dijous, de novembre 02, 2006

Per a una música de Chopin

Quan tu deies “amor”
els brolladors florien dins la tarda.

Quan tu deies “amor”
un ocell s'encenia a cada branca.

Tota la mar s'alçava de puntetes
si el teu nom estremia la distància.
Te'n recordes amor?, deies “amor”
i l'herba de la font s'enamorava.

¿Quina ona de silencis
ha escampat les petxines per la platja?
¿Quin oratge d'absència
commou aquesta angoixa primfilada?

Al lluny la teva mà -ja inútilment-
dibuixa un llarg adéu al pit de l’aire.


Josep Maria Llompart

http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=1&idpoema=52

Cap comentari: