L’escriptura búlgara

Avui és la festivitat del poble eslau, de la seva escriptura.
Una festivitat que se celebra especialment a Bulgària.
Podeu veure els caràcters de la llengua búlgara o la història

Einstein a la platja

Llibret de Robert Wilson i música de Philip Glass. Einstein a la platja és una òpera del compositor del minimalisme, va viatjar per molts continents, va compondre per un grup molt especial, Kronos Quartet. Va entrar al món del cine amb la banda sonora de Drácula i Kundun (entre moltes altres).
Una excentricitat de mínima música.

Els secrets d’un luthier

No podem posar en dubte que Stradivari és un mite. El vernís dels seus violins persevera en les seves qualitats , tot i el gran desconeixement que hi ha a l’entorn de la construcció artesanal dels instruments.
Jordi Pinto ens dóna algunes claus

Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada, autora catalana i feminista cultural, compon música al bell mig de les seves obres literàries.
Escriu les seves narracions en estructures musicals.
Descriu imatges sonores, escolta de forma activa, descobreix partitures oblidades, instrumenta les veus humanes, canta amb els seus poemes, reivindica la memòria i la identitat amb la paraula i amb la música.
És una dona amb una ment àgil i audaç; amb una ètica expressiva i subtil; posseeix una extensa cultura y una obra de tanta qualitat literària que ens endinsa a una intimitat complexa i rica en experiència i plaer.

El poble Tlingit

És un poble amb una clara naturalesa artística que representa la cultura india de les illes d’Alaska.
Van ser colonitzats a finals del segle XIX. Es van enfrontar a Vitus Bering.
La societat Tlingit estava organitzada en clans. Figures i tòtems eren utilitzats per explicar la seva historia i les seves llegendes. L’art i l’espiritualitat formen part de la seva especial forma de viure. La llengua Tlingit té dos tons i les paraules es construeixen a partir de la unió d’elements varis.

Cinema pedagògic

“Això és ritme” és un projecte de cinema en què els directors Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch s’acosten al programa pedagògic que algunes orquestres ja estan posant en marxa. És la cas de l’orquestra de Berlín.
Un grups de joves volen fer una coreografia sobre “La consagració de la primavera” d’Igor Stravinsky.
Simon Rattle és el gran amfitrió d’aquesta nova modalitat de les orquestres pedagògiques. I l’orquestra de Berlín té una tradició musical com cap altre orquestra europea.

“El violín” de Francisco Vargas

El director mexicà Francisco Vargas ens explica en la seva pel·lícula/documental
“El violín”, en blanc i negre, una situació de rebel·lió social que podria ocórrer a qualsevol poble llatinoamericà.
Don Plutarco és músic i mestre d’una regió de Mèxic, rica en tradició musical .El director utilitza el violí per a manifestar l’ànima; una ànima que intenta recuperar, no solament les armes, sinó la cultura ( les moltes cultures) en extinció.
'El violín' va rebre el 2005 el premio 'Cine en Construcción' en el 53 Festival Internacional de Cine de San Sebastián.

L’impresario in angustie

És una farsa per a música. Domenico Cimarosa va compondre la música de l’òpera L’impresario d’angustie amb el llibret de G. M. Diodati. En un sol acte, crea un ambient amb aries i recitatius que s’endinsen en el món del teatre.
Una òpera que viu els embolics del món de l’òpera. Tot passa a la ciutat de Nàpols.
André Grétry , compositor belga i protegit de Napoleó va fer aquesta comparació:
« Cimarosa met toujours sa statue sur la scène et le piédestal dans l’orchestre,alors que Mozart place la statue dans l’orchestre et le piédestal sur la scène. »

L’esguard

La col·lecció discogràfica Voix Baroques ha presentat quinze enregistraments de la música dels barrocs, posant de relleu a les portades dels CD, l’esguard humà
Un excel·lent recull musical que reuneix alguns compositors desconeguts.

Stendhal

Henri Beyle, Stendhal, escriptor nascut a Grenoble i amb una vida intel·lectual molt activa, va escriure una biografia del compositor G. Rossini. Va viatjar a Itàlia i allà va conèixer la música de Domenico Cimarosa , un compositor italià que també va viatjar a Sant Petersburg convidat per Caterina II de Rússia.
El 1815, va escriure una breu biografia sobre Mozart amb el pseudònim Louis-Alexandre-César Bombet. Fou la seva primera obra impresa.
Va escriure, també, sobre el llibretista Metastasio, que fou autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, com Semiramide, La Clemenza di Tito, i d’altres dramatitzacions d’intrigues amoroses.
Va ser un autor apassionat i romàntic. Stendhal va escriure en dos mesos la bellíssima novel·la La Cartoixa de Parma, i no se’l coneix gaire per les seves incursions musicals.

