El sinfonista Villiers Stanford (1852-1924), a més de compositor de molts treballs per a la litúrgia anglicana, fou el mestre irlandès d’una generació de compositores i compositors britànics que al “bloc de música” hem anat presentat en els darrers mesos.
'The Blue Bird', de la poeta Mary Coleridge (1861-1907), ha estat una de les seves obres corals més conegudes de Villiers Stanford.
Mary Elizabeth Coleridge, escriptora d’una gran imaginació, ha estat ignorada per traductors i editors. Veiem un dels seus poemes.
To Memory
Strange Power, I know not what thou art, Murderer or mistress of my heart. I know I'd rather meet the blow Of my most unrelenting foe Than live---as now I live---to be Slain twenty times a day by thee. Yet, when I would command thee hence, Thou mockest at the vain pretence, Murmuring in mine ear a song Once loved, alas! forgotten long; And on my brow I feel a kiss That I would rather die than miss. Mary Elizabeth Coleridge
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada