpporcul/20051117elpepucul_2/Tes

El Petit Príncep, és ja una òpera

Òpera en dos actes de la mà d’una compositora: Rachel Portman, i el llibretista Nicholas Wright, sobre el llibre de Antoine Saint-Exupery.
http://www.saint-exupery.org/
http://es.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Saint-Exup%C3%A9ry
http://www.littleprinceopera.com/index.html
És un dels contes més llegits per adults. Existeix la versió filmada i tot just ara, s’ha fet una adaptació a l’opera, programada a la New York City Opera.
La compositora ha estat educada musicalment a la Universitat de Oxford i ha musicat diverses pel.lícules
http://www.filmmusic.dk/rachel2.html
http://es.movies.yahoo.com/db/p/1/0/102999.html
http://www.scorefilia.com/sf/co/00/057.html
A la seva Web de Filmmusic, hi ha una base de dades, de compositors que m’ha semblat interessant.
http://www.filmmusic.dk/composers.php

Ramón Andrés

Ramón Andrés (Pamplona 1955) és investigador, intèrpret, assagista i poeta. En el terreny musical ha dirigit seminaris d’organologia i d’història de la Música en diferents Universitats. Exquisit en les seves paraules i en el seu tracte personal pel respecte que mostra a l'interlocutor, a l’altre.Un home complex per la seva intel.ligència, capacitat intel.lectual, i especialment per la seva generositat que ens arriba a través de la seva obra. Una obra on es trasllueix la seva vàlua personal.
Un autor massa desconegut.
Obres:
“Imagen de mudanza” 1987
“La línea de las cosas” 1994
“Tiempo y caída. Temas de la poesía barroca” 1994
“Diccionario de instrumentos musicales”1995
“Wolfgang Amadeus Mozart” 1995
“La amplitud del límite”. 2000
“Historia del suicidio en Occidente” 2003
“Johann Sebastiasn Bach. Los días, las ideas y los libros” 2005
Edició i traduccions:
Edició de “Oculta filosofía” de Juan Eusebio Nieremberg.2004
Traducció de “Bajo el bosque lácteo” de Dylan Thomas. 1997 i “Los caracteres” de Jean de la Bruyère, 2004.

Fernando Zóbel

Pintor que treballava lentament i amb consciència. La seva obra manifesta un gran poder emocional.
Fou un dels fundadors i director, fins la seva mort sobtada, del “Museo de Arte Abstracto de Cuenca”.
Tenia una gran amistat amb Mark Rothko i amb Adolph Gottlieb, pintors, pensadors, intel.lectuals.
“Cuaderno de apuntes” (Ediciones Aldeasa) és una col.leció de comentaris i aforismes sobre la pintura que va recollir Zóbel.
Ara copio un comentari dels seus amics:
“1) Para nosotros el arte es aventurarse por un mundo desconocido, un mundo que no pueden explorar más que los que estén dispuestos a tormar riesgos.
2) Este mundo de la imaginación es un mundo de fantasía libre; se opone violentamente al sentido común.
3) Nuestra misión como artistas es obligarle al espectador a ver el mundo como lo vemos nosotros- no como lo ve él.
4) Estamos a favor de la expresión sencilla del pensamiento complejo. Estamos a favor de la forma grande porque tiene el impacto de lo inequívoco. Queremos reafirmar el plano pictórico. Empleamos la forma plana porque rechaza el ilusionismo y revela la verdad”
Adolph Gottlieb i Mark Rothko, “Statement, 1943”
New York Times, 13 de Juny de 1943
http://www.fernandozobel.com/

http://www.citelan.es/cuenca/magazine/colabora/
mgz_colaboraciones_zobel.html

http://www.march.es/arte/cuenca/informacion/zobel.asp

http://www.paginadigital.com.ar/articulos/2004/2004prim/
varios/zobel12-2pl.asp

Kaija Saariaho

L’any 1993, la compositora finesa va compondre “Six Japanese Gardens for percussion and electronics” dedicada a Toru Takemitsu. Des del 1982 s’instal·la.la a Paris i segueix els cursos de formació a l’IRCAM, especialitzant-se en compondre música per ordinador.
La seva música és vital, però amb una tendència a presentar grans volums de so.
http://www.saariaho.org/
Té una àmplia obra, i ara, el director d’orquestra i compositor Esa-Pekka Salonen està molt interessat en estrenar una nova partitura de la compositora, a París.
http://www.elcultural.es/HTML/20051103/Musica/MUSICA15824.asp

Nyckelharpa

Estic parlant d’un instrument tradicional de Suècia, que ja sona fa uns 600 anys. Prové de les violes d’arc però en comptes digitar el mànec, com es sol fer en els instruments de corda, en aquest instrument es digita per mitjà d’un teclat adossat al mateix mànec.
Existeix una associació americana, no lucrativa, que s’anomena ANA dedicada a aquest instrument tan peculiar i que promou programes d’educació.
És interessant veure les fotografies.
http://www.nyckelharpa.org/