El setmana de Música Religiosa de Cuenca està a punt de començar.
“Las etiquetas, como los prejuicios, están para ser derribados. La música que en su día nació como parte activa de la liturgia convive hoy en día con músicas de carácter místico y espiritual que, al margen de las opciones religiosas, parecen hablar directamente al alma. "Todas esas músicas tienen cabida en Cuenca, pero sin olvidar que la esencia del festival es la música religiosa creada y alentada durante siglos por la religión cristiana. Nuestra raíz musical está ahí y su calidad es una realidad incuestionable", comenta Pilar Tomás.
dimarts, de març 27, 2007
dilluns, de març 26, 2007
Desperto
Un instant de consciència
deixa enrera un territori
sense mapes dibuixats…
i arriba
amb una onada de llum
amb un esclat d’aigua.
Goig aspre i fugisser de la pèrdua
i del tall a la panxa.
Aleshores
les onades blanques enlluernen
i el blau esclata d’aigua,
el cos retorna
i els gemecs s’arreceren
dins d’un tall que fa vora.
I la pèrdua ja només és memòria.
Lanati
23.03.07 a les 8 del matí
deixa enrera un territori
sense mapes dibuixats…
i arriba
amb una onada de llum
amb un esclat d’aigua.
Goig aspre i fugisser de la pèrdua
i del tall a la panxa.
Aleshores
les onades blanques enlluernen
i el blau esclata d’aigua,
el cos retorna
i els gemecs s’arreceren
dins d’un tall que fa vora.
I la pèrdua ja només és memòria.
Lanati
23.03.07 a les 8 del matí
divendres, de març 23, 2007
Jarbas Novelino Barato
dijous, de març 22, 2007
Eduard Punset, un creador
Segueixo amb atenció l'obra d'un home que ha desenvolupat una forma de comunicar-se personal i generosa.
La seva personalitat abasta molts àmbits de coneixement. Eduard Punset ens dóna pautes per construir la realitat, per identificar als/les psicòpates, (una reflexió estremidora) per saber que podem elegir amb optimisme.
Els seus llibres, les seves conferències, els seus programes de TV ens ajuden a comprendre millor la realitat, però abans de res, Punset és un creador.
"Nuestras emociones y nuestros sentimientos nos ayudan a decidir, a convivir, a sobrevivir. Evaluamos nuestro entorno y juzgamos nuestra existencia conforme a un conglomerado de razón y emoción. La alegría, el miedo, la repugnancia, la empatía, la compasión o la solidaridad son asimismo los pilares de nuestro pensamiento ético y moral. Todo ello nos ayuda a vivir.
Incluso la tristeza."
"El alma está en el cerebro" Eduardo Punset. Santillana, Edidiones Generales, S.L., 2006
La seva personalitat abasta molts àmbits de coneixement. Eduard Punset ens dóna pautes per construir la realitat, per identificar als/les psicòpates, (una reflexió estremidora) per saber que podem elegir amb optimisme.
Els seus llibres, les seves conferències, els seus programes de TV ens ajuden a comprendre millor la realitat, però abans de res, Punset és un creador.
"Nuestras emociones y nuestros sentimientos nos ayudan a decidir, a convivir, a sobrevivir. Evaluamos nuestro entorno y juzgamos nuestra existencia conforme a un conglomerado de razón y emoción. La alegría, el miedo, la repugnancia, la empatía, la compasión o la solidaridad son asimismo los pilares de nuestro pensamiento ético y moral. Todo ello nos ayuda a vivir.
Incluso la tristeza."
"El alma está en el cerebro" Eduardo Punset. Santillana, Edidiones Generales, S.L., 2006
dimarts, de març 20, 2007
María de Buenos Aires
Ástor Piazzolla va compondre una òpera-tango que va ser estrenada el 1968. Amb el text de Horacio Ferrer varen crear una representació teatral a dues veus i la narració, una coral i un grup de vuit músics, bandoneó, piano, corda i percussió.
Maria és el símbol del tango i el bandoneó és l'instrument que li porta la mala astrugància.
María de Buenos Aires, és una dramatització musical de tall surrealista; això sí, en diminutiu - una operita- (li diuen amb tendresa)
Horacio Ferrer, poeta, lletrista i també músic, ens parla del món de la prostitució, dels paisatges urbans, de la gent.
Maria és el símbol del tango i el bandoneó és l'instrument que li porta la mala astrugància.
