Berlín, en l’edició cinematogràfica de la Berlinale d’enguany, aposta per un reconeixement a la riquesa lingüística. El guardó, l’Ós d’Or, ha estat concedit a una pel·lícula (de coproducció catalana), “La teta asustada”, que utilitza el quitxua en moltes de les seves escenes, i ens recorda que algunes cultures ( tot i ser menystingudes) posseeixen la dignitat primera dels éssers humans. Una mirada més a l’escabrosa pràctica de la violació.
Jan Steen és l’autor del conegut “autoretrat amb llaüt”. El pintor holandès també va posar èmfasi a la quotidianitat. A més, la seva obra pictòrica està plena d’escenes humorístiques . Aquesta dona que toca la cítara, cordòfon a mig camí entre la guitarra i el llaüt, posseeix una expressió molt suggeridora...
L’escriptor nord-americà Don DeLillo escriu el seu contrapunt narratiu amb les veus de Glenn Gould, Thomas Bernhardt i Thelonious Monk. Tots tres tocats per la gràcia, pel do del pensament ben construït. Gould i Monk, pianistes, i Bernhardt, escriptor, apareixen en la literatura de DeLillo com gemmes cristallines en un món que té poques complicitats amb l’extravagància.
El florentí Francesco Landini, cec de ben petit, fou un dels compositors més complets de l’ars nova italiana. Una època apassionant on la notació musical s’enriquí de forma notable. A més, Landini, fou un destacat constructor d’orgues. En la seva sepultura, a l’església de San Lorenzo de Firenze - reconstruïda per F. Brunelleschi- hi ha la imatge que podeu veure; assegut tocant un orgue portàtil.
Sylvia Beach va travar una forta amistat amb James Joyce, entre altres persones de gran bagatge humà. Agosarada i valenta es va convertir en l’editora del llibre de l’Ulyses irlandès, cosa que li va portar greus pèrdues econòmiques.
El compositor letó Pēteris Vasks (1946), utilitza en les seves obres música del folklore de Letònia. La naturalesa és el seu ideal estètic i la seva obra és rica en lirisme i en sonoritats oposades. Ha escrit diverses obra de cambra per al Quartet Kronos.
Anthoine Busnois , compositor de la cort dels ducs de Borgonya, fou un mestre en el gènere de la cançó. Nascut a Bruges( c.1430), Busnois va fascinar per les seves composicions amb passatges melòdics d'una veritable excel·lència contrapuntística.
Sortosament, el compositor neerlandès va gaudir d’una bona reputació professional.
El compositor nord-americà Milton Babbitt , nonagenari que encara escolta música, va escriure un article on manifestava la seva preocupació per l’evolució de la música.
Joan Baptista Comes, compositor valencià d’esperit conservador i Mestre de Capella de la Catedral del Corpus Christi de València, va compondre una substancial obra. Una part de les seves composicions es conserven manuscrites a la Diputació de Barcelona.
El príncep Miklós József Esterházy va fer construir un palau amb un teatre d’òpera. Tenia una predilecció especial pel cordòfon d’arc, anomenat Baryton a Alemanya, i viola de di bordone a Itàlia.
Le Procope, és un referent culinari que funciona des de l’any 1686.
El pintor i gravador François Perrier, fou un dels fundadors de l'Académie de Peinture et Sculpture .
La veneciana Faustina Bordoni, distingida i pulcra mezzosoprano, va rivalitzar amb la no menys distingida belcantista Francesca Cuzzoni. Varen protagonitzar desenraonades passions abocades a baralles furtives i estèrils en escenaris on els veritables protagonistes eren els castrats, els cantors de veu infantil.
El compositor rus Sergei Rajmaninof va compondre una bellíssima simfonia coral “Les campanes”, Op.35, Kolokola, l’any 1913 ( i revisada el 1936), sobre una adaptació d’un poema de Edgar Allan Poe. El poema fou traduït pel poeta Konstantin Balmont, un dels representants més importants del simbolisme rus.Conflueixen emocions, imaginació, suggeriments sonors, una impressionant utilització del metall, i les campanes...
El museu del Louvre elogia el mestratge musical de Pierre Boulez.
A propòsit de la Thomasschule zu Leipzig , que és una de les escoles mes antigues d’Europa, acull el cor infantil de Sant Tomàs que interpreten, anualment, l’Oratori de Nadal de J.S.Bach.
El cabaret Les Folies Bergère fou construït a París, molt a prop del Boulevard Montmartre i va obrir les seves portes l’any 1869. En el teatre amb façana a l’estil Art Déco, es va popularitzar el musi-hall . L’exòtica ballarina Joséphine Baker fou una de les vedettes més destacades del Folies Bergère. Altres artistes varen actuar al Lido i al Mouline Rouge. Genialitats musicals...
La presència de Joyce en un entorn musical desencadena múltiples interrogacions. No voldria acabar la setmana sense deixar traslluir a la indefinible Finnegans Wake. Un desafiament a la paraula, al ritme, al so, al silenci...
Sylvia Beach va escriure un petit article arran de l’enregistrament d’un fragment d’Ulysses de James Joyce.
Leipzig és la ciutat dels relligats, del paper, de les edicions musicals. Visitar Leipzig es fer una introspecció sonora.
La Bernat Metge és una col·lecció de llibres dels clàssics grecs i llatins traduïts al català.
Entrades
Comentaris
