diumenge, de desembre 24, 2006

Fins el 2007

Sol és qui no té ningú
que l'habiti, però tu,
ple de records de la vida,
no te'n facis el dejú,
que ets soledat compartida.

A hores petites, Joan Vinyoli. Editorial Crítica,1981

divendres, de desembre 22, 2006

Anton Txèkhov i un piano

Anton Pavlovič Čekhov, escriptor de l'ànima i metge rural, va néixer a Taganrog el 1860. Fill de pare alcohòlic i amb una vida personal molt turmentada.
En una ocasió va dir que la seva esposa era la medicina i la seva amant la literatura.
El 1892 es va traslladar a viure a Mélijovo amb tres cavalls, una vaca, quatre ànecs, dos gossos i un piano. Allà va escriure Čajka ('La gavina', 1896).
Es va casar amb l'actriu Olga L. Knipper ; al seu casament no va convidar ningú de la seva família.
Txèkhov i Gor'kij sovintejaven la casa de Tolstoj, a Crimea. Tots tres varen cultivar una bona amistat.

dijous, de desembre 21, 2006

L'Atlàntida

L'Atlàntida és el poema èpic de Jacint Verdaguer que va suscitar a Manuel de Falla la composició d'una cantata escènica en llengua catalana, amb un pròleg i tres parts.

I, obrint el llibre immens de sa memòria,
descabdella el fil d'or d'aquesta història,
de perles d'Occident pur enfilai;
i el jove, per qui Europa era poc ampla,
de l'ànima les ales més eixampla,
com l'àliga marina al prendre espai.

Manuel de Falla va deixar inacabada la cantata.
Sis anys abans de la seva mort a la seva casa de Alta Gracia (Argentina), una emissora de ràdio de Buenos Aires va fer un enregistrament de la seva veu i la seva música el 15 de desembre de 1940. Sembla ser que és l'únic testimoni sonor del compositor gadità.
http://www.geocities.com/Athens/Parthenon/1467/verdaguer.html
http://www.manueldefalla.com/
http://platea.pntic.mec.es/jgarci1/mdefalla.htm

dimecres, de desembre 20, 2006

L'Ocarina

Una flauta amb volum, feta de terra cuita, o de procellana o de metall. L’ocarina és present a les cultures de l’ Amèrica precolombina, també en trobem antecedents a la Xina i sobretot és molt coneguda als Balcans.Es tracta d'una flauta globular amb deu forats.
La pel·lícula de Bernardo Bertolucci, Novecento, té una escena festiva en què el compositor Ennio Morricone fa sonar una agradable música d'ocarines.

http://www.funjdiaz.net/museo/ficha.cfm?id=9
http://fresno.cnice.mecd.es/~gmat0002/instrumentos/ocarina.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Ocarina

dimarts, de desembre 19, 2006

Aureli Capmany

Barceloní, activista de la cultura, músic, pedagog i especialment desconegut.
Un autodidacte que va ser capaç d'editar i difondre una gran documentació de la cultura catalana. El 1901, es comença a publicar el Cançoner Popular, i el 3 de gener de 1904 surt al carrer el primer número de la revista infantil En Patufet.
Aureli Capmany va ser fundador de l'Orfeó Català, de En Patufet, de l'Esbart Català de Dansaires.Va treballar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Fins la seva mort, el 1954, es va mantenir actiu; assessorant i col·laborant en molts projectes culturals que van enriquir la seva trajectòria professional i humana.
http://www.esbartcatala.org/historia.html
http://www.xtec.es/~malons22/patufet/aurelicapmany.htm

dilluns, de desembre 18, 2006

George Méliès

El 28 de desembre de 1895, George Méliès va ser convidat pels germans Lumière a la presentació d'una màquina il·lusionista.
A partir d'aquell moment, el geni creatiu de Méliès va començar una febril recerca de nous enginys per a perfeccionar allò que en diem cinematògraf.
El 1902, va realitzar el curt "Le Voyage dans la Lune" inspirat en la novel·la de Jules Verne. Fou el primer film de ficció i va ocasionar un esdeveniment mundial.
En el blog de La Bibliothèque électronique du Québec podem veure el vídeo d'aquesta narració cinematogràfica que va marcar una etapa en la història del cinema.
http://jydupuis.apinc.org/dotclear/index.php/2006/12/07/503-le-voyage-dans-la-lune

divendres, de desembre 15, 2006

Aniversari

Aniversari

És l'any que en faig quaranta-cinc.
Un cop de puny de gemmes fredes.
Del que vaig ser, només en tinc
aquest murmurejar de sedes.

Com púgils pàl·lids en un ring,
esllavissades les monedes
amb què barata el cel de zinc
un blau esvaït d'illes Medes.

Perdedores a l'ull, anyades,
amb crits de guatlles i de fades,
al bosc intempestiu d'ahir!

Rauca, la claredat despulla
l'ànima verda de la fulla:
la mort afina un or en mi.


Pere Gimferrer
http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=
4&tipus=1&subtipus=2&idpoema=257

dimecres, de desembre 13, 2006

T. Capote i G. Gershwin

L'escriptor americà, Truman Capote, va descriure en el llibre "Se oyen las musas", la gira a Moscou de la companyia Everyman Opera que va interpretar, per primera vegada, en un intercanvi cultural entre la URSS i els EEUU, l'òpera de George Gershwin, "Porgy and Bess".
Truman Capote va explorar el periodisme com a recerca estilística per a fer descripcions de viatges, i fou així com va publicar, el 1956, el llibre ple d'humor i d'ironia "The Muses Are Heard"
http://www.elmeollo.net/website/meollo/detalle.php?idc=11&ida=8
http://en.wikipedia.org/wiki/Truman_Capote

dimarts, de desembre 12, 2006

Mans que fan música

Les mans que fan música són unes belles fotografies del bloc Le regard de James. Una mirada que escolta. Una delicadesa que executa el so.
El divendres, 8 de desembre, en Ricard va anotar en el seu "Quadern de sons" una descoberta documentada.
http://leregard2james.over-blog.com/6-archive-5-2006.html

dilluns, de desembre 11, 2006

Ciril i Metodi


Ciril i Metodi, els dos germans de la Tessalònica, van arribar a Bulgària després de l'any 885 a complir un mandat: ells van crear l'alfabet glagolític, una escriptura eslava amb trets molt exòtics. Amb el pas del temps, se l'ha anomenat alfabet ciríl·lic.
L'escriptura cal·ligràfica duu a les seves entranyes la gènesi d'una voluntat creadora que defineix molt bé la bellesa eslava. Algunes de les seves lletres tenen una forma extravagant i una sonoritat que engendra la música de la paraula; són una arquitectura dels signes que esdevenen el símbol de la comunicació escrita. Tot, tot el conjunt dins una cal·ligrafia suggerent.

dijous, de desembre 07, 2006

Jordi Savall

La setmana passada es va concedir el doctorat Honoris causa de la Universitat de Barcelona al músic Jordi Savall. El músic català va dir unes paraules que l'honoren, sense cap mena de dubte:

"El control del poder, tant si és legal com si no ho és, obliga sempre a una lluita despietada en la qual les veus més coratjoses i les persones més desvalgudes són les que paguen el tribut més alt".

article de Joan Solà
http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/07/294494.htm
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/interviews/1999/06/184.php

dimarts, de desembre 05, 2006

La complexitat de l'escolta

Sento un senyal acústic, periòdic, de mitjana intensitat, enmig de l'ambient sonor que hi ha al despatx. Em giro a l'esquerra: és el telèfon.
Agafo l'auricular, escolto un nou senyal acústic.
És la veu d'un home, d'uns 30 o 40 anys, de registre greu, parla de pressa, percebo la seva respiració, expressa uns mots amb força intensitat, paraules agudes i greus, les diu en un moment, sons i silencis entrellaçats, reconec la veu,... (He rebut tota aquesta informació en pocs segons). Li responc amb monosíl·labs per indicar que l'estic escoltant.
En el decurs de tot aquest missatge sonor, mentre l'escolto, una part meva es dirigeix a comprendre el missatge que em vol comunicar l'home que m'està trucant.
Tot això: un munt d'informació, alhora.

L'escolta sempre és complexa...

dilluns, de desembre 04, 2006

Escoltem quan llegim?

Quan llegim una partitura, sigui per a un instrument o per a orquestra, escoltem la música que hi ha escrita. O la imaginem?

divendres, de desembre 01, 2006

La Transfiguració

Preobrazhenski Monastery, a la vora del riu Yantra, és el monestir de la transfiguració. El va fundar el 1630 un jueu convers anomenat Ivan Alksandâr.
Bulgària fou cristiana cap el segle IX. A Sofia es conserva una important col·lecció de música jueva búlgara.
Arnold Schoenberg, el creador del dodecatonisme, deuria intuir la seva pròpia transfiguració compositiva. "La Nit transfigurada" és una profunda i bella partitura escrita per a cordes, i que recorda el clarobscur.
Les icones també representen el món transfigurat, perquè expressen una materialitat irreal.
Apareix l'espai bidimensional però en cap cas el relleu o la profunditat. Les icones ortodoxes presenten una perspectiva diferent a la iconografia occidental: la perspectiva està invertida, és a dir, que el punt de fuga està a l'exterior del quadre.
Curiosa intenció constructiva.

dijous, de novembre 30, 2006

Anglada-Camarasa i la música

Hermen Anglada-Camarassa va néixer a Barcelona el 1871. Inicià la seva formació amb el pintor Modest Urgell, pintor i comediògraf. Continuà la seva formació a París, a l'acadèmia Colarossi.
La seva obra, de gran acoloriment, te una estreta relació amb la música.
El 1910, obté el premi de l'Exposició Internacional d'Art del Centenari de la República de l'Argentina.
Aconsellat per Gaudí, viatjà a Mallorca acompanyat de pintors americans, deixebles del pintor català; mexicans i argentins.
El gener de 1912, es va muntar a Sant Petersburg una peça escènica basada en la seva
obra Els enamorats de Jaca amb música del compositor francès, Claude Debussy.
Va retratar la cantant i actriu Gertrude Lawrence, coneguda per la seva interpretació a Broadway de la comèdia musical O, Kay! de George Gershwin el 1926.
Durant la Guerra Civil es refugià al monestir de Montserrat, on coincidí amb el compositor Robert Gerhard.

http://www.uib.es/catedra_iberoamericana/
publicaciones/fllado/camarasa.html

dimecres, de novembre 29, 2006

Música clàssica?

Sense complexes i amb un caràcter molt personal, la directora d'orquestra Marin Alsop ens dóna la seva opinió.
http://music.guardian.co.uk/classical/story/0,,1958601,00.html

dimarts, de novembre 28, 2006

3D

El so és tridimensional?

dilluns, de novembre 27, 2006

L'escolta dels indígenes

A Colòmbia, al nord, a prop del Carib hi ha un lloc que es diu Santa Marta. És un lloc on el mar es troba amb la muntanya; una muntanya alta, que no ascendeix progressivament, si no tot el contrari. Provoca una sensació de solemnitat i de quelcom inaccessible. L'ascensió pot durar tot un dia. Els indígenes però, els que tenen les seves arrels allà dalt, al turó, han creat un camí llarg, sonor, i gens fàcil de fer, però han facilitat l'accés a aquest lloc màgic.Es tracta d'uns esglaons molt grans, de pedra. Entre esglaó i esglaó hi ha dues o tres passes. A mesura que es va pujant el mar queda cada vegada més llunyà. La superfície de l'aigua brilla com quelcom cristal·lí, reflectint la llum del sol i part de la silueta de la muntanya. L'aigua no amaga res, és clara i neta, com un vidre sobreposat damunt el món marí. Anem pujant endinsant-nos cada vegada més a la muntanya, i creix una visió molt més ample de la transparent blavor del mar, i al fons... l'horitzó.Tot és silenci, només se sent la veu dels arbres i dels petits matolls agitats pel vent, però no només hi ha aquet so... els esglaons guarden un secret, un secret sonor. Cada vegada que posem el peu a sobre d'un esglaó, aquest fa un petit moviment acompanyat per un so, un so especial i únic. Trepitgem el següent i aquest ressona també, i així es va creant una melodia portada pel vent que els indignes senten de lluny i, amb la seva escolta, tenen cura del seu entorn, del seu santuari, de les seves cases... Els esglaons de música ressonen un darrera l'altre anunciant l'arribada d'alguna persona...

dimecres, de novembre 22, 2006

Orquestra de vegetals

Ahir, havia una entrada molt curiosa de Ricard Casals, en el seu interessant bloc "Quadern de sons", que ens porta a una pàgina Web d'instruments musicals: Una orquestra de vegetals.
I es poden escoltar...

http://www.gemueseorchester.org/anfang_e.htm

dimarts, de novembre 21, 2006

Peri a Florència

A l'església de Santa Maria Novella de Florència es troba la tomba del compositor italià Jacopo Peri : Creatore del melodrama (1561-1633)
Fou un dels membres de la Camerata Fiorentina, una acadèmia formada per intel·lectuals i erudits que organitzaven enèrgics debats en cercles molt restringits de la ciutat italiana. El grup de la Camerata es va adherir al manifest ideològic de Vicenzo Galilei, Dialogo della musica antica e della moderna (1581).
Peri va posar en escena la primera òpera: La Dafne.
El llibret de Rinuccini s'inspirà en el mite de grec de la bella nimfa.
Jacopo Peri, el cantant de l'estil recitatiu acompanyat per un bellíssim chitarrone , va ornamentar i declamar els sentiments al servei dels Mèdici. Va estrenar La Dafne al Palazzo Jacopo Corsi, el 1597(o 1598). Una gran part de la música s'ha perdut.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jacopo_Peri
http://baroquelibretto.free.fr/rinuccini.htm
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/essays/2004/06/24814_2.php

dilluns, de novembre 20, 2006

Triavna

Triavna és una ciutat situada al vessant nord de la serralada dels Balcans. És coneguda per la famosa escola i museu d'icones de Bulgària.
A la plaça hi ha una torre amb un rellotge: La fusta i la pedra, la calma i la pressa, la veritat i la fal·làcia, el so i el soroll.
http://www.tourinfo.bg/staticweb/cities/triavna/museums_eng.html
I un instrument
http://www.webcrafts.bg/article.asp?id=16&lng=en

divendres, de novembre 17, 2006

Kepa Junquera

El tikitilari encantador ha tornat a seduir amb el seu darrer treball discogràfic: Hiri.
És un viatge virtual per ciutats i diferents llocs del món. Així ho diu en el seu Web.
El músic basc ha aconseguit fer una producció musical en el camp del folk, a Euskadi, d'una qualitat indiscutible. Kepa Junquera es mou sonorament enmig de les Veus Búlgares, o Dulce Pontes, o Paco de Lucía o el grup de percussionistes Tactequeté.
És un cosmopolita musical que sempre emociona i educa l'oïda.
http://www.kepajunkera.com/
http://www.trikitixa.net/histog.htm

dijous, de novembre 16, 2006

Gryphon Trio

Gryphon és un personatge de la mitologia amb el cos de lleó i el cap d'aguila i que té la funció de guardar els tresors.
He pogut escoltar l'àlbum "Canadian Premieres" interpretat pel magnífic conjunt Gryphon Trio i he tornat a sentir l'agradable sensació d'escoltar música contemporània plena de idees musicals molt atractives. Per començar, un benestar auditiu i, més endavant, conèixer millor les obres i la interpretació.
Kelly-Marie Murphy, Gary Kulesha, Chan Ka Nin i Christos Hatzis són els compositors interpretats per aquesta brillant formació de càmera.
http://www.gryphontrio.com/performances.php
http://members.aol.com/VanUrphy2/frames_two.html
http://www.garykulesha.com/
http://www.music.utoronto.ca/English/Chan-Ka-Nin.html
http://www.chass.utoronto.ca/~chatzis/

dimarts, de novembre 14, 2006

Istvan Gaal

El realitzador hongarès Istvan Gaal posseeix una important filmografia amb un accent marcadament musical. El seu film Gyökerek és un document dedicat a la biografia del compositor Bela Bartok.
Ara, tot just fa cinquanta anys, es produí la revolta hongaresa (octubre-novembre de 1956) per aconseguir un nou discurs de llibertat i una nova democràcia.
Enguany s'ha celebrat un homenatge a Istvan Gaal entre les commemoracions vàries que s'han fet a diferents ciutats europees arran dels esdeveniments que es van desenvolupar a Budapest.
La pel·lícula és fascinant. Gaal ens narra la vida de Bartok amb un escrupolós tractament de la imatge i de la música.
http://www.cini.it/pdf/gaalgiov.pdf
http://www.cini.it/italiano/attivita/eventi/evento.php?ideventi=1439
http://fr.wikipedia.org/wiki/Istv%C3%A1n_Ga%C3%A1l

dilluns, de novembre 13, 2006

Una reflexió estremidora

"Ya que el psicópata no puede establecer una relación auténticamente humana, simula que lo hace, mientras busca controlar y dominar las personas y los sitios en los que él se mueve"
Aquesta és una de les frases més aclaridores del llibre Cara a cara con el psicópata de Vicente Garrido Genovés.
Un document que dóna idees per conèixer a les persones que porten una vida aparentment normal però que amaguen greus trastorns emocionals.
L'autor ens explica que ningú està exempt de patir la intromissió de persones controladores que intenten destruir als millors amics sota una aparença bondadosa: poden ser intel·ligents, tenir una feina de responsabilitat, estar predisposats a oferir ajuda a qualsevol moment, i alhora enginyar-se mentides molt ben estructurades o anar-se'n al llit amb la parella de la seva millor amiga o fer mobbing als companys de feina. Són maltractadors/es i tenen una predisposició a expressar-se violentament si no aconsegueixen els seus ocults desitjos.Volen ser el centre del món i si no ho aconsegueixen tramen verdaderes venjances.
Un llibre, francament, tan aconsellable com estremidor.
http://www.acosomoral.org/llibgarrido.htm

divendres, de novembre 10, 2006

Gluck: Orfeo ed Euridice


J'ai perdu mon Eurydice
rien n'égale mon malheur
sort cruel! quelle rigueur!
rien n'égale mon malheur!
Je succombe à ma doleur.


Orphée et Eurydice,
Christoph Williband Gluck

dijous, de novembre 09, 2006

Monestir de Rozhen (Bulgària)

Rozhen és el monestir que ha sobreviscut millor el pas del temps amb poques reconstruccions. Està situat al peu de la serralada dels Ròdope.
Els Ròdope, o Rodopi, es distingeixen per la seva bellesa natural, i sobretot, perquè en una de les seves coves hi va néixer Orfeu.
El Pantocràtor i els dotze apòstols obren la porta del recinte de pedra. L'ànima del monestir conté "La interpretació de Jonah", un dels llibres profètics de la Bíblia: és l'unic manuscrit búlgar d'una excepcional vàlua cal·ligràfica del segle XV i conservat, actualment, a la ciutat de Jerusalem.
La fragilitat que aparenta el monestir, endinsat en un laberint d'escales de fusta i vidres a punt de fer-se miques i una arquitectura de línies desiguals, em recorda la bellesa suprema de la fragilitat humana.
El monestir de Rozhen conviu plàcidament enmig del paisatge d'un dels parcs naturals de Bulgària.

dimecres, de novembre 08, 2006

Elisa Roche

Dona i músic. Amb les idees clares. Tu, que has pogut arribar a expressar sense embuts la realitat de l'educació musical, mereixes el reconeixement més generós que puguem manifestar-te pel teu coratge esplèndid, i des de la Web de Música et felicito perquè has sabut dir-nos tot allò que és políticament incorrecte en l'àmbit de l'educació musical.
No defalleixis, Elisa, i no deixis que l'esquizofrènia de la nostra confusa educació contamini les teves lúcides opinions.
No emmudeixis, Elisa Roche!!!
http://www.revistasculturales.com/a/630/1/otra-ocasion-perdida.html

dimarts, de novembre 07, 2006

Morir una mica...i seguir cantant

Quan perds a qui estimes, quan no t'accepten pel que ets i no pel que fas, quan et rebutgen per un pot de melmelada, quan et quedes muda pel dolor..., aleshores podem escoltar la cançó de la Mercedes Sosa i cantar amb ella:

Tantas veces me borraron, tantas desaparecí, a mi propio entierro fui sola y llorando...
Tantas veces te mataron, tantas resucitarás, cuantas noches pasarás desesperando,
Y a la hora del naufragio y de la oscuridad alguien te rescatará... para ir cantando...


http://www.cancioneros.com/index.php?MH=ca.php?NM=20
http://www.mercedessosa.com.ar/
http://es.wikipedia.org/wiki/Mercedes_Sosa

dilluns, de novembre 06, 2006

Les anges sont ailleurs

Giacinto Scelsi commou amb els seus missatges sonors. S'ha publicat una breu biografia sobre el compositor italià i una documentació amb alguns dels seus escrits. Fou el precursor de l'espectralisme, és a dir, el procés de descomposició de les ones sonores amb la finalitat de crear noves estructures sonores i musicals. Una imatge espectral i una sèrie d'harmònics a l'entorn de la fonamental concerten per a donar pas a una microsonoritat. Una nova experiència auditiva.
Un nou llibre per llegir.
http://www.anaclase.com/frames.htm

dijous, de novembre 02, 2006

Per a una música de Chopin

Quan tu deies “amor”
els brolladors florien dins la tarda.

Quan tu deies “amor”
un ocell s'encenia a cada branca.

Tota la mar s'alçava de puntetes
si el teu nom estremia la distància.
Te'n recordes amor?, deies “amor”
i l'herba de la font s'enamorava.

¿Quina ona de silencis
ha escampat les petxines per la platja?
¿Quin oratge d'absència
commou aquesta angoixa primfilada?

Al lluny la teva mà -ja inútilment-
dibuixa un llarg adéu al pit de l’aire.


Josep Maria Llompart

http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=1&idpoema=52

dilluns, d’octubre 30, 2006

Angel of Light

Angel of Light és el suggerent títol de la Simfonia No.7 de Einojuhani Rautavaara.
Rautavaara va néixer el 1928 a Finlàndia i se'l considera un compositor místic i espiritual. El compositor finès va compondre una sèrie de peces que culminen en un conjunt orquestral, donant forma a la simfonia. Fou arran la lectura que va fer de Duineser Elegien (1922) de Rainer Maria Rilke –una obra de caràcter existencial-.
Un treball orquestral d'una bellesa instrumental i temàtica molt ben construida. Rautavaara destaca de la seva simfonia el tema que fa aparèixer dins dels quatre els moviments de la simfonia com generador de força i llum.

http://virtual.finland.fi/netcomm/news/showarticle.asp?intNWSAID=26170

divendres, d’octubre 27, 2006

El dramàtic retorn

Enric Granados, compositor i pianista, fou un cosmopolita nascut a Lleida el 1867; va viure a Santa Cruz de Tenerife; uns anys més tard es traslladà a Barcelona on va fundar l'Acadèmia de música Granados, el 1901; a París s'instal·la per una bona temporada i allà consolida la seva amistat amb Albeniz.
La pintura de Goya va impressionar fortament al compositor. L'any 1911, estrena al Palau de la Música Catalana la seva obra pianística Goyescas.
Va compondre la música d'obres escèniques amb text d'Apel.les Mestres. Entre elles destaca,
Picarol, Liliana (1911), i el poema dramàtic Gaziel (1906). Gaziel , el Mefístòles que s'apareix al poeta!!.
El 1915, a bord del "Montevideo", comença la seva aventura americana. Al Metropolitan de Nova York s'estrena la versió dramàtica de Goyescas amb un èxit important.
Fou un viatge però, sense tornada. El vaixell "Sussex", on viatjava el matrimoni Granados, fou enfonsat per un submarí alemany el 1916.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Granados

dijous, d’octubre 26, 2006

Andrei Tarkovski (3)

Andrei Rublev, el pintor d'icones més important de Rússia, és el nom d'un altre film del director rus, Andrei Tarkovski.
Tota la pel·lícula en blanc i negre, i els darrers minuts del muntatge final en què ens ofereix unes icones pintades per Rublev, en un intens i emotiu color.
Andrei Rublev rep l'encàrrec per anar a pintar l'interior la catedral de Vladimir a Sant Petersburg. Rublev deixa el monestir de St. Andronik i es dirigeix a complir la travessia creativa on es troba crues i dramàtiques activitats humanes, la qual cosa li ocasiona un conflicte interior que fa trontollar la seva fe.
I de nou, Tarkovski ens submergeix dins un entramat colpidor de so, imatge i emoció.
http://www.andreitarkovski.org/index.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Andrei_Rublev

dimecres, d’octubre 25, 2006

La horas de una estancia

Alberto Ginastera, nascut a Buenos Aires el 1916, va compondre la música sobre un poema de Silvina Ocampo, Las horas de una estancia, que la va dedicar a Conxita Badia, cantant lírica, nascuda a Barcelona el 1897. La soprano, de Barcelona, fou alumna del compositor Enric Granados i amiga, també, del compositor Manuel de Falla. Va tornar de l'exili l'any 1946 i reinicià la seva activitat donant classes al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
Ginastera va travessar diferents períodes compositius; un primer període amb trets clarament folklòrics, un segon període dodecafònic, i un tercer període en què va anar a la recerca de noves tècniques expressionistes.
http://archivowagner.info/801c.html
http://www.patriciacaicedo.com/CUERPOARTICULOS.htm
http://www.ciweb.com.ar/Ginastera/

dimarts, d’octubre 24, 2006

El Pes fals

Jospeh Roth, novel·lista i periodista, va néixer el 1894 a Galitzia, actualment Ucraïna. El seu periodisme literari ens explica la dramàtica situació que es vivia a Berlín amb l'ascens al poder del nacionalsocialisme. El seu llenguatge poètic arriba a comunicar una certa cruesa de la vida. En el seu llibre El Pes fals (edicions la guineu) comença un capítol amb una frase d'una precisió brillant i molt dura:
"La majoria de persones es moren sense haver arribat a saber de si mateixos ni un granet de veritat".
Una novel·la de tall cruel i d'una profunda reflexió sobre la fragilitat humana.
Roth ens explica moltes coses amb una gran bellesa.

http://es.wikipedia.org/wiki/Joseph_Roth
http://josephroth.de/

dilluns, d’octubre 23, 2006

Ovació

El públic de l'Auditori de Barcelona ha donat una esplèndida ovació per donar la benvinguda al nou director titular de l'OBC, Eiji Oue.
El director japonès ja ha comunicat als mitjans de comunicació que té una gran il·lusió per aconseguir que l'OBC sigui una de les millors orquestres.
Fa uns mesos, Eiji Oue va avançar que, possiblement, s'haurà de fer una inversió econòmica per a millorar l'acústica de l'escenari de l'Auditori.
http://www.imgartists.com/?page=artist&id=235

divendres, d’octubre 20, 2006

Carme Karr

Narradora, periodista i compositora. Va néixer a Barcelona el 1865 i va morir el 1943. Posà música a molts poemes d'Apel.les Mestres i algun poema de Caterina Albert. Flors d'escardot és el títol d'una de les seves obres musicals. Carme Karr i Alfonsetti va dirigir la revista Feminal que es començà a publicar el 28 d'abril de 1907. Va entrevistar-se amb el president Macià per aconseguir el vot de la dona. Una lluita en solitud.

http://www.xtec.cat/~malons22/personal/infantil.htm#karr

http://www.escriptors.cat/autors/karrc/pagina.php?id_sec=1631

dimecres, d’octubre 18, 2006

Death in Venice

Benjamin Britten va compondre l’òpera Death in Venice, l'any 1974, en uns moments molt delicats de salut.
Escrita en un rigorós minimalisme i, com diuen en anglès, en "the textures economical".
Britten expressà en aquesta òpera, amb les seves grans capacitats compositives, unes intenses i íntimes emocions.
El seu viatge a Venècia i, molt probablement, el mateix poema de August Von Platen , que va inspirar a Thomas Man, varen ser la font d’inspiració de la darrera òpera de Britten. Els símbols de la decadència i la mort sonen de la mà del compositor anglès quan ja estava en tractament a causa dels seus problemes cardiovasculars.
http://www.its.caltech.edu/~tan/Britten/

dimarts, d’octubre 10, 2006

Luisa Castro

Caída

"Las montañas cristalizan en mil años
y el mar gana un centímetro a la tierra
cada dos milenios,
horada el viento la roca
en cuatro siglos
y a lluvia,
también la lluvia se toma su tiempo para caer.

Sé paciente con mi corazón
que suspira por una obra duradera.
Como el viento,
como la lluvia,
también mi corazón
se toma su tiempo para caer."

Señales con una sola bandera
Luisa Castro
Poesía reunida (1984-1997)
Ediciones Hiperión. Primera edición 2004

dilluns, d’octubre 09, 2006

Nushu

Amb la publicació del llibre de l’escriptora Lisa See, Snow Flower and the Secret Fan, ha tornat a tenir interès el sistema d’escriptura fonètica que va ser utilitzat per les dones de la minoria ètnica Yao, a la província xinesa de Hunan, al sud de la Xina: El nushu.
L’autora de la novel·la va quedar fascinada quan va conèixer aquest llenguatge, i aquesta fascinació la portà a escriure sobre l’amistat de dues dones xineses que van utilitzar aquest llenguatge secret per comunicar-se al llarg de la seva vida.
Dues dones valentes i unides per les nombroses complicitats són víctimes d’un error d’interpretació en un dels seus missatges, la qual cosa posa en perill la seva llarga amistat.

El nushu s’escriu en columnes verticals i de dreta a esquerra, i té més de dos mil caràcters.
A les següents a dreces podreu trobar una àmplia i atractiva informació.
http://www.ancientscripts.com/nushu.html
http://www.omniglot.com/writing/nushu.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Nushu

divendres, d’octubre 06, 2006

Companyia Elèctrica Dharma

Quan parlem de la Dharma ens referim a un grup singular català amb una trajectòria admirable. Ja fan història. I el seu darrer treball "La Dharma l'arma" és un autèntic document historic musical. Els germans Fortuny han sabut donar una nova definició sonora de la sardana, han interpretat música rock amb tenora i tible, han experimentat el jazz-rock i han portat arreu del món els instruments autòctons de Catalunya.
"El joc de la cobla i el rock" és el subtítol del darrer treball del grup català i la Cobla Mediterrània, amb qui han fet, ni més ni menys, 30 treballs discogràfics.
http://www.ladharma.com/catala/default.htm

dijous, d’octubre 05, 2006

The Jazz Singer

The Jazz Singer és una pel·lícula dirigida per Alan Crosland l'any 1927 i interpretada per Al Jolson.
Fou un dels primers films sonors, en què s’alternaven cançons i diàleg amb el suport d’un aparell anomenat vitaphone, que consistia a sincronitzar la imatge amb un disc fonogràfic.
Narra la història d’un jove, fill d’un rabí, que es vol convertir en un cantant de jazz, la qual cosa es converteix en un problema, en una lluita familiar.
http://www.imdb.com/title/tt0018037/

dimecres, d’octubre 04, 2006

Música electrònica

No es tracta d’un un estil de música sinó allò que designa un possible procediment per compondre música.
Deixem clar que la font sonora que produeix la música electrònica són els generadors elèctrics.
Com ja he parlat en altres ocasions, aquí al bloc, ja fa més de cent anys que els futuristes italians varen crear uns esplèndids aparells que podien crear música. Luiggi Russolo i Ugo Piatti van construir l'ufanós "intonarumori".
I així ha estat. La persona creadora segueix estant davant l’acte creatiu i pot utilitzar un instrument d’arc o un instrument que genera ones.
La música electrònica aporta canvis de pensament musical, renovació d’instruments, nous codis de fixació del so, noves grafies d’escriptura musical, interpretació no convencional.
On està el conflicte?
És un repte substancial en què haurem de designar els nous conceptes per entendre el so, el soroll, la música i escoltar-los de nou.
Compondre és, també, escoltar.

dimarts, d’octubre 03, 2006

Sordesa musical

S'ha publicat un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Montreal McGill en què s'ha identificat la part del cervell responsable de la sordesa musical.
Aquest estudi ha estat realitzat per un equip d'investigadors de la Universitat de Motreal i de la Newcastle University Medical School.
Els autors són:
Krista L. Hyde, Robert J. Zatorre, Timothy D. Griffiths, Jason P. Lerch i Isabelle Peretz.
http://www.mni.mcgill.ca/announce/tonedeafness_fr.htm

dilluns, d’octubre 02, 2006

Ignace Pleyel

Compositor, editor de música i fabricant de pianos. Va compondre més de quaranta simfonies, dues òperes i un gran nombre de lieder.
Pleyel funda a París, l'any 1809, la fàbrica de pianos
Frederic Chopin era un gran entusiasta dels pianos que es van construir París.
Camille Pleyel, el seu fill, va ser el constructor de la Salle Pleyel. Un escenari en què l'arquitectura estigués al servei de l'acústica. Tot un repte.
Hi ha algunes publicacions sobre la vida i les activitats del compositor i empresari:
La correspondance de Boccherini avec Ignace Pleyel
Pleyel. Notre histoire a de l’avenir
Heurs et malheurs de Pleyel
Ignace i Camille Pleyel van construir una gran empresa familiar al servei de la música.
http://www.pleyel.com/111.htm

dimecres, de setembre 27, 2006

Gerhard i Pittaluga

Varen ser dos compositors de la Generació Musical del 27.
Pittaluga va compondre la música de tres pel·lícules de Luís Buñuel: Viridiana, Los Olvidados i Subida al cielo.
Se’l coneix com el fill del famós catedràtic de microbiologia, el Dr. Gustavo Pittaluga, gran amic de la filòsofa María Zambrano.
El seu ballet La Romería de los Cornudos fou dirigida per Carlos Chavez el 1937 amb l'Orquestra Simfònica de Mèxic.
Gerhard, nascut a Valls, va estudiar composició amb Felip Pedrell i Arnold Schönberg. El 1931 va estrenar la cantata L'Alta naixença del Rei en Jaume. El 1968 es posa greument malalt i compon una de les seves darreres obres, Libra.

La Generació Musical del 27 estava formada pel Grupo de Madrid amb Rodolfo Halffter, Rosa García Ascot i Salvador Bacarisse; i pel Grup Català amb Robert Gerhard, Baltasar Samper, Manuel Blancafort, Ricard Lamote de Grignon, Eduard Toldrà i Frederic Mompou.
http://www.geocities.com/mymg27/gerhard.htm
http://www.geocities.com/mymg27/pittaluga.htm

dilluns, de setembre 25, 2006

El centenari de Dmitri Xostakóvitx

Avui es compleix el centenari del naixement de Dmitri Xostakovich. Compositor que va patir les actituds irracionals i despietades del règim autocràtic de Rússia.
Fou un notable simfonista, i l’estrena de la seva òpera Katerina Ismailova (Lady Macbeth von Mzensk) en què es fan evidents les condicions de vida de les dones a Rússia, fou el detonant que va desencadenar el menyspreu del dictador rus.
En aquest web podeu trobar documents molt interesants
http://www.siue.edu/~aho/musov/dmitri.html

Comença les seves memòries dient:
“Let’s try to tell only the truth. It’s difficult. I was an eyewitness to many events and they were important events. I knew many outstanding people. I’ll try to tell what I know about them. I’ll try no to color or falsify anything. This will be the testimony of an eyewitness.”
Testimony
as related to and editet by Solomon Volkov
Harper Colophon Books

divendres, de setembre 22, 2006

MACBA


La col.lecció MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) presenta des d’avui fins al 27 de novembre una exposició comissariada pel director del museu, Manuel J.Borja-Villel. És una nova visió del llenguatge artístic. M’atrau especialment la vinculació entre l’art i la democràcia… posant un accent especial als països que van patir un retard important en el desenvolupament de les seves institucions democràtiques.
Em vénen a la memòria les obres del compositor John Cage que formen part del fons de la col.lecció
http://www.macba.es/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=25&inst_id=438&letter=C

dijous, de setembre 21, 2006

La Boîte a Joujoux

Avui en Ferre ha escrit un post sobre la peça orquestral de Claude Debussy.
Un tema absolutament vigent.
Molt interessant.
http://www.retroklang.com/

Oster-Oratorium BWV 249

Tos ells han dirigit la música de Bach.
Diferents expressivitats, diferents tempos, diferents instruments, diferents veus, diferents accents, diferents estils, diferents cops d’arc, diferents moviments de batuta, diferents mirades, diferents intensitats. Diferents en tot.
Helmuth Rilling
Andrew Parrott
Fritz Werner
Karl Münchinger
Lorin Maazel
Wolfgang Gönnenwein
Eugene Ormandy
Marcel Couraud
Ferdinand Grossmann
Felix Prohaska
Gustav Leonhardt
Philippe Herreweghe
Jacques Vanherenthals
Ton Koopman
Hans-Christoph Becker-Foss
Rolf Schweizer
Paul McCreesh
Masaaki Suzuki
Frieder Bernius
Dale Higbee

dimecres, de setembre 20, 2006

Chet Baker

Diuen que és el poeta del Jazz. Trompetista i cantant. Malauradament hi ha poca informació d’aquest músic de cabells rossos. James Gavin va escriure una interessant biografia de Chet Baker, un dels representants del cool-jazz. El títol del llibre és: La larga noche de Chet Baker.
Baker, el turmentat poeta…
http://en.wikipedia.org/wiki/Chet_Baker
http://www.chetbaker.net/

dilluns, de setembre 18, 2006

Autoretrat de Schönberg


Arnold Schönberg, representant de la Segona Escola de Viena, va compondre, just abans de la seva aventura creativa que va encetar l’emancipació tonal, dues obres d’una wagneriana inspiració romàntica: Die verklärte Nacht (La nit transfigurada) i Gurrelieder (Cançons de Gurre) sobre els textos del poeta danès J.P. Jacobsen.
Va viure una temporada a Barcelona per motius de salut i al barri de Vallcarca va compondre una bona part de la seva òpera Moses und Aron.
La fotografia és un autoretrat fet pel compositor vienès i que m’han permès reproduir-la al bloc.
L’exposició, de la qual us vaig parlar la setmana passada, romandrà oberta fins a l’1 d’octubre.
http://www.schoenberg.at/

divendres, de setembre 15, 2006

Prometeu

Personatge de la mitologia grega que va robar el foc per donar escalf a la humanitat. Per aquest motiu Zeus el va castigar enviant-li una àguila que li devorés el fetge.
Prometeu, encadenat a la columna, és el portador de la saviesa i de la inquietud humana. Ha inspirat abundosa creació literària, pictòrica i musical:
Èsquil, Goethe, Shelley
Rubens, Baburen
Orff, Scriabin, Beethoven, Nono, Liszt

http://es.wikipedia.org/wiki/Prometeo

dijous, de setembre 14, 2006

Anne-Sophie Mutter

La extraordinària violinista Anne-Sophie Mutter ha estat molt contundent amb les seves opinions sobre la creativitat:
“La creatividad del artista es un crecimiento a lo largo de la vida, y es mucho más interesante trabajar con alguien que tiene una experiencia de 30, 40 años como profesional que con alguien que tiene 30 o 40 años de edad.”

http://www.elpais.es/articulo/arte/sonatas/madurez/
Mozart/joyas/elpbabart/20060909elpbabart_12/Tes/


http://www.anne-sophie-mutter.de/md_index.php

dimecres, de setembre 13, 2006

Nu-Jazz

Fa uns quants dies que gean em va deixar un comentari al bloc. Feia sis anys que ens havíem “perdut la pista”. I ara m’ha explicat els seus interessants projectes musicals.
Matinalsystem, com ell el defineix, és una referència de ritmes i de sons urbans.
M’agraden els nous projectes que aporten noves visions i formes de treballar o de crear.
gean i els seus col·laboradors són matiners, i ens ofereixen una nova audició molt personal del nu-jazz:
No és una música per a ballar sinó per a ser escoltada.
Molta sort!!
http://lnx.indajaus.com/acidjazzhispano/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=52

dimarts, de setembre 12, 2006

El polifacètic Arnold Schönberg

El compositor i creador del dodecatonisme, Arnold Schönberg, fou un home de qualitats artístiques força destacades.
A Barcelona, des del dia 8 de setembre fins l’1 d’octubre, s’exposa diversa obra d’aquest autor tan controvertit.
http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/redirect.html?link=http://obrasocial.caixacatalunya.es/CDA
/ObraSocial/Home/0,3423,1x1y,00.html

divendres, de setembre 08, 2006

Ángeles Caso

“Evidentemente, la única razón por la cual la presencia de las mujeres en cualquiera de los campos de la creación ha sido muchísimo menor que la de los hombres es la misma por la cual la presencia de las mujeres ha sido muchísimo menor que la de los hombres en cualquier otra actividad pública, prestigiosa y capaz de proporcionar dinero: la opresión masculina. Imagino que si algún lector hombre ha llegado hasta
aquí- discúlpenme la ironía, pero me consta por confesión de ciertos amigos en cuya palabra confío que muchos hombres no leen libros escritos por mujeres, y menos aún si tratan sobre otras mujeres-, quizá en este momento esté a punto de cerrar definitivamente el libro: Vaya- estará pensado-, otra de esas pesadas feministas que se dedican a atacarnos.”

“Las Olvidadas”, una historia de mujeres creadoras. Editorial Planeta, 2005
http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngeles_Caso
http://www.revistafusion.com/2001/mayo/entrev92.htm

dijous, de setembre 07, 2006

Andrei Tarkovski (II)

El realitzador rus va treballar la banda sonora de Offret amb minuciositat. Va saber connectar el so amb les emocions humanes. Les petjades, el cruixir de les portes, els diferents registres dels sons de l’aigua, el so del foc tan inquietant; res és en va.
El que més m’impressiona és la cura que Andrei Tarkovski té del so, del soroll, de la música: una valuosa experiència conjunta del so i de la imatge, en moviment….
http://www.andreitarkovski.org/
I un poema de Joan Brossa
http://maruska.soria.org/brossa1.htm

dimecres, de setembre 06, 2006

Andrei Tarkovski (I)

“Offret” fou dirigida per Andrei Tarkovski, el poeta sonor. El cineasta rus va dirigir la pel·lícula el 1986, poc abans de morir.
“El Sacrifici”... de la paraula
I referències abundants al so de l’aigua.
És una audició poètica del so de l’aire, del vidre, del timbre d’una bicicleta, el rellotge, els ocells, el gos, les vaques, els xais…d'una ària de la “Passió de Sant Mateu” de J.S.Bach, de la música del compositor Watazumido Shuso amb un shakuhachi que sempre el podem escoltar o deixar d’escoltar segons un interruptor de l’amplificador (una imatge inquietant), i de la veu de Maria Larsson.
“L’adoració dels reis” de Leonardo esdevé com una imatge sinistra en un llenguatge visual de superposició d’imatges i de contemplació visual.
La filmació és una reflexió profunda de l’existència humana on hi té molt a veure el matís de la llum i el so.

http://es.wikipedia.org/wiki/Andrei_Tarkovsky

dimarts, de setembre 05, 2006

Espai Guinovart

Josep Guinovart


No fa gaires dies vaig visitar el museu d’Agramunt (Lleida) per visitar el Espai Guinovart.
El Museu-Fundació està ubicat a l’antic mercat de la vila i es va inaugurar el Juliol del 1994.
Josep Guinovart, pintor i gravador.
Metàfores i colors. Interiorització i textures. Música i memòria.
Vaig demanar permís per si em deixaven fer alguna fotografia i l’amabilitat i la generositat varen ser la resposta de les persones que estan al davant de la Fundació.
http://www.seacex.es/indexflash.cfm?dest=11_01.cfm?idExposicion=180
http://www.revista.agulha.nom.br/ag38guinovart.htm

dilluns, de setembre 04, 2006

De nou, ens trobem

“Las nubes de la noche durmieron sobre el pueblo buscando el calor de la gente. Ahora está por salir el sol y la niebla se levanta despacio, enrollando su sábana, dejando hebras blancas encima de los tejados”

“En la Madrugada” Juan Rulfo
http://www.sololiteratura.com/rul/rulenlamadrugada.htm

diumenge, de juny 11, 2006

Weblog de Música

Des d’ara fins el proper inici del curs escolar, el Weblog de Música restarà en silenci.
Agraeixo les visites i els comentaris de totes i tots els lectors.
Fins aviat

divendres, de juny 09, 2006

Ramon Carnicer i Batlle

Compositor català, nascut a Tàrrega (Lleida) el 1789.Va compondre, l’any 1822, una versió del personatge de Tirso de Molina, Don Giovanni Tenorio. Una òpera que s’estrenarà el 9 de Juny al Teatro Rosalía de Castro. Diuen d’ell que les seves obres estan influïdes per l’estil rossinià.
Va ocupar la càtedra de Composició del Conservatori de Madrid. I curiosament, va compondre l’himne nacional de Xile amb el text de Bernardo de la Vera, tot i que mai va estar a Amèrica.
http://www.elcultural.es/HTML/20060608/Musica/MUSICA17588.asp

dijous, de juny 08, 2006

Un nou instrument

El reacTable és un nou instrument electro-acústic desenvolupat per el Dr. Sergi Jordà a la Universitat Pompeu Fabra.
El podeu escoltar a la secció de vídeos:
http://www.iua.upf.es/mtg/reactable/?media

dimecres, de juny 07, 2006

André Boucourechliev

Pianista, compositor i musicòleg francès d’origen búlgar. Va néixer a Sofia el 1925.
Va compondre una obra, anomenada Les Archipels. La partitura va ser escrita amb indicacions musicals, de text, i de disseny de manera que la interpretació se sembla al viatge d’un navegant que es deixa portar per la seva intuïció. És allò que coneixem com a Música aleatòria.
Tanmateix utilitzà la mateixa tècnica compositiva per a compondre el concert per a piano i orquestra, el 1975, on la part del piano és independent de la part orquestral: construeix un diàleg entre el solista i la direcció orquestral .
http://www.boucourechliev.com/

dimarts, de juny 06, 2006

Mihaly Csikszentmihalyi

“En la vida cotidiana, estamos siempre controlando la apariencia que presentamos ante otras personas; estamos atentos a defendernos de potenciales ofensas y deseos de causar una impresión favorable. Por lo general, esta conciencia del yo es una carga.”

http://www.smartplanet.es/punset/charlascon_detalle.php?id=10.
http://www.geocities.com/psicoresumenes/articulos/feycr.htm

dilluns, de juny 05, 2006

Topophone

Instruments sonors molt peculiars recollits en aquest web.
http://www.kirchersociety.org/blog/?p=676

divendres, de juny 02, 2006

Bulgària, més a prop

La setmana passada, es va inaugurar a la galeria Sredets de Sofia una exposició-taller sobre l’alfabet ciríl·lic. Se celebra amb la mirada atenta a la pròxima adhesió de Bulgària a la Unió Europea.
Bulgària amb el seu alfabet i la seva cultura ens enriquirà amb la seva bellesa.
http://adoptabulgaria.gavaciutat.net/idiomacas.html

dijous, de juny 01, 2006

Ecologia acústica

La contaminació sonora ens ha dut a desenvolupar una ecologia del so i del soroll.
Aquests webs ens conviden a prestar atenció a un problema, la contaminació acústica, que ja fa temps que està present en la nostra vida quotidiana.
La percepció auditiva suporta un excés del soroll descontrolat que envaeix el nostre entorn i genera seriosos problemes a la nostra salut auditiva; el paisatge sonor ha de menester també d’una bona educació acústica.
http://www.eumus.edu.uy/ps/txt/wrightson.html
http://www.ruidos.org/enlaces.html

dimecres, de maig 31, 2006

Paul Auster

Paul Auster comença el rodatge d’una nova pel.lícula prop de Lisboa.
Una bona notícia per a qui ens agrada l’escriptor de la invenció de la soledat.
Smoke fou la seva primera experiència com a realitzador i ara torna amb persones del seu entorn a dirigir el guió The inner life of Martin Frost.
Encara conservo el record del color blau de la seva novel.la “La nit de l’oracle”
http://www.elpais.es/articulo/cine/Paul/Auster/vuelve/
rodar/amigos/elpcinpor/20060526elpepicin_12/Tes/

dilluns, de maig 29, 2006

Dades preocupants

Un article del diari New York Times dóna unes dades , més que preocupants.
Reconeix que la música ha desaparegut virtualment de les escoles; que la programació de la música clàssica és inexistent a la ràdio i a la televisió; que la música en directe té un cost molt elevat i que en vint anys han plegat 17 orquestres.
Els gestors de la cultura i de l’educació musical del nostre país, no tenen aquests problemes.
Possiblement pensen que aquestes dades són exagerades i que potser són fets que no es poden extrapolar al nostre país….
http://www.nytimes.com/2006/05/28/arts/music/28kozi.html?_r=1&oref=slogin

divendres, de maig 26, 2006

On posem l’iPod?

No us perdeu el post de Bart Collins, si voleu moblar el menjador
:-)
http://pianophilia.blogspot.com/?page_id=15

Arnold Schoenberg

“El material de la música es el sonido, que actúa directamente sobre el oído. La percepción sensible provoca asociaciones y relaciona el sonido, el oído y el mundo sensorial. De la acción conjunta de estos tres factores depende todo lo que en música hay de arte.”
(traducció de Ramón Barce)
HARMONIELEHRE © 1922 by Universal Edition
http://www.schoenberg.at/default_e.htm
i un comentari al blog de Alex Ross
http://www.therestisnoise.com/2004/04/schoenberg_1.html

dijous, de maig 25, 2006

The Orpheon Foundation

Una col.lecció de 150 instruments de corda: viola da gamba, viola d’amore, violin, viola, violoncello, violone , barytone.
Una documentació multimèdia d’un gran interès històric, estètic i educatiu.
http://www.orpheon.org/Seiten/Abra/bienvenido.htm

dimecres, de maig 24, 2006

John Cage

Ja podem entrar al web de orgelprojekt del compositor John Cage
http://www.john-cage.halberstadt.de/

dimarts, de maig 23, 2006

Soundtrack

Original Sound Track (OST) en anglès o banda original (BSO)
És el mot que s’utilitza per determinar la pista de so on s’enregistren tots els efectes de so i de música que acompanyen a una pel·lícula.
Sembla ser que tant el so com la música sempre és una “feina” posterior a la creació visual, un afegit a una pel·lícula o a un anunci publicitari que cal fer en un estudi de doblatge i sonorització; sembla com si l’audio no fos una activitat creativa.
A cap publicista, per exemple, se li passaria pel cap, deixar la imatge d’un anunci a mitges: en canvi, sí que observem de vegades que la música finalitza amb la imatge de l’anunci, tallant inesperadament la frase musical.
Hi ha excepcions de realitzadors/es molt brillants que pensen que el so i la música formen part del procés creatiu .
http://es.wikipedia.org/wiki/Banda_sonora

dilluns, de maig 22, 2006

Lux Feminae

« Lux Feminae » est un hommage à la lumière de la femme car évidemment elle n’a pas pu toujours briller. « Lux Feminae » part de sept aspects de la femme de l’ancienne Hespérie entre le Moyen-Age et la Renaissance. C’est une agora musicale, un espace où, à partir de la musique, est évoquée la féminité : son message, sa force, sa souffrance, sa joie, sa sacralité, sa lumière.
http://www.classiquenews.com/ecouter/lire_article.aspx?article=145&identifiant=DSZFP1OD2OVUWQINDSXS1POBC

divendres, de maig 19, 2006

Schloezer&Scriabine

L’any 1959, Les editions de Minuit publiquen el llibre “Problemas de la música moderna” de Boris de Schloezer i Marine Scriabine; traduït al castellà per la Seix Barral el 1960.
Marine Scriabine fou una de les filles del compositor rus Alexander Scriabine i Boris de Schloezer era el seu oncle, escriptor i crític musical d’un cert reconeixement.
Diuen:
“Un sonido aislado mantenido más o menos tiempo o repetido indefinidamente siempre igual, es un fenómeno acústico, pero no un hecho musical”
“El material- los sonidos, los puntos del espacio sonoro discontinuo- en el que se realiza el proceso musical, la notación- sistema de signos que permite fijar la estructura de este proceso-, y finalmente la materia- los instrumentos gracias a los cuales la operación se realiza y se nos hace audible-, son los tres sectores del universo sonoro del música”
“La rítmica es una manera particular de fluir”
http://www.loiseleur.com/patrick/bouquins/De-Schloezer.html

dijous, de maig 18, 2006

Òpera

Si voleu conèixer la síntesi argumental dels llibrets de les òperes que es representen al Liceu de Barcelona, les trobareu a la següent adreça electrònica
http://www.liceubarcelona.com/operes/index.asp

dimecres, de maig 17, 2006

Ones & So

Podeu veure instruments que produeixen i/o mesuren el so
http://www.naugraexport.com/pimage/wave.html

dimarts, de maig 16, 2006

koprivshtiza


Koprivshtiza fou una de les ciutats culturals de Bulgària del segle XVIII. Un lloc privilegiat, una cruïlla de pensadors, revolucionaris i artistes. Avui és una ciutat d'artesans.

