divendres, de març 02, 2007

Баба Марта



A Bulgària, el primer dia de març se celebra la festa de la Baba marta (Àvia Marta), una transició entre el hivern i la primavera. Grans i petits llueixen una Matenitza per evocar la salut i la bona sort .

La llegenda d'aquesta tradició ens conta que la Martenitza fou el missatge de salut i benestar que van intercanviar el khan Isperih(que va formar la Bulgària balcànica) i la seva benvolguda germana, quan ell va haver de partir amb part del seu poble des de les llunyanes muntanyes tibetanes a la recerca de nous territoris.Després del seu llarg camí va travessar el Danubi i va acampar en terres habitades pels eslaus que li van rebre amistosament amb riques menges, i els exuberants fruits de la seva beneïda terra. Però el cor del jove khan plorava per l'enyorança de la seva terra natal i la seva família, i el seu lament es va aixecar fins al sol que, consternat, va fer descendir al seu muscle una veloç oreneta (coloma o falcó en altres versions) que li va parlar amb veu humana i ell li va confiar la seva pena. Va emprendre ella el camí de tornada a les terres del seu pare Kubrat i a l'arribar allí va donar el missatge de la creació del seu nou estat a la seva germana (Kalina) i familiars. En senyal de la seva alegria li va fer ella un branquilló verd (de sagrat anet) embolicat en llana blanca amb nusos que van xifrar el seu missatge, així com era el costum entre els búlgars, i ho va manar de tornada amb la mateixa oreneta. En pocs dies va dur l'ocell el missatge a Isperih, però va haver de pagar el seu ràpid i abnegat vol amb una ferida a les seves ales que va tacar de sang la blanca llana. Al desxifrar el khan el missatge de la seva germana i adonant-se de la fidelitat de la seva missatgera celestial, va guardar el branquilló adornat amb la llana blanca i vermella prop del seu cor i va manar a tot el seu poble que fes el mateix, en commemoració d'aquest dia, de generació en generació...

1 comentari:

giroaj ha dit...

¡Quina història més maca i tendra!!
Fins i tot els reis tenen el seu cor...

Una abraçada, :)