Anton Busquets i Punset

Del Montseny és un deliciós llibre que parla de El myosottis, la flor de no-m’oblidis (una flor preciosa, per cert), de flobiols i cornamuses, de silencis silenciosos, d’estats d’ànim i de la gent de la muntanya del Montseny.
A la portada del llibre, un dibuix a llapis de Pau Picasso del perfil de l’escriptor català, Anton Busquets i Punset. (1876-1934)
Narrador, poeta, pedagog i folklorista va fundar l’Escola Catalana Mossèn Cinto a Barcelona. Jacint Verdaguer fou un gran amic de la família del poeta de les Guilleries.
El poeta, Antón Carrera i Busquets, fa el pròleg de l’edició d’aquest llibre tant personal i autèntic.

Pierre Boulez

A mí me resulta del todo imposible separar arte, literatura, teatro y música. Me interesa de la misma manera un cuadro que una obra de teatro y que una partitura, porque contemplando puedes encontrar la solución a lo que andas buscando. Sé perfectamente que no hay muchos pintores o poetas que se interesan por otras disciplinas que no sean la suya. A menudo, la música es el pariente pobre de la cultura

Entrevista a Pierre Boulez

Audiovisual Preservation in Europe

El projecte Tape , és un programa de cooperació que vol preservar el material audiovisual que s’ha produït en el decurs del el segle XX; una documentació que dóna testimoni de fets històrics que constitueixen la nostra memòria col·lectiva.
Un projecte en que hi col·laboren Holanda, Finlàndia, Polònia, Àustria i Itàlia i que enguany finalitza.
Preservar arxius sonors i comprendre que escoltar és una forma de comprendre la realitat i de conèixer al passat.

Sonàrium

Webdemusica inicia una nova secció musical: Sonàrium.
És un espai on trobarem articles multimèdia que ens parlaran de música.
Ens trobarem per a experimentar la música, per escoltar i per compartir les estances del so i dels sentits.
Aquesta secció està coordinada pel compositor català Josep Sanz, bon coneixedor de mots i de notes musicals.

Una altra Eurídice

Si fa uns dies, us parlava d’un altre Orfeu, avui us parlo del diàleg interior dramàtic sobre el sentiment de pèrdua. Una nova Euridice, la de Claudio Magris.
Vostè ja ho entendrà és el títol del darrer llibre de l’escriptor italià.
Un monòleg femení, una veu ferma, una veu de dona que decideix no sortir del infern.
Jacopo Peri, cap el 1600, va compondre la música d’Euridice , del llibret d’Ottavio Riniccini : una veu lírica per a una tragèdia musical en escena. L’estrena fou al Palau Pitti de Florència

La Callas i Eurípides

Pier Paolo Pasolini s’acosta a la tragèdia grega d’Eurípides -el dramaturg de les passions- amb la pel·lícula Medea.
Medea castiga a Jàson matant als fills que ha tingut amb ell. La soprano Maria Callas interpreta una historia personal en què utilitza els somnis per a comprendre l’entramat psicològic amb el que se sent turmentada.
Un àlbum de fotos del film Medea

Càlida construcció

És el títol d’un concert-exposició del col·laborador de webdemusica,
Joan Bagés i Rubí
"CÀLIDA CONSTRUCCIÓ (1.1)” : dédié à Jaume Rocamora". (Acusmàtica). Música: Joan Bagés, Imatges: Jaume Rocamora"INTERSECTIONS”: versió per a Fagot sol". Beques de producció Audiovisual i Musical per a Joves Creadors del I.U.A. i Phonos - 2005.
Composició: Joan Bagés; interpreta al fagot: Pepa Fusté.
El concert-exposició tindrà lloc el 22 de Novembre 2007 a les 19:00 hores, a Tortosa (Catalunya)

