No es tracta d’un un estil de música sinó allò que designa un possible procediment per compondre música.
Deixem clar que la font sonora que produeix la música electrònica són els generadors elèctrics.
Com ja he parlat en altres ocasions, aquí al bloc, ja fa més de cent anys que els futuristes italians varen crear uns esplèndids aparells que podien crear música. Luiggi Russolo i Ugo Piatti van construir l'ufanós "intonarumori".
I així ha estat. La persona creadora segueix estant davant l’acte creatiu i pot utilitzar un instrument d’arc o un instrument que genera ones.
La música electrònica aporta canvis de pensament musical, renovació d’instruments, nous codis de fixació del so, noves grafies d’escriptura musical, interpretació no convencional.
On està el conflicte?
És un repte substancial en què haurem de designar els nous conceptes per entendre el so, el soroll, la música i escoltar-los de nou.
Compondre és, també, escoltar.
dimecres, d’octubre 04, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada