Darrer dia de l’any

Avui acomiado l’any, acostant-me a les poblacions àrtiques.
http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/cosmogonia_inuit.shtml
M’agrada sentir-me acompanyada, per aquesta travessia que és la vida, per ciutadans del món que desconeixem, que existeixen tot i que no formen part de les notícies quotidianes ni són de l’interès dels comunicadors socials del nostre “primer món”.
http://www.virtualmuseum.ca/Exhibitions/Inuit_Haida/
Per a compartir el viatge.....amb Música
Feliç Any 2006

Es recupera el drama litúrgic d’El Pórtico de la Gloria

El meravellós Pórtico de la Gloria de Santiago, amb els seus misteris i simbolismes, torna a ser notícia.
http://www.elpais.es/articulo/elpporcul/20051230elpepicul_2/Tes
He trobat una extensa bibliografia en el Web del Museu de Música de Barcelona
http://www.museumusica.bcn.es/curs2003/bibliografiacv.doc
Temàtica apassionant sobre els instruments que donen bellesa a la composició escultòrica de l’entrada de la catedral de Sant Jaume de Compostel.la: els 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals.
http://cvc.cervantes.es/actcult/camino_santiago/
decimotercera_etapa/santiago/instrumentos.htm
Podem escoltar alguns instruments a la següent pàgina web
http://www.fbarrie.org/fundacion/arte/instrumentos.html
Dos articles sobre els instruments i la reconstrucció que han fet uns escultors del so
http://www.revistaiberica.com/Rutas_y_destinos/gali/trobarenlagloria.htm
http://www.goldbergweb.com/en/interpreters/instrumentals/8389.php

Juan Rulfo

Només va escriure dos llibres: “Pedro Páramo” i “El Llano en llamas” Alguns contes i unes cartes a la seva dona.
Pedro Páramo ens parla del silenci des de Comala. Un home errant que emprèn un viatge per conèixer les veus de la mort.
http://sololiteratura.com/rul/rulseleccartas.htm
http://sololiteratura.com/rul/rulcartasaclara.htm
http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/
LiteraturaLatinoamericana/rulfo/PedroParamo/
Gran part de la seva creació fou la fotografia. I es que Juan Rulfo va saber explicar la seva obra creativa explicant amb paraules allò que mirava pel diafragma d’una càmera fotogràfica. O potser ell creà la ficció mentre caminava errant, mirant, i escoltant els murmuris...

Una imatge

Una imatge per l'entrada de l'hivern.
La lluna.
L'obsequi que m'han fet el temps i la perseverança

Toshio Hosokawa

Compositor japonès nascut el 1955. Estudià amb Isang Yun a Berlín
http://www.yun-gesellschaft.de/e/bio.htm
Té títols com “Cal·ligrafies del silenci” “ En la profunditat del temps” “Nou llavors de Contemplació”.
http://www.beethovenfm.cl/cgi-bin/enciclopedia_persona.cgi?id=786
Aquesta darrera obra es basa en la creació d’un mandala espacial i sonor. Els músics arriben a l’escenari i es col·loquen en forma quadrangular i circular. La composició és un Gagakú, que la seva traducció literal és : “música elegant”, la música cortesana tradicional del Japó.
http://www.rutadeseda.org/gagaku.html
La vaig escoltar en una retransmissió de RNE . Un Hosokawa absolutament desconegut al nostre país. Fou una improvisació enregistrada per a ràdio. Anys més tard ja n’ha fet un enregistrament en CD.
És d’una bellesa i d’una profunditat que et traslladen auditivament a un estat de serenitat.
http://www.sulponticello.com/H001ASSP/
articulo_dtlle.asp?REVart_ID=100&REVnum_ID=7

Tinc molt de res

Aquest és el títol d’una de les cançons de l’òpera Porgy and Bess de Gershwin.
Són una sèrie de cançons connectades a través de diàlegs.
El 1926, Gershwin va llegir la novel·la “Porgy” i entusiasmat per la trama va escriure a l’autor, DuBose Heyward per a demanar-li que adaptés la novel·la a llibret. Els dos germans Gershwin varen anar a Charleston i així va néixer Porgy and Bess; una història d’amor, d’aquelles en las que un/una és capaç de fer qualsevol cosa pel seu amor. Desventurades històries, molt sovint.
http://www.upress.state.ms.us/catalog/spring2000/
dubose_heyward.html
Es va estrenar el mes de Setembre de 1935 a Boston.
Una de les versions més prodigioses fou la de Louis Armstrong i Ella Fitzgerald. Senzillament genials.
http://www.gershwin.com/

Alban Berg

Extraordinari compositor, component de la segona Escola Vienesa, que formà triunvirat amb A.Schoenberg i A.Webern.
http://www.geocities.com/al6an6erg/helene.html
Mor el 24 de Desembre de 1935. Demà el seu 70 aniversari.
El text de l’òpera “Lulu” és del poeta Franz Wedekind, amb una temàtica molt controvertida.
http://hunsmire.tripod.com/music/lulu.html
A més a més, podem llegir un interesant article de George Perle
http://www.revistasculturales.com/articulosLeer.php?cod=140
L’òpera completa s’estrenà a París l’any 1979. Berg la deixà complerta l’any 1934, però sense instrumentar. El 1935 es varen interpretar estractes de l’obra.
http://www.time.com/time/archive/preview/0,10987,847585,00.html
Al Teatre del Liceu s’estrena el 1969 i com és de suposar, amb un munt de polèmiques.
http://www.bcn.es/publicacions/bmm/48/ct_crono.htm
I si es vol aprofundir podem llegir el llibre de Soma Morgenstern “Alban Berg y sus ídolos”

Dave Brubeck

Pianista de jazz que pensa que la música crea una energia capaç de transformar la vida de les persones.
L’Institut Brubeck ofereix molts serveis sobre la música i la creativitat del pianista.
http://www.apoloybaco.com/davebrubeckbiografia.htm
“Jazz impressions of Japan” és una de les seves creacions que més m’agrada.
L’ingredient d’alguna construcció melòdica japonesa i instruments de percussió del Japó i Xina, donen a la música de Jazz un nou concepte auditiu.
http://www.pacific.edu/brubeck/index.asp
http://www.allaboutjazz.com/php/article.php?id=8660

Pascal Quignard

La Leçon de musique , es una petita lliçó musical que ens parla de la composició, d’instruments de corda, de la veu, de Saint-Colombe, de Marin Marais.
L’autor és un escriptor , un pensador, un musicòleg, un anacoreta, una persona incòmode...i un guanyador del premi Goncourt.
http://www.bibliomonde.net/pages/fiche-auteur.php3?id_auteur=424
No fa gaire, ha estat traduïda al castellà per Ascensión Cuesta.
Copio un fragment:
“...A menudo se ha escrito que la composición musical y la atracción que ejerce reposaban en parte en la búsqueda sin fin en el fondo de sí de una voz perdida, de una tonalidad perdida y de una tónica perdida...
...La familia de los violines, así como la de las violas, son familias de cuerpos humanos de madera hueca...”

Un bloc suggeridor

Avui, he tornat a gaudir dels comentaris d'en Ricard Casals Alexandri i del seu post, parlant de les estratègies que utilitzen els ocells per aprendre a cantar.
Suggerent pels amants de la naturalesa.
No us perdeu “Quadern de sons” d'en Ricard.

http://desons.blogspot.com/

Del Caos a la Creació

Avui, a l’horabaixa, he llegit la partitura de “La Creació” de Haydn.
Un oratori, un poema, que el poeta anglès Lidley havia escrit per a Haendel, inspirant-se en el “Paradise Lost” de Milton
http://www.luminarium.org/sevenlit/milton/plost.htm
Haydn en saber que Haendel no l’havia musicat, se’l va endur a Viena per a que el conegut Baró Gottfried van Swieten, aleshores director de la Biblioteca de la cort vienesa, fes una traducció a l’alemany. Comença a compondre la música l’any 1795.
http://home.wxs.nl/~cmr/haydn/
La partitura de Haydn no té res de caòtica; la bellesa i la senzillesa del duetto amb cor d’Adam i Eva, és una de les àries més belles que he llegit i he escoltat.
L'anomena't idil·li del paradís.
En Joaquim Pena en va fer una traducció al català. I en Josep Pla ens parla d'ell.
http://archivowagner.info/josep-pla.html
"......i la terra era un caos desert; i tot l’abís era cobert de tenebres....."
I la Música de "La Creació" de Haydn......

Rilkelieder

Són les Tres Cançons per a veu i piano. Poemes De Rainer Maria Rilke i música de Kurt Weill.
El compositor les va escriure el novembre de 1921 i van ser acabades i corregides per Lys Symonette, la seva editora i arranjadora que va morir el mes passat.
Kurt Weill fou un compositor que va compartir l’espai musical de Berlín amb Paul Hindemith i Erns Krenek.
Col.laborà amb Bertolt Brecht, Franz Werfel, Rainer Maria Rilke i altres autors.
http://www.kwf.org/
http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2210

La Música i Kepler

Sempre m’ha emocionat la vida de Johannes Kepler. Home renaixentista, que va estar vinculat a la Música i a la Matemàtica. El final de la seva lamentable vida fou, dins la desgràcia, d’una tendresa immensa perquè va morir convençut que havia escoltat “amb l’intel.lecte, que no pas amb l’oïda”, la Música de les esferes, la qual cosa el feia immensament feliç.
http://sepiensa.org.mx/contenidos/l_esferas/2.htm
Johannes Kepler va intentar relacionar el moviment orbital amb la teoria de la Música. I va crear una melodia per a cada planeta.
http://astrocultura.uai.it/astroarte/musica/harmonicesmundi.htm

Goran Bregovic i "Karmen"

Com diu l’autor, s’ha inspirat lliurement per escriure una “òpera naïf”per a donar una final feliç a la heroïna de la tormentosa vida de “Carmen” de Bizet.La va compondre l’abril de 2004. I ja va ser presentada a Perelada el passat estiu.
El títol de la seva òpera zíngara és: "Karmen avec une fin heureuse"
http://www.balkans.eu.org/article5863.html
http://www.goranbregovic.co.yu
Els zíngars no musiquen amb el format tradicional de l’orquestra, sinó que ens fan arribar la seva música , en gran part de tradició oral, a través de petites orquestres. La “Karmen” de Bregovic s’enamora d’una gran trompetista gitano.
Interpretada per l'Orchestre des Mariages et des Enterrements.

Diccionari Multimèdia

En aquesta adreça trobarem un extens diccionari multimèdia de música amb la la locució del mots en anglès.
http://www.music.vt.edu/musicdictionary/
I de cada definició amb links per a endinsar-se en més termes musicals.

Giacinto Scelsi (1905-1998)

Ja fa uns anys que em va impressionar la música de Giacinto Scelsi. El “Canti del Capricornio” fou la primera notícia musical que vaig tenir d’aquest compositor.
Compositor italià, interessat en la tradició oriental, va compondre aquest “Cant” per a la soprano Michiko Hirayama, nascuda a Tokio. Són un conjunt de cançons que utilitza els fonemes acolorits per l’alçada del so, microintervals i d’altres efectes vocals de difícil execució, acompanyades per saxo i percussió.
Tot un concepte musical ben contemporani.
Composicions d’una intensitat emocional que pot provocar diverses reaccions (força inesperades) a qui escolta la música de Giacinto Scelsi.
http://www.scelsi.it/
http://www.instituteforlivingvoice.be/en_workshops_02.htm

Alexei Petrov

A través dels blocs de música que visito habitualment, he arribat a aquesta pàgina Web
http://forums.cgsociety.org/showthread.php?t=296762
Hi trobareu un vídeo, The Cags, d’Alexei Petrov, amb una bella metàfora i amb música del compositor Erik Satie.
http://www.af.lu.se/~fogwall/satie.html
Tota una meravella

A Street car Named Desire

Aquest és el títol de l’òpera que va compondre André Previn basada en l’obra de Tenesse Williams.
L’adaptació va ser feta per Philip Littell i es va fer l’estrena l’any 1998.
Òpera en tres actes.
http://www.schirmer.com/composers/previn/streetcar.html
Lirisme i jazz donen melodia , forma i harmonia a un text d’una trama literària de molta qualitat.
Hi ha un altre llibretista, Rafaello de Banfield Tripcovich, que va adaptar una altra obra de l’escriptor americà al format d’òpera.
http://www.lipizer.it/conco/de_banfield.htm
http://www.operone.de/komponist/banfield.html

IRCAM

Frank Madlener ha estat nomenat president de l’Ircam, Centre de Recerca i Coordinació d’acústica-música.
http://www.ircam.fr/
Substitueix al filòsof Bernard Stiegler.
http://www.humanite.presse.fr/journal/2002-06-17/2002-06-17-35707
Com ja sabem l’IRCAM està associat al Centre Pompidou amb la missió d’afavorir la creació musical a través de la recerca científica.
Es preparen algunes propostes de creadors musicals amb el suport del "Semantic Hifi".
http://shf.ircam.fr/
Són importants aquestes propostes perquè es tracta de Sistemes d'espaialització del so i de crear una interactivitat amb l’oient.