Paul Auster

Paul Auster comença el rodatge d’una nova pel.lícula prop de Lisboa.
Una bona notícia per a qui ens agrada l’escriptor de la invenció de la soledat.
Smoke fou la seva primera experiència com a realitzador i ara torna amb persones del seu entorn a dirigir el guió The inner life of Martin Frost.
Encara conservo el record del color blau de la seva novel.la “La nit de l’oracle”
http://www.elpais.es/articulo/cine/Paul/Auster/vuelve/
rodar/amigos/elpcinpor/20060526elpepicin_12/Tes/

Mostres de so

Un interessant recorregut del sampler:
Mellotron
http://www.cs.us.es/~perer/publicac/mellotron/mellotron.html
Optigan
http://www.obsolete.com/120_years/machines/optigan/index.html
Orchestron
http://www.roth-handle.nu/instruments/replay_vako_orchestron.html
Birotron
http://www.8trackheaven.com/birotron.html

Dades preocupants

Un article del diari New York Times dóna unes dades , més que preocupants.
Reconeix que la música ha desaparegut virtualment de les escoles; que la programació de la música clàssica és inexistent a la ràdio i a la televisió; que la música en directe té un cost molt elevat i que en vint anys han plegat 17 orquestres.
Els gestors de la cultura i de l’educació musical del nostre país, no tenen aquests problemes.
Possiblement pensen que aquestes dades són exagerades i que potser són fets que no es poden extrapolar al nostre país….
http://www.nytimes.com/2006/05/28/arts/music/28kozi.html?_r=1&oref=slogin

On posem l’iPod?

No us perdeu el post de Bart Collins, si voleu moblar el menjador
:-)
http://pianophilia.blogspot.com/?page_id=15

Arnold Schoenberg

“El material de la música es el sonido, que actúa directamente sobre el oído. La percepción sensible provoca asociaciones y relaciona el sonido, el oído y el mundo sensorial. De la acción conjunta de estos tres factores depende todo lo que en música hay de arte.”
(traducció de Ramón Barce)
HARMONIELEHRE © 1922 by Universal Edition
http://www.schoenberg.at/default_e.htm
i un comentari al blog de Alex Ross
http://www.therestisnoise.com/2004/04/schoenberg_1.html

The Orpheon Foundation

Una col.lecció de 150 instruments de corda: viola da gamba, viola d’amore, violin, viola, violoncello, violone , barytone.
Una documentació multimèdia d’un gran interès històric, estètic i educatiu.
http://www.orpheon.org/Seiten/Abra/bienvenido.htm

John Cage

Ja podem entrar al web de orgelprojekt del compositor John Cage
http://www.john-cage.halberstadt.de/

Soundtrack

Original Sound Track (OST) en anglès o banda original (BSO)
És el mot que s’utilitza per determinar la pista de so on s’enregistren tots els efectes de so i de música que acompanyen a una pel·lícula.
Sembla ser que tant el so com la música sempre és una “feina” posterior a la creació visual, un afegit a una pel·lícula o a un anunci publicitari que cal fer en un estudi de doblatge i sonorització; sembla com si l’audio no fos una activitat creativa.
A cap publicista, per exemple, se li passaria pel cap, deixar la imatge d’un anunci a mitges: en canvi, sí que observem de vegades que la música finalitza amb la imatge de l’anunci, tallant inesperadament la frase musical.
Hi ha excepcions de realitzadors/es molt brillants que pensen que el so i la música formen part del procés creatiu .
http://es.wikipedia.org/wiki/Banda_sonora

Lux Feminae

« Lux Feminae » est un hommage à la lumière de la femme car évidemment elle n’a pas pu toujours briller. « Lux Feminae » part de sept aspects de la femme de l’ancienne Hespérie entre le Moyen-Age et la Renaissance. C’est une agora musicale, un espace où, à partir de la musique, est évoquée la féminité : son message, sa force, sa souffrance, sa joie, sa sacralité, sa lumière.
http://www.classiquenews.com/ecouter/lire_article.aspx?article=145&identifiant=DSZFP1OD2OVUWQINDSXS1POBC

