Se'n diu del "desacord" sonor de les cordes d'un instrument. Consisteix en modificar l'afinació, és a dir, la tensió d'una o més cordes. Aquesta pràctica, que fou introduïda pels llaütistes italians del segle XVII, permet sonoritats diferents de les habituals, com per exemple, obtenir més intensitat sonora . És també el cas del segon moviment de la Cuarta simfonia de Mahler que és conegut per la scordatura del violí solista: Mahler volia un so de "violí barat".
I s'utilitza, força sovint, en la música folk.
http://www.cranfordpub.com/tunes/scordatura.htm
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada