Tot i que va rebre el premi Nobel de química el 1977, el científic rus Ilya Prigogine fou pianista abans que investigador.
En el seu llibre “El nacimiento del tiempo” fa una cita a la música de Beethoven:
……Esta complejidad y esta autonomía encuentran a mi parecer, el mejor ejemplo en el tiempo musical. En cinco minutos mecánicamente medidos de una composición de Beethoven hay tiempos más lentos, acelerados, vueltas atrás, premisas de lo que sucederá a continuación, todo esto en cinco minutos del tiempo astronómico….
http://nobelprize.org/chemistry/laureates/1977/prigogine-autobio.html
dilluns, de febrer 27, 2006
diumenge, de febrer 26, 2006
dissabte, de febrer 25, 2006
Emilio Prados
Espejismos
(Torre del Mar, 25 Julio)
¿Barco en el mar o en el alma?
(¿Dónde encontraré equilibrio
de luz, para mi balanza?)
¿Puerto del tiempo o del sueño?...
(¿En dónde comenzarán
los límites de mi cuerpo?)
¿Soledad o soledad?.....
(Repite el eco en la noche:
“Soledad y soledad!”…)
http://www.sapiens.ya.com/narci3012/emil.htm
(Torre del Mar, 25 Julio)
¿Barco en el mar o en el alma?
(¿Dónde encontraré equilibrio
de luz, para mi balanza?)
¿Puerto del tiempo o del sueño?...
(¿En dónde comenzarán
los límites de mi cuerpo?)
¿Soledad o soledad?.....
(Repite el eco en la noche:
“Soledad y soledad!”…)
http://www.sapiens.ya.com/narci3012/emil.htm
divendres, de febrer 24, 2006
Disc-jockey
És important el reconeixement social i professional dels Disc-jockeys. La música electrònica ha generat nous estils de fer música. No sabem molt bé si són creadors o fanàtics de la moda. Són homes i dones. Remescladors de músiques d’autor i amb tres plats de discos de vinil, una bona taula de mescles i amb nombrosos efectes, aconsegueixen fer ballar a la gent, senzillament posant discos.
Els Disc-jockeys són creadors d’ambients: utilitzen vinils amb un frenètic moviment, bons temes de música electrònica d’altres autors i autores, una la il·luminació amb contrastos i amb animacions de vídeo.
Els DJ són un nou instrument que es pot introduir en qualsevol “performance” i a més a més, es dediquen a donar a conèixer els nous artistes.
La millor acadèmia per a formar a DJ s’anomena Scracht Academy.
I d’Sven Väth diuen que és el “pare” de tot aquest món musical fabulós que esdevé el ritual de les discoteques.
El que no comparteixo amb els DJ, és el rebuig absolut que tenen cap el silenci.
http://cocoon.net/
Els Disc-jockeys són creadors d’ambients: utilitzen vinils amb un frenètic moviment, bons temes de música electrònica d’altres autors i autores, una la il·luminació amb contrastos i amb animacions de vídeo.
Els DJ són un nou instrument que es pot introduir en qualsevol “performance” i a més a més, es dediquen a donar a conèixer els nous artistes.
La millor acadèmia per a formar a DJ s’anomena Scracht Academy.
I d’Sven Väth diuen que és el “pare” de tot aquest món musical fabulós que esdevé el ritual de les discoteques.
El que no comparteixo amb els DJ, és el rebuig absolut que tenen cap el silenci.
http://cocoon.net/
dijous, de febrer 23, 2006
Cecilia Bartoli a Barcelona
El fenomen mediàtic que representa a la Bartoli, espero que no sigui nociu per a la salut musical de la diva.
Les seves qualitat físiques i musicals són fascinants.
Avui actua a Barcelona. La sala, de gom a gom.
Segueixo pensant amb la tremenda injustícia que plana sobre el dret d’escoltar música en directe. Els preus per poder escoltar aquesta nit a la Bartoli, són ni més ni menys, una tragèdia cultural.
No sé si m’he explicat bé
Les seves qualitat físiques i musicals són fascinants.
Avui actua a Barcelona. La sala, de gom a gom.
Segueixo pensant amb la tremenda injustícia que plana sobre el dret d’escoltar música en directe. Els preus per poder escoltar aquesta nit a la Bartoli, són ni més ni menys, una tragèdia cultural.
No sé si m’he explicat bé
dimecres, de febrer 22, 2006
Pauline Viardot- García (1821-1910)
Una dona intel.ligent, d'origen espanyol, una gran intèrpret, que va inspirar amb la seva veu a Berlioz, Brahms, Clara Schumann, Fauré i altres compositors. Es va casar amb Louis Viardot, i fou amant, fins la seva mort, d’Ivan Turgenev. Aquesta relació amorosa i tanmateix dolorosa, fou narrada per Sherry Coman.
Fou també, pianista i compositora. Íntima amiga de G.Sand i F.Chopin.
Pauline Viardot s’ha convertit en notícia i ha sortit de l’obscuritat, perquè el proper 27 de febrer s’interpreta una de les seves obres al "The Wigmore Hall"; obra per a veus, narració, violoncel i piano. Frederica von Stade, com a mezzo-soprano.
Pauline Viardot- García: Una altra dona oblidada.
http://www.musicologie.org/Biographies/viardot_pauline.html
Fou també, pianista i compositora. Íntima amiga de G.Sand i F.Chopin.
Pauline Viardot s’ha convertit en notícia i ha sortit de l’obscuritat, perquè el proper 27 de febrer s’interpreta una de les seves obres al "The Wigmore Hall"; obra per a veus, narració, violoncel i piano. Frederica von Stade, com a mezzo-soprano.
Pauline Viardot- García: Una altra dona oblidada.
http://www.musicologie.org/Biographies/viardot_pauline.html
dimarts, de febrer 21, 2006
Cathedral
És un treball interactiu de música i art dissenyat per al web.
Aquesta és la definició que donen els components d’un projecte sonor molt interessant.
El web disposa de podcasting, d’un instrument virtual anomenat pitchWeb, d’un banc d’arxius sonors, d’unes construccions geomètriques amb so i d’una Cathedral Band un grup de musics de tot el mon.
http://cathedral.monroestreet.com/index.php
Aquesta és la definició que donen els components d’un projecte sonor molt interessant.
El web disposa de podcasting, d’un instrument virtual anomenat pitchWeb, d’un banc d’arxius sonors, d’unes construccions geomètriques amb so i d’una Cathedral Band un grup de musics de tot el mon.
http://cathedral.monroestreet.com/index.php
dilluns, de febrer 20, 2006
Imaginació amb instruments musicals
Una pàgina web que podeu consultar. Hi trobareu una sèrie d’instruments transformats amb idees molt modernes.
Entretingut, curiós.
http://www.worth1000.com/cache/contest/contestcache.asp?contest_id=8700
Entretingut, curiós.
http://www.worth1000.com/cache/contest/contestcache.asp?contest_id=8700
diumenge, de febrer 19, 2006
Anna Marly
La setmana passada va morir a Alaska, la compositora, cantant i guitarrista russa, que va compondre el 1943"El cant dels Partisans" que fou l’himne de la Resistència francesa. D’ella diuen que és la "trobadora de la resistència".
Va nèixer a Sant Petersburg i començà la seva carrera artística el 1935.
Les seves cançons han estat interpretades posteriorment per nombrosos reconeguts intèrprets i grups de rock.
http://www.leonardcohensite.com/partisanfr.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Chant_des_partisans
Va nèixer a Sant Petersburg i començà la seva carrera artística el 1935.
Les seves cançons han estat interpretades posteriorment per nombrosos reconeguts intèrprets i grups de rock.
http://www.leonardcohensite.com/partisanfr.htm
http://fr.wikipedia.org/wiki/Chant_des_partisans
divendres, de febrer 17, 2006
La loca de la casa
Els conflictes humans: "Es mejor morir con dignidad pero no dar testimonio de lo sucedido, o es preferible vivir a cualquier precio y a cambio contar, recordar, denunciar?"
Les passions de l’ànima: "Amar apasionadamnente sin ser correspondido es como ir en barco y marearse: tú te sientes morir pero a los demás les produces risa"
L’angoixa de l’èxit: "De hecho, el éxito es un atributo de la mirada de los demás, quienes, de pronto, y de manera en realidad bastante arbitraria, deciden contemplarte con placidez y agrado, otorgándote el incierto regalo de creerte exitoso. Una vez situados bajo ese haz de luz procedente de la mirada de los otros, los humanos solemos desear que el foco no se apague, y eso nos coloca en una situación de debilidad y dependencia, porque no sabemos muy bien qué es lo que tenemos que hacer para que siga luciendo"
Rosa Montero ens manté en els límits del seny, i llegir-la és fer un exercici molt saludable per acostar-nos a conèixer millor com som l’espècie humana.
http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/montero/
Les passions de l’ànima: "Amar apasionadamnente sin ser correspondido es como ir en barco y marearse: tú te sientes morir pero a los demás les produces risa"
L’angoixa de l’èxit: "De hecho, el éxito es un atributo de la mirada de los demás, quienes, de pronto, y de manera en realidad bastante arbitraria, deciden contemplarte con placidez y agrado, otorgándote el incierto regalo de creerte exitoso. Una vez situados bajo ese haz de luz procedente de la mirada de los otros, los humanos solemos desear que el foco no se apague, y eso nos coloca en una situación de debilidad y dependencia, porque no sabemos muy bien qué es lo que tenemos que hacer para que siga luciendo"
Rosa Montero ens manté en els límits del seny, i llegir-la és fer un exercici molt saludable per acostar-nos a conèixer millor com som l’espècie humana.
http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/montero/
dimecres, de febrer 15, 2006
Violeta Urmana
Tots just fa un any, la soprano Violeta Urmana interpretava la Kundry de Parsifal al Liceu.
El que m’ha cridat l’atenció és l’article que va publicar ahir el diari anglès, The Guardian, on la soprano de Lituania deia:
“La meva veu, decideix què és bo per a mi” com si la seva veu fos un ens independent de la seva persona.
Interessant.
http://violetaurmana.com/
El que m’ha cridat l’atenció és l’article que va publicar ahir el diari anglès, The Guardian, on la soprano de Lituania deia:
“La meva veu, decideix què és bo per a mi” com si la seva veu fos un ens independent de la seva persona.
Interessant.
http://violetaurmana.com/
dimarts, de febrer 14, 2006
Música des de les muntanyes
"Echoes from de mountains" és una proposta musical i sonora dins els Jocs Olímpics d’hivern.
Artistes internacionals formen part d’aquesta experiència amb una estació sonora i una performance al centre de les muntanyes.
El silenci no existeix. John Cage afirma que des que naixem fins la nostra mort, comvivim amb un fluid sonor.
"Echoes from de mountains" és una aposta molt contemporània per a sintonitzar amb l’art de la natura.http://www.echoesfromthemountains.info/
Artistes internacionals formen part d’aquesta experiència amb una estació sonora i una performance al centre de les muntanyes.
El silenci no existeix. John Cage afirma que des que naixem fins la nostra mort, comvivim amb un fluid sonor.
"Echoes from de mountains" és una aposta molt contemporània per a sintonitzar amb l’art de la natura.http://www.echoesfromthemountains.info/
dilluns, de febrer 13, 2006
Programació de concerts de tot el mon!!
Després del post d’ahir, avui doncs, us convido a veure la programació de música clàssica i òpera de les ciutats més importants d’Europa, el continent americà, Japó, Austràlia.
La pàgina Web conté un cercador que podem utilitzar per a trobar els concerts que s’ofereixen fins el juny del 2007.
Trobareu els detalls del concert a la ciutat que us vingui de gust viatjar.
I si us voleu entretenir una mica més, podeu llegir un Magazine.
Opus 1, la música clàssica arreu del mon.
http://www.opus1classical.com/
La pàgina Web conté un cercador que podem utilitzar per a trobar els concerts que s’ofereixen fins el juny del 2007.
Trobareu els detalls del concert a la ciutat que us vingui de gust viatjar.
I si us voleu entretenir una mica més, podeu llegir un Magazine.
Opus 1, la música clàssica arreu del mon.
http://www.opus1classical.com/
diumenge, de febrer 12, 2006
Compondre, avui?
Jean-Marc Chouvel ha escrit un article simple (doncs caldria aprofundir en aquest tema) però força aclaridor pel que fa a la composició de música contemporània.
Un divorci (el matrimoni va acabar les relacions, ja fa anys) entre la composició i el públic, que segueix portant conseqüències desagradoses per a la creació musical.
I si teniu dubtes, consulteu les programacions….
Un divorci (el matrimoni va acabar les relacions, ja fa anys) entre la composició i el públic, que segueix portant conseqüències desagradoses per a la creació musical.
I si teniu dubtes, consulteu les programacions….
dissabte, de febrer 11, 2006
Restitucions
La família del compositor Gustav Mahler, la seva neta Marina Mahler, vol recobrar una obra d’Edvar Munch .
La viuda del compositor va perdre la seva pintura quan va fugir de Viena el 1938.
Es tracta de l’obra "Summer Night on the Beach" una de les joies de l’art del S.XX. que es troba a l’Austrian Gallery.
Molt lluny de semblar una debilitat, la restitució ja sigui de la història, de material personal i íntim, de l’honor de les persones o de la memòria col.lectiva, és una grandesa perquè dóna valor i testimoni a un acte de justícia.
I la Justícia mai ha de respondre als interessos polítics, mediàtics, econòmics….
http://www.guardian.co.uk/arts/news/story/0,,1707529,00.html
La viuda del compositor va perdre la seva pintura quan va fugir de Viena el 1938.
Es tracta de l’obra "Summer Night on the Beach" una de les joies de l’art del S.XX. que es troba a l’Austrian Gallery.
Molt lluny de semblar una debilitat, la restitució ja sigui de la història, de material personal i íntim, de l’honor de les persones o de la memòria col.lectiva, és una grandesa perquè dóna valor i testimoni a un acte de justícia.
I la Justícia mai ha de respondre als interessos polítics, mediàtics, econòmics….
http://www.guardian.co.uk/arts/news/story/0,,1707529,00.html
divendres, de febrer 10, 2006
Una commovedora òpera infantil
"Brundibar" és el títol d’una òpera que va compondre el compositor txec Hans Krasa, nascut a Praga el 1899.
El text de l’òpera el va escriure Adolf Hoffmeister i possiblement fou la darrera obra de Krasa i que la va acabar just abans de ser detingut pels feixistes alemanys.
Compositor de marcades tendències mahlerianes i impressionistes tot i que posteriorment s’interessà per les noves tendències del S.XX. Va compondre, “Quatre cançons orquestrals” amb el text de Morgenstern (gran amic d’Alban Berg), i musicà poemes de Rimbaud i Nezval.
"Brundibar", una commovedora òpera infantil, va ser estrenada pels nens internats al camp de concentració de Terezin, el 1942. Krasa utilitza una cançó popular txeca en una òpera on podem trobar l’optimisme, a pesar de les tragèdies humanes.
http://www.lernen-aus-der-geschichte.de/?site=pr_import_B002&lp=es
http://www.radio.cz/fr/article/65678
El text de l’òpera el va escriure Adolf Hoffmeister i possiblement fou la darrera obra de Krasa i que la va acabar just abans de ser detingut pels feixistes alemanys.
