Educació Musical a la Xarxa: la WebQuest

El proper dissabte, 1 de març, Aulodia organitza al col·legi El Pilar de València, les XII Jornades sobre Educació musical.
Webdemusica impartirà el taller “Educació musical a la xarxa: la WebQuest”.
Desitjo remarcar l’entusiasme de les persones que han organitzat aquestes Jornades que estan a punt de començar.
¡Enhorabona!

Un explorador del ritme

Edgar Varèse va compondre Ionisation. El compositor francès pensava que la percussió té els seus propis sistemes sanguinis. Fou un explorador del ritme, un aventurer que va sentir l’emoció interna del batec del pols.
Varèse va ser admirat profundament per la seva amiga Anaïs Nin, filla i germana de pianistes, que va escriure els diaris íntims més representatius del segle XX.
Varèse fou el compositor del so nu.

Una escultora danesa

Anne Maria Brodersen (1863-1945), dibuixant i escultora danesa va tenir una forta relació amb la música. Casada amb el compositor danès Carl Nielsen va dissenyar la portada de Hymnus Amoris en la reducció per piano.
Carl Nielsen, compositor danès, va compondre la seva quarta – i dramàtica- simfonia amb el títol de “La inextingible”.
El compositor de les melodies va dedicar força activitat creativa a la poesia amb el seu amic Thomas Laub, amb la intenció de revitalitzar el folklore danès. La quarta simfonia es va estrenar l’1 de febrer de 1916, any de la crisi europea. Va explicitar que en el programa de mà del concert figurés el següent text: “Music is Life, and inextinguishable like it.”
Alex Ross publica un interessant article sobre aquesta simfonia.

La música de les músiques

Jorge Luís Borges va pronunciar sis conferències en anglès a la Universitat de Harvard, el curs 1967/68. L’editorial Crítica va publicar el maig del 2001, en la seva tercera edició, el llibre que recull aquelles conferències amb el títol:
”Arte poética”.
Una de les conferències versa sobre la música, La Música de las palabras y la traducción.
I Borges va dir amb la seva indescriptible saviesa:
“He leído en Fray Luís de León que los hebreos no tienen superlativos, así que no podían decir “la mayor canción” o “el mayor cantar”. Dicen “el cantar de los cantares” como podrían haber dicho “el rey de reyes”; o “la luna de las lunas” por “la luna más grande”; o “la noche de las noches” por “la noche más sagrada”.

Saxo Nocturn

Saxo Nocturn

L’home del saxo té reflexos blaus
als llavis i a les mans, i la música és blava.
El metall, ondulant, repercuteix
a la muralla viva. A la finestra oberta
hi ha un monòleg de llàgrimes en blau.

La muralla. Olga Xirinacs
Primera edició: maig de 1993
Columna S.A.

Les llibreries

El diari anglès Guardian.co.uk va publicar la notícia l’11 de gener d’eguany, sobre les 10 llibreries favorites del món. Si us entreteniu, podreu gaudir d’algunes panoràmiques i d’altres fotografies molt atractives.

Museum of Musical Instrument

El New York Times publica unes fotografies del MIM. Robert J. Ulrich és un alt executiu que vol invertir dòlars per a que aquest museu exposi instruments de les cultures de tot el món.

Dormideras

Es un sueño cantor, dodecafónico.
En la ópera onírica el sueño se disfraza de río.
Más largo que el Nilo, lo sé,
todo se mide a distancia de miedo.
El río coreaba por el cauce un área de soprano y
amenazaba un final trágico, el río no tenía boca ni tampoco yo
navegaba. El río era un ahogado que se escuchaba
y yo sólo cerraba los ojos, movía los brazos, quería abrazar,
pero no sabía cómo aplaudir.
Patricia Pacino

The Unanswered Question

Charles Ives, compositor americà, va compondre el 1906 “Two contemplations” La primera és The Unanswered Question. Un solo de trompeta ens atorga l’elegància sonora enmig d’un entramat on persisteix l’eterna pregunta davant els desafiaments que porta la vida. Una composició que convida a la serenitat.

El Palau de la Música Catalana

El 9 de febrer de 1908, es va inaugurar el Palau de la Música Catalana.
Un espai singular de bellesa desbordant, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Fou el patrimoni musical que representava a una Barcelona d’una alta volada cultural. Un edifici que parla per si sol.

La música repara l’activitat neuronal

Gràcies al meu bon amic Giroaj , que m’ha fet arribar la informació de l’article publicat a La Vanguardia(11/02/1008), us presento un petit resum de la interessant entrevista amb el neuròleg i músic MICHEL THAUT.
Li pregunten quin efecte produeix la música en l’ésser humà. Ell respon que la música produeix emocions y accions. Sentim plaer i tristesa...i a la vegada activa estructures cerebrals que regeixen el sistema motor. Li pregunten si la música ajuda a recuperar disfuncions. Ell ens diu
que , Sí, que els codis temporals de la música reforcen les àrees cerebrals motores: Thaut ha dissenyat exercicis amb patrons musicals que ajuden a centrar l’atenció, reforcen la memòria i potencien el control cognitiu.
El músic neuròleg afirma que la música pot ser terapèutica per:
En esquizofrènies: ajuda al control cognitiu. En depressions ajuda a reorganitzar pensaments i sensacions.
És una bona notícica constatar que els metges s’acosten, lentament, a revelar els beneficis terapeutics de l’art musical.

Les meditacions de Scelsi

Giacinto Scelsi és un compositor que sempre em sorprèn agradablement, per la seva pluralitat expressiva. Ara es presenta a l’editorial Actes Sud un recull de poemes i meditacions del compositor: L'HOMME DU SON.

“Si l'on se souvient d'avoir lu avec grand intérêt Les anges sont ailleurs[lire notre compte rendu], un ouvrage regroupant plusieurs textes du com-positeur italien (1905-1988), c'est son œuvre de poète que l'on abordera à travers ce volume qui réunit différents recueils - Le poids net, L'Ordrede ma vie, Sommet de feu, L'Archipel nocturne, La Conscience aiguë, Cercles - que viennent compléter quelques poèmes isolés. Entre mots d'ordre, saisie mystique ou hermétisme du sacré qu'on ne saurait nommer,le verbe - français, car Scelsi écrivit ses vers en notre langue : "je considère que le français est une langue beaucoup plus souple que l'italien dont la phonétique est, dirais-je, toute sur les touches blanches, sans demi-tons ni chromatisme. Elle n'a pas l'œ et l'ui français. (…) L'italien est une langue faite de granit, destinée aux monuments qui portent des épigraphes et aux constructions de marbre" - impose la méditation. La découverte de cet aspect méconnu de l'inspirateur involontaire des spectraux est accom-pagnée par les précisions précieuses de son éditeur et quelquesfac-similés.”

Sxip Shireyn un mag del so

Un home que treu so dels llocs més inversemblants.
La revista NewMusicBox presenta un vídeo i una entrevista a Sxip Shireyn .

Los treinta y tres nombres de Dios

XXI

El sonido de una
viola o de una
flauta indígena

Los treita y tres nombres de Dios. Marguerite Yourcernar

Publicado por Reverso Ediciones SL
© de la traducción y el prólogo: Silvia Baron Supervielle, 2004

Blanca Selva, la pianista occitana

Blanche Selva fou una pianista que va viure força temporades a Barcelona. Va estrenar el primer quadern de Iberia de Isaac Albéniz a la Sala Pleyel de París el 1906 .
Una dona d’una esplèndida carrera musical que va versar en molts aspectes: pianista, pedagoga, articulista, conferenciant.
Va formar un duo amb el violinista Joan Massià. El matrimoni Massià va mantenir una delicada amistat amb la pianista.
Va ser una gran estudiosa de la tècnica pianística que va reflectir en la seva obra Enseignement Musical de la Technique du Piano.
Un dels seus somnis fou la creació d’una Escola Mediterrània de Música; val a dir, que aquest somni encara té un atractiu vigorós, gairebé un segle després.
No la va descobrir ningú: fou ella mateixa, amb la seva música qui es va donar a conèixer.

Sonarium 02

A Sonarium, la secció de webdemusica que coordina el compositor Josep Sanz, trobareu una nova entrevista. Una interessant trobada amb el compositor i director d’orquestra Nacho de Paz.

Meert i la música

El realitzador alemany Michael Meert és conegut per les seves abstraccions musicals a través del cinema. Ja porta uns quans anys dirigint vídeos experimentals i documentals dedicats a Manuel de Falla i el seu gran amic Federico García Lorca ( no fa gaire han sortit editades les cartes de la seva mare, Vicenta Lorca), a Isaac Albéniz, a Maurice Ravel, entre mots d’altres. La darrera pel·lícula ens parla del jove Beethoven. Podeu veure força informació de la seva llarga dedicació a la música al seu web.