María de Buenos Aires, és una dramatització musical de tall surrealista; això sí, en diminutiu - una operita- (li diuen amb tendresa)
Horacio Ferrer, poeta, lletrista i també músic, ens parla del món de la prostitució, dels paisatges urbans, de la gent.
dilluns, de març 19, 2007
"El Ball"
Irène Némirovsky fou una escriptora que narrava la fatalitat i la crueltat amb una mirada, gairebé, innocent. La seva obra Suite francesa va ser preservada per les seves filles dins d'una maleta, mentre s'escapaven de la policia, tot just acabada la guerra.
"El Ball" és una narració curta, on ridiculitza a una família exaltada per un enriquiment imprevist i sobtat.
Una professora de música amb tots els tòpics que ja coneixem. Una adolescent que trama una venjança cap a la seva mare. Tot un món d'hipocresia i , sobretot, d'una manca d'afecte molt notable.
Una petita joia literària.
"El Ball" és una narració curta, on ridiculitza a una família exaltada per un enriquiment imprevist i sobtat.
Una professora de música amb tots els tòpics que ja coneixem. Una adolescent que trama una venjança cap a la seva mare. Tot un món d'hipocresia i , sobretot, d'una manca d'afecte molt notable.
Una petita joia literària.
divendres, de març 16, 2007
dijous, de març 15, 2007
dimecres, de març 14, 2007
Lynn Margulis
L'apassionant obra de la professora distingida de la Universitat de Massachusetts i membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències sempre ens porta a la vida i als seus inicis.
Lynn Margulis Té una obra molt atractiva de divulgació científica. S'ha passejat pel Delta de l'Ebre, va estar casada amb Carl Sagan, va publicar amb el seu fill Dorion Sagan "Què és la vida?" i a cada descobriment bacterià ens acosta a verdaderes invencions bacterianes i aproximacions a la història ancestral dels nostres orígens.
Ara acaba de publicar un nou llibre amb el professor Michael F.Dolan "Els inicis de la vida".
Lynn Margulis Té una obra molt atractiva de divulgació científica. S'ha passejat pel Delta de l'Ebre, va estar casada amb Carl Sagan, va publicar amb el seu fill Dorion Sagan "Què és la vida?" i a cada descobriment bacterià ens acosta a verdaderes invencions bacterianes i aproximacions a la història ancestral dels nostres orígens.
Ara acaba de publicar un nou llibre amb el professor Michael F.Dolan "Els inicis de la vida".
dimarts, de març 13, 2007
Museu de la Música
Barcelona va estrenar el dissabte, 10 de Març, el Museu de la Música.
Avui ja no podem pensar que un Museu és un espai per a la difusió de la cultura del passat. S'ha pensat per a que sigui un espai del present. Podrem trobar exposicions, col·leccions, un interessant fons sonor i activitats educatives amb la presència de un dels nostres hàbits més recents: "Els interactius"
Avui ja no podem pensar que un Museu és un espai per a la difusió de la cultura del passat. S'ha pensat per a que sigui un espai del present. Podrem trobar exposicions, col·leccions, un interessant fons sonor i activitats educatives amb la presència de un dels nostres hàbits més recents: "Els interactius"
dilluns, de març 12, 2007
Viatjant amb Gershwin
Viatjant amb Gershwin és una WebQuest que ens acosta al món de l'òpera, de la música de Georges Gershwin, d'una investigació, d'alumnes que fan de corresponsals...
La podeu trobar a la Web de Música
La podeu trobar a la Web de Música
divendres, de març 09, 2007
Sylvia Tcholeva
En arrière
Parle-moi de la vieille gare
La salle d’attente les bancs en bois le sol
souillé de graines de tournesol moi l’enfant
les valises en carton Kazanlikles
passoires le panier de cerises
ton train à la fumée noire
est toujours en retard tu regardes
ta montre tu cherches la direction
de Bourgas et de Varna
puis de Sofia où aller
l’espoir que le souvenirParle-moi de la vieille gare
La salle d’attente les bancs en bois le sol
souillé de graines de tournesol moi l’enfant
les valises en carton Kazanlikles
passoires le panier de cerises
ton train à la fumée noire
est toujours en retard tu regardes
ta montre tu cherches la direction
de Bourgas et de Varna
puis de Sofia où aller
existe vraiment que
le mensonge peut rétablir
la ligne interrompue de l’enfance
papa la ligne interrompue
de la vie sur ma main
La vie qui se répète toujours
Sylvia Tcholeva , L'enfant des sourds-muets
dijous, de març 08, 2007
Heroïnes de la guitarra
He trobat aquest article de Fabio Caputo Rey, que parla de dones, guitarristes i...desconegudes.
dimecres, de març 07, 2007
Jean Baudrillard
Se'ns en va una veu crítica, lúcida i coratjosa.
Jean Baudrillard sempre va denunciar les innumerables màscares de la societat de consum .
"La lâcheté intellectuelle est devenue la véritable discipline olympique de notre temps"
Podeu llegir un article d'ell.
I un altre article al diari "Le Monde"
Jean Baudrillard sempre va denunciar les innumerables màscares de la societat de consum .
"La lâcheté intellectuelle est devenue la véritable discipline olympique de notre temps"
Podeu llegir un article d'ell.
I un altre article al diari "Le Monde"
dimarts, de març 06, 2007
Oportunitats perdudes
Avui, el pianista Nelson Freire actua al Palau de la Música de Barcelona amb la Simfònica de São Paolo.
Hagués estat una bona ocasió per presentar un programa de música brasilera.
Una oportunitat perduda per conèixer millor la música orquestral d'un país amb compositors i compositores, desconegudes del tot.
Si més no, a la programació s'inclou una obra del compositor mexicà Sivestre Revueltas:
Sensemayá és una peça curta per orquestra inspirada en el poema del poeta cubà Nicolás Guillén : "Canto para matar una culebra"
Hagués estat una bona ocasió per presentar un programa de música brasilera.
Una oportunitat perduda per conèixer millor la música orquestral d'un país amb compositors i compositores, desconegudes del tot.
Si més no, a la programació s'inclou una obra del compositor mexicà Sivestre Revueltas:
Sensemayá és una peça curta per orquestra inspirada en el poema del poeta cubà Nicolás Guillén : "Canto para matar una culebra"
dilluns, de març 05, 2007
Performing Music
Un nou ofici musical. Noves perspectives del discurs musical. Nous hàbits de comunicació musical.
divendres, de març 02, 2007
Баба Марта
A Bulgària, el primer dia de març se celebra la festa de la Baba marta (Àvia Marta), una transició entre el hivern i la primavera. Grans i petits llueixen una Matenitza per evocar la salut i la bona sort .
La llegenda d'aquesta tradició ens conta que la Martenitza fou el missatge de salut i benestar que van intercanviar el khan Isperih(que va formar la Bulgària balcànica) i la seva benvolguda germana, quan ell va haver de partir amb part del seu poble des de les llunyanes muntanyes tibetanes a la recerca de nous territoris.Després del seu llarg camí va travessar el Danubi i va acampar en terres habitades pels eslaus que li van rebre amistosament amb riques menges, i els exuberants fruits de la seva beneïda terra. Però el cor del jove khan plorava per l'enyorança de la seva terra natal i la seva família, i el seu lament es va aixecar fins al sol que, consternat, va fer descendir al seu muscle una veloç oreneta (coloma o falcó en altres versions) que li va parlar amb veu humana i ell li va confiar la seva pena. Va emprendre ella el camí de tornada a les terres del seu pare Kubrat i a l'arribar allí va donar el missatge de la creació del seu nou estat a la seva germana (Kalina) i familiars. En senyal de la seva alegria li va fer ella un branquilló verd (de sagrat anet) embolicat en llana blanca amb nusos que van xifrar el seu missatge, així com era el costum entre els búlgars, i ho va manar de tornada amb la mateixa oreneta. En pocs dies va dur l'ocell el missatge a Isperih, però va haver de pagar el seu ràpid i abnegat vol amb una ferida a les seves ales que va tacar de sang la blanca llana. Al desxifrar el khan el missatge de la seva germana i adonant-se de la fidelitat de la seva missatgera celestial, va guardar el branquilló adornat amb la llana blanca i vermella prop del seu cor i va manar a tot el seu poble que fes el mateix, en commemoració d'aquest dia, de generació en generació...
dijous, de març 01, 2007
Harry Partch
Compositor americà, autodidacte, que va compondre el seu lirisme amb l'expansió de la melodia, utilitzant les lleis acústiques de la ressonància natural. Harry Partch utilitzava allò que anomenem la "Justa entonació" i va crear nombrosos instruments amb sistemes d'afinació microtonal. No es pot obviar la influència asiàtica en la seva obra. És l'autor d'un tractat musical "La Gènesi d'una música". Podeu veure la col·lecció d'alguns dels seus instruments.
La revista musical francesa Anaclase li dedica un article
La revista musical francesa Anaclase li dedica un article
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
