Estimar la llibertat

Vaig escoltar l'entrevista de ràdio a la poeta Josefina Vidal arran de la presentació del seu llibre "El mar inevitable". Nascuda a Tàrrega. Ha passat una bona part de la seva vida a Holanda. En l'entrevista que vaig escoltar, em vaig delectar amb la lectura d'una de les seves poesies.
Corredora de fons en els sentiments humans. Deia, en més d'una ocasió, que les pèrdues del seu marit i de la seva filla, han estat el dolor més profund que ha arribat a sentir, i que només escriure poesia li ha donat serenitat.
Per això, la seva poesia és plena de veritat.
Va destacar a la seva entrevista l'amor i l'agraïment que sentia per Holanda, perquè -deia - és un país on la diferència de pensar o de ser, no provoca els escàndols que veiem i escoltem, dia si i dia també, al nostre país.

http://www.avui.cat/avui/diari/07/gen/25/317413.htm
http://www.editorialmeteora.com/cast/llibre.php?id_LLIBRE=13

La cadència

Allà on comença la fermata hi sol haver un calderó que ens indica un moment de suspens, de silenci contingut, i que tot seguit s'inicia una cadència, és a dir, un fragment musical que sintetitza un munt de coneixements, habilitats sonores i expressives que serveixen per mostrar les qualitats de l'intèrpret. Després de la cadència ja es precipita el final de l'obra musical.

Julia Kristeva

"« ¿Por qué no nos habla de sus orígenes? Debe de ser apasionante. » Los gafes nunca dejan de plantear la pregunta. Su aparente amabilidad esconde esa pesadez pegajosa que tanto exaspera al extranjero. Porque precisamente el extranjero –como un filósofo en plena acción- no concede al "origen" el peso que le atribuye el sentido común. El extranjero ha huido de este origen ­–familia, sangre, tierra- y, aunque no deje de atraerle en sentidos diferentes, de enriquecerlo, de importunarlo, de exaltarlo o de producirle dolor, y a menudo todo ello a la vez, lo ha traicionado de forma valerosa y melancólica. Es cierto que ese origen se le aparece para lo mejor y para lo peor, pero el extranjero ha puesto sus esperanzas, ha situado sus combates y desarrolla su vida en otra parte.
...Es extranjero: es de ninguna parte, de todas partes, es ciudadano del mundo, cosmopolita.
No le pregunte por sus orígenes. Si la pregunta le urge, vaya a preguntárselo a su propia madre... "

Extranjeros para nosotros mismos. Julia Kristeva
Plaza & Janes editores, S.A.
Primera edición: Septiembre, 1991

"Orion"

Orion és la bellíssima obra per a orquestra que Kaija Saariaho ha presentat a Barcelona.
He escoltat i he sentit. He pensat en l'astronomia i en la construcció compositiva d'una gran qualitat: temes molt ben construïts.
Saariaho posseeix un coneixement i un domini important de l'orquestra, presentant unes intervencions d'instruments solistes que amplien enèrgicament el paisatge simfònic. A més a més, disposa d'una generosa capacitat per transmetre tendresa.
L'obstinat final és d'una subtilesa pròpia del fill mortal del déu Posidó...
http://www.saariaho.org/

Kaija Saariaho a Barcelona

No és la primera vegada que he parlat al bloc de música de la compositora finlandesa, instal·lada a París, i que realitza la seva recerca compositiva a l'IRCAM.
http://carmemiro.blogspot.com/2005_11_01_archive.html
L'any passat, ja va estrenar una de les seves òperes, "Adriana Mater", i va mobilitzar a tota la comunitat de la crítica musical.
http://www.newyorker.com/critics/music/articles/060424crmu_music
Avui, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) interpreta
l'obra Orion, amb la batuta d'Ernest Martínez Izquierdo. Tot un esdeveniment simfònic.
http://www.avui.cat/avui/diari/07/gen/19/319039.htm

Victòria dels Àngels

És una bona notícia saber que es recuperaran els recitals i les obres enregistrades en directe de la soprano catalana. La Fundació que porta el seu nom i el segell de Columna Música comencen aquest projecte amb una col·lecció discogràfica de seixanta discos d'una gran qualitat.
El lied, els recitals, les obres inèdites, les òperes, una antologia de compositors catalans.
La recuperació de la creació musical de Victòria dels Àngels és, sense cap mena de dubte, un llegat del qual no en podem prescindir.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vict%C3%B2ria_dels_%C3%80ngels

http://www.elpais.com/articulo/arte/Victoria/canta/nuevo/
elpepuculbab/20070113elpbabart_9/Tes

Alice Coltrane

Pianista, compositora, i vídua del saxofonista John Coltrane. Certament, ella va treballar incansablement per assegurar la memòria musical del seu marit.
La carrera musical de l'Alice Coltrane no ha estat lineal i ha anat produint obres pròpies de forma discontinua. Va dedicar un important temps de la seva vida a conèixer les religions orientals. Aquesta experiència la portà a realitzar un estudi profund de la música hindú. Va introduir l'arpa a les bandes de Jazz, cosa va despertar alguna crítica.
La seva música té una essència espiritual, i se la ha relacionat, en moltes ocasions, amb el corrent musical, New Age.
El seu darrer treball va ser l'enregistrament de l'àlbum Translinear Light amb els seus fills Oran i Ravi Coltrane, el 2004.
http://www.alicecoltrane.org/

Escoltar 2

Us poseu el vídeo d'una pel·lícula subtitulada en la llengua que desitgeu.
Bloquegeu la sortida d'àudio del vostre televisor.
I ara, intenteu imaginar el so, el soroll i la música que hi posaríeu.

Bartleby

Quants bartlebys de la música hi ha?

http://www.enfocarte.com/3.22/cuento.html
http://www.librosenred.com/libros/bartlebyelescribiente.aspx
http://www.babab.com/no06/enrique_vilamatas.htm

La Família

"La familia es una institución aterradora...La familia siempre gravita sobre ti, por eso es aterradora. Porque es el lugar imaginario en el que nos medimos y contra el que nos construimos.
...Este padre, esta madre, este hermano es el mío, y es más mío (aunque no lo vea durante años, aunque haya abominado de él, aunque lo odie) de lo que jamás será el más íntimo amigo. Porque es mío en sentido absoluto y fatídico: tu amigo puede dejar de ser tu amigo, pero tu padre siempre será tu padre, aunque se trate del tipo más impresentable del planeta. Desde este punto de vista, la familia es como una maldición: no hay quien se escape.
También tiene parte de bendición, naturalmente. Qué extraña, intensa paz producen los buenos momentos familiares cuando sientes que te quieres y que te entiendes."

Rosa Montero
http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/montero/

The Visual Context of Music

Partitures, instruments, fotografies, dissenys, i ennllaços.
Per a passar una bona estona badant...
http://bibliodyssey.blogspot.com/2006/07/visual-context-of-music.html

André Jolivet

Compositor francès deixat de banda i malendreçat, segurament per ignorància, a una de les biblioteques del nostre país.
André Jolivet va fundar el grup Jeune France, amb Messiaen, Daniel-Lesur i Yves Baudrier.
Va compondre musica per escena després de deixar l'ensenyament públic.
Jolivet és l'autor del Concert per a ones Martenot i orquestra, una partitura molt interessant.
Podeu consultar un bon dossier sobre l'activitat professional del compositor oblidat.
http://www.resmusica.com/aff_articles.php3?num_art=3227

Escoltar

Escoltar, sempre forma part de tot procés creatiu...

"Bel Canto"

L'escriptor Tomeu Matamalas ha publicat una novel·la que, com diu l'autor, pretén ser un llibret. "Bel Canto" és el títol del llibre i s'expressa en un estil molt apassionat, propi d'una època que ja ha tingut el seu espai en la llarga història de l'òpera.
Dues històries paral·leles, amb referents històrics de Manacor i de la convulsa història de la Mallorca del segle XIX, i un pianista que ha descobert unes memòries. Una narració dins del marc musical i cultural.
Tomeu Matamalas diu que la seva novel·la és un homenatge a la música i a l'art. Potser podríem afegir que, també, és un cant a la cultura i a la bellesa de Mallorca.

Les melodies búlgares

Moltes melodies búlgares contenen un interval de segona augmentada en un dels tetracords que formen l'escala. Nombroses cançons populars tenen un ritme lliure ad libitum, la qual cosa fa que mai s'executi de la mateixa manera; són cants sense mesura.
Però la singularitat més exòtica de les melodies búlgares està en l'entonació, sovint de veus femenines, d'intervals enharmònics de ¼ i 1/3 de to.
Podeu escoltar, encara que solament a trossets, algunes cançons que manifesten molt clarament l'expressió musical de les veus búlgares.
http://www.bg.music-bulgaria.com/cd-151-Bistrishkite_babi_-_Avtentichni_balgarski_folklorni_pesni

I, també, podeu consultar una bibliografia.
http://www.pensoft.net/treesubj/e3282.stm

"Sant Jordi i la princesa"-"СВЕТИ ГЕОРГИ ПОБЕДОНОСЕЦ"

Sant Jordi és el patró de Catalunya i és el patró de Bulgària. Sant Jordi és el portador de la victòria sobre el mal, la zitzània i les mentides; l'experiència ens diu, que ni la venjança ni la ràbia poden créixer en un lloc habitat per l'amor.
http://www.mnac.es/colleccio/col_fitxa.jsp?lan=001&card=2&face=0&style=gotic.col_gotic_ambit_34

http://www.bulgaria-france.net/traditions/gerg.html

Catalunya i Bulgària

...De les costums característiques de Bulgaria s'ha de retréure per primera y principal la dansa acompanyada del cant, coneguda allí ab lo nom de Kolo: no hi ha festa ni fira, no hi casament ni batetx, no hi ha cullita bona ni alegria de cap mena que al mitx del carrer, á les plasses ó al llarch dels camins forans, plens de neu y tot devegades, no's celebri lo Kolo, lo divertiment nacional per excelencia, que fa recordar al primer cop d'ull nostre ball rodó y sobretot les cerdanes ampurdaneses...

"La poesia popular búlgara", Ab mostres en llengua catalana per un folklorista rimáyre.
Barcelona, Impremta La Renaixença, Xuclà 13, baixos.1889

Sofia

Sofia creix però no envelleix.

Diu la llegenda, que Sofia, la filla del tsar Iustin II, es va posar malalta. Els metges van recomanar que cerquessin una terra saludable. Una terra, en què hauria de coincidir una aigua cristal·lina i un aire pur. El temps els portà a un paratge meravellós que cumplia les condicions requerides per guarir la salut de la filla del tsar, i allà fou on varen construir la ciutat de Sofia.
En canvi, diu la història, que una tribu del neolític es va instal·lar molt a prop d'unes aigües termals per a crear la ciutat que els romans varen anomenar Sèrdica. Aquest era el nom d'una tribu de Tràcia.

Sofia, la porta que acondueix a l'Orient. Sofia, la ciutat de l'oest de Bulgària.

Sofia és una ciutat generosa que rep amb saviesa; que obre les seves portes, fins i tot, als visitants cridaners, als ingrats, a falses poetes, a prepotents turistes...

Добре дошли!

Добре дошли!

Sofia i la felicitat
la música i la bellesa...

Fins el 2007

Sol és qui no té ningú

que l'habiti, però tu,

ple de records de la vida,

no te'n facis el dejú,

que ets soledat compartida.

A hores petites, Joan Vinyoli. Editorial Crítica,1981

Anton Txèkhov i un piano

Anton Pavlovič Čekhov, escriptor de l'ànima i metge rural, va néixer a Taganrog el 1860. Fill de pare alcohòlic i amb una vida personal molt turmentada.
En una ocasió va dir que la seva esposa era la medicina i la seva amant la literatura.
El 1892 es va traslladar a viure a Mélijovo amb tres cavalls, una vaca, quatre ànecs, dos gossos i un piano. Allà va escriure Čajka ('La gavina', 1896).
Es va casar amb l'actriu Olga L. Knipper ; al seu casament no va convidar ningú de la seva família.
Txèkhov i Gor'kij sovintejaven la casa de Tolstoj, a Crimea. Tots tres varen cultivar una bona amistat.

L'Atlàntida

L'Atlàntida és el poema èpic de Jacint Verdaguer que va suscitar a Manuel de Falla la composició d'una cantata escènica en llengua catalana, amb un pròleg i tres parts.

I, obrint el llibre immens de sa memòria,
descabdella el fil d'or d'aquesta història,
de perles d'Occident pur enfilai;
i el jove, per qui Europa era poc ampla,
de l'ànima les ales més eixampla,
com l'àliga marina al prendre espai.

Manuel de Falla va deixar inacabada la cantata.
Sis anys abans de la seva mort a la seva casa de Alta Gracia (Argentina), una emissora de ràdio de Buenos Aires va fer un enregistrament de la seva veu i la seva música el 15 de desembre de 1940. Sembla ser que és l'únic testimoni sonor del compositor gadità.
http://www.geocities.com/Athens/Parthenon/1467/verdaguer.html
http://www.manueldefalla.com/
http://platea.pntic.mec.es/jgarci1/mdefalla.htm

L'Ocarina

Una flauta amb volum, feta de terra cuita, o de procellana o de metall. L’ocarina és present a les cultures de l’ Amèrica precolombina, també en trobem antecedents a la Xina i sobretot és molt coneguda als Balcans.Es tracta d'una flauta globular amb deu forats.
La pel·lícula de Bernardo Bertolucci, Novecento, té una escena festiva en què el compositor Ennio Morricone fa sonar una agradable música d'ocarines.

http://www.funjdiaz.net/museo/ficha.cfm?id=9
http://fresno.cnice.mecd.es/~gmat0002/instrumentos/ocarina.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Ocarina

Aureli Capmany

Barceloní, activista de la cultura, músic, pedagog i especialment desconegut.
Un autodidacte que va ser capaç d'editar i difondre una gran documentació de la cultura catalana. El 1901, es comença a publicar el Cançoner Popular, i el 3 de gener de 1904 surt al carrer el primer número de la revista infantil En Patufet.
Aureli Capmany va ser fundador de l'Orfeó Català, de En Patufet, de l'Esbart Català de Dansaires.Va treballar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Fins la seva mort, el 1954, es va mantenir actiu; assessorant i col·laborant en molts projectes culturals que van enriquir la seva trajectòria professional i humana.
http://www.esbartcatala.org/historia.html
http://www.xtec.es/~malons22/patufet/aurelicapmany.htm

George Méliès

El 28 de desembre de 1895, George Méliès va ser convidat pels germans Lumière a la presentació d'una màquina il·lusionista.
A partir d'aquell moment, el geni creatiu de Méliès va començar una febril recerca de nous enginys per a perfeccionar allò que en diem cinematògraf.
El 1902, va realitzar el curt "Le Voyage dans la Lune" inspirat en la novel·la de Jules Verne. Fou el primer film de ficció i va ocasionar un esdeveniment mundial.
En el blog de La Bibliothèque électronique du Québec podem veure el vídeo d'aquesta narració cinematogràfica que va marcar una etapa en la història del cinema.
http://jydupuis.apinc.org/dotclear/index.php/2006/12/07/503-le-voyage-dans-la-lune

Aniversari

Aniversari

És l'any que en faig quaranta-cinc.
Un cop de puny de gemmes fredes.
Del que vaig ser, només en tinc
aquest murmurejar de sedes.

Com púgils pàl·lids en un ring,
esllavissades les monedes
amb què barata el cel de zinc
un blau esvaït d'illes Medes.

Perdedores a l'ull, anyades,
amb crits de guatlles i de fades,
al bosc intempestiu d'ahir!

Rauca, la claredat despulla
l'ànima verda de la fulla:
la mort afina un or en mi.

Pere Gimferrer
http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=
4&tipus=1&subtipus=2&idpoema=257

T. Capote i G. Gershwin

L'escriptor americà, Truman Capote, va descriure en el llibre "Se oyen las musas", la gira a Moscou de la companyia Everyman Opera que va interpretar, per primera vegada, en un intercanvi cultural entre la URSS i els EEUU, l'òpera de George Gershwin, "Porgy and Bess".
Truman Capote va explorar el periodisme com a recerca estilística per a fer descripcions de viatges, i fou així com va publicar, el 1956, el llibre ple d'humor i d'ironia "The Muses Are Heard"
http://www.elmeollo.net/website/meollo/detalle.php?idc=11&ida=8
http://en.wikipedia.org/wiki/Truman_Capote

Mans que fan música

Les mans que fan música són unes belles fotografies del bloc Le regard de James. Una mirada que escolta. Una delicadesa que executa el so.
El divendres, 8 de desembre, en Ricard va anotar en el seu "Quadern de sons" una descoberta documentada.
http://leregard2james.over-blog.com/6-archive-5-2006.html

Ciril i Metodi

Ciril i Metodi, els dos germans de la Tessalònica, van arribar a Bulgària després de l'any 885 a complir un mandat: ells van crear l'alfabet glagolític, una escriptura eslava amb trets molt exòtics. Amb el pas del temps, se l'ha anomenat alfabet ciríl·lic.
L'escriptura cal·ligràfica duu a les seves entranyes la gènesi d'una voluntat creadora que defineix molt bé la bellesa eslava. Algunes de les seves lletres tenen una forma extravagant i una sonoritat que engendra la música de la paraula; són una arquitectura dels signes que esdevenen el símbol de la comunicació escrita. Tot, tot el conjunt dins una cal·ligrafia suggerent.

Jordi Savall

La setmana passada es va concedir el doctorat Honoris causa de la Universitat de Barcelona al músic Jordi Savall. El músic català va dir unes paraules que l'honoren, sense cap mena de dubte:

"El control del poder, tant si és legal com si no ho és, obliga sempre a una lluita despietada en la qual les veus més coratjoses i les persones més desvalgudes són les que paguen el tribut més alt".

article de Joan Solà
http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/07/294494.htm
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/interviews/1999/06/184.php

La complexitat de l'escolta

Sento un senyal acústic, periòdic, de mitjana intensitat, enmig de l'ambient sonor que hi ha al despatx. Em giro a l'esquerra: és el telèfon.
Agafo l'auricular, escolto un nou senyal acústic.
És la veu d'un home, d'uns 30 o 40 anys, de registre greu, parla de pressa, percebo la seva respiració, expressa uns mots amb força intensitat, paraules agudes i greus, les diu en un moment, sons i silencis entrellaçats, reconec la veu,... (He rebut tota aquesta informació en pocs segons). Li responc amb monosíl·labs per indicar que l'estic escoltant.
En el decurs de tot aquest missatge sonor, mentre l'escolto, una part meva es dirigeix a comprendre el missatge que em vol comunicar l'home que m'està trucant.
Tot això: un munt d'informació, alhora.

L'escolta sempre és complexa...

Escoltem quan llegim?

Quan llegim una partitura, sigui per a un instrument o per a orquestra, escoltem la música que hi ha escrita. O la imaginem?

La Transfiguració

Preobrazhenski Monastery, a la vora del riu Yantra, és el monestir de la transfiguració. El va fundar el 1630 un jueu convers anomenat Ivan Alksandâr.
Bulgària fou cristiana cap el segle IX. A Sofia es conserva una important col·lecció de música jueva búlgara.
Arnold Schoenberg, el creador del dodecatonisme, deuria intuir la seva pròpia transfiguració compositiva. "La Nit transfigurada" és una profunda i bella partitura escrita per a cordes, i que recorda el clarobscur.
Les icones també representen el món transfigurat, perquè expressen una materialitat irreal.
Apareix l'espai bidimensional però en cap cas el relleu o la profunditat. Les icones ortodoxes presenten una perspectiva diferent a la iconografia occidental: la perspectiva està invertida, és a dir, que el punt de fuga està a l'exterior del quadre.
Curiosa intenció constructiva.

Anglada-Camarasa i la música

Hermen Anglada-Camarassa va néixer a Barcelona el 1871. Inicià la seva formació amb el pintor Modest Urgell, pintor i comediògraf. Continuà la seva formació a París, a l'acadèmia Colarossi.
La seva obra, de gran acoloriment, te una estreta relació amb la música.
El 1910, obté el premi de l'Exposició Internacional d'Art del Centenari de la República de l'Argentina.
Aconsellat per Gaudí, viatjà a Mallorca acompanyat de pintors americans, deixebles del pintor català; mexicans i argentins.
El gener de 1912, es va muntar a Sant Petersburg una peça escènica basada en la seva
obra Els enamorats de Jaca amb música del compositor francès, Claude Debussy.
Va retratar la cantant i actriu Gertrude Lawrence, coneguda per la seva interpretació a Broadway de la comèdia musical O, Kay! de George Gershwin el 1926.
Durant la Guerra Civil es refugià al monestir de Montserrat, on coincidí amb el compositor Robert Gerhard.

http://www.uib.es/catedra_iberoamericana/
publicaciones/fllado/camarasa.html

Música clàssica?

Sense complexes i amb un caràcter molt personal, la directora d'orquestra Marin Alsop ens dóna la seva opinió.
http://music.guardian.co.uk/classical/story/0,,1958601,00.html

3D

El so és tridimensional?

L'escolta dels indígenes

A Colòmbia, al nord, a prop del Carib hi ha un lloc que es diu Santa Marta. És un lloc on el mar es troba amb la muntanya; una muntanya alta, que no ascendeix progressivament, si no tot el contrari. Provoca una sensació de solemnitat i de quelcom inaccessible. L'ascensió pot durar tot un dia. Els indígenes però, els que tenen les seves arrels allà dalt, al turó, han creat un camí llarg, sonor, i gens fàcil de fer, però han facilitat l'accés a aquest lloc màgic.Es tracta d'uns esglaons molt grans, de pedra. Entre esglaó i esglaó hi ha dues o tres passes. A mesura que es va pujant el mar queda cada vegada més llunyà. La superfície de l'aigua brilla com quelcom cristal·lí, reflectint la llum del sol i part de la silueta de la muntanya. L'aigua no amaga res, és clara i neta, com un vidre sobreposat damunt el món marí. Anem pujant endinsant-nos cada vegada més a la muntanya, i creix una visió molt més ample de la transparent blavor del mar, i al fons... l'horitzó.Tot és silenci, només se sent la veu dels arbres i dels petits matolls agitats pel vent, però no només hi ha aquet so... els esglaons guarden un secret, un secret sonor. Cada vegada que posem el peu a sobre d'un esglaó, aquest fa un petit moviment acompanyat per un so, un so especial i únic. Trepitgem el següent i aquest ressona també, i així es va creant una melodia portada pel vent que els indignes senten de lluny i, amb la seva escolta, tenen cura del seu entorn, del seu santuari, de les seves cases... Els esglaons de música ressonen un darrera l'altre anunciant l'arribada d'alguna persona...

Orquestra de vegetals

Ahir, havia una entrada molt curiosa de Ricard Casals, en el seu interessant bloc "Quadern de sons", que ens porta a una pàgina Web d'instruments musicals: Una orquestra de vegetals.
I es poden escoltar...

http://www.gemueseorchester.org/anfang_e.htm

Peri a Florència

A l'església de Santa Maria Novella de Florència es troba la tomba del compositor italià Jacopo Peri : Creatore del melodrama (1561-1633)
Fou un dels membres de la Camerata Fiorentina, una acadèmia formada per intel·lectuals i erudits que organitzaven enèrgics debats en cercles molt restringits de la ciutat italiana. El grup de la Camerata es va adherir al manifest ideològic de Vicenzo Galilei, Dialogo della musica antica e della moderna (1581).
Peri va posar en escena la primera òpera: La Dafne.
El llibret de Rinuccini s'inspirà en el mite de grec de la bella nimfa.
Jacopo Peri, el cantant de l'estil recitatiu acompanyat per un bellíssim chitarrone , va ornamentar i declamar els sentiments al servei dels Mèdici. Va estrenar La Dafne al Palazzo Jacopo Corsi, el 1597(o 1598). Una gran part de la música s'ha perdut.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jacopo_Peri
http://baroquelibretto.free.fr/rinuccini.htm
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/essays/2004/06/24814_2.php

Triavna

Triavna és una ciutat situada al vessant nord de la serralada dels Balcans. És coneguda per la famosa escola i museu d'icones de Bulgària.
A la plaça hi ha una torre amb un rellotge: La fusta i la pedra, la calma i la pressa, la veritat i la fal·làcia, el so i el soroll.
http://www.tourinfo.bg/staticweb/cities/triavna/museums_eng.html
I un instrument
http://www.webcrafts.bg/article.asp?id=16&lng=en

Kepa Junquera

El tikitilari encantador ha tornat a seduir amb el seu darrer treball discogràfic: Hiri.
És un viatge virtual per ciutats i diferents llocs del món. Així ho diu en el seu Web.
El músic basc ha aconseguit fer una producció musical en el camp del folk, a Euskadi, d'una qualitat indiscutible. Kepa Junquera es mou sonorament enmig de les Veus Búlgares, o Dulce Pontes, o Paco de Lucía o el grup de percussionistes Tactequeté.
És un cosmopolita musical que sempre emociona i educa l'oïda.
http://www.kepajunkera.com/
http://www.trikitixa.net/histog.htm

Gryphon Trio

Gryphon és un personatge de la mitologia amb el cos de lleó i el cap d'aguila i que té la funció de guardar els tresors.
He pogut escoltar l'àlbum "Canadian Premieres" interpretat pel magnífic conjunt Gryphon Trio i he tornat a sentir l'agradable sensació d'escoltar música contemporània plena de idees musicals molt atractives. Per començar, un benestar auditiu i, més endavant, conèixer millor les obres i la interpretació.
Kelly-Marie Murphy, Gary Kulesha, Chan Ka Nin i Christos Hatzis són els compositors interpretats per aquesta brillant formació de càmera.
http://www.gryphontrio.com/performances.php
http://members.aol.com/VanUrphy2/frames_two.html
http://www.garykulesha.com/
http://www.music.utoronto.ca/English/Chan-Ka-Nin.html
http://www.chass.utoronto.ca/~chatzis/

Istvan Gaal

El realitzador hongarès Istvan Gaal posseeix una important filmografia amb un accent marcadament musical. El seu film Gyökerek és un document dedicat a la biografia del compositor Bela Bartok.
Ara, tot just fa cinquanta anys, es produí la revolta hongaresa (octubre-novembre de 1956) per aconseguir un nou discurs de llibertat i una nova democràcia.
Enguany s'ha celebrat un homenatge a Istvan Gaal entre les commemoracions vàries que s'han fet a diferents ciutats europees arran dels esdeveniments que es van desenvolupar a Budapest.
La pel·lícula és fascinant. Gaal ens narra la vida de Bartok amb un escrupolós tractament de la imatge i de la música.
http://www.cini.it/pdf/gaalgiov.pdf
http://www.cini.it/italiano/attivita/eventi/evento.php?ideventi=1439
http://fr.wikipedia.org/wiki/Istv%C3%A1n_Ga%C3%A1l

Una reflexió estremidora

"Ya que el psicópata no puede establecer una relación auténticamente humana, simula que lo hace, mientras busca controlar y dominar las personas y los sitios en los que él se mueve"
Aquesta és una de les frases més aclaridores del llibre Cara a cara con el psicópata de Vicente Garrido Genovés.
Un document que dóna idees per conèixer a les persones que porten una vida aparentment normal però que amaguen greus trastorns emocionals.
L'autor ens explica que ningú està exempt de patir la intromissió de persones controladores que intenten destruir als millors amics sota una aparença bondadosa: poden ser intel·ligents, tenir una feina de responsabilitat, estar predisposats a oferir ajuda a qualsevol moment, i alhora enginyar-se mentides molt ben estructurades o anar-se'n al llit amb la parella de la seva millor amiga o fer mobbing als companys de feina. Són maltractadors/es i tenen una predisposició a expressar-se violentament si no aconsegueixen els seus ocults desitjos.Volen ser el centre del món i si no ho aconsegueixen tramen verdaderes venjances.
Un llibre, francament, tan aconsellable com estremidor.
http://www.acosomoral.org/llibgarrido.htm

Gluck: Orfeo ed Euridice

J'ai perdu mon Eurydice
rien n'égale mon malheur
sort cruel! quelle rigueur!
rien n'égale mon malheur!
Je succombe à ma doleur.