Un venecià a Sant Petersburg

Baldassare Galuppi fou un compositor italià , alumne de Lotti, que es va dedicar a la composició del gènere operístic, especialment a l’òpera bufa i a l’oratori.
El poeta Robert Browning (1812–1889) va escriure un poema dedicat a la memòria de l’esmentat compositor, “A Toccata of Galuppi’s”
I el pintor Francesco Guardi va pintar el quadre “El concert” que es troba a Alte Pinakothek de Munic possiblement referint-se a un concert de va dirigir Galuppi.
Podem escoltar algun arxiu de la seva música.
“El Buranello” -li deien així- va ser cridat per l’emperadriu Caterina II de Rússia. El compositor es va convertir en un director d’orquestra i empresari.
Va retornar a Itàlia el 1768.

El poc respecte per l’oïda

No fa gaires dies, el diari La Vanguardia publicava un article de la Cristina Sánchez Miret.
El seu comentari és adient per oferir una mica més d’informació sobre els perjudicis del soroll sobre la nostra salut.
Segons la Organització Mundial de la Salut , 113 milions d’europeus estem exposats a nivells de soroll perjudicial.
L’enquesta europea patrocinada per la multinacional AEG diu que més de 900.000 espanyols ( suposo que les espanyoles, també) han canviat de domicili a causa dels sorolls dels veïns.

Aaron Copland

“It seemed natural to use popular Mexican melodies for thematic material.... There was no reason I should not use the tunes of the Hispanic land on our southern doorstep. My purpose was not merely to quote literally, but to heighten without in any way falsifying the natural simplicity of Mexican tunes.”
Aaron Copland
El compositor americà també fou perseguit i no programat durant un cert temps a causa de la seva pertinença al partit comunista, cosa que mai es va demostrar.
Aaron Copland fou un dels molts alumnes destacats de la compositora Nadia Boulanger a Paris. La seva obra va fer una evolució important des del seu marcat interès pel folklore fins arribar a compondre amb la tècnica dodecatònica. La seva amistat amb l’extraordinari compositor mexicà Carlos Chavez fou determinant en la vida de Copland.
La San Francisco Symphony dedica un dels “keepingscore” a la biografia i l’obra d’aquest compositor.
Una de les seves obres més conegudes ha estat Appalachian Spring que va guanyar un Premi Pulitzer, el 1945.

Josep Sanz, un compositor català a Frankfurt

El compositor català Josep Sanz va presentar, fa uns mesos, al Centre d’Art Reina Sofia la seva obra Triofonie, interpretat pel Trio Accanto.
El seu trio serà interpretat pròximament a Frankfurt.
Es tracta d’una obra complexa, amb un discurs extraordinàriament ordenat i amb una construcció intel·lectual que aconsegueix emocionar a l’oïdor.
Recentment, ha estat guardonat al Concurs Joan Guinjoan de l’ESMUC per la seva obra Musik nach Janequin, una obra sonorament espontània i plena de vigor temàtic.

Zeitregler

La “microcirurgia” del so va néixer el segle passat. Pierre Schaeffer va estudiar el so amb rigor científic i amb instint creador. Un home que va estimar el so.
Encara avui, causa estupor escoltar els comentaris que fan a l’entorn de la música electrònica, quan es refereixen a una música sense ànima.
Zeitregler és un aparell que aconsegueix manipular el so sense desnaturalitzar el timbre.

Seguim amb Wagner

Zubin Mehta i La Fura dels Baus presentaran el proper dissabte al Palau de les Arts de València la tetralogia wagneriana.
A Carles Padrisa no li falta talent per acceptar el repte wagnerià. I com ell diu, volen fer una versió pedagògica de la Trilogia.
Fet i fet, 15 hores de música.