Schloezer&Scriabine

L’any 1959, Les editions de Minuit publiquen el llibre “Problemas de la música moderna” de Boris de Schloezer i Marine Scriabine; traduït al castellà per la Seix Barral el 1960.
Marine Scriabine fou una de les filles del compositor rus Alexander Scriabine i Boris de Schloezer era el seu oncle, escriptor i crític musical d’un cert reconeixement.
Diuen:
“Un sonido aislado mantenido más o menos tiempo o repetido indefinidamente siempre igual, es un fenómeno acústico, pero no un hecho musical”
“El material- los sonidos, los puntos del espacio sonoro discontinuo- en el que se realiza el proceso musical, la notación- sistema de signos que permite fijar la estructura de este proceso-, y finalmente la materia- los instrumentos gracias a los cuales la operación se realiza y se nos hace audible-, son los tres sectores del universo sonoro del música”
“La rítmica es una manera particular de fluir”
http://www.loiseleur.com/patrick/bouquins/De-Schloezer.html

Òpera

Si voleu conèixer la síntesi argumental dels llibrets de les òperes que es representen al Liceu de Barcelona, les trobareu a la següent adreça electrònica
http://www.liceubarcelona.com/operes/index.asp

Ones & So

Podeu veure instruments que produeixen i/o mesuren el so
http://www.naugraexport.com/pimage/wave.html

koprivshtiza

Koprivshtiza fou una de les ciutats culturals de Bulgària del segle XVIII. Un lloc privilegiat, una cruïlla de pensadors, revolucionaris i artistes. Avui és una ciutat d'artesans.

Satie i Picasso

La primavera del 1917, Picasso estava a Itàlia amb Jean Cocteau i Serguei Diaghilev preparant els decorats de l’obra “Parade”, del compositor Érik Satie.
Aquesta obra fou emblemàtica per l’art pictòric ja que va fer pujar a l’escenari el Cubisme.
L’estrena es va fer al Theatre du Chatelet de París, el Maig de 1917. L’orquestra fou dirigida per Ernest Ansermet.
Ells eren creadors i genis ; i sense cap mena de dubte, les seves obres varen ser cabdals per l’art del S.XX
http://www.cndp.fr/balletrusse/portraits/satie.htm

Berlin Philharmonic

En un altre post ja vaig comentar que a Leipzig, l’orquestra del Teatre de l’Òpera dedicava un dia a la setmana als escolars.
Avui la notícia és a Berlín.
Tot i que moltes orquestres de la Gran Bretanya i dels EUA han desenvolupat programes educatius de gran qualitat per als escolars, val a dir, que l’orquestra de Berlín, dirigits per Simon Rattle, ha creat a Europa uns dels programes més ambiciosos de l’educació musical. És una orquestra líder.
Es tracta d’implicar als estudiants, molt d’ells i d’elles de zones deprimides de la ciutat, a actuacions de l’orquestra, i molt sovint amb la incorporació de la dansa i d’altres àrees de l’art. Es realitzen vídeos, fotografies i alguns articles a la premsa.
Catherine Milliken, una oboista que du a terme aquest programa educatiu, ens diu : “necessitem a la gent per a descobrir que , sí, que ells poden crear”.
Això és educar.
http://www.berliner-philharmoniker.de/

Universitat Pompeu Fabra

El Grup de Tecnología Musical, col·laborador amb la Web de Música, ha alliberat un material musical d’un gran interès. Es tracta d’una nova versió de CLAM Music Annotator una eina d’anàlisi i notació musical. Ha estat desenvolupat amb col·laboració del Queen Mary University of London
El GTM de la Universitat Pompeu Fabra ha obtingut una subvenció del SIMAC i de la Generalitat de Catalunya.
http://iua-share.upf.edu/wikis/clam/index.php/Music_Annotator

Montserrat Figueras

Es pot escoltar una entrevista, molt interessant, a la ràdio francesa Télérama de la cantant catalana Montserrat Figueras sobre el seu darrer àlbum “Lux Feminae”. Hi trobareu extractes musicals.
http://www.teleramaradio.fr/article.php3?id_article=320#

La direcció orquestral

En reiterades ocasions, m’han preguntat que representa la figura del director/a a l’orquestra.
Moltes persones han vist la pel.lícula del realitzador italià Federico Fellini Prova d’orchestra, però no saben molt bé de les moltes funcions de la direcció orquestral.
Avui en proposo una:
La direcció orquestral hauria de donar les pautes a l’orquestra, el més nítides possibles, sobre la interpretació de l’escriptura musical de la partitura.
Sempre s’ha de respectar les convencions que els compositors/es de cada època utilitzen per escriure la música. Un partitura està en constant evolució i els signes sonors que s’utilitzen per escriure una partitura, no tenen la mateixa interpretació segons l’estil musical en que varen ser escrits.

Thaddeus Cahill

És l’home que va construir el primer instrument electrònic el 1906. El Telharmonium es va patentar el 1897 perquè el seu creador va trigar un cert temps per aconseguir els diners per a la construcció d’un instrument que pesava , ni més ni menys, que 200 tones.
Molt més tard, els famosos orgues de la marca Hammond varen actualitzar la tècnica que Cahill va utilitzar per el Telharmonium.
http://www.obsolete.com/120_years/machines/telharmonium/
http://www.medienkunstnetz.de/artist/cahill/biography/

Divertit

M’ha semblat divertit
http://www.musica.com/flash.asp?id=4

Maurizio Pollini

Neix a Milan el 1942. Home d’ideologia d’esquerres, d’una gran cultura que sempre ha defensat que la Música ha d’ésser el patrimoni del conjunt de la societat. Maurizio Pollini considera que la música ha d’arribar a tot el món perquè és un asumpte de justícia social.
La interpretació de la música de Chopin el mou a dir:
"This process, leads to a deeper understanding of music, each note speaks in a more clear, convincing way to the audience,"
Un músic extraordinari, un home molt especial.
http://www.deutschegrammophon.com/special/?ID=pollini-edition

John Cage i l’orgue

El diari The New York Times ha publicat un article acompanyat d’una presentació multimèdia d’un recital que es va fer a l’esglèsia de St. Burchardi a l’est d’Alemanya.
És una versió de la composició de John Cage anomenada "As Slow as Possible."
L’orque és molt especial, i com diu l’article ja s'ha convertit una atracció turística. :-)
http://www.nytimes.com/2006/05/05/arts/music/05cage.html

La Pleyela

He trobat una còpia de la publicitat que va fer la Revue Musicale el febrer de 1921, d’un piano mecànic que s’anomena “Pleyela”
http://www.soudoplatoff.net/pianos/piano.php?cpno=277
La casa Pleyel de París va proposar al compositor Igor Stravinsky escriure transcripcions per a pianola. Era cap el 1921-1922.
http://www.pianola.org/pages/history/index.html?stravinsky.html&2

Teories de la tonalitat

Des que vaig començar a estudiar música, ja fa uns quants anys, vaig aprendre a solfejar; vaig aprendre a ensenyar llenguatge musical; i quan vaig acabar els estudis del Conservatori vaig aprendre a compondre amb grafies contemporànies a fora del meu pais. M’agrada constatar com el lèxic musical va canviant.
El CRLM es defineix a si mateix com a “un laboratori de recerca musical”.
El web del CRLM disposa d’una extensa base de dades de les publicacions que tracten les teories de la tonalitat , el primer títol data del 1482, Musica practica de Bartolome Ramos. El darrer títol és del 1954, Structural Functions of Harmony d’Arnold Schoenberg.
Cinc segles pensant amb la tonalitat. Això em comforta.
http://www.crlm.paris4.sorbonne.fr/mt/tsources.html#1600

Retrats

En aquest web podeu veure retrats de compositors del Barroc. També podeu escoltar música i consultar la biografia dels autors.
http://www.baroquemusic.org/compgall.htm

Teresa Pàmies

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 1919. Una escriptora compromesa amb la societat. Activa, lúcida, i quan era jove, va ser una romàntica militant.
L’any 1976 publica “ Romanticismo militante”. Parla de moltes persones que la autora considera com a romàntics militants. Hi ha homes i dones. He escollit al poeta Pablo Neruda perquè conexia molt bé l’art de compaginar els oposats: La diplomàcia (va ser nomenat Ambaixador de Xile) i el romanticisme polític.
En un viatge que Neruda va fer a Barcelona va ser entrevistat pel diari La Vanguardia.
Teresa Pàmies recull aquesta entrevista:
“- ¿Es usted un poeta metido a político o un político metido a poeta?
- Yo no acepto esta división de mi persona. Nunca me he podido sentar en dos sillas al mismo tiempo. Soy poeta por vocación estética y político por deber ético.”
http://www.escriptors.cat/autors/pamiest/
http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=159802935