Compositor de marcades tendències mahlerianes i impressionistes tot i que posteriorment s’interessà per les noves tendències del S.XX. Va compondre, “Quatre cançons orquestrals” amb el text de Morgenstern (gran amic d’Alban Berg), i musicà poemes de Rimbaud i Nezval.
"Brundibar", una commovedora òpera infantil, va ser estrenada pels nens internats al camp de concentració de Terezin, el 1942. Krasa utilitza una cançó popular txeca en una òpera on podem trobar l’optimisme, a pesar de les tragèdies humanes.
http://www.lernen-aus-der-geschichte.de/?site=pr_import_B002&lp=es
http://www.radio.cz/fr/article/65678
dijous, de febrer 09, 2006
Acadia Early Music Resources
Història, articles, partitures, taules de comparacions d’estil musical, llistes cronològiques, museus d’instruments, cursos, sowtware, links.
Una gran quantitat de recursos de Música antiga que es poden trobar al portal Arcadia. L’autor d’aquesta magnífica base de dades és el profesor Dr. Gordon J. Callon de la BMus. MMA, McGill University; DMA, Washington, Seattle.
http://ace.acadiau.ca/score/site-map.htm
Una gran quantitat de recursos de Música antiga que es poden trobar al portal Arcadia. L’autor d’aquesta magnífica base de dades és el profesor Dr. Gordon J. Callon de la BMus. MMA, McGill University; DMA, Washington, Seattle.
http://ace.acadiau.ca/score/site-map.htm
dimarts, de febrer 07, 2006
Tony Morrison, llibretista d’opera.
La premi Nobel de Literartura de 1993, ha escrit el llibret de l’òpera "Margaret Garner" una història basada en un fet real.
L’acció es desenvolupa en els moments previs a la gerra civil nord-americana; Tony Morrison narra el desgarrament d’una dona que sacrifica als seus fills per alliberar-los de l’esclavitud.
Margaret Garner es va llençar al riu des d’una barca amb els seus fills. Ella va sobreviure i es va enfrontar amb un judici que va crear un escàndol d’una gran magnitud.
http://www.math.buffalo.edu/~sww/morrison/morrison_toni-bio.html
Richard Danielpour va compondre la música que es va estrenar el maig de l’any passat.
Del compositor nord-americà, diuen que és un músic “funcional i poc original”.
http://www.richarddanielpour.com/
L’acció es desenvolupa en els moments previs a la gerra civil nord-americana; Tony Morrison narra el desgarrament d’una dona que sacrifica als seus fills per alliberar-los de l’esclavitud.
Margaret Garner es va llençar al riu des d’una barca amb els seus fills. Ella va sobreviure i es va enfrontar amb un judici que va crear un escàndol d’una gran magnitud.
http://www.math.buffalo.edu/~sww/morrison/morrison_toni-bio.html
Richard Danielpour va compondre la música que es va estrenar el maig de l’any passat.
Del compositor nord-americà, diuen que és un músic “funcional i poc original”.
http://www.richarddanielpour.com/
dilluns, de febrer 06, 2006
Ainadamar
"Ainadamar designó un enclave privilegiado de cármenes y huertos, que ocupaba básicamente una de las laderas del Albaicín."
El títol de l’òpera és un topònim que ha quedat en la memòria col.lectiva d’Andalusia. I ara, fa uns dies, el compositor Osvaldo Golijov ha estat notícia per la seva composició “Ainadamar”, una òpera en tres actes. Es va estrenar a l’agost del 2003 al festival de Tanglewood. I ara, la Deutsche Grammophon a fet l’enregistrament de l’òpera amb l’Atlanta Symphony Orchestra, dirigida per Robert Spano.
El llibret escrit pel dramaturg David Henry Hwang ens explica la història del poeta Federico García Lorca segons les memòries de Margarida Xirgú. Els unia una gran amistat i una col.laboració entranyable: El pianista poeta i l’actriu.
http://soria-goig.com/Etnologia/pag_0849.htm
Diuen els crítics, que "Ainadamar" no és un òpera, sinó una cantata poètica.
Golijov ha escrit una partitura amb eclèctics conceptes musicals. El compositor utilitza diferents efectes acústics i amb música amplificada per donar una visió molt particular de García Lorca que es manifesta en l’escena amb la veu d’un mezzo-soprano.
Simbòlica ambigüitat.
http://www.osvaldogolijov.com/bio.htm
El títol de l’òpera és un topònim que ha quedat en la memòria col.lectiva d’Andalusia. I ara, fa uns dies, el compositor Osvaldo Golijov ha estat notícia per la seva composició “Ainadamar”, una òpera en tres actes. Es va estrenar a l’agost del 2003 al festival de Tanglewood. I ara, la Deutsche Grammophon a fet l’enregistrament de l’òpera amb l’Atlanta Symphony Orchestra, dirigida per Robert Spano.
El llibret escrit pel dramaturg David Henry Hwang ens explica la història del poeta Federico García Lorca segons les memòries de Margarida Xirgú. Els unia una gran amistat i una col.laboració entranyable: El pianista poeta i l’actriu.
http://soria-goig.com/Etnologia/pag_0849.htm
Diuen els crítics, que "Ainadamar" no és un òpera, sinó una cantata poètica.
Golijov ha escrit una partitura amb eclèctics conceptes musicals. El compositor utilitza diferents efectes acústics i amb música amplificada per donar una visió molt particular de García Lorca que es manifesta en l’escena amb la veu d’un mezzo-soprano.
Simbòlica ambigüitat.
http://www.osvaldogolijov.com/bio.htm
diumenge, de febrer 05, 2006
Barbara Cook al Liceu
Llegint la propera temporada 2006/07 de les “golfes” del Liceu, m’he quedat amb una sorpresa molt agradable: Barbara Cook actuarà a Barcelona.
Ja fa anys que m’interessa, no especialment el musical, sinó la veu d’una dona de 78 anys que canta cançons amb una màgia excepcional. Aviat farà 50 anys que trepitja escenaris.El 1956 va interpretar "Candide" de Leonard Bernstein. Una llarga trajectòria musical.
Si voleu escoltar-la podeu anar al Castpost
http://webdemusica.castpost.com/
http://www.barbaracook.com/
Ja fa anys que m’interessa, no especialment el musical, sinó la veu d’una dona de 78 anys que canta cançons amb una màgia excepcional. Aviat farà 50 anys que trepitja escenaris.El 1956 va interpretar "Candide" de Leonard Bernstein. Una llarga trajectòria musical.
Si voleu escoltar-la podeu anar al Castpost
http://webdemusica.castpost.com/
http://www.barbaracook.com/
dissabte, de febrer 04, 2006
"L'underground" de la música
Dorian Lynskey ha fet un mapa de les línies de metro de London. El que té de curiós es que les estacions són intèrprets i compositors de la música del S.XX
Les línies del metro acolorides representen els diferents estils musicals.
Un "Underground" d’allò més atractiu.
No us perdeu el PDF.
http://blogs.guardian.co.uk/culturevulture/archives/
2006/02/03/going_underground.html
Les línies del metro acolorides representen els diferents estils musicals.
Un "Underground" d’allò més atractiu.
No us perdeu el PDF.
http://blogs.guardian.co.uk/culturevulture/archives/
2006/02/03/going_underground.html
dijous, de febrer 02, 2006
György Ligeti i la veu
Compositor hongarès que va compondre el Requiem (1965), Atmospheres y Lux aeterna (1966) que formen part de la banda sonora de la pel.lícula, 2001: Una odisea del espacio, d’ Stanley Kubrick.
És el creador del que s’anomena la micropolifonia on s'explora i s'experimenta tots els paràmetres de la veu.
http://www.schott-cms.com/nocache/gyl/
És el creador del que s’anomena la micropolifonia on s'explora i s'experimenta tots els paràmetres de la veu.
http://www.schott-cms.com/nocache/gyl/
dimarts, de gener 31, 2006
La veu
Després de veure el resultat de la (ja famosa) publicitat de la marca de cotxes Honda, us proposo que escolteu a Ubuweb, fantàstic espai sonor a la xarxa, referenciada en el bloc de la Web de Música, les noves peces per a cor i veus alterades electrònicament.
http://www.ubu.com///sound/extended_voices.html
http://www.ubu.com///sound/extended_voices.html
dilluns, de gener 30, 2006
Marc-Antoine Charpentier
Després de la fructífera col·laboració entre Molière i Lully, l’excèntric autor teatral, va convidar al jove Charpentier a compondre les seves comèdies-ballets, és a dir, música , teatre i dansa.
Així començà la relació entre el dramaturg i el compositor.
"Mariage forcé"i "La Comptesse d’Escarbagnas"de 1672, "Malade imaginaire”"del 1673. Més tard, Charpentier va compondre l’obra "La Couronne de fleurs" H.486, una pastoral inèdita que fa poc ha estat enregistrada per primera vegada. Totes dues obres amb el pròleg a la gloria de Lluís XIV, el Rei Sol.
A Charpentier se l’associa molt amb la música religiosa, doncs de 500 obres catalogades, en té 400 de religioses; cal però, destacar la seva creació de música profana.
http://www.charpentier.culture.fr/intro_flash.htm
http://perso.wanadoo.fr/jean-claude.brenac/CHARPENTIER_COURONNE.htm
Així començà la relació entre el dramaturg i el compositor.
"Mariage forcé"i "La Comptesse d’Escarbagnas"de 1672, "Malade imaginaire”"del 1673. Més tard, Charpentier va compondre l’obra "La Couronne de fleurs" H.486, una pastoral inèdita que fa poc ha estat enregistrada per primera vegada. Totes dues obres amb el pròleg a la gloria de Lluís XIV, el Rei Sol.
A Charpentier se l’associa molt amb la música religiosa, doncs de 500 obres catalogades, en té 400 de religioses; cal però, destacar la seva creació de música profana.
http://www.charpentier.culture.fr/intro_flash.htm
http://perso.wanadoo.fr/jean-claude.brenac/CHARPENTIER_COURONNE.htm
divendres, de gener 27, 2006
Carta de Mozart
“Tengo el atrevimiento de pedir, con todo respeto, a Su Alteza Real interceda bondadosamente cerca de su Majestad el Rey, para que atienda a mi sumisa petición, dirigida al soberano. El anhelo de fama, el amor a la actividad, y la convicción de mis propios conocimientos, hacen que me atreva (todo me anima a hacerlo) a pedir una seguna plaza de maestro de capilla, atendiendo a que Salieri, el maestro de capilla, hombre muy diestro en su profesión, nunca se ha dedicado al estilo de iglesia, y en cambio yo, desde mi juventud, me he apropiado por completo de este estilo. La escasa fama que el mundo me concede, en el piano, por mi manera de tocar, me anima también a pedir a su Excelencia la gracia de querer confiarme la instrucción de la familia real.
Con el pleno convencimiento de haberme dirigido al dignísimo, y para mi, especialmente clemente mediador y protector, vivo muy confiadamente, y a toda costa me esmeraré en mi cometido (tengo grandes esperanzas, y con mi actividad, mi celo, fidelidad y honradez, estoy siempre dispuesto a cumplirlo).
Viena, mayo de 1790”
“Mozart, por él mismo”
Ediciones Ave. Es propiedad. Barcelona 1942.
Con el pleno convencimiento de haberme dirigido al dignísimo, y para mi, especialmente clemente mediador y protector, vivo muy confiadamente, y a toda costa me esmeraré en mi cometido (tengo grandes esperanzas, y con mi actividad, mi celo, fidelidad y honradez, estoy siempre dispuesto a cumplirlo).
Viena, mayo de 1790”
“Mozart, por él mismo”
Ediciones Ave. Es propiedad. Barcelona 1942.
dijous, de gener 26, 2006
Publicitat
Faré una excepció a publicitar una marca d’un cotxe.
El podeu trobar al blog de Bart Collins
http://pianophilia.blogspot.com/
"Virtual Virtuosi "és el títol del post on podeu visionar i escoltar un vídeo del tot interessant.
El podeu trobar al blog de Bart Collins
http://pianophilia.blogspot.com/
"Virtual Virtuosi "és el títol del post on podeu visionar i escoltar un vídeo del tot interessant.
dimecres, de gener 25, 2006
"Take five" de Paul Desmond
“Take five” és una encantadora peça musical que va compondre el saxofonista de jazz, Paul Desmond.
L’han interpretat nombrosos musics com Dave Brubeck, CharlieParker, Roberto Roena, Gorge Benson, Herbie Hancock&Quincey Jones, Jomey Aebersold, John Coltrane, Miles Davies, Tito Puente….i me’n deixo molts més.
Fotografies, extractes de la seva música i un article de la biografia escrita per Doug Ramsey.
http://www.jerryjazzmusician.com/mainHTML.cfm?page=desmond-life.html
En aquesta pàgina hi trobareu un desglossament dels acords i de la melodia
http://www.8notes.com/school/riffs/saxophone/dave_brubeck_take_five.asp
I podeu escoltar una magnífica versió al Castpost de molt bon gust musical “Me paro cuando suena”
http://hitzez.castpost.com/?page_id=15
L’han interpretat nombrosos musics com Dave Brubeck, CharlieParker, Roberto Roena, Gorge Benson, Herbie Hancock&Quincey Jones, Jomey Aebersold, John Coltrane, Miles Davies, Tito Puente….i me’n deixo molts més.
Fotografies, extractes de la seva música i un article de la biografia escrita per Doug Ramsey.
http://www.jerryjazzmusician.com/mainHTML.cfm?page=desmond-life.html
En aquesta pàgina hi trobareu un desglossament dels acords i de la melodia
http://www.8notes.com/school/riffs/saxophone/dave_brubeck_take_five.asp
I podeu escoltar una magnífica versió al Castpost de molt bon gust musical “Me paro cuando suena”
http://hitzez.castpost.com/?page_id=15
dimarts, de gener 24, 2006
…Segueixo amb Txèquia
Milan Kundera, escriu en la seva darrera publicació una anécdota musical referent al seu pare:
“Contaban una anécdota de mi padre, que era músico. Se encuentra entre amigos
En algún lugar donde, desde una radio o un fonógrafo, suenan los acordes de una sinfonía. Los amigos, todos músicos o melómanos, reconocen enseguida la Novena de Beethoven.
Preguntan a mi padre:
-¿Qué es esa música?
Tras una larga reflexión, éste dice:
-Parece Beethoven.
Todos contienen la risa: Mi padre no ha reconocido la Novena sinfonía!
-¿Estás seguro?
-Sí –dice mi padre-, un Beethoven tardío.
-¿Cómo puedes saber que es tardío?
Mi padre les llama la atención sobre cierta ligadura armónica que Beethoven jamás habría utilizado en su juventud.”
http://www.elcultural.es/HTML/20050428/Letras/LETRAS11863.asp
“Contaban una anécdota de mi padre, que era músico. Se encuentra entre amigos
En algún lugar donde, desde una radio o un fonógrafo, suenan los acordes de una sinfonía. Los amigos, todos músicos o melómanos, reconocen enseguida la Novena de Beethoven.
Preguntan a mi padre:
-¿Qué es esa música?
Tras una larga reflexión, éste dice:
-Parece Beethoven.
Todos contienen la risa: Mi padre no ha reconocido la Novena sinfonía!
-¿Estás seguro?
-Sí –dice mi padre-, un Beethoven tardío.
-¿Cómo puedes saber que es tardío?
