En un article publicat al rotatiu català l’AVUI, Carme Gironès entrevista a Eloi Montañez Miralles, Doctor en biologia i investigador de l'Institut Max Planck.
Copio una de les respostes que m’han cridat l’atenció…
“Aquí hi ha bons científics, però poc finançament. A més, la universitat és molt, massa, endogàmica. Moltes vegades és molt més important a qui coneixes que no pas el que tu has fet, el teu currículum. Hi ha investigadors a l'estranger que no poden tornar perquè la plaça que seria òptima per a ells l'ocupa algú altre que no té tants mèrits però que està molt ben connectat. Aquest és un problema general a tot l'Estat espanyol i a fora és ben conegut. A Alemanya et valoren només pel que has fet i no per qui ets o a qui coneixes”.
Entrades
4 comentaris:
I per això hi han tants països que científicament ens passen la mà per la cara.
Aquests són dos problemes enquistats des fa molts anys.Fixat't,jo encara era estudiant!?... :-)
Salut...acions!.
Fina,
quan eres estudiant? no dius que ets una aprenent constant i pacient de la vida ?
Salut i salutacions
I tant que sí Carme.
Però tu saps que un estudiant passa per diferents cicles educatius:Preescolar,Primària,ESO,AQUELLO i EL DE MÁS ALLÁ.
Digue'm que estava en el AQUELLO. :-)
Fina,
no sé que dir-te...el aquello és massa profund per a mi :-)
Publica un comentari a l'entrada