La veu

Després de veure el resultat de la (ja famosa) publicitat de la marca de cotxes Honda, us proposo que escolteu a Ubuweb, fantàstic espai sonor a la xarxa, referenciada en el bloc de la Web de Música, les noves peces per a cor i veus alterades electrònicament.
http://www.ubu.com///sound/extended_voices.html

Marc-Antoine Charpentier

Després de la fructífera col·laboració entre Molière i Lully, l’excèntric autor teatral, va convidar al jove Charpentier a compondre les seves comèdies-ballets, és a dir, música , teatre i dansa.
Així començà la relació entre el dramaturg i el compositor.
"Mariage forcé"i "La Comptesse d’Escarbagnas"de 1672, "Malade imaginaire”"del 1673. Més tard, Charpentier va compondre l’obra "La Couronne de fleurs" H.486, una pastoral inèdita que fa poc ha estat enregistrada per primera vegada. Totes dues obres amb el pròleg a la gloria de Lluís XIV, el Rei Sol.
A Charpentier se l’associa molt amb la música religiosa, doncs de 500 obres catalogades, en té 400 de religioses; cal però, destacar la seva creació de música profana.
http://www.charpentier.culture.fr/intro_flash.htm
http://perso.wanadoo.fr/jean-claude.brenac/CHARPENTIER_COURONNE.htm

Carta de Mozart

“Tengo el atrevimiento de pedir, con todo respeto, a Su Alteza Real interceda bondadosamente cerca de su Majestad el Rey, para que atienda a mi sumisa petición, dirigida al soberano. El anhelo de fama, el amor a la actividad, y la convicción de mis propios conocimientos, hacen que me atreva (todo me anima a hacerlo) a pedir una seguna plaza de maestro de capilla, atendiendo a que Salieri, el maestro de capilla, hombre muy diestro en su profesión, nunca se ha dedicado al estilo de iglesia, y en cambio yo, desde mi juventud, me he apropiado por completo de este estilo. La escasa fama que el mundo me concede, en el piano, por mi manera de tocar, me anima también a pedir a su Excelencia la gracia de querer confiarme la instrucción de la familia real.
Con el pleno convencimiento de haberme dirigido al dignísimo, y para mi, especialmente clemente mediador y protector, vivo muy confiadamente, y a toda costa me esmeraré en mi cometido (tengo grandes esperanzas, y con mi actividad, mi celo, fidelidad y honradez, estoy siempre dispuesto a cumplirlo).
Viena, mayo de 1790”

“Mozart, por él mismo”
Ediciones Ave. Es propiedad. Barcelona 1942.

Publicitat

Faré una excepció a publicitar una marca d’un cotxe.
El podeu trobar al blog de Bart Collins
http://pianophilia.blogspot.com/
"Virtual Virtuosi "és el títol del post on podeu visionar i escoltar un vídeo del tot interessant.

"Take five" de Paul Desmond

“Take five” és una encantadora peça musical que va compondre el saxofonista de jazz, Paul Desmond.
L’han interpretat nombrosos musics com Dave Brubeck, CharlieParker, Roberto Roena, Gorge Benson, Herbie Hancock&Quincey Jones, Jomey Aebersold, John Coltrane, Miles Davies, Tito Puente….i me’n deixo molts més.
Fotografies, extractes de la seva música i un article de la biografia escrita per Doug Ramsey.
http://www.jerryjazzmusician.com/mainHTML.cfm?page=desmond-life.html
En aquesta pàgina hi trobareu un desglossament dels acords i de la melodia
http://www.8notes.com/school/riffs/saxophone/dave_brubeck_take_five.asp
I podeu escoltar una magnífica versió al Castpost de molt bon gust musical “Me paro cuando suena”
http://hitzez.castpost.com/?page_id=15

…Segueixo amb Txèquia

Milan Kundera, escriu en la seva darrera publicació una anécdota musical referent al seu pare:
“Contaban una anécdota de mi padre, que era músico. Se encuentra entre amigos
En algún lugar donde, desde una radio o un fonógrafo, suenan los acordes de una sinfonía. Los amigos, todos músicos o melómanos, reconocen enseguida la Novena de Beethoven.
Preguntan a mi padre:
-¿Qué es esa música?
Tras una larga reflexión, éste dice:
-Parece Beethoven.
Todos contienen la risa: Mi padre no ha reconocido la Novena sinfonía!
-¿Estás seguro?
-Sí –dice mi padre-, un Beethoven tardío.
-¿Cómo puedes saber que es tardío?
Mi padre les llama la atención sobre cierta ligadura armónica que Beethoven jamás habría utilizado en su juventud.”
http://www.elcultural.es/HTML/20050428/Letras/LETRAS11863.asp

Leos Janácek

Leos Janácek (1854-1928). El seu interès per l’etnografia va portar a Janácek al llenguatge del poble i col.leccionà melodies populars. Una forma completament nova surgeix en la obra de Janácek per a cors masculins, amb poemes del poeta Petr Bezruc (Maestro Halfar, Marycka Magdonova). El compositor i el poeta mai es van conèixer. Poc sabia Janácek que el poeta de ”Els cants Silesians” era un treballador de correus del ferrocarril de Brno.
Janácek va compondre “Missa Glagolítica”, la seva darrera obra, que com el nom indica es refereix a l’escriptura prèvia del cirílic.
http://www.proel.org/alfabetos/glagolit.html.
Es va estrenar a Praga el 8 d’abril de 1928, l’any de la seva mort.
http://www.leosjanacek.co.uk/default.asp
Podeu escoltar un extracte al Castpost de la Web de Música, en la versió de la Filharmònica de Praga dirigida per Charles Mackerras.
http://webdemusica.castpost.com/

Baldo Martínez

Un músic de Galícia que compon, interpreta i improvisa Jazz.
El 1994 va iniciar la formació del seu grup, amb els seus projectes, com diu ell.
La seva música ja es comença a poder escoltar per diferents festivals de Jazz.
És interessant quan diu que el seu objectiu és fer música, i no vendre-la.
http://perso.wanadoo.es/baldomartinez/PRINCIPAL.htm
http://www.revistasculturales.com/articulosLeer.php?cod=394
http://www.tomajazz.com/perfiles/martinez_baldo_tusitala.htm

Joan Amades: Folklore de Catalunya

Joan Amades (1890-1959) de formació autodidàctica va publicar una de les recerques més estimades.
Folklore a Catalunya: Rondallística, Cançoner i Costums.
El 1933 publica la Biblioteca de tradicions populars, amb 42 volums.
La UNESCO li va fer l’encàrrec de fer una recerca sobre el corpus bibliogràfic del folklore català.
En Joan Amades diu:
“Vam iniciar les tasques de recull transcrivint vers unes dues-centes cançons que cantava la nostra mare i que nosaltres també sabiem. Ignorants de música com som, vam haver-nos de servir de l’ajut de mestres músics. El nostre gran col.laborador musical ha estat l’estimat amic En Joan Tomàs, sots-director de l’Orfeó català. També n’hem recollides amb Mn. Higini Anglès, director de l’Institut pontifici de música sacra, i els mestres N’Eusebi Bosch Humet i Robert Gerhard”
http://www.garonuna.com/news/2002/9/1/02.asp

Educació

Avui he llegit unes declaracions del Sr. Josep Font, Director General de Justícia Juvenil, que diuen: “Tenim els joves que hem creat. Amb accés als béns de consum, però sense elements de control”
Reflexió?

Acústica ecològica

Murray Schafer és un compositor, educador i un cercador de les activitats sonores de les comunitats humanes. Ell creu que l’entorn sonor té un efecte important sobre l’ésser humà.
Es considera el “pare” de la música ecològica. En una recerca que va fer, va demanar als nens i nenes de dues ciutats diferents que murmuressin el seu so interior: en una agrupació va identificar la nota Si, i en l’altra la nota Sol sostingut. Schafer indica que aquestes notes corresponen als Hz del corrent elèctric utilitzat en les diferents ciutats on va fer l’estudi.
http://www.eumus.edu.uy/ps/txt/werner.html
Murray Schafer forma part de la prestigiosa Associació “World Forum for Acoustic Ecology”.
http://interact.uoregon.edu/MediaLit/WFAE/about/index_about.html

Carlos Gurméndez

Autor de nombrosos llibres d’assaig filosòfic. “Estudios sobre el amor” és un dels seus llibres que més m’ha apassionat.
“Para amar tenemos que sentir previamente esa presencia viva y unitaria del nosotros. Sufrir una emoción, apasionarse, es como exhalarse, una participación con el sentir de los otros, porque todos dejamos de ser para crear esa realidad común y originaria que somos. Amamos, pues, sobre la base ontológica de esta extraña y contradictoria conjunción del yo y de todos en común.”
Editorial Anthropos- © Carlos Gurméndez, 1985, 1991, 1994

Bach-Webern

Anton Webern va orquestrar una Ricercata, fuga a 6 veus, de J.S.Bach.
J.S.Bach va improvisar al clave per Frederic II de Prússia, un 7 de maig de 1747. El rei music no va quedar satisfet del tot i va demanar a Bach que compongués una fuga a sis veus sobre un subjecte.
De retorn a Leipzig, Bach va compondre aquest Ricercare amb la tríada inicial i el descens cromàtic següent.
La connexió d’aquests dos compositors, va més enllà dels límits que hi ha entre la composició i la instrumentació/orquestració. La precisió de Webern i l’estructura fugada de Bach és una relació de bellesa musical. Substituir un clave per una orquestra moderna és una construcció de l’abstracció de la intensitat sonora que Webern tracta de forma impecable.
He escoltat la versió de Christoph Poppen dirigint a The Hilliard Ensemble i Münchener Kammerorchester
Molta bellesa…

Un orgue de llum

Louis-Bertrand Castel (1688-1757) matemàtic francés que va néixer a Montpellier, va fer una proposta establint correlacions entre els sons i la llum. Va crear un instrument anomenat “clavecí ocular”.
Es va oposar a la teoria newtoniana dels colors. Castel, en el seu llibre “L’òptica dels colors”, va teoritzar que les vibracions produeixen colors, com igualment produeixen sons. Va crear una analogia.
http://www.musicologie.org/derm/castel.html
Aquí podeu veure una imatge de l’orgue dels colors que va patentar Bainbridge Bishop:
http://www.paradise2012.com/visualMusic/musima/
El compositor rus Alexander Scriabin va compondre la simfonia “Prometheus” sota la influència de l’experimentació que va iniciar Castel.
http://www.scriabinsociety.com/

Aventures en un museu

El Museu Thyssen-Bornemisza disposa d’unes activitats pedagògiques d’art visual molt interessants.
Es pot accedir a ls següent adreça i totes aquelles persones amants de l'art, de qualsevol edat, podeu aprendre molt sobre quadres, colors, pintures…
http://www.educathyssen.org/pequenothyssen/aventuras2.html

Sonata de Tardor

Una pel·lícula de l’any 1978 on els “Bergman” ens mostren una esplèndida direcció i interpretació a l’entorn d’una concertista de piano.
La relació entre la mare i la filla és el fil conductor dels profunds abismes que transiten per les relacions familiars.
El director Ingmar Bergman ens explica què és l’expressió musical quan escenifica una classe d’interpretació, jo en diria una “competició” desmesurada, que la mare, (el darrer treball d’una esplèndida Ingrid Bergman) li fa a la seva pròpia filla (Liv Ullman) en una escena tremendament dura amb una audició bellíssima de Chopin.
Una filla que viu aclaparada per unes emocions contradictòries, humanes, devastadores, musicals….
http://www.mundofree.com/cine_nordico/Sonata.html

Lorenzo Da Ponte.

Va néixer a Venècia al 1749 i el seu nom era Emanuele Corneliano.
Va escriure “The Marriage of Figaro” “Don Giovanni” i “Cosí Fan Tutti” . Mozart les va convertir en òperes. Da Ponte va intuir la genialitat del music Mozart.
Fou un home molt astut; va ocupar una càtedra de literatura, fou sacerdot, molt bon amant de les dones, sacríleg i sense gaires miraments per utilitzar els diners de la seva esposa per a obrir un negoci de comestibles…que va fracasar....
Nombrosos escàndols afegits als seus problemes financers el portaren a emigrar cap a Amèrica el 4 de Juny del 1805, a Filadèlfia.
Sembla ser que va aconseguir fer arribar al continent americà , més de 26.000 llibres italians que ara estan recollits a la biblioteca pública de Nova York i a la Universitat de Columbia.
Una vida atzarosa….intel.ligent....picardiosa ..imaginativa...
http://www.guardian.co.uk/arts/features/story/0,11710,1680814,00.html
http://www.pzweifel.com/music/lorenzo_da_ponte.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_da_Ponte

32 Short films about Glenn Gould (1993)

François Girard va dirigir el muntatge d’unes imatges que evoquen la peculiar i excèntrica vida del pianista canadenc Glenn Gould, nascut a Toronto el 1932.
No és una pel.lícula biogràfica, no és un enregistrament d’un concert.
Són trenta dos episodis d’una gran bellesa visual, i d’una visió particular sobre la poètica a l'entorn d’una vida commovedora. Hi ha escenes divertides, escenes complexes, escenes de tendresa. Un compendi emocional que exposa amb un clarobscur la vida d’un geni polèmic.
F.Girard estructura la pel.lícula de 32 “vignettes” basant-se en les ja conegudes “ Variacions Goldberg” de J.S.Bach.
http://www.collectionscanada.ca/glenngould/index-e.html

“Mantener en equilibrio las cuestiones prácticas del pensamiento sistematizado y las oportunidades especulativas del instinto creativo será la empresa más dificil y la mas importante de sus vidas en la Música”
Discurs pronunciat per Glenn Gould al Real Conservatori de Música, Universitat de Toronto, el novembre del 1974.
“Escritos críticos” Glenn Gould. Turner Música

La Felicitat d’Eduard Punset

Eduard Punset és un home amb un currículum apassionant que sap molt bé què és la Felicitat.
El seu darrer llibre “El viatge a la Felicitat” és el millor regal que l’Estrella d’Orient ens pot portar avui.
Un llibre que anima a conèixer el fonament de la vida: ser feliç.
Eduard Punset dóna unes pautes, a través de la seva immensa capacitat per comunicar, de les noves claus científiques que explicarien què és la Felicitat.
“…Para que la felicidad perdure más allá de un instante, es preciso que sea fruto no sólo del placer, sino también del sentido o significado que da a la vida un compromiso….Cuando se analiza la paradoja del declive de los niveles de felicidad en un mundo en el que no cesa de aumentar el nivel de bienes y equipos producidos, se llega también a la conclusión de que la sociedad moderna ha invertido demasiado en frigoríficos, lavavajillas, coches, grúas, carreteras o equipos digitales y demasiado poco en valores intangibles como el compromiso con los demás o la felicidad.”
http://www.rtve.es/tve/b/redes/punset.htm

Ombres i llum

Tema apassionant que s’ha desenvolupat en l’art visual, en la filosofia, en la psicologia, en la religió.
Avui he visitat l’exposició de gravats de Rembrandt.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rembrandt
Només amb les traces i sense perfilar contorns, Rembrandt composa uns gravats que expressen emocions, ens mostra efectes atmosfèrics, i especialment ens suggereix sensacions.
Rembrandt entén el clarobscur com l’experiència de fer sorgir de l'ombra un cos lluminós.
Tot un munt d’imatges a través dels aiguaforts, del burí, de la contraprova, de l’estat, de la punta seca, del coure.
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/rembrandt/
M’ha impressionat especialment, “Els tres arbres”.
Rembrandt va néixer el 1606, ara tot just, en farà 400 anys i el seu art ens segueix interessant per endinsar-nos a la llum o a la foscor….
http://www.rembrandthuis.nl/cms_pages/index_main.html

Nadia Boulanger i els seus alumnes

Compositora, directora d’orquestra i professora. Nascuda a França. (1887-1979). Fou la primera dona que va dirigir un concert per a la Royal Philharmonic Society de Londres, a la simfònica de Boston i a la Filharmònica de Nova York.
La seva germana Lili Boulanger també fou compositora, malauradament amb un vida molt breu.
http://www.fondation-boulanger.com/
Durant la Segona Guerra Mundial, Nadia fou professora a diferents universitats nord-americanes.
Nadia Boulanger feia exercitar als seus alumnes, (Aaron Coopland, Walter Piston, Darius Milhaud, Elliot Carter, Astor Piazzolla) un rigorós contrapunt i una estricta harmonia, les més bones bases per a conèixer el bon ofici de compondre.
Piazzolla explica una anècdota amb la Boulanger a la següent pàgina web:
http://www.abctango.com/noticia_ind.php?idnro=334&tipo=5&idioma=1

El Temps, el nostre enigma

Paolo Ucello, pintor del segle XV és l’autor d’aquest rellotge que es troba al Duomo de Firenze, a la Toscana.
L’esfera està formada per les 24 hores col·locades en camps radials, en sentit contrari a les agulles del rellotge. La referència dels ritmes del temps és la caiguda del sol.
El rellotge funciona amb un sistema de pèndol amb contrapès, i se li dóna corda cada vuit o nou dies.