Mi padre les llama la atención sobre cierta ligadura armónica que Beethoven jamás habría utilizado en su juventud.”
http://www.elcultural.es/HTML/20050428/Letras/LETRAS11863.asp
dilluns, de gener 23, 2006
Leos Janácek
Leos Janácek (1854-1928). El seu interès per l’etnografia va portar a Janácek al llenguatge del poble i col.leccionà melodies populars. Una forma completament nova surgeix en la obra de Janácek per a cors masculins, amb poemes del poeta Petr Bezruc (Maestro Halfar, Marycka Magdonova). El compositor i el poeta mai es van conèixer. Poc sabia Janácek que el poeta de ”Els cants Silesians” era un treballador de correus del ferrocarril de Brno.
Janácek va compondre “Missa Glagolítica”, la seva darrera obra, que com el nom indica es refereix a l’escriptura prèvia del cirílic.
http://www.proel.org/alfabetos/glagolit.html.
Es va estrenar a Praga el 8 d’abril de 1928, l’any de la seva mort.
http://www.leosjanacek.co.uk/default.asp
Podeu escoltar un extracte al Castpost de la Web de Música, en la versió de la Filharmònica de Praga dirigida per Charles Mackerras.
http://webdemusica.castpost.com/
Janácek va compondre “Missa Glagolítica”, la seva darrera obra, que com el nom indica es refereix a l’escriptura prèvia del cirílic.
http://www.proel.org/alfabetos/glagolit.html.
Es va estrenar a Praga el 8 d’abril de 1928, l’any de la seva mort.
http://www.leosjanacek.co.uk/default.asp
Podeu escoltar un extracte al Castpost de la Web de Música, en la versió de la Filharmònica de Praga dirigida per Charles Mackerras.
http://webdemusica.castpost.com/
diumenge, de gener 22, 2006
Baldo Martínez
Un músic de Galícia que compon, interpreta i improvisa Jazz.
El 1994 va iniciar la formació del seu grup, amb els seus projectes, com diu ell.
La seva música ja es comença a poder escoltar per diferents festivals de Jazz.
És interessant quan diu que el seu objectiu és fer música, i no vendre-la.
http://perso.wanadoo.es/baldomartinez/PRINCIPAL.htm
http://www.revistasculturales.com/articulosLeer.php?cod=394
http://www.tomajazz.com/perfiles/martinez_baldo_tusitala.htm
El 1994 va iniciar la formació del seu grup, amb els seus projectes, com diu ell.
La seva música ja es comença a poder escoltar per diferents festivals de Jazz.
És interessant quan diu que el seu objectiu és fer música, i no vendre-la.
http://perso.wanadoo.es/baldomartinez/PRINCIPAL.htm
http://www.revistasculturales.com/articulosLeer.php?cod=394
http://www.tomajazz.com/perfiles/martinez_baldo_tusitala.htm
divendres, de gener 20, 2006
Joan Amades: Folklore de Catalunya
Joan Amades (1890-1959) de formació autodidàctica va publicar una de les recerques més estimades.
Folklore a Catalunya: Rondallística, Cançoner i Costums.
El 1933 publica la Biblioteca de tradicions populars, amb 42 volums.
La UNESCO li va fer l’encàrrec de fer una recerca sobre el corpus bibliogràfic del folklore català.
En Joan Amades diu:
“Vam iniciar les tasques de recull transcrivint vers unes dues-centes cançons que cantava la nostra mare i que nosaltres també sabiem. Ignorants de música com som, vam haver-nos de servir de l’ajut de mestres músics. El nostre gran col.laborador musical ha estat l’estimat amic En Joan Tomàs, sots-director de l’Orfeó català. També n’hem recollides amb Mn. Higini Anglès, director de l’Institut pontifici de música sacra, i els mestres N’Eusebi Bosch Humet i Robert Gerhard”
http://www.garonuna.com/news/2002/9/1/02.asp
Folklore a Catalunya: Rondallística, Cançoner i Costums.
El 1933 publica la Biblioteca de tradicions populars, amb 42 volums.
La UNESCO li va fer l’encàrrec de fer una recerca sobre el corpus bibliogràfic del folklore català.
En Joan Amades diu:
“Vam iniciar les tasques de recull transcrivint vers unes dues-centes cançons que cantava la nostra mare i que nosaltres també sabiem. Ignorants de música com som, vam haver-nos de servir de l’ajut de mestres músics. El nostre gran col.laborador musical ha estat l’estimat amic En Joan Tomàs, sots-director de l’Orfeó català. També n’hem recollides amb Mn. Higini Anglès, director de l’Institut pontifici de música sacra, i els mestres N’Eusebi Bosch Humet i Robert Gerhard”
http://www.garonuna.com/news/2002/9/1/02.asp
dijous, de gener 19, 2006
Educació
Avui he llegit unes declaracions del Sr. Josep Font, Director General de Justícia Juvenil, que diuen: “Tenim els joves que hem creat. Amb accés als béns de consum, però sense elements de control”
Reflexió?
Reflexió?
dimarts, de gener 17, 2006
Acústica ecològica
Murray Schafer és un compositor, educador i un cercador de les activitats sonores de les comunitats humanes. Ell creu que l’entorn sonor té un efecte important sobre l’ésser humà.
Es considera el “pare” de la música ecològica. En una recerca que va fer, va demanar als nens i nenes de dues ciutats diferents que murmuressin el seu so interior: en una agrupació va identificar la nota Si, i en l’altra la nota Sol sostingut. Schafer indica que aquestes notes corresponen als Hz del corrent elèctric utilitzat en les diferents ciutats on va fer l’estudi.
http://www.eumus.edu.uy/ps/txt/werner.html
Murray Schafer forma part de la prestigiosa Associació “World Forum for Acoustic Ecology”.
http://interact.uoregon.edu/MediaLit/WFAE/about/index_about.html
Es considera el “pare” de la música ecològica. En una recerca que va fer, va demanar als nens i nenes de dues ciutats diferents que murmuressin el seu so interior: en una agrupació va identificar la nota Si, i en l’altra la nota Sol sostingut. Schafer indica que aquestes notes corresponen als Hz del corrent elèctric utilitzat en les diferents ciutats on va fer l’estudi.
http://www.eumus.edu.uy/ps/txt/werner.html
Murray Schafer forma part de la prestigiosa Associació “World Forum for Acoustic Ecology”.
http://interact.uoregon.edu/MediaLit/WFAE/about/index_about.html
diumenge, de gener 15, 2006
Carlos Gurméndez
Autor de nombrosos llibres d’assaig filosòfic. “Estudios sobre el amor” és un dels seus llibres que més m’ha apassionat.
“Para amar tenemos que sentir previamente esa presencia viva y unitaria del nosotros. Sufrir una emoción, apasionarse, es como exhalarse, una participación con el sentir de los otros, porque todos dejamos de ser para crear esa realidad común y originaria que somos. Amamos, pues, sobre la base ontológica de esta extraña y contradictoria conjunción del yo y de todos en común.”
Editorial Anthropos- © Carlos Gurméndez, 1985, 1991, 1994
“Para amar tenemos que sentir previamente esa presencia viva y unitaria del nosotros. Sufrir una emoción, apasionarse, es como exhalarse, una participación con el sentir de los otros, porque todos dejamos de ser para crear esa realidad común y originaria que somos. Amamos, pues, sobre la base ontológica de esta extraña y contradictoria conjunción del yo y de todos en común.”
Editorial Anthropos- © Carlos Gurméndez, 1985, 1991, 1994
dijous, de gener 12, 2006
Bach-Webern
Anton Webern va orquestrar una Ricercata, fuga a 6 veus, de J.S.Bach.
J.S.Bach va improvisar al clave per Frederic II de Prússia, un 7 de maig de 1747. El rei music no va quedar satisfet del tot i va demanar a Bach que compongués una fuga a sis veus sobre un subjecte.
De retorn a Leipzig, Bach va compondre aquest Ricercare amb la tríada inicial i el descens cromàtic següent.
La connexió d’aquests dos compositors, va més enllà dels límits que hi ha entre la composició i la instrumentació/orquestració. La precisió de Webern i l’estructura fugada de Bach és una relació de bellesa musical. Substituir un clave per una orquestra moderna és una construcció de l’abstracció de la intensitat sonora que Webern tracta de forma impecable.
He escoltat la versió de Christoph Poppen dirigint a The Hilliard Ensemble i Münchener Kammerorchester
Molta bellesa…
J.S.Bach va improvisar al clave per Frederic II de Prússia, un 7 de maig de 1747. El rei music no va quedar satisfet del tot i va demanar a Bach que compongués una fuga a sis veus sobre un subjecte.
De retorn a Leipzig, Bach va compondre aquest Ricercare amb la tríada inicial i el descens cromàtic següent.
La connexió d’aquests dos compositors, va més enllà dels límits que hi ha entre la composició i la instrumentació/orquestració. La precisió de Webern i l’estructura fugada de Bach és una relació de bellesa musical. Substituir un clave per una orquestra moderna és una construcció de l’abstracció de la intensitat sonora que Webern tracta de forma impecable.
He escoltat la versió de Christoph Poppen dirigint a The Hilliard Ensemble i Münchener Kammerorchester
Molta bellesa…
dimecres, de gener 11, 2006
Un orgue de llum
Louis-Bertrand Castel (1688-1757) matemàtic francés que va néixer a Montpellier, va fer una proposta establint correlacions entre els sons i la llum. Va crear un instrument anomenat “clavecí ocular”.
Es va oposar a la teoria newtoniana dels colors. Castel, en el seu llibre “L’òptica dels colors”, va teoritzar que les vibracions produeixen colors, com igualment produeixen sons. Va crear una analogia.
http://www.musicologie.org/derm/castel.html
Aquí podeu veure una imatge de l’orgue dels colors que va patentar Bainbridge Bishop:
http://www.paradise2012.com/visualMusic/musima/
El compositor rus Alexander Scriabin va compondre la simfonia “Prometheus” sota la influència de l’experimentació que va iniciar Castel.
http://www.scriabinsociety.com/
Es va oposar a la teoria newtoniana dels colors. Castel, en el seu llibre “L’òptica dels colors”, va teoritzar que les vibracions produeixen colors, com igualment produeixen sons. Va crear una analogia.
http://www.musicologie.org/derm/castel.html
Aquí podeu veure una imatge de l’orgue dels colors que va patentar Bainbridge Bishop:
http://www.paradise2012.com/visualMusic/musima/
El compositor rus Alexander Scriabin va compondre la simfonia “Prometheus” sota la influència de l’experimentació que va iniciar Castel.
http://www.scriabinsociety.com/
dimarts, de gener 10, 2006
Aventures en un museu
El Museu Thyssen-Bornemisza disposa d’unes activitats pedagògiques d’art visual molt interessants.
Es pot accedir a ls següent adreça i totes aquelles persones amants de l'art, de qualsevol edat, podeu aprendre molt sobre quadres, colors, pintures…
http://www.educathyssen.org/pequenothyssen/aventuras2.html
Es pot accedir a ls següent adreça i totes aquelles persones amants de l'art, de qualsevol edat, podeu aprendre molt sobre quadres, colors, pintures…
http://www.educathyssen.org/pequenothyssen/aventuras2.html
dilluns, de gener 09, 2006
Sonata de Tardor
Una pel·lícula de l’any 1978 on els “Bergman” ens mostren una esplèndida direcció i interpretació a l’entorn d’una concertista de piano.
La relació entre la mare i la filla és el fil conductor dels profunds abismes que transiten per les relacions familiars.
El director Ingmar Bergman ens explica què és l’expressió musical quan escenifica una classe d’interpretació, jo en diria una “competició” desmesurada, que la mare, (el darrer treball d’una esplèndida Ingrid Bergman) li fa a la seva pròpia filla (Liv Ullman) en una escena tremendament dura amb una audició bellíssima de Chopin.
Una filla que viu aclaparada per unes emocions contradictòries, humanes, devastadores, musicals….
http://www.mundofree.com/cine_nordico/Sonata.html
La relació entre la mare i la filla és el fil conductor dels profunds abismes que transiten per les relacions familiars.
El director Ingmar Bergman ens explica què és l’expressió musical quan escenifica una classe d’interpretació, jo en diria una “competició” desmesurada, que la mare, (el darrer treball d’una esplèndida Ingrid Bergman) li fa a la seva pròpia filla (Liv Ullman) en una escena tremendament dura amb una audició bellíssima de Chopin.
Una filla que viu aclaparada per unes emocions contradictòries, humanes, devastadores, musicals….
http://www.mundofree.com/cine_nordico/Sonata.html
diumenge, de gener 08, 2006
Lorenzo Da Ponte.
Va néixer a Venècia al 1749 i el seu nom era Emanuele Corneliano.
Va escriure “The Marriage of Figaro” “Don Giovanni” i “Cosí Fan Tutti” . Mozart les va convertir en òperes. Da Ponte va intuir la genialitat del music Mozart.
Fou un home molt astut; va ocupar una càtedra de literatura, fou sacerdot, molt bon amant de les dones, sacríleg i sense gaires miraments per utilitzar els diners de la seva esposa per a obrir un negoci de comestibles…que va fracasar....
Nombrosos escàndols afegits als seus problemes financers el portaren a emigrar cap a Amèrica el 4 de Juny del 1805, a Filadèlfia.
Sembla ser que va aconseguir fer arribar al continent americà , més de 26.000 llibres italians que ara estan recollits a la biblioteca pública de Nova York i a la Universitat de Columbia.
Una vida atzarosa….intel.ligent....picardiosa ..imaginativa...
http://www.guardian.co.uk/arts/features/story/0,11710,1680814,00.html
http://www.pzweifel.com/music/lorenzo_da_ponte.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_da_Ponte
Va escriure “The Marriage of Figaro” “Don Giovanni” i “Cosí Fan Tutti” . Mozart les va convertir en òperes. Da Ponte va intuir la genialitat del music Mozart.
Fou un home molt astut; va ocupar una càtedra de literatura, fou sacerdot, molt bon amant de les dones, sacríleg i sense gaires miraments per utilitzar els diners de la seva esposa per a obrir un negoci de comestibles…que va fracasar....
Nombrosos escàndols afegits als seus problemes financers el portaren a emigrar cap a Amèrica el 4 de Juny del 1805, a Filadèlfia.
Sembla ser que va aconseguir fer arribar al continent americà , més de 26.000 llibres italians que ara estan recollits a la biblioteca pública de Nova York i a la Universitat de Columbia.
Una vida atzarosa….intel.ligent....picardiosa ..imaginativa...
http://www.guardian.co.uk/arts/features/story/0,11710,1680814,00.html
http://www.pzweifel.com/music/lorenzo_da_ponte.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_da_Ponte
dissabte, de gener 07, 2006
32 Short films about Glenn Gould (1993)
François Girard va dirigir el muntatge d’unes imatges que evoquen la peculiar i excèntrica vida del pianista canadenc Glenn Gould, nascut a Toronto el 1932.
No és una pel.lícula biogràfica, no és un enregistrament d’un concert.
Són trenta dos episodis d’una gran bellesa visual, i d’una visió particular sobre la poètica a l'entorn d’una vida commovedora. Hi ha escenes divertides, escenes complexes, escenes de tendresa. Un compendi emocional que exposa amb un clarobscur la vida d’un geni polèmic.
F.Girard estructura la pel.lícula de 32 “vignettes” basant-se en les ja conegudes “ Variacions Goldberg” de J.S.Bach.
http://www.collectionscanada.ca/glenngould/index-e.html
“Mantener en equilibrio las cuestiones prácticas del pensamiento sistematizado y las oportunidades especulativas del instinto creativo será la empresa más dificil y la mas importante de sus vidas en la Música”
Discurs pronunciat per Glenn Gould al Real Conservatori de Música, Universitat de Toronto, el novembre del 1974.