Música i Física

A CosmoCaixa podem veure una mostra, del tot interessant, que posa de relleu la important relació de la música i la física.
Física i música. Vibracions per a l’ànima és l’argument de la mostra.
Podeu consultar l’article

Sant Jordi i un llibre

“Partir, quedar, querer. Dejar
de querer. Dime lo que he de hacer.
Rituales. Dime. No preguntes,
dispón. Dejar de querer. Sin
respuestas. Sin voluntad. Para estar
aquí. Más. Cuéntame una historia
que no tenga final. Que no
tenga principio. No preguntes,
dispón. Partir, quedar, contar.
No dejes de contar.

Dime qué fue de mí”

“HILOS”. Chantal Maillard. Tusquets Editores. 1ª edición: marzo de 2007.

Blocs de natura

A la següent adreça electrònica trobareu una selecció especial de blogs dedicats a la natura i ciència
Molt interessants.
Natureblogs

El perfecte Wagnerià

George Bernard Shaw, escriptor nascut a Dublín i gran afeccionat a la música , va escriure un estudi en defensa de Ricard Wagner: “El perfecte Wagnerià”. Parla de l’òpera i dels correlats que trobem a la societat. El poema mític medieval Der Ring des Nibelungen, El cant dels nibelungs, escrita cap el 1200, forma la coneguda epopèia germànica que inspirà la música i els llibrets de La Tetralogia i que Wagner va compondre en el decurs de 26 anys. Aquesta història èpica musicada va ser finançada pel rei Lluís II de Baviera.
Podeu llegir l’article digitalitzat per Verónica Noemí Gombach

Acoustical Society of America

La Acoustical Society of America va néixer el 1929 amb un grup de científics i la col.laboració de la the Bell Telephone Laboratories de New York que van considerar que era necessari constituir una associació que facilités les publicacions sobre la ciencia acústica.
Us trobareu amb un web amb molta informació.

Mayte Martín i Katia&Marielle Labèque

Encara no he pogut escoltar el treball que promet una fusió (ara està de moda aquesta paraula) d’un eclecticisme concertant que atrau , més per les qualitats d’aquestes dones musics que per qualsevol estil que encara s’hagi d’inventar.
“De fuego y de agua” ja és un títol suggerent: una veu intensa i quatre mans, que com en una badia, entren en el teclat del piano per navegar entre onades de música.
Enguany no passen per Catalunya. Haurem d’esperar que el 2008 ens porti aquest treball de la cantaora catalana i les germanes de Baiona.
¡¡ Us esperem!!

Tradicionàrius

Enguany, entre el 12 de gener i el 30 de Març , s’ha programat per diferents espais de la ciutat de Barcelona una agenda de concerts de música tradicional i popular.
Tradicionarius celebren el seu aniversari. Corrien els anys 80, quan un grup de músics, homes i dones, varen recuperar una tradició.
Han crescut, han programat i han incorporat grups i solistes d’altres tradicions musicals.
¡¡Enhorabona!!

Chamber Music

"Love came to us in time gone by
When one at twilight shyly played
And one in fear was standing nigh
For Love at first is all afraid.
We were grave lovers. Love is past
That had his sweet hours many a one;
Welcome to us now at the last
The ways that we shall go upon."

Chamber Music, 1907. Fou el primer llibre de James Joyce. És un llibre amb 36 poemes d'amor.

El cos humà

Diuen els entesos que el cos humà té 50 trilions de cèl·lules.
El mètode Shotgun ha permès llegir, aproximadament, uns tres milions de fragments de ADN.
Al Web Human Genome Sciences ens ho expliquen. I han dissenyat el web d’aquesta desbordant informació amb unes pintures de Picasso, Glackens, Jawlensky, Cienfuegos, Modigliani, Severini, van Gogh...i una pintora: Suzanne Valadon

La bellesa de Krishna

Al bloc de BibliOdyssey he trobat una referència a l’exposició que es presenta al museu de Seattle Art Museum: Stories of Krishna
En el web interactiu podreu veure una selecció de pintures d’una gran bellesa.

Imma Monsó: Una dona de paraula

Imma Monsó ens ha tornat a mostrar el seu talent literari i humà amb la seva darrera novel·la “Un home de paraula”.
M’ha agradat la seva novel·la perquè reflexiona sobre temes molt profunds sense caure en el mal gust o la mediocritat- no sé què és pitjor-.
Sap parlar d’una intimitat i no comet l’error de convertir-la en un espectacle o en una perversió o en una manipulació o en totes a la vegada.
La Monsó no nega la seva part autobiogràfica perquè es fa responsable del que diu.
I això, avui dia, és un luxe. La Imma Monsó és una dona de paraula.

L’alquímia i la catedral

Notre-Dame ha estat un símbol per als alquimistes i músics. Fulcanelli és el pseudònim d’un autor desconegut; fou un alquimista i va escriure “El misterio de las catedrales” (Barcelona, Debolsillo, 2006) un llibre revelador de les relacions del coneixements d’arquitectura amb coneixements de l’alquímia.

Notre-Dame fou també, un període musical cabdal per el desenvolupament d’un sistema de notació.
En el següent article ens explica la gran influència que va exercir l’Escola de Notre-Dame al desenvolupament de la música occidental.
“...para un cantor de San Galo, acostumbrado a leer su notación, ésta le informaba de todo cuanto necesitaba saber, ritmo e indicaciones agógicas ocasionalmente apoyadas por algunas precisiones melódicas (letras significativas, etc.). El resto lo suplía con su portentosa memoria, desarrollada en un aprendizaje que duraba no menos de nueve años.”

Una mà musical

Guido d’Arezzo va ser un monjo que ens va mostrar la seva mà musical.
Va viure a la Toscana, lloc de bellesa i de gira-sols, i va crear un sistema de notació que tot i que diuen que encara està en vigor, ja estem a punt de començar a introduir en els nostres mètodes d’escriptura musical una renovació del llegat del monjo benedictí
La mà musical es tracte d’un sistema mnemotècnic. A les nostres mans podem llegir els graus de l’escala musical a través de les falangetes dels dits de la mà.

"Los Repentistas"

Els Improvisadors.
A la poesia cantada i improvisada a Cuba se la coneix pel nom “el repentismo”.
Practiquen la improvisació i provenen de la tradició.
Nòmades que canten una poesia de fàcil versificació amb un acompanyament musical repetitiu i monòton, i una temàtica molt semblant a la que els antics trobadors cantaven ja fa uns segles, és a dir, canten sobre les nostres preocupacions quotidianes.
Cuba és un país de tradició oral, la dels “Repentistas”, i a Mèxic canten els “soneros” o “huapangueros”
Cuba i Mèxic tenen les trobades entre els seus “verseadores” tot i que és una tradició estesa per altres països de parla lusitana.
Tota una oratòria del poble i per al poble.

Una article de la Teresa Pàmies

L’escriptora catalana Teresa Pàmies ha escrit un article al diari Avui, que m’ha semblat molt interessant.

Fa referència a un comentari de Paolo Coelho:
"somos unos hipócritas, en cuestión del sexo. Nos pasamos la vida intentando demostrar al otro que somos capaces de dar y sentir placer, pero el sexo es más una fuente de frustraciones que una fuente de comprensión, de alegría y de comunión. Y si nos mentimos en este asunto tan importante, el sexo puede terminar convirtiéndonos en agente provocador de agresividad, de perversión y de degradación de la conciencia humana".

Treemonisha

Scott Joplin fou compositor i pianista autodidacta. Va compondre l’òpera Treemonisha . L’acció transcorre a l’estat d’Arkansas el 1884. Tremonisha és una jove que rebutja les supersticions de la comunitat en què ha estat educada. La denúncia que farà d’aquestes pràctiques li portarà problemes...
El 1911 Joplin va publicar amb els seus diners la seva òpera. Es va estrenat el 1915 en versió de concert i el poc èxit li va provocar una depressió.
El 1975 es va fer la primera producció escenificada a la Houston Grand Opera.

Música a Conca

El setmana de Música Religiosa de Cuenca està a punt de començar.

“Las etiquetas, como los prejuicios, están para ser derribados. La música que en su día nació como parte activa de la liturgia convive hoy en día con músicas de carácter místico y espiritual que, al margen de las opciones religiosas, parecen hablar directamente al alma. "Todas esas músicas tienen cabida en Cuenca, pero sin olvidar que la esencia del festival es la música religiosa creada y alentada durante siglos por la religión cristiana. Nuestra raíz musical está ahí y su calidad es una realidad incuestionable", comenta Pilar Tomás.

Desperto

Un instant de consciència
deixa enrera un territori
sense mapes dibuixats…

i arriba
amb una onada de llum
amb un esclat d’aigua.


Goig aspre i fugisser de la pèrdua
i del tall a la panxa.

Aleshores
les onades blanques enlluernen
i el blau esclata d’aigua,
el cos retorna
i els gemecs s’arreceren
dins d’un tall que fa vora.