Orphée et Eurydice, Christoph Williband Gluck

http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/
2005/02/30627.php

Monestir de Rozhen (Bulgària)

Rozhen és el monestir que ha sobreviscut millor el pas del temps amb poques reconstruccions. Està situat al peu de la serralada dels Ròdope.
Els Ròdope, o Rodopi, es distingeixen per la seva bellesa natural, i sobretot, perquè en una de les seves coves hi va néixer Orfeu.
El Pantocràtor i els dotze apòstols obren la porta del recinte de pedra. L'ànima del monestir conté "La interpretació de Jonah", un dels llibres profètics de la Bíblia: és l'unic manuscrit búlgar d'una excepcional vàlua cal·ligràfica del segle XV i conservat, actualment, a la ciutat de Jerusalem.
La fragilitat que aparenta el monestir, endinsat en un laberint d'escales de fusta i vidres a punt de fer-se miques i una arquitectura de línies desiguals, em recorda la bellesa suprema de la fragilitat humana.
El monestir de Rozhen conviu plàcidament enmig del paisatge d'un dels parcs naturals de Bulgària.

Elisa Roche

Dona i músic. Amb les idees clares. Tu, que has pogut arribar a expressar sense embuts la realitat de l'educació musical, mereixes el reconeixement més generós que puguem manifestar-te pel teu coratge esplèndid, i des de la Web de Música et felicito perquè has sabut dir-nos tot allò que és políticament incorrecte en l'àmbit de l'educació musical.
No defalleixis, Elisa, i no deixis que l'esquizofrènia de la nostra confusa educació contamini les teves lúcides opinions.
No emmudeixis, Elisa Roche!!!
http://www.revistasculturales.com/a/630/1/otra-ocasion-perdida.html

Morir una mica...i seguir cantant

Quan perds a qui estimes, quan no t'accepten pel que ets i no pel que fas, quan et rebutgen per un pot de melmelada, quan et quedes muda pel dolor..., aleshores podem escoltar la cançó de la Mercedes Sosa i cantar amb ella:

Tantas veces me borraron, tantas desaparecí, a mi propio entierro fui sola y llorando...
Tantas veces te mataron, tantas resucitarás, cuantas noches pasarás desesperando,
Y a la hora del naufragio y de la oscuridad alguien te rescatará... para ir cantando...

http://www.cancioneros.com/index.php?MH=ca.php?NM=20
http://www.mercedessosa.com.ar/
http://es.wikipedia.org/wiki/Mercedes_Sosa

Les anges sont ailleurs

Giacinto Scelsi commou amb els seus missatges sonors. S'ha publicat una breu biografia sobre el compositor italià i una documentació amb alguns dels seus escrits. Fou el precursor de l'espectralisme, és a dir, el procés de descomposició de les ones sonores amb la finalitat de crear noves estructures sonores i musicals. Una imatge espectral i una sèrie d'harmònics a l'entorn de la fonamental concerten per a donar pas a una microsonoritat. Una nova experiència auditiva.
Un nou llibre per llegir.
http://www.anaclase.com/frames.htm

Per a una música de Chopin

Quan tu deies “amor”
els brolladors florien dins la tarda.

Quan tu deies “amor”
un ocell s'encenia a cada branca.

Tota la mar s'alçava de puntetes
si el teu nom estremia la distància.
Te'n recordes amor?, deies “amor”
i l'herba de la font s'enamorava.

¿Quina ona de silencis
ha escampat les petxines per la platja?
¿Quin oratge d'absència
commou aquesta angoixa primfilada?

Al lluny la teva mà -ja inútilment-
dibuixa un llarg adéu al pit de l’aire.

Josep Maria Llompart

http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=1&idpoema=52