dilluns, de maig 15, 2006

Satie i Picasso

La primavera del 1917, Picasso estava a Itàlia amb Jean Cocteau i Serguei Diaghilev preparant els decorats de l’obra “Parade”, del compositor Érik Satie.
Aquesta obra fou emblemàtica per l’art pictòric ja que va fer pujar a l’escenari el Cubisme.
L’estrena es va fer al Theatre du Chatelet de París, el Maig de 1917. L’orquestra fou dirigida per Ernest Ansermet.
Ells eren creadors i genis ; i sense cap mena de dubte, les seves obres varen ser cabdals per l’art del S.XX
http://www.cndp.fr/balletrusse/portraits/satie.htm

dissabte, de maig 13, 2006

Berlin Philharmonic

En un altre post ja vaig comentar que a Leipzig, l’orquestra del Teatre de l’Òpera dedicava un dia a la setmana als escolars.
Avui la notícia és a Berlín.
Tot i que moltes orquestres de la Gran Bretanya i dels EUA han desenvolupat programes educatius de gran qualitat per als escolars, val a dir, que l’orquestra de Berlín, dirigits per Simon Rattle, ha creat a Europa uns dels programes més ambiciosos de l’educació musical. És una orquestra líder.
Es tracta d’implicar als estudiants, molt d’ells i d’elles de zones deprimides de la ciutat, a actuacions de l’orquestra, i molt sovint amb la incorporació de la dansa i d’altres àrees de l’art. Es realitzen vídeos, fotografies i alguns articles a la premsa.
Catherine Milliken, una oboista que du a terme aquest programa educatiu, ens diu : “necessitem a la gent per a descobrir que , sí, que ells poden crear”.
Això és educar.
http://www.berliner-philharmoniker.de/

divendres, de maig 12, 2006

Universitat Pompeu Fabra

El Grup de Tecnología Musical, col·laborador amb la Web de Música, ha alliberat un material musical d’un gran interès. Es tracta d’una nova versió de CLAM Music Annotator una eina d’anàlisi i notació musical. Ha estat desenvolupat amb col·laboració del Queen Mary University of London
El GTM de la Universitat Pompeu Fabra ha obtingut una subvenció del SIMAC i de la Generalitat de Catalunya.
http://iua-share.upf.edu/wikis/clam/index.php/Music_Annotator

dijous, de maig 11, 2006

Montserrat Figueras

Es pot escoltar una entrevista, molt interessant, a la ràdio francesa Télérama de la cantant catalana Montserrat Figueras sobre el seu darrer àlbum “Lux Feminae”. Hi trobareu extractes musicals.
http://www.teleramaradio.fr/article.php3?id_article=320#

La direcció orquestral

En reiterades ocasions, m’han preguntat que representa la figura del director/a a l’orquestra.
Moltes persones han vist la pel.lícula del realitzador italià Federico Fellini Prova d’orchestra, però no saben molt bé de les moltes funcions de la direcció orquestral.
Avui en proposo una:
La direcció orquestral hauria de donar les pautes a l’orquestra, el més nítides possibles, sobre la interpretació de l’escriptura musical de la partitura.
Sempre s’ha de respectar les convencions que els compositors/es de cada època utilitzen per escriure la música. Un partitura està en constant evolució i els signes sonors que s’utilitzen per escriure una partitura, no tenen la mateixa interpretació segons l’estil musical en que varen ser escrits.

dimarts, de maig 09, 2006

Thaddeus Cahill

És l’home que va construir el primer instrument electrònic el 1906. El Telharmonium es va patentar el 1897 perquè el seu creador va trigar un cert temps per aconseguir els diners per a la construcció d’un instrument que pesava , ni més ni menys, que 200 tones.
Molt més tard, els famosos orgues de la marca Hammond varen actualitzar la tècnica que Cahill va utilitzar per el Telharmonium.
http://www.obsolete.com/120_years/machines/telharmonium/
http://www.medienkunstnetz.de/artist/cahill/biography/

dilluns, de maig 08, 2006

diumenge, de maig 07, 2006

Maurizio Pollini

Neix a Milan el 1942. Home d’ideologia d’esquerres, d’una gran cultura que sempre ha defensat que la Música ha d’ésser el patrimoni del conjunt de la societat. Maurizio Pollini considera que la música ha d’arribar a tot el món perquè és un asumpte de justícia social.
La interpretació de la música de Chopin el mou a dir:
"This process, leads to a deeper understanding of music, each note speaks in a more clear, convincing way to the audience,"
Un músic extraordinari, un home molt especial.
http://www.deutschegrammophon.com/special/?ID=pollini-edition

dissabte, de maig 06, 2006

John Cage i l’orgue

El diari The New York Times ha publicat un article acompanyat d’una presentació multimèdia d’un recital que es va fer a l’esglèsia de St. Burchardi a l’est d’Alemanya.
És una versió de la composició de John Cage anomenada "As Slow as Possible."
L’orque és molt especial, i com diu l’article ja s'ha convertit una atracció turística. :-)
http://www.nytimes.com/2006/05/05/arts/music/05cage.html

divendres, de maig 05, 2006

La Pleyela

He trobat una còpia de la publicitat que va fer la Revue Musicale el febrer de 1921, d’un piano mecànic que s’anomena “Pleyela”
http://www.soudoplatoff.net/pianos/piano.php?cpno=277
La casa Pleyel de París va proposar al compositor Igor Stravinsky escriure transcripcions per a pianola. Era cap el 1921-1922.
http://www.pianola.org/pages/history/index.html?stravinsky.html&2

dimecres, de maig 03, 2006

Teories de la tonalitat

Des que vaig començar a estudiar música, ja fa uns quants anys, vaig aprendre a solfejar; vaig aprendre a ensenyar llenguatge musical; i quan vaig acabar els estudis del Conservatori vaig aprendre a compondre amb grafies contemporànies a fora del meu pais. M’agrada constatar com el lèxic musical va canviant.
El CRLM es defineix a si mateix com a “un laboratori de recerca musical”.
El web del CRLM disposa d’una extensa base de dades de les publicacions que tracten les teories de la tonalitat , el primer títol data del 1482, Musica practica de Bartolome Ramos. El darrer títol és del 1954, Structural Functions of Harmony d’Arnold Schoenberg.
Cinc segles pensant amb la tonalitat. Això em comforta.
http://www.crlm.paris4.sorbonne.fr/mt/tsources.html#1600

dimarts, de maig 02, 2006

Retrats

En aquest web podeu veure retrats de compositors del Barroc. També podeu escoltar música i consultar la biografia dels autors.
http://www.baroquemusic.org/compgall.htm

dilluns, de maig 01, 2006

Teresa Pàmies

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 1919. Una escriptora compromesa amb la societat. Activa, lúcida, i quan era jove, va ser una romàntica militant.
L’any 1976 publica “ Romanticismo militante”. Parla de moltes persones que la autora considera com a romàntics militants. Hi ha homes i dones. He escollit al poeta Pablo Neruda perquè conexia molt bé l’art de compaginar els oposats: La diplomàcia (va ser nomenat Ambaixador de Xile) i el romanticisme polític.
En un viatge que Neruda va fer a Barcelona va ser entrevistat pel diari La Vanguardia.
Teresa Pàmies recull aquesta entrevista:
“- ¿Es usted un poeta metido a político o un político metido a poeta?
- Yo no acepto esta división de mi persona. Nunca me he podido sentar en dos sillas al mismo tiempo. Soy poeta por vocación estética y político por deber ético.”
http://www.escriptors.cat/autors/pamiest/
http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=159802935

diumenge, d’abril 30, 2006

dissabte, d’abril 29, 2006

Bulgària

De nou, Bulgària
http://www.elpais.es/articulo/viajes/Rila/
oculto/montanas/elpviavia/20060429elpviavje_4/Tes/

Felix Savart (1781-1841)

Matemàtic francès que va destacar per les seves aportacions al coneixement del so.
Savart és el nom que se li dóna a una unitat de mesura dels intervals. Direm que dos sons de freqüències diferents estan separats per N savarts. És un càlcul basat en l’escala logarítmica.

En aquesta adreça hi trobareu uns instruments sonors creats per a Felix Savart.
http://physics.kenyon.edu/EarlyApparatus/
Acoustics/Savarts_Cup/Savarts_Cup.html

dijous, d’abril 27, 2006

Alberto Burri

Artista italià (1915-1995) del moviment Expressionisme Abstracte, o millor dit, “Informalisme matèric”
Fent un passeig pel Centro de Arte Reina Sofía, he vist algunes de les obres que se les defineix con un acord mantingut en la dissonància. Sembla ser que era un home silenciós. Va anar més enllà del collage i ha treballat amb materials com el quitrà, sacs, fusta, robes velles….
Alberto Burri és l’artista del foc. Aplica el foc sobre el plàstic amb una flama oxhídrica per obtenir unes textures molt poc tradicionals.
El negre recremat i matèries poc atractives, susciten un univers visual d’una gran expressivitat.
http://www.artinvest2000.com/burri_alberto.htm

dimarts, d’abril 25, 2006

Anna Magdalena Bach

El diari anglès The Telegraf va publicar el passat diumenge, un article d’un estudi fet per un acadèmic que reivindica per l’Anna Magdalena Bach l’autoria d’algunes obres atribuïdes a J.S.Bach.
La resposta dels “erudits” ja la sabem: són escèptics.
Us proposo doncs, la lectura d’un article molt interessant, doncs em sembla un costum molt saludable practicar l’art de la flexibilitat mental i allunyar-se de d'immobilisme intel.lectual.
http://www.telegraph.co.uk/news/main.jhtml?xml=/news/2006/04/23/nacad123.xml&sSheet=/
news/2006/04/23/ixhome.html

dilluns, d’abril 24, 2006

Jean-François Zygel

Un professor de música mediàtic, amb el seu “accent” personal al davant del micròfon, enregistra setmanalment les emissions a la graella de programació de Radio France el programa: "Leçons de musique".
Humor, bromes i la seva especialitat en frases imaginatives i inèdites sembla que són el fil conductor del seu èxit.
http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3246,36-764037@51-738169,0.html
I si voleu, podeu escoltar el programa
http://www.radiofrance.fr/chaines/france-musiques/emissions/accueil/

dissabte, d’abril 22, 2006

divendres, d’abril 21, 2006

Origamis

L’art de doblegar el paper per a finalitats artístiques fou introduït al Japó a través de la Xina.
Es fan formes de tota mena que ens transporten amb la imaginació a una artesania poc coneguda fins fa ben poc temps.
Hojyo Takashi té una important obra. Us suggereixo la seva pàgina Web, que tot i que està escrita en japonès, trobareu fotos del seu origamis al final de la pàgina on diu "My Works" en anglès.
http://www11.ocn.ne.jp/~origami/

dijous, d’abril 20, 2006

Alberti visita a Picasso

Explica Rafael Alberti que varen viure una temporada a pocs kilòmetres de Mougin per anar a visitar a Picasso. Aitana, la filla del poeta, té moltes dificultats per a poder aconseguir una trobada. Sempre és ella qui truca a la Jacqueline. I sempre hi ha excuses per ajornar la trobada.
Alberti va publicar a Barcelona el llibre “Los 8 nombres de Picasso” i arran d’aquesta publicació un amic d’Alberti li va fer unes preguntes sobre Picasso.
En una d’elles diu:
“Picasso es un movimiento sísmico cuyo epicentro se halla en los dedos de su mano”
http://www.gibralfaro.net/criticalit/pag=1032.htm
http://www.rafaelalberti.es/asp/albertipintor.asp

dimecres, d’abril 19, 2006

“Adriana Mater”

La darrera òpera de la compositora finesa Kaija Saariaho ha estat un esdeveniment a l’Òpera de la Bastilla, a París. El passat mes de novembre ja feia una referència al bloc de música d'aquesta compositora i de l’estrena de "Adriana Mater” amb el llibret d’Amin Maalouf i la direcció d’Esa-Pekka Salonen que des de l’IRCAM ens acosten a noves idees i a noves estructures sonores amb música electrònica. La seva música té una paleta molt àmplia de timbres, intensitats, soroll, alçades del so que en algun moment provoca algunes emocions destacades segons la sensibilitat de qui escolta. És en tot els aspectes una composició actual, i el llibretista submergeix a l’auditor en angoixes molt profundes de la nostra societat moderna.
Ens proposen un final optimista…
http://www.operadeparis.fr/Saison0506/Spectacle.asp?Id=864

dimarts, d’abril 18, 2006

Els tubs de l’orgue

Un orgue amb aquests tubs de fusta. Ordenats i al.lineats. D’una bellesa molt subtil.
Els orgueners sabien que dos tubs iguals tocant la mateixa nota i en la mateixa afinació sonen 1,3 vegades més fort que sonen un tub sol. També sabien que dos tubs sonen molt més quan el so que emeten cadascún tenen unes freqüències més separades, com per exemple un interval de tercera.
Aquest orgue es va construir amb la il.lusió d’homes i dones, pas a pas. Lentament.
Amb el temps de qui estima la Música.

diumenge, d’abril 09, 2006

Retrobada



Ens tornem a trobar el 18 d'abril

divendres, d’abril 07, 2006

Johannes Ockeghem

Un compositor franco-flamenc del segle XV; sedentari i molt concentrat en la composició; fins i tot diuen d’ell que la seva música és més intel.ligent que bella.
Va dominar l’artifici del contrapunt i la seva Missa Prolationum és comparable a l’Art de la fuga de J.S.Bach, per la seva complicada estructura polifònica.
El “Deo Gratias” és un canon que està escrit a 36 veus.
Fou una gran virtuós de la complexitat de l’escriptura, de la notació que combinava el tempus i la prolatio, els intervals i els hexacords.
Sorprenentment, un compositor com Ockeghem va estar a punt de canviar els esdeveniments històrics. Se li va encarregar la missió d’unir en matrimoni al Duc de Guyena amb Isabel de Castella.
La història ha estat una altra.

http://members.tripod.com/~mundoclasico_archivo/
antigua/ockenghem.htm

dijous, d’abril 06, 2006

Anoushka Shankar

Una intèrpret de sitar que la música li ve genèticament.
Filla de músic: Ravi Schankar intèrpret i compositor d’un talent més que demostrat ha estat el seu mestre. Sovintejo l’audició del seu concert per a sitar i orquestra.
Rise és el nou àlbum que ha fet Anoushka Shankar una barreja de temes hindús, música electrònica i flamenc. El pianista Pedro Ricardo Miño col.labora amb en primer tema “Prayer in passing”: una soleá.
http://www.anoushkashankar.com/
http://www.andalucia.org/flamenco/artistas/ficha.php?iden=398&idioma=

dimarts, d’abril 04, 2006

Compondre

Un dels aspectes que ens plantegem alhora de compondre, és la reflexió profunda, no solament del què es vol expressar, sinó també la codificació del llenguatge musical que utilitzarem. Compondre música és estipular un conveni de símbols que puguin ser intel.ligibles per a qualsevol persona amb formació musical que vulgui interpretar una partitura sonora en qualsevol moment.
En el decurs de la història humana, la notació musical, és a dir, el “text” de l’escriptura musical, ha anat variant com qualsevol llenguatge evolutiu, i l’ofici i l’art de compondre ha estat sempre relacionat directament amb la capacitat per a comunicar-se mitjançant el llenguatge sonor.
Seria interessant aprofundir en els aspectes interpretatius de la música, per exemple, de les diferents èpoques i d’estils musicals per arribar a comprendre l’extensa trama que suposa compondre.

dilluns, d’abril 03, 2006

Theremin

Tot just fa una setmana us vaig parlar del Theremin.
Avui, Bart Collins al seu blog, ens ofereix una pàgina web on podem descarregar-nos música d'aquest instrument i piano.
És molt agradable d'escoltar

Una directora d’orquestra

Susan Campos m’ha enviat un e-mail. És de Costa Rica. Ella dirigeix música per orquestra, per bandes i edita uns quants blocs de música.
Un d’ells l’he posat a la portada de la Web de Música; parla especialment de dones creadores.
http://dci-musica.blogspot.com/
http://www.cartagovirtual.com/susancampos/

divendres, de març 31, 2006

Robert Zatorre

La Música i la seva relació amb el cervell és el tema de recerca del neurofisiòleg Dr.Robert Zatorre, investigador a l’Institut Neurològic de Montreal. Em sembla fascinant que la música intervingui en els processos íntims de la fisiologia humana.
http://www.xtec.net/~cmiro12/articles/zatorre.htm
http://weblog.educ.ar/educacion-tics/cuerpoentrevista.php?idEntrev=78
El proper mes de Maig, del 22 al 25, se celebra el Wisconsin Symposium on human Biology on tindrà lloc una conferència del Dr. Robert Zatorre.
http://www.union.wisc.edu/humanbiology/documents/Zatorre.html
Possiblement si els gestors de l’Educació Pública coneguessin la trascendència de la pràctica musical, no la ignorarien en el nostre sistema educatiu.

dijous, de març 30, 2006

Composició musical a mida

Existeixen empreses discogràfiques que es dediquen a sistematitzar les nostres necessitats sonores. Ens proporcionen, mitjançant contractes de pagament, el so, la veu i la musica; el que se’n diuen bancs de so, bancs de música i bancs de veu (locució); resumint: Música de llibreria.
Si volem crear un ambient musical per a una producció audiovisual podem aconseguir uns quants segons de música de tots els estils i èpoques. Hi ha un catàleg de sons, de compositors i una o dues compositores, i de veus d’homes i de dones amb diferents timbres vocals.
Es tracta de música comercial;
Em dóna la sensació que simplificar tant les nostres activitats va en detriment, per exemple, d’una possible relació de la poesia o el llibret d’òpera amb la composició musical.
Penso que la creativitat és un component d’una actitud social ja que beneficia l'individu i al teixit social.
No obstant, disposem d’empreses per a compondre música a mida.
http://www.kpm.co.uk/?language=es

dimecres, de març 29, 2006

dimarts, de març 28, 2006

Handel and the Castrati

A la Haendel House Museum de London, es fa una exposició sobre els castrati. L’exposició passa a ser una "exhibició" dels maltractaments als nens petits i adolescents que varen mutilar per el bon nom de l’art. Molts d’ells van treballar per Haendel.
Sempre, sota la mirada afectuosa de l'església catòlica. Xifres esgarrifoses com per exemple, que a Itàlia, durant segles XVII i XVIII es castraven anualment 4.000 nens entre 8 i 13 anys, "en honor a Déu" segons el papa Climent VII. Molts d’aquests nens perdien la vida a causa de les hemorràgies provocades per les operacions.
Hipocresia, ambigüitat i perversió. No en tinc cap dubte.
http://www.handelhouse.org/cgi-bin/display_news_item.cgi?id=33

dilluns, de març 27, 2006

Marina Tsvietáieva

Marina Tsvietáieva va néixer a Moscou el 1892. Poeta i narradora. Va viure a Berlín, a Praga, a París fins que retornà a l’Unió Soviètica on posà fi a la seva vida.
"Retrato de una pintora" és el llibre que va escriure sobre l’artista Natalia Goncharova i l' esposa de Pushkin amb qui fa un paral.lelisme.
"Solo que el vacío no impone nada, no desplaza, no excluye.Para que todo pueda ser, es necesario que haya nada. El todo no soporta el algo"
Per començar una biografia no deixa de ser una frase agosarada, perquè després d’aquesta frase ja no saps que t’explicarà més.
Doncs…segueix explicant-nos interessants observacions de l’art a través de la vida de la pintora
http://biblioteca.itam.mx/estudios/estudio/estudio06/sec_22.html
http://www.laneta.apc.org/edicionesera/Goncharova.html

dissabte, de març 25, 2006

Sarah Caldwell

Mor la dona que va fundar el 1957 , l'Opera Company of Boston. Fou la primera dona que va dirigir la Metropolitan Opera House in New York City.
Cal destacar que va produir òperes poc convencionals en versió íntegre com és el cas de Moses and Aron d’Arnold Schoenberg, War and Peace de Sergei Prokofiev, The Trojans d’ Hector Berlioz, Intolleranza de Luigi Nono, Lulu d’Alban Berg i Montezuma de Roger Sessions. Desenvolupà també la tasca de directora escènica.
http://www.nytimes.com/2006/03/25/arts/music/
25caldwell.html?_r=1&oref=slogin

dijous, de març 23, 2006

Fernando Pessoa

L’escriptor dels heterònims, de la polifonia de l’ànima, l'home desassossegat, va escriure un llibre sobre estètica: “Ultimatum”. Pessoa escriu una sèrie de textos teòrics que es podrien entendre com una presentació de la seva tesi sobre l’estètica.
Hi ha una primera part amb textos signats per Álvaro de Campos que podeu llegir en portuguès; proposo la carta que va escriure a José Pacheco, director de la revista Contemporanea, l’octubre de 1922.
http://www.astormentas.com/din/poema.asp?key=
317&titulo=CARTA+A+JOS%C9+PACHECO%2C+DIRECTOR+DA+REVISTA+CONTEMPOR%C2NEA