I la pèrdua ja només és memòria.


Lanati
23.03.07 a les 8 del matí

Jarbas Novelino Barato

Avui torno a parlar de l’ànima. Jarbas Novelino és un home que parla de l’ànima de les WebQuest. Al seu bloc ens ha parlat, també, de música amb la sensibilitat pròpia de l’ànima musical.
L’educació musical va més enllà de ser una materia d’aprenentatge.
I Jarbas Novelino ens ho explica molt bé.

Eduard Punset, un creador

Segueixo amb atenció l'obra d'un home que ha desenvolupat una forma de comunicar-se personal i generosa.
La seva personalitat abasta molts àmbits de coneixement. Eduard Punset ens dóna pautes per construir la realitat, per identificar als/les psicòpates, (una reflexió estremidora) per saber que podem elegir amb optimisme.
Els seus llibres, les seves conferències, els seus programes de TV ens ajuden a comprendre millor la realitat, però abans de res, Punset és un creador.

"Nuestras emociones y nuestros sentimientos nos ayudan a decidir, a convivir, a sobrevivir. Evaluamos nuestro entorno y juzgamos nuestra existencia conforme a un conglomerado de razón y emoción. La alegría, el miedo, la repugnancia, la empatía, la compasión o la solidaridad son asimismo los pilares de nuestro pensamiento ético y moral. Todo ello nos ayuda a vivir.
Incluso la tristeza."

"El alma está en el cerebro" Eduardo Punset. Santillana, Edidiones Generales, S.L., 2006

María de Buenos Aires

Ástor Piazzolla va compondre una òpera-tango que va ser estrenada el 1968. Amb el text de Horacio Ferrer varen crear una representació teatral a dues veus i la narració, una coral i un grup de vuit músics, bandoneó, piano, corda i percussió.
Maria és el símbol del tango i el bandoneó és l'instrument que li porta la mala astrugància.
María de Buenos Aires, és una dramatització musical de tall surrealista; això sí, en diminutiu - una operita- (li diuen amb tendresa)
Horacio Ferrer, poeta, lletrista i també músic, ens parla del món de la prostitució, dels paisatges urbans, de la gent.

"El Ball"

Irène Némirovsky fou una escriptora que narrava la fatalitat i la crueltat amb una mirada, gairebé, innocent. La seva obra Suite francesa va ser preservada per les seves filles dins d'una maleta, mentre s'escapaven de la policia, tot just acabada la guerra.
"El Ball" és una narració curta, on ridiculitza a una família exaltada per un enriquiment imprevist i sobtat.
Una professora de música amb tots els tòpics que ja coneixem. Una adolescent que trama una venjança cap a la seva mare. Tot un món d'hipocresia i , sobretot, d'una manca d'afecte molt notable.
Una petita joia literària.

Els nostres amics: els gats

El bloc de Bart Collins, ens mostra una encantadora sessió musical.

Pianola

Ferre ha posat una interessant informació al seu bloc sobre la pianola.
Amb el seu estil personal ens introdueix als treballs de Conlon Nancarrow, uns dibuixos (no sé si fets per ell ) del funcionament bàsic de la pianola, uns exercicis d'acústica, fotografies molt curioses...

Lynn Margulis

L'apassionant obra de la professora distingida de la Universitat de Massachusetts i membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències sempre ens porta a la vida i als seus inicis.
Lynn Margulis Té una obra molt atractiva de divulgació científica. S'ha passejat pel Delta de l'Ebre, va estar casada amb Carl Sagan, va publicar amb el seu fill Dorion Sagan "Què és la vida?" i a cada descobriment bacterià ens acosta a verdaderes invencions bacterianes i aproximacions a la història ancestral dels nostres orígens.
Ara acaba de publicar un nou llibre amb el professor Michael F.Dolan "Els inicis de la vida".

Museu de la Música

Barcelona va estrenar el dissabte, 10 de Març, el Museu de la Música.
Avui ja no podem pensar que un Museu és un espai per a la difusió de la cultura del passat. S'ha pensat per a que sigui un espai del present. Podrem trobar exposicions, col·leccions, un interessant fons sonor i activitats educatives amb la presència de un dels nostres hàbits més recents: "Els interactius"

Viatjant amb Gershwin

Viatjant amb Gershwin és una WebQuest que ens acosta al món de l'òpera, de la música de Georges Gershwin, d'una investigació, d'alumnes que fan de corresponsals...
La podeu trobar a la Web de Música

Sylvia Tcholeva

En arrière

Parle-moi de la vieille gare
La salle d’attente les bancs en bois le sol
souillé de graines de tournesol moi l’enfant
les valises en carton Kazanlikles
passoires le panier de cerises
ton train à la fumée noire
est toujours en retard tu regardes
ta montre tu cherches la direction
de Bourgas et de Varna
puis de Sofia où aller

l’espoir que le souvenir
existe vraiment que
le mensonge peut rétablir
la ligne interrompue de l’enfance
papa la ligne interrompue
de la vie sur ma main
La vie qui se répète toujours
Sylvia Tcholeva , L'enfant des sourds-muets

Heroïnes de la guitarra

He trobat aquest article de Fabio Caputo Rey, que parla de dones, guitarristes i...desconegudes.

Jean Baudrillard

Se'ns en va una veu crítica, lúcida i coratjosa.
Jean Baudrillard sempre va denunciar les innumerables màscares de la societat de consum .
"La lâcheté intellectuelle est devenue la véritable discipline olympique de notre temps"
Podeu llegir un article d'ell.
I un altre article al diari "Le Monde"

Oportunitats perdudes

Avui, el pianista Nelson Freire actua al Palau de la Música de Barcelona amb la Simfònica de São Paolo.
Hagués estat una bona ocasió per presentar un programa de música brasilera.
Una oportunitat perduda per conèixer millor la música orquestral d'un país amb compositors i compositores, desconegudes del tot.
Si més no, a la programació s'inclou una obra del compositor mexicà Sivestre Revueltas:
Sensemayá és una peça curta per orquestra inspirada en el poema del poeta cubà Nicolás Guillén : "Canto para matar una culebra"

Performing Music

Un nou ofici musical. Noves perspectives del discurs musical. Nous hàbits de comunicació musical.

Баба Марта

A Bulgària, el primer dia de març se celebra la festa de la Baba marta (Àvia Marta), una transició entre el hivern i la primavera. Grans i petits llueixen una Matenitza per evocar la salut i la bona sort .

La llegenda d'aquesta tradició ens conta que la Martenitza fou el missatge de salut i benestar que van intercanviar el khan Isperih(que va formar la Bulgària balcànica) i la seva benvolguda germana, quan ell va haver de partir amb part del seu poble des de les llunyanes muntanyes tibetanes a la recerca de nous territoris.Després del seu llarg camí va travessar el Danubi i va acampar en terres habitades pels eslaus que li van rebre amistosament amb riques menges, i els exuberants fruits de la seva beneïda terra. Però el cor del jove khan plorava per l'enyorança de la seva terra natal i la seva família, i el seu lament es va aixecar fins al sol que, consternat, va fer descendir al seu muscle una veloç oreneta (coloma o falcó en altres versions) que li va parlar amb veu humana i ell li va confiar la seva pena. Va emprendre ella el camí de tornada a les terres del seu pare Kubrat i a l'arribar allí va donar el missatge de la creació del seu nou estat a la seva germana (Kalina) i familiars. En senyal de la seva alegria li va fer ella un branquilló verd (de sagrat anet) embolicat en llana blanca amb nusos que van xifrar el seu missatge, així com era el costum entre els búlgars, i ho va manar de tornada amb la mateixa oreneta. En pocs dies va dur l'ocell el missatge a Isperih, però va haver de pagar el seu ràpid i abnegat vol amb una ferida a les seves ales que va tacar de sang la blanca llana. Al desxifrar el khan el missatge de la seva germana i adonant-se de la fidelitat de la seva missatgera celestial, va guardar el branquilló adornat amb la llana blanca i vermella prop del seu cor i va manar a tot el seu poble que fes el mateix, en commemoració d'aquest dia, de generació en generació...

Harry Partch

Compositor americà, autodidacte, que va compondre el seu lirisme amb l'expansió de la melodia, utilitzant les lleis acústiques de la ressonància natural. Harry Partch utilitzava allò que anomenem la "Justa entonació" i va crear nombrosos instruments amb sistemes d'afinació microtonal. No es pot obviar la influència asiàtica en la seva obra. És l'autor d'un tractat musical "La Gènesi d'una música". Podeu veure la col·lecció d'alguns dels seus instruments.
La revista musical francesa Anaclase li dedica un article