“Escritos críticos” Glenn Gould. Turner Música
No és una pel.lícula biogràfica, no és un enregistrament d’un concert.
Són trenta dos episodis d’una gran bellesa visual, i d’una visió particular sobre la poètica a l'entorn d’una vida commovedora. Hi ha escenes divertides, escenes complexes, escenes de tendresa. Un compendi emocional que exposa amb un clarobscur la vida d’un geni polèmic.
F.Girard estructura la pel.lícula de 32 “vignettes” basant-se en les ja conegudes “ Variacions Goldberg” de J.S.Bach.
http://www.collectionscanada.ca/glenngould/index-e.html
“Mantener en equilibrio las cuestiones prácticas del pensamiento sistematizado y las oportunidades especulativas del instinto creativo será la empresa más dificil y la mas importante de sus vidas en la Música”
Discurs pronunciat per Glenn Gould al Real Conservatori de Música, Universitat de Toronto, el novembre del 1974.
“Escritos críticos” Glenn Gould. Turner Música
dijous, de gener 05, 2006
La Felicitat d’Eduard Punset
Eduard Punset és un home amb un currículum apassionant que sap molt bé què és la Felicitat.
El seu darrer llibre “El viatge a la Felicitat” és el millor regal que l’Estrella d’Orient ens pot portar avui.
Un llibre que anima a conèixer el fonament de la vida: ser feliç.
Eduard Punset dóna unes pautes, a través de la seva immensa capacitat per comunicar, de les noves claus científiques que explicarien què és la Felicitat.
“…Para que la felicidad perdure más allá de un instante, es preciso que sea fruto no sólo del placer, sino también del sentido o significado que da a la vida un compromiso….Cuando se analiza la paradoja del declive de los niveles de felicidad en un mundo en el que no cesa de aumentar el nivel de bienes y equipos producidos, se llega también a la conclusión de que la sociedad moderna ha invertido demasiado en frigoríficos, lavavajillas, coches, grúas, carreteras o equipos digitales y demasiado poco en valores intangibles como el compromiso con los demás o la felicidad.”
http://www.rtve.es/tve/b/redes/punset.htm
El seu darrer llibre “El viatge a la Felicitat” és el millor regal que l’Estrella d’Orient ens pot portar avui.
Un llibre que anima a conèixer el fonament de la vida: ser feliç.
Eduard Punset dóna unes pautes, a través de la seva immensa capacitat per comunicar, de les noves claus científiques que explicarien què és la Felicitat.
“…Para que la felicidad perdure más allá de un instante, es preciso que sea fruto no sólo del placer, sino también del sentido o significado que da a la vida un compromiso….Cuando se analiza la paradoja del declive de los niveles de felicidad en un mundo en el que no cesa de aumentar el nivel de bienes y equipos producidos, se llega también a la conclusión de que la sociedad moderna ha invertido demasiado en frigoríficos, lavavajillas, coches, grúas, carreteras o equipos digitales y demasiado poco en valores intangibles como el compromiso con los demás o la felicidad.”
http://www.rtve.es/tve/b/redes/punset.htm
dimecres, de gener 04, 2006
Ombres i llum
Tema apassionant que s’ha desenvolupat en l’art visual, en la filosofia, en la psicologia, en la religió.
Avui he visitat l’exposició de gravats de Rembrandt.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rembrandt
Només amb les traces i sense perfilar contorns, Rembrandt composa uns gravats que expressen emocions, ens mostra efectes atmosfèrics, i especialment ens suggereix sensacions.
Rembrandt entén el clarobscur com l’experiència de fer sorgir de l'ombra un cos lluminós.
Tot un munt d’imatges a través dels aiguaforts, del burí, de la contraprova, de l’estat, de la punta seca, del coure.
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/rembrandt/
M’ha impressionat especialment, “Els tres arbres”.
Rembrandt va néixer el 1606, ara tot just, en farà 400 anys i el seu art ens segueix interessant per endinsar-nos a la llum o a la foscor….
http://www.rembrandthuis.nl/cms_pages/index_main.html
Avui he visitat l’exposició de gravats de Rembrandt.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rembrandt
Només amb les traces i sense perfilar contorns, Rembrandt composa uns gravats que expressen emocions, ens mostra efectes atmosfèrics, i especialment ens suggereix sensacions.
Rembrandt entén el clarobscur com l’experiència de fer sorgir de l'ombra un cos lluminós.
Tot un munt d’imatges a través dels aiguaforts, del burí, de la contraprova, de l’estat, de la punta seca, del coure.
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/rembrandt/
M’ha impressionat especialment, “Els tres arbres”.
Rembrandt va néixer el 1606, ara tot just, en farà 400 anys i el seu art ens segueix interessant per endinsar-nos a la llum o a la foscor….
http://www.rembrandthuis.nl/cms_pages/index_main.html
dimarts, de gener 03, 2006
Nadia Boulanger i els seus alumnes
Compositora, directora d’orquestra i professora. Nascuda a França. (1887-1979). Fou la primera dona que va dirigir un concert per a la Royal Philharmonic Society de Londres, a la simfònica de Boston i a la Filharmònica de Nova York.
La seva germana Lili Boulanger també fou compositora, malauradament amb un vida molt breu.
http://www.fondation-boulanger.com/
Durant la Segona Guerra Mundial, Nadia fou professora a diferents universitats nord-americanes.
Nadia Boulanger feia exercitar als seus alumnes, (Aaron Coopland, Walter Piston, Darius Milhaud, Elliot Carter, Astor Piazzolla) un rigorós contrapunt i una estricta harmonia, les més bones bases per a conèixer el bon ofici de compondre.
Piazzolla explica una anècdota amb la Boulanger a la següent pàgina web:
http://www.abctango.com/noticia_ind.php?idnro=334&tipo=5&idioma=1
La seva germana Lili Boulanger també fou compositora, malauradament amb un vida molt breu.
http://www.fondation-boulanger.com/
Durant la Segona Guerra Mundial, Nadia fou professora a diferents universitats nord-americanes.
Nadia Boulanger feia exercitar als seus alumnes, (Aaron Coopland, Walter Piston, Darius Milhaud, Elliot Carter, Astor Piazzolla) un rigorós contrapunt i una estricta harmonia, les més bones bases per a conèixer el bon ofici de compondre.
Piazzolla explica una anècdota amb la Boulanger a la següent pàgina web:
http://www.abctango.com/noticia_ind.php?idnro=334&tipo=5&idioma=1
diumenge, de gener 01, 2006
El Temps, el nostre enigma
Paolo Ucello, pintor del segle XV és l’autor d’aquest rellotge que es troba al Duomo de Firenze, a la Toscana.
L’esfera està formada per les 24 hores col·locades en camps radials, en sentit contrari a les agulles del rellotge. La referència dels ritmes del temps és la caiguda del sol.