Pessoa només tingué un amic íntim: Sá Carneiro i el seu suïcidi va modificar la vida del poeta. Varen mantenir una interessant correspondència de la que una gran part, lamentablement, es va perdre.
http://perso.wanadoo.es/mlomba/

dimecres, de març 22, 2006

Digitalitzar el so

La University of California ha digitalitzat música enregistrada en cilindres pel fonògraf d’Edison. Es tracta del Cylinder preservation and Digitization Project, que té la voluntad de preservar música: Han recuperat música del començament del S.XX.
Podeu escoltar una de les cançons, d’Irving Berlin cantada per Billy Murray
http://cylinders.library.ucsb.edu/search.php?queryType=
@attr%201=1016&query=alexander&num=
1&start=4&sortBy=&sortOrder=ia

Podeu veure l’Archeofone de Henri Chamoux
http://members.chello.se/christer.hamp/phono/chamoux.html
O el de Thomas Edison
http://www.patrimoine.polytechnique.fr/
instruments/acoustique/Phonographe.html

dimarts, de març 21, 2006

Kronos Quartet

La coneguda agrupació de corda creada per David Harrington, en la que curiosament les violoncel·listes han estat substituïdes en dues ocasions, respon a un itinerari interpretatiu difícil de classificar. Ja porten més de tres dècades mostrant una idea nova del que pot ser un formació de corda.
http://www.kronosquartet.org/
Manfred Waffender director de Musicfilms, va realitzar l’any 1998,”In Accord”, a mig camí del film i el documental amb la interpretació i els comentaris del components de l’agrupació que fa uns anys vaig poder veure i escoltar.
D’una estètica visual amb contraposicions acolorides i borroses.
El que més m’atrau però, és el mètode d’estudi que recorren a cada nou àlbum que presenten i els resultats que aconsegueixen.

diumenge, de març 19, 2006

Semana de música religiosa

Ja tenim a la xarxa, el programa de música religiosa de Cuenca, que com sempre té els seus atractius musicals.
http://www.semanademusicareligiosa.com/

divendres, de març 17, 2006

Carlo Gesualdo

Fou el compositor de les dissonàncies. Nascut a Nàpols el 1561. Un madrigalista melancòlic que utilitzava la imatge tenebrosa per construir les seves estructures musicals a través de la paraula dels poemes i de la dissonància en el temps fort
Va compondre música principalment vocal.
El seu estil manifesta una gran llibertat harmònica i expressiva, la qual cosa el va fer molt atractiu per els models de composició posteriors a ell.
La seva música no es va interpretar durant molt de temps doncs se’l va qualificar d’excèntric i inquietant.
Schnittke va estrenar a Viena el 1995 l’òpera “Gesualdo”, un encàrrec de la Wierner Staatsoper. I no cal dir, la defensa que en va fer Stravinsky de la gran qualitat de la música de Carlo Gesualdo. Werner Herzog, director de cine alemany, també apassionat per la música del compositor italià, va realitzar el documental anomenat “Gesualdo - Death for five voices” el 1995.
http://www.icono14.net/revista/num5/articulo8.5.htm
http://www.temakel.com/cinesherzog.htm

dimecres, de març 15, 2006

Clarice Lispector, en silenci

Tot i que va néixer a Ucraïna, se la considera una escriptora brasilera, país on va immigrar amb la seva família. El seu llibre Silencio no solament impacta per la seva prosa sinó per les sorprenents descripcions sorgides de les singulars percepcions que va expressant en un llenguatge tan auster com rigorós.
"Digo lo que tengo que decir sin literatura".
En el capítol on descriu el Silencio crea un ambient de bellesa literària. Ple de silenci.
Clarice Lispector parla de música, en gairebé tots els seus llibres, perquè és evident que cal parlar de música si es vol fer una mirada profunda a la introspecció.
Em quedo amb aquesta frase:
"¿Oíste el silencio de esta noche? El que lo escuchó no lo dice"

http://www.letras.s5.com/archivolispector.htm

dimarts, de març 14, 2006

Umberto Eco i la Música

Umberto Eco, semiòleg, novel·lista, intel.lectual, professor, ens explica en el seu llibre "Opera aperta" que durant els anys 1958 i 1959 treballava a la RAI de Milà. Passava les vetllades a casa del compositor Luciano Berio i la cantant Cathy Berberian. D’aquests sopars de cuina armènia, va sorgir l’experiència sonora anomenada "Omaggio a Joyce"; una mena de transmissió radiofònica de quaranta minuts on llegien els textos del “Ulises” de James Joyce.
Berio sobreposava els textos amb diferents idiomes, sempre amb la veu agosarada de la Berberian, filtraven fonemes, afegien efectes orquestrals, fins que es van adonar que havien arribat a compondre una obra musical.
L’amistat també genera música….
http://www.galeon.com/thepage/umberto.html

dilluns, de març 13, 2006

arithmeticae occultum

"musica est exercitium arithmeticae occultum nescientis se numerare animi"

"La música és un exercici ocult de l’aritmètica on l’ànima desconeix que està comptant"

Gottfried Wilhelm Leibniz
http://es.wikipedia.org/wiki/Leibniz

diumenge, de març 12, 2006

Schuma, en llengua búlgara

A Bulgària anomenem aquesta imatge de color ocre amb el mot "Schuma", que significa un munt de fulles caigudes.
Aquest mot però, és per ell mateix una metàfora perquè l’arrel de schuma és schum, que traduït literalment vol dir soroll.
La fotografia ens evoca el so i el mot: El soroll de les fulles de la tardor.

dissabte, de març 11, 2006

Juan Rulfo

El passat 29 de desembre vaig anotar al weblog de música petites referències a l’obra
de Juan Rulfo.
Un artista molt complex que m’ha deixat l’empremta d’un lleuger so de les veus desconegudes.
Posteriorment, un alumne de batxillerat, també pianista, va fer un treball de recerca sobre l’obra escrita de l’escriptor mexicà; L’alumne m’explicava tot sovint com el fascinava el món de “Pedro Páramo” ; els seus comentaris apassionats em va fer reflexionar encara més, sobre l’obra d’aquest peculiar autor.
I avui, les fotografies...
http://www.fotomundo.com/galeria/extranjeras/rulfo.shtml
http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/juanrulfo/

divendres, de març 10, 2006

Fierrabras, de Franz Schubert

El Théâtre du Châtelet posa en escena l’òpera romàntica-heroica Fierrabras de Franz Schubert, amb el llibret de Josef Kupelwieser. Interpretada per l’Orquestra de Zurich, i dirigida per Franz Welser-Möst.
Josef Kupelwieser fou amic del compositor com en dóna testimoni la correspondència que varen mantenir. Unes cartes que expressen les angoixes que el compositor vienès vivia a causa de les seves profundes ambivalències i la seva llarga i desastrosa situació econòmica.
Schubert va tenir una vida curta i mai va poder viure de l’ofici de compondre música; Fins un any abans de la seva mort no va tenir el seu piano de propietat.
Fierrabras s’inspira en un text francès del S.XII, La chanson de Fierabras, i que narra la creuada del rei Carlemany.
Sembla ser, que s’interpreta per primera vegada a França, la qual cosa fa que aquesta representació sigui tot un esdeveniment.
La base de dades de Karadar, ens dóna un llistat de les "premiers" de les òperes de Schubert
http://www.karadar.com/Operas/schubert.html

dijous, de març 09, 2006

Experimental Instruments

Eric Leonardson, compositor i interpret, té un web de so.
En aquest web podem escoltar i veure allò que s’anomena "el disseny del so". Tota una experiència sonora a soles.
http://pages.ripco.net/~eleon/instruments/index.html
Escriptura instrumental, nova notació musical i nous tractaments sonors, són els paràmetres que serveixen de nous models per a la composició musical.

dimecres, de març 08, 2006

Dia Internacional de les Dones

La revista musical "Goldberg" , de gran qualitat i contingut, publica periòdicament articles de les moltes dones compositores i intèrprets que han sobreviscut a la pressió social, i ens han deixat un generós llegat musical.
Us proposo doncs unes adreces que porten a alguns articles de Dones Barroques.

Barbara Strozzi
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/1997/12/142.php
Maria Antonia Walpurgis
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/1997/12/142.php
Elisabeth Jacquet de la Guerre
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/1998/03/76.php
Brigida Bianchi
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/1999/12/208.php
Antonia Bembo
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/1999/03/10963.php
Emilia Bassano
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/composers/1998/06/475.php

dimarts, de març 07, 2006

La Música Clàssica

Ja fa temps que els/les alumnes em varen donar a conèixer que la “democratització” musical començava per oblidar el concepte de “Música clàssica”.
És un terme que ha caducat perquè de fet, és un concepte inventat per algú que desconec i que no sé argumentar què descriu exactament aquesta adjectivació musical.
La música pot ser del Renaixement o del Barroc; atonal o serial; Jazz o Celta;
Sortosament tenim mots per anomenar els diferents estils que descriuen de la millor manera allò que ens permet intuir o saber com està escrita la música que escoltem en un auditori, a la plaça del poble, en un CD o DVD.
L’educació musical és la millor resposta.
Amb tota franquesa, ho tenim malament…

diumenge, de març 05, 2006

L'inesperada importància del sí: Joan La Barbara

El magazine New Music Box, presenta tot un dossier sobre la cantant Joan La Barbara que ensenya, improvisa i compon les tècniques més “inesperades” de l’expressió creativa vocal i unes àmplies capacitats desconegudes de la veu humana.
Tot i que està en llengua anglesa, us proposo que visioneu el vídeo de la presentació, al menys el primer minut, i posteriorment, visioneu el vídeo de la Master Class de tècnica vocal que ofereix també en vídeo.
Encara que no domineu l’anglès, la intuïció us pot aconduir cap a un univers sonor “inesperat” de la veu humana.
http://www.newmusicbox.org/article.nmbx?id=4536

divendres, de març 03, 2006

Anton Webern

Entre els anys 1932 i 1933, Anton Webern va donar una sèrie de conferències acompanyades de petites peces al piano interpretades pel compositor a una casa privada de Viena. Després de la seva tràgica mort, Willi Reich va aconseguir trobar l’arxiu d'aquestes conferències que havia recollit taquigràficament l’amic comú, Rudolf Ploderer.
Willi Reich va trovar nombrosos obstacles per a la seva edició. Els feixistes alemanys varen acusar amb molta duresa el pensament musical de Webern i les seves composicions perquè anaven contra la política cultural nazi.
Universal edition va accedir a la publicació de l’edició de Willi Reich, amb el títol "The Path to the New Music" d’Anton Webern.
En el següent enllaç, trobareu un retrat del compositor que va fer el pintor Oskar Kokoschka i un article molt interessant de Glenn Gould, en anglès.
http://www.uv.es/~calaforr/Webern/webern.htm
http://www.antonwebern.com/