Silenci

El Bloc de Música inicia el silenci del període estival.
Agraeixo molt als usuaris i usuàries del Bloc Música la vostra atenta lectura.

Fins aviat

El violoncel de Mstislav Rostropovitch

En un article d’Isabelle Perrin a la publicació francesa ResMusica, he trobat una reflexió sobre la rellevància que un intèrpret té sobre el seu instrument musical.
Sempre hem parlat d’una pintura de Dalí o d’un violí d’Stradivari. L’autora de l’article ens convida a reflexionar sobre el violoncel de Rostropovitch.
Com un objecte inanimat esdevé una entitat pròpia? Una interessant reflexió.

Edition Peters

L’1 de desembre de l’any 1800 es fa fundar a Leipzig l’editora de música Peters.
Els autors d’aquesta empresa musical varen ser el compositor F.A. Hoffmeister i l’organista de Leipzig, Ambrosius Kühnel. Van obrir al públic alemany una “empresa” amb el nom de el “Bureau de Musique” .
Com podeu veure al web de l’editora de música, les primeres publicacions van ser els quartets de corda, de Haydn i de Mozart, i una primera edició d’algunes obres de J.S.Bach.

La dissonància

Si haguéssim de parlar d’una obra que mostrés la introducció de la dissonància, potser escolliríem Viderunt Omnes del compositor francès Perotinus. Music de l’Escola de Notre Dame que va iniciar un interessant i llarg camí cap a la construcció de la polifonia i de la nova grafia musical.
Perotinus fou qui va revisar l’obra de Leoninus. Dos compositors dels que sabem ben poc.
Hi ha referència de Perotinus, el magister, al tractat musical de Johannes de Garlandia, Hieronymus de Moravia’s Compilation.

Lluïsa Espigolé Ibañez

Una pianista catalana que interpreta a Helmut Lachenmann, a Pierre Boulez, a Beat Furrer. D’una formació musical impecable i becada per la Fundació Alexander von Humboldt, es dedica professionalment a la música contemporània. Lluïsa Espigolé és una jove intèrpret de gran vitalitat pianística; he escoltat alguna de les seves interpretacions i em pregunto quan actuarà al nostre país.
Ha tocat amb l'Ensemble Modern a Darmstadt; el març passat, va interpretar un concert al ZKM ( Karlsruhe ) amb l'Internationale Ensemble Modern Akademie, on va tocar Kontakte, de K. Stockhausen. L’abril va fer un concert amb l'ensemble Linea a Guebwiller, a les Dominicains de l'Haute Alsace, amb obres de G.Aperghis, M. Ohana, F. Zappa. Ara, aquest mes de juny, amb l'Akademie de l'Ensemble Modern fa un workshop amb Hans Zender, sobre la segona escola de Viena.
És, sense cap mena de dubte, una pianista internacional, que ens dóna a conèixer música contemporània amb naturalitat i personalitat. Pròximament, interpretarà música catalana a la Fira de Frankfurt.

Cimarosa, morí enverinat?

En el fabulós llibre de l’escriptor W.G Sebald, hi ha notícies sobre els rumors que van envoltar la mort del compositor Domenico Cimarosa.
“Vértigo” és el títol d’una novel·la d’una extraordinària qualitat. W.G.Sebald fou un escriptor bavarès, que ens ha deixat en herència una literatura complexa, evocadora, profunda...
En una audició de “Il matrimonio segreto” en un viatge que fa a Venècia, llegeix en un periòdic que al compositor Cimarosa, mentre estava treballant amb l’òpera “Artemisia”, el va sorprendre la mort.
Deien els rumors que Cimarosa, qui havia estat implicat amb el moviment revolucionari de Nàpols, podia haver estat enverinat per ordre de la reina Carolina.
La Fenice, va estrenar un 17 de gener, l’òpera Artemisia, just després de la mort del compositor.
Sebald fa una crònica de gran bellesa.

Verdi i Wagner

Franz Werfel, amant de la música, poeta i novel·lista nascut a Praga,va escriure la novel·la lírica, Verdi o la novel·la de l’òpera. Ens parla dels moments finals de la vida de Verdi , quan en una estada a Venecia, descobreix la música de Wagner. Verdi i Wagner: dos compositors amb idees molt diferents, gairebé oposades. Així els conjuga el poeta.
A Werfel, se li coneixen moltes relacions personals i professionals en els ambients musicals europeus. Franz Werfel va col·laborar, també, amb el compositor Ernst Krenek, en el llibret per a la cantata escènica Zwingburg i va escriure el text de Der Weg der Verheissung del compositor alemany Kurt Weill.

Elisabeth Lutyens

Compositora anglesa, nascuda a Londres, que va viure del 1906 al 1983. Elisabeth Lutyens va compondre per a la ràdio i per alguna producció cinematogràfica perquè tenia imperioses necessitats econòmiques per a mantenir els seus fills. De caràcter combatiu i amb idees pròpies es va guanyar les selectes crítiques que la van aïllar del món musical. Té obres escrites en la tècnica serial cosa que la va portar a ser anomenada com "Twelve Note Lizzie".
El 1960, va compondre "Quincunx" una obra per a 4 tubes afinades en F (en fa) , una peculiar utilització d’aquest instrument; hi ha ben poques partitures escrites per a aquest instrument. Les tubes afinades en Fa, poden tenir quatre o cinc pistons
Podeu escoltar uns arxius sonors d’alguns intervius a la BBC.

Lina LLubera

Lina Llubera , soprano, era el pseudònim de Carolina Codina. Llubera era el nom de la seva àvia paterna (nascuda a Badalona). Lina, que va nèixer a Madrid, era filla d’un music català i es va casar a Ettal , el 1923, amb el compositor rus Sergej Prokof'ev.
Van tenir dos fills, Oleg i Sviatoslav. Sergej la va abandonar l’any 1941. Ella va estar durant un temps al camp de concentració de Mordòvia.
L’any 1977 va retornar a Barcelona i va ser rebuda molt amablement pel matrimoni Mompou, amb els qui va tenir una bona amistat
Hi ha una entrevista que se li va fer al seu fill Sviatoslav, on parla de la seva família.
Podeu veure, també, la ressenya d’un concert celebrat a Bucarest del matrimoni Prokof'ev . Se’n desconeix la data. Podeu obrir el PDF per veure el programa del concert.
Va morir a Londres, als 91 anys. Uns anys abans de morir va crear la Fundació Prokofiev.

When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd

És una cantata per a soprano, contralto, baríton, cor i orquestra, del compositor americà Roger Sessions. El text és una adaptació del llibre de poemes “Leaves of Grass” de Walt Whitman.
El compositor la va compondre el 1971.
Es tracta d'una elegia al President Lincoln
Roger Sessions posseïa una gran capacitat intel·lectual, dominava nombroses llengües, i als seus tretze anys ja va compondre una òpera.
Fou autor del llibre The Musical Experience of Composer, Performer, Listener.
Sessions va fer una estada a Europa on va conèixer a Pierre Monteux, Otto Klemperer, i Alban Berg. Després del seu retorn d’Europa va començar a ensenyar a la Princeton University.