Música i neurociència

El passat 16 de novembre, va tenir lloc a Barcelona una jornada dedicada a les relacions i els vincles de la neurociència i la música.
Un dia apassionant en què es van succeir uns relats captivadors a l’entorn del nou paradigma musical.
Robert Zatorre ens diu que la música ens permet investigar la organització cerebral.
Isabelle Peretz investiga els problemes cognitius de l’amúsia
Tecumseh Fitch ens afirma que el Fox-P2 és el gen que ens permet donar existència a la cançó.
Patrik Juslin ens confirma que la música evoca emocions als oïdors
Michael Thaut ens indica que la música opera sobre el codi sensorial i cognitiu.
Tot plegat, fou un relat musical generós i esperançador

La germana

Una estranya nit de Nadal -era el tercer Nadal des del començament de la Segona Guerra mundial- el personatge de la novel·la de Sandor Marai descobreix la personalitat complexa i plena de matisos d’un músic de renom internacional: Z.
Z. és un pianista que interpreta i compon. Just abans de la seva malaltia interpreta a Beethoven i Chopin a la Sala Bianca del Palazzo Pitti de Florència.

El so de la matemàtica

Com sona la matemàtica?
Un teorema té so?
Us convido a escoltar uns quants nombres

Un designi

Anar a visitar les seus del museu Guggenheim a Venècia, a Bilbao, a Nova York, a Las Vegas i escoltar el so de les obres que hi ha exposades.

Els sons de la roba

Escoltant les propostes sonores que ens proporciona l’excel·lent bloc, Quadern de sons, sempre aprenc noves coses.
Ricard Casals ens proposa escoltar, en una de les seves entrades al bloc, ni més ni menys que el so dels vestits. Una audició molt sorprenent.

Jacques Tati

Abans que s'acabi l’any, m’agradaria anotar al bloc de música, un comentari sobre el director francès, Jacques Tati. Enguany s’ha celebrat el centenari del seu naixement.
Fou un dels millors còmics del segle XX. Tati va cultivar l’humor.
Les seves bandes sonores són dignes d’estudi. Tot i que contractava compositors per a les seves pel·lícules, el realitzador francès va mostrar un estil propi i una concepció sonora molt particular. La descripció sonora de les seves pel·lícules demostren la relació tant especial que el director francès tenia amb el so.
No us perdeu l’escena inicial dels gossos i la música de la pel·lícula de Mon oncle.

Un altre Orfeu

Orpheus and Maenads, d' Albrecht Durer, que s’exhibeix al Museu Hermitage
de St Petersburg.


Philip Glass és l’autor d’una òpera de càmera: Orphée
El llibret el va escriure el compositor basant-se en el film de Jean Cocteau
Jean Cocteau va realitzar el film, el 1950, que parla d’un poeta obsedit per la mort.
Philip Glass,reconegut compositor que va estudiar amb Nadia Boulanger i va treballar amb Ravi Shankar, és autor d’una nombrosa obra: Quantity is the problem: Glass writes faster than most of us can listen, diu Alex Ross en el seu article al New Yorker: The Endless Scroll
El mite d’Orfeu ens segueix encisant. Rilke va escriure els Sonets a Orfeu. Jacopo Peri, Claudio Monteverdi, C.W. Gluck, G.Ph. Teleman, Reinhard Keiser, i molts més, varen compondre musica sobre el mite d’Orfeu.

El oyente infinito

Ramón Andrés ha publicat un llibre de reflexions i aforismes sobre la música.
Una vegada més ens arriba la seva veu des del pensament vigorós i imaginatiu de la seva meditació sonora. Ramón Andrés és un poeta de la música; és un artista plàstic que acoloreix amb aforismes; és un arquitecte de les emocions vàries que conflueixen en aquest llibre. Un llibre escrit de la mà d’homes i dones que han estimat la música.

Con ello no insinúo que estas páginas sean una herramienta para lectores livianos y con poco empeño, necesitados de filtro y de páginas demenuzadas.
Al contrario: tratan de ofrecerle una fuente de sugerencias y de probabilidades que estimulen e inviten a una lectura más amplia y también a una escucha distinta y, dado el caso, menos condicionada de la música.

“El oyente infinito” Ramón Andrés
DVD ediciones, 2007