El rellotge funciona amb un sistema de pèndol amb contrapès, i se li dóna corda cada vuit o nou dies.
dissabte, de desembre 31, 2005
Darrer dia de l’any
Avui acomiado l’any, acostant-me a les poblacions àrtiques.
http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/cosmogonia_inuit.shtml
M’agrada sentir-me acompanyada, per aquesta travessia que és la vida, per ciutadans del món que desconeixem, que existeixen tot i que no formen part de les notícies quotidianes ni són de l’interès dels comunicadors socials del nostre “primer món”.
http://www.virtualmuseum.ca/Exhibitions/Inuit_Haida/
Per a compartir el viatge.....amb Música
Feliç Any 2006
http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/cosmogonia_inuit.shtml
M’agrada sentir-me acompanyada, per aquesta travessia que és la vida, per ciutadans del món que desconeixem, que existeixen tot i que no formen part de les notícies quotidianes ni són de l’interès dels comunicadors socials del nostre “primer món”.
http://www.virtualmuseum.ca/Exhibitions/Inuit_Haida/
Per a compartir el viatge.....amb Música
Feliç Any 2006
divendres, de desembre 30, 2005
Es recupera el drama litúrgic d’El Pórtico de la Gloria
El meravellós Pórtico de la Gloria de Santiago, amb els seus misteris i simbolismes, torna a ser notícia.
http://www.elpais.es/articulo/elpporcul/20051230elpepicul_2/Tes
He trobat una extensa bibliografia en el Web del Museu de Música de Barcelona
http://www.museumusica.bcn.es/curs2003/bibliografiacv.doc
Temàtica apassionant sobre els instruments que donen bellesa a la composició escultòrica de l’entrada de la catedral de Sant Jaume de Compostel.la: els 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals.
http://cvc.cervantes.es/actcult/camino_santiago/
decimotercera_etapa/santiago/instrumentos.htm
Podem escoltar alguns instruments a la següent pàgina web
http://www.fbarrie.org/fundacion/arte/instrumentos.html
Dos articles sobre els instruments i la reconstrucció que han fet uns escultors del so
http://www.revistaiberica.com/Rutas_y_destinos/gali/trobarenlagloria.htm
http://www.goldbergweb.com/en/interpreters/instrumentals/8389.php
http://www.elpais.es/articulo/elpporcul/20051230elpepicul_2/Tes
He trobat una extensa bibliografia en el Web del Museu de Música de Barcelona
http://www.museumusica.bcn.es/curs2003/bibliografiacv.doc
Temàtica apassionant sobre els instruments que donen bellesa a la composició escultòrica de l’entrada de la catedral de Sant Jaume de Compostel.la: els 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals.
http://cvc.cervantes.es/actcult/camino_santiago/
decimotercera_etapa/santiago/instrumentos.htm
Podem escoltar alguns instruments a la següent pàgina web
http://www.fbarrie.org/fundacion/arte/instrumentos.html
Dos articles sobre els instruments i la reconstrucció que han fet uns escultors del so
http://www.revistaiberica.com/Rutas_y_destinos/gali/trobarenlagloria.htm
http://www.goldbergweb.com/en/interpreters/instrumentals/8389.php
dijous, de desembre 29, 2005
Juan Rulfo
Només va escriure dos llibres: “Pedro Páramo” i “El Llano en llamas” Alguns contes i unes cartes a la seva dona.
Pedro Páramo ens parla del silenci des de Comala. Un home errant que emprèn un viatge per conèixer les veus de la mort.
http://sololiteratura.com/rul/rulseleccartas.htm
http://sololiteratura.com/rul/rulcartasaclara.htm
http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/
LiteraturaLatinoamericana/rulfo/PedroParamo/
Gran part de la seva creació fou la fotografia. I es que Juan Rulfo va saber explicar la seva obra creativa explicant amb paraules allò que mirava pel diafragma d’una càmera fotogràfica. O potser ell creà la ficció mentre caminava errant, mirant, i escoltant els murmuris...
Pedro Páramo ens parla del silenci des de Comala. Un home errant que emprèn un viatge per conèixer les veus de la mort.
http://sololiteratura.com/rul/rulseleccartas.htm
http://sololiteratura.com/rul/rulcartasaclara.htm
http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/
LiteraturaLatinoamericana/rulfo/PedroParamo/
Gran part de la seva creació fou la fotografia. I es que Juan Rulfo va saber explicar la seva obra creativa explicant amb paraules allò que mirava pel diafragma d’una càmera fotogràfica. O potser ell creà la ficció mentre caminava errant, mirant, i escoltant els murmuris...
dimarts, de desembre 27, 2005
Una imatge
Una imatge per l'entrada de l'hivern.
La lluna.
L'obsequi que m'han fet el temps i la perseverança
dilluns, de desembre 26, 2005
Toshio Hosokawa
Compositor japonès nascut el 1955. Estudià amb Isang Yun a Berlín
http://www.yun-gesellschaft.de/e/bio.htm
Té títols com “Cal·ligrafies del silenci” “ En la profunditat del temps” “Nou llavors de Contemplació”.
http://www.beethovenfm.cl/cgi-bin/enciclopedia_persona.cgi?id=786
Aquesta darrera obra es basa en la creació d’un mandala espacial i sonor. Els músics arriben a l’escenari i es col·loquen en forma quadrangular i circular. La composició és un Gagakú, que la seva traducció literal és : “música elegant”, la música cortesana tradicional del Japó.
http://www.rutadeseda.org/gagaku.html
La vaig escoltar en una retransmissió de RNE . Un Hosokawa absolutament desconegut al nostre país. Fou una improvisació enregistrada per a ràdio. Anys més tard ja n’ha fet un enregistrament en CD.
És d’una bellesa i d’una profunditat que et traslladen auditivament a un estat de serenitat.
http://www.sulponticello.com/H001ASSP/
articulo_dtlle.asp?REVart_ID=100&REVnum_ID=7
http://www.yun-gesellschaft.de/e/bio.htm
Té títols com “Cal·ligrafies del silenci” “ En la profunditat del temps” “Nou llavors de Contemplació”.
http://www.beethovenfm.cl/cgi-bin/enciclopedia_persona.cgi?id=786
Aquesta darrera obra es basa en la creació d’un mandala espacial i sonor. Els músics arriben a l’escenari i es col·loquen en forma quadrangular i circular. La composició és un Gagakú, que la seva traducció literal és : “música elegant”, la música cortesana tradicional del Japó.
http://www.rutadeseda.org/gagaku.html
La vaig escoltar en una retransmissió de RNE . Un Hosokawa absolutament desconegut al nostre país. Fou una improvisació enregistrada per a ràdio. Anys més tard ja n’ha fet un enregistrament en CD.
És d’una bellesa i d’una profunditat que et traslladen auditivament a un estat de serenitat.
http://www.sulponticello.com/H001ASSP/
articulo_dtlle.asp?REVart_ID=100&REVnum_ID=7
divendres, de desembre 23, 2005
Tinc molt de res
Aquest és el títol d’una de les cançons de l’òpera Porgy and Bess de Gershwin.
Són una sèrie de cançons connectades a través de diàlegs.
El 1926, Gershwin va llegir la novel·la “Porgy” i entusiasmat per la trama va escriure a l’autor, DuBose Heyward per a demanar-li que adaptés la novel·la a llibret. Els dos germans Gershwin varen anar a Charleston i així va néixer Porgy and Bess; una història d’amor, d’aquelles en las que un/una és capaç de fer qualsevol cosa pel seu amor. Desventurades històries, molt sovint.
http://www.upress.state.ms.us/catalog/spring2000/
dubose_heyward.html
Es va estrenar el mes de Setembre de 1935 a Boston.
Una de les versions més prodigioses fou la de Louis Armstrong i Ella Fitzgerald. Senzillament genials.
http://www.gershwin.com/
Són una sèrie de cançons connectades a través de diàlegs.
El 1926, Gershwin va llegir la novel·la “Porgy” i entusiasmat per la trama va escriure a l’autor, DuBose Heyward per a demanar-li que adaptés la novel·la a llibret. Els dos germans Gershwin varen anar a Charleston i així va néixer Porgy and Bess; una història d’amor, d’aquelles en las que un/una és capaç de fer qualsevol cosa pel seu amor. Desventurades històries, molt sovint.
http://www.upress.state.ms.us/catalog/spring2000/
dubose_heyward.html
Es va estrenar el mes de Setembre de 1935 a Boston.
Una de les versions més prodigioses fou la de Louis Armstrong i Ella Fitzgerald. Senzillament genials.
http://www.gershwin.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
