Sofia creix però no envelleix.
Diu la llegenda, que Sofia, la filla del tsar Iustin II, es va posar malalta. Els metges van recomanar que cerquessin una terra saludable. Una terra, en què hauria de coincidir una aigua cristal·lina i un aire pur. El temps els portà a un paratge meravellós que cumplia les condicions requerides per guarir la salut de la filla del tsar, i allà fou on varen construir la ciutat de Sofia.
En canvi, diu la història, que una tribu del neolític es va instal·lar molt a prop d'unes aigües termals per a crear la ciutat que els romans varen anomenar Sèrdica. Aquest era el nom d'una tribu de Tràcia.
En canvi, diu la història, que una tribu del neolític es va instal·lar molt a prop d'unes aigües termals per a crear la ciutat que els romans varen anomenar Sèrdica. Aquest era el nom d'una tribu de Tràcia.
Sofia, la porta que acondueix a l'Orient. Sofia, la ciutat de l'oest de Bulgària.
Sofia és una ciutat generosa que rep amb saviesa; que obre les seves portes, fins i tot, als visitants cridaners, als ingrats, a falses poetes, a prepotents turistes...
3 comentaris:
Interessant.
Segur que entre els fals poetes i els prepotents turistes no t'hi trobaré a tu. :)
Hola Quim,
malauradament, ara, l'interès per Bulgària és l'especulador...hi ha empreses que han comprat pobles sencers...una calamitat.
Carme
Quim, empreses de països estrangers, clar...
que veuen una bona ocasió per especular en el sector immobiliari de Bulgaria...
Carme
Publica un comentari a l'entrada