Zeitregler

La “microcirurgia” del so va néixer el segle passat. Pierre Schaeffer va estudiar el so amb rigor científic i amb instint creador. Un home que va estimar el so.
Encara avui, causa estupor escoltar els comentaris que fan a l’entorn de la música electrònica, quan es refereixen a una música sense ànima.
Zeitregler és un aparell que aconsegueix manipular el so sense desnaturalitzar el timbre.

Seguim amb Wagner

Zubin Mehta i La Fura dels Baus presentaran el proper dissabte al Palau de les Arts de València la tetralogia wagneriana.
A Carles Padrisa no li falta talent per acceptar el repte wagnerià. I com ell diu, volen fer una versió pedagògica de la Trilogia.
Fet i fet, 15 hores de música.

Música i Física

A CosmoCaixa podem veure una mostra, del tot interessant, que posa de relleu la important relació de la música i la física.
Física i música. Vibracions per a l’ànima és l’argument de la mostra.
Podeu consultar l’article

Sant Jordi i un llibre

“Partir, quedar, querer. Dejar
de querer. Dime lo que he de hacer.
Rituales. Dime. No preguntes,
dispón. Dejar de querer. Sin
respuestas. Sin voluntad. Para estar
aquí. Más. Cuéntame una historia
que no tenga final. Que no
tenga principio. No preguntes,
dispón. Partir, quedar, contar.
No dejes de contar.

Dime qué fue de mí”

“HILOS”. Chantal Maillard. Tusquets Editores. 1ª edición: marzo de 2007.

Blocs de natura

A la següent adreça electrònica trobareu una selecció especial de blogs dedicats a la natura i ciència
Molt interessants.
Natureblogs

El perfecte Wagnerià

George Bernard Shaw, escriptor nascut a Dublín i gran afeccionat a la música , va escriure un estudi en defensa de Ricard Wagner: “El perfecte Wagnerià”. Parla de l’òpera i dels correlats que trobem a la societat. El poema mític medieval Der Ring des Nibelungen, El cant dels nibelungs, escrita cap el 1200, forma la coneguda epopèia germànica que inspirà la música i els llibrets de La Tetralogia i que Wagner va compondre en el decurs de 26 anys. Aquesta història èpica musicada va ser finançada pel rei Lluís II de Baviera.
Podeu llegir l’article digitalitzat per Verónica Noemí Gombach

Acoustical Society of America

La Acoustical Society of America va néixer el 1929 amb un grup de científics i la col.laboració de la the Bell Telephone Laboratories de New York que van considerar que era necessari constituir una associació que facilités les publicacions sobre la ciencia acústica.
Us trobareu amb un web amb molta informació.

Mayte Martín i Katia&Marielle Labèque

Encara no he pogut escoltar el treball que promet una fusió (ara està de moda aquesta paraula) d’un eclecticisme concertant que atrau , més per les qualitats d’aquestes dones musics que per qualsevol estil que encara s’hagi d’inventar.
“De fuego y de agua” ja és un títol suggerent: una veu intensa i quatre mans, que com en una badia, entren en el teclat del piano per navegar entre onades de música.
Enguany no passen per Catalunya. Haurem d’esperar que el 2008 ens porti aquest treball de la cantaora catalana i les germanes de Baiona.
¡¡ Us esperem!!

Tradicionàrius

Enguany, entre el 12 de gener i el 30 de Març , s’ha programat per diferents espais de la ciutat de Barcelona una agenda de concerts de música tradicional i popular.
Tradicionarius celebren el seu aniversari. Corrien els anys 80, quan un grup de músics, homes i dones, varen recuperar una tradició.
Han crescut, han programat i han incorporat grups i solistes d’altres tradicions musicals.
¡¡Enhorabona!!

Chamber Music

"Love came to us in time gone by
When one at twilight shyly played
And one in fear was standing nigh
For Love at first is all afraid.
We were grave lovers. Love is past
That had his sweet hours many a one;
Welcome to us now at the last
The ways that we shall go upon."

Chamber Music, 1907. Fou el primer llibre de James Joyce. És un llibre amb 36 poemes d'amor.

El cos humà

Diuen els entesos que el cos humà té 50 trilions de cèl·lules.
El mètode Shotgun ha permès llegir, aproximadament, uns tres milions de fragments de ADN.
Al Web Human Genome Sciences ens ho expliquen. I han dissenyat el web d’aquesta desbordant informació amb unes pintures de Picasso, Glackens, Jawlensky, Cienfuegos, Modigliani, Severini, van Gogh...i una pintora: Suzanne Valadon

La bellesa de Krishna

Al bloc de BibliOdyssey he trobat una referència a l’exposició que es presenta al museu de Seattle Art Museum: Stories of Krishna
En el web interactiu podreu veure una selecció de pintures d’una gran bellesa.

Imma Monsó: Una dona de paraula

Imma Monsó ens ha tornat a mostrar el seu talent literari i humà amb la seva darrera novel·la “Un home de paraula”.
M’ha agradat la seva novel·la perquè reflexiona sobre temes molt profunds sense caure en el mal gust o la mediocritat- no sé què és pitjor-.
Sap parlar d’una intimitat i no comet l’error de convertir-la en un espectacle o en una perversió o en una manipulació o en totes a la vegada.
La Monsó no nega la seva part autobiogràfica perquè es fa responsable del que diu.
I això, avui dia, és un luxe. La Imma Monsó és una dona de paraula.

L’alquímia i la catedral

Notre-Dame ha estat un símbol per als alquimistes i músics. Fulcanelli és el pseudònim d’un autor desconegut; fou un alquimista i va escriure “El misterio de las catedrales” (Barcelona, Debolsillo, 2006) un llibre revelador de les relacions del coneixements d’arquitectura amb coneixements de l’alquímia.

Notre-Dame fou també, un període musical cabdal per el desenvolupament d’un sistema de notació.
En el següent article ens explica la gran influència que va exercir l’Escola de Notre-Dame al desenvolupament de la música occidental.
“...para un cantor de San Galo, acostumbrado a leer su notación, ésta le informaba de todo cuanto necesitaba saber, ritmo e indicaciones agógicas ocasionalmente apoyadas por algunas precisiones melódicas (letras significativas, etc.). El resto lo suplía con su portentosa memoria, desarrollada en un aprendizaje que duraba no menos de nueve años.”

Una mà musical

Guido d’Arezzo va ser un monjo que ens va mostrar la seva mà musical.
Va viure a la Toscana, lloc de bellesa i de gira-sols, i va crear un sistema de notació que tot i que diuen que encara està en vigor, ja estem a punt de començar a introduir en els nostres mètodes d’escriptura musical una renovació del llegat del monjo benedictí
La mà musical es tracte d’un sistema mnemotècnic. A les nostres mans podem llegir els graus de l’escala musical a través de les falangetes dels dits de la mà.

"Los Repentistas"

Els Improvisadors.
A la poesia cantada i improvisada a Cuba se la coneix pel nom “el repentismo”.
Practiquen la improvisació i provenen de la tradició.
Nòmades que canten una poesia de fàcil versificació amb un acompanyament musical repetitiu i monòton, i una temàtica molt semblant a la que els antics trobadors cantaven ja fa uns segles, és a dir, canten sobre les nostres preocupacions quotidianes.
Cuba és un país de tradició oral, la dels “Repentistas”, i a Mèxic canten els “soneros” o “huapangueros”
Cuba i Mèxic tenen les trobades entre els seus “verseadores” tot i que és una tradició estesa per altres països de parla lusitana.
Tota una oratòria del poble i per al poble.

Una article de la Teresa Pàmies

L’escriptora catalana Teresa Pàmies ha escrit un article al diari Avui, que m’ha semblat molt interessant.

Fa referència a un comentari de Paolo Coelho:
"somos unos hipócritas, en cuestión del sexo. Nos pasamos la vida intentando demostrar al otro que somos capaces de dar y sentir placer, pero el sexo es más una fuente de frustraciones que una fuente de comprensión, de alegría y de comunión. Y si nos mentimos en este asunto tan importante, el sexo puede terminar convirtiéndonos en agente provocador de agresividad, de perversión y de degradación de la conciencia humana".

Treemonisha

Scott Joplin fou compositor i pianista autodidacta. Va compondre l’òpera Treemonisha . L’acció transcorre a l’estat d’Arkansas el 1884. Tremonisha és una jove que rebutja les supersticions de la comunitat en què ha estat educada. La denúncia que farà d’aquestes pràctiques li portarà problemes...
El 1911 Joplin va publicar amb els seus diners la seva òpera. Es va estrenat el 1915 en versió de concert i el poc èxit li va provocar una depressió.
El 1975 es va fer la primera producció escenificada a la Houston Grand Opera.