Canvi de plataforma

A causa dels intermitens problemes que he tingut amb la plataforma de blogger i la impossibilitat de resoldre'ls, finalment us comunico que a partir d'ara la nova adreça del
Bloc de música és la següent:

http://www.webdemusica.org/bloc

Webdemusica a l'AVUI

El diari AVUI ha fet referència a la revista Sonograma de
Webdemusica

notícia en PDF

El piano

La imatge del piano vindria a ser com un mapa sonor de les vuit o deu octaves del so que l’oïda humana, en condicions normals, arriba a percebre.

Taller de músics

És una bona notícia que el Taller de Músics ha aconseguit la titulació superior de l’ensenyament musical de Grau Superior. Tot apunta a pensar que Barcelona esdevé un centre musical de referència en l'ensenyament musical a Europa.

Aprendre

Carme Barba ha creat un espai d’aprenentatge de primera línia. Aprendre què, on, com i amb què és un web que ens incita al coneixement. De mestr@ a mestr@ és una mirada pacient que ens convoca a compatir el saber a través de la Xarxa.

Hogarth

William Hogarth, pintor i gravador anglès del segle XVIII, va pintar una col·lecció sobre la vida i els fets d’un jove llibertí anomenat Tom.
Influït per Molière va satiritzar els costums de l’aristocràcia, expressant, tal vegada, una mirada moral a les seves descripcions sàviament acolorides.
Podeu veure la seva obra La carrera d'un llibertí

Drets

Paral•lelament als drets d’autoria, els anomenats drets d’autor, hauria d’haver una llei sobre els drets de l’audiència...

Concert

Imatges del concert Nodes, 18 d’abril de 2009, Barcelona. Organitzat per Webdemusica i Webquestcat


Lluïsa Espigolé, exquisida expressió pianística
Ensemble BPM 75, un conjunt instrumental precís, seductor i musicalment encisador.
Fabien Bourrat clarinets
Selina Wakabayashi piano
Marie Roquetta flauta
Matthieu Latil violí
Amandine Robilliard violoncel
Mathieux Romano, director
Joan Bagés, música plena i poderosa
Javier Campaña, música concreta, atractiva i suggerent.

Feliç Sant Jordi

Webdemusica us desitja una feliç diada de Sant Jordi

Visca la música

Imatges de l’equip de Webdemusica presentant la revista Sonograma i el concert Nodes, 18 d’abril de 2009, Barcelona. Fotos i presentació en power point de la Carme Barba

Handel Reveal'd

Amb motiu de la celebració del 250è aniversari de la mort de Georg Friedrich Händel, s’exhibeix al museu de la House Museum de Londres una exposició sobre la quotidianitat del compositor alemany. " Handel Reveal'd " mostra molts aspectes de la seva vida que mai s’havien exposat fins ara.
L’exposició restarà oberta fins el 25 d’octubre.

Sonograma004

Webdemusica us convida a la presentació de la revista Sonograma 004 . Aquesta revista en línia avança la geografia sonora d’un món musical on convivim amb nombroses diferències i matisos. El so, la música i el soroll formen part d’aquesta nova edició, Sonograma 004, que anirà acompanyada d’un concert al qual hi sou convidats.

Tónio Kröger

El 5 de desembre de 1955, el mallorquí Gillem Nadal va fer la traducció directa de l’alemany al català de l’obra de Thomas Mann. Tónio, que pateix per desarrelament i viu com un foraster la seva pròpia vida, és tendre, musical i burgés esgarriat -com diu la seva amiga Lisaveta-. Lluita per aconseguir un món (encara no nascut) en què puguin alliberar-se aquest rostres humans tràgics i còmics. A Lübeck, la ciutat de Buxtehude, de Bach, dels Buddenbrook, tots ells viuen aplegats sota la prodigiosa expressivitat de l’escriptor alemany que va posar música a totes les seves paraules.

Rimur

Els rimur d’Iceland són poemes narratius cantats. Són petites repeticions d’una melodia que conviden a sentir la màgia dels cants medievals. Aquestes cançons populars s’han convertit en el gènere dominant de la música islandesa indígena.
Al capvespre, les famílies es troben en reunions informals per cantar i escoltar els rimur, creant un ambient d’atmosferes esotèriques.

Arnold Böcklin i la música

El pintor suís Arnold Böcklin va destacar per crear una imaginativa obra on apareix la música molt lligada a la mort. Va deixar una gran empremta en alguns compositors.
Rachmaninoff va compondre el poema simfònic La illa dels morts inspirada en el quadre de Böcklin.
Max Reger, inspirat també per Böcklin, va compondre Quatre poemes tonals sobre Bocklin, un dels quals, el terecr moviment, fa referència a la illa dels morts.
L’autoretrat amb la mort és una altra obra on trobem la mort com inspiradora de la creació, gairebé com una musa. Alma Mahler explica que aquesta obra es va inspirar en l’Scherzo de la Quarta Simfonia de Gustav Mahler, on el compositor utilitza una Scordatura. Això és afinar les cordes del violí un to més alt del que li correspon amb l’objectiu de produir un efecte de “violí barat”, com diu Walter Piston.

Música Blanca

Cristina Cerezales, filla de l’escriptora barcelonina Carmen Laforet, ha publicat Música Blanca. Un llibre colpidor en què es posa de manifest la mirada intel·ligent de la filla de l’autora de Nada.
Cerezales, que va néixer l’any 1958 amb el premi Nadal atorgat a la seva mare, rememora un munt d’emocions de forma commovedora. Una narració plena de música silenciosa.

Javier Campaña

Ahir a les set de la tarda, a l’Adrian Boult Hall de Birmingham, l’orquestra Thallein va interpretar un variat repertori d’obres de Edward Top, Jonathan Harvey, Samuel Bordoli i Anton Webern.
Javier Campaña, compositor i membre del consell de redacció de la revista Sonograma, està al capdavant de la interfície d’àudio de l’orquestra. Jamie Bullock i Javier Campaña estan desenvolupat un path informàtic per a la peça Valley of Aosta de Jonathan Harvey. Les noves tecnologies ja comencen a compartir el discurs sonor amb les orquestres.
Tot un món sonor per a descobrir...

Violí de ferro

El violinista alemany, Johann Wilde, va construir el Nagelgeige, violi de ferro, l’any 1740. Es tracta d’un idiòfon i no d’un instrument de la família de corda com podríem pensar.
Com veiem a la imatge, és una caixa harmònica de fusta (o de vidre) amb unes barres de metall. Claus perpendiculars en forma de mitja lluna ordenats per a produir sons cromàtics.

El madrigalista venecià

Andrea Gabrieli, compositor del segle XVI, va ser un dels afortunats autors que varen protagonitzar apassionants experiències musicals i poètiques a la Itàlia renaixentista.
A la basílica de Sant Marc, Gabrieli va compondre textures homofòniques en contraposició al contrapunt imitatiu, obres per a tres orgues d’un peculiar accent instrumental , i va varen iniciar el desenvolupament de la textura policoral. Lluny de la influència de l’escola neerlandesa, la seva obra va ser la llavor del futur estil venecià que adoptaria la següent generació.
Cal remarcar, que l’excel·lent amistat amb Lassus li va aportar una gran riquesa musical i humana.

Tina Turner

La reina del rock segueix estant de gira. La seva dilatada carrera musical, espectacular i plena d’encant, aplega més de 50 àlbums i una desena de documentals.
La seva audiència fidel , la podrà seguir a través dels 74 concerts que oferirà en aquesta gira internacional que ja va iniciar el passat més d’octubre des de Kansas City .
Live in Concert és una recopilació dels temes més esplèndids de la seva trajectòria musical.
De nou, als seus 69 anys, la Turner, està disposada a entrar al panorama musical de la mà de les noves tecnologies.

Lighthouse

Erkki-Sven Tüür, nascut a Kärdla, és un dels compositors més populars d’Estònia.
Tüür va compondre Lighthouse l’any 1997. És una obra intimista, ambivalent amb la tonalitat i minimalista. El seus temes de caràcter repetitiu creen una atmosfera de contrastos que evoquen un estat meditatiu. El compositor captiva pel seu gran nivell expressiu. Sembla que aquesta obra fa referència a la música de Bach: Bach és el far- ha dit Tüür.

Wagner Dream

Jonathan Harvey va compondre la música de l’òpera Wagner Dream, sobre el llibret de Jean Claude Carrière.
L’acció dramàtica transcorre a Venècia. Wagner té un atac de cor i en aquell moment li sobrevé una visió especial sobre l’òpera que no va poder acabar, basada en un tema budista. A partir d’aquesta idea, J. Harvey comença la seva composició...

After the Ice

"La música no sembla estar en un lloc del cervell, sinó formant part d’una xaraxa neurológica”

After the Ice

Steven John Mithen

Reconeix el cant dels ocells

Reconeix el cant dels ocells és una pàgina web on podem trobar diversos jocs sonors sobre els cants dels ocells. Aquesta pàgina web esta aplegada al web Recerca en acció, un portal que té la voluntat de donar a conèixer la recerca que es fa a Catalunya. Projectes, recerca, equips científics...

Les sales d’espera

Actualment, el soroll sense substància ha colonitzat la nostra intimitat; a la sala d’espera del consultori mèdic escolto un brogit empipador que no sé si es gaire saludable…

Dreams in the pleasure garden

Aquesta suggerent recopilació de chansons del compositor i poeta Guillaume de Mauchaut, és un treball de gran perícia compositiva que interpreta l’Orlando Consort, un conjunt vocal que ha posat l’èmfasi en el temprament dels instruments i la pronunciació del text . Mauchaut va ser un enamorat de l’amor i va saber conjugar la paraula i el so de forma exquisida. El canonge francès va fer una gran carrera política i eclesiàstica.

Krenek i Kokoschka

Ernst Krenenk va experimentar, a través de les seves composicions, en diferents estils com el dodecatonisme i el jazz. Autor d’un ampli repertori simfònic va compondre l’òpera Orpheus and Eurydice sobre el llibret de la peça teatral del poeta, dramaturg i pintor Oskar Kokoschka.
Curiosament, l’any 1936, es van estrenar a Barcelona uns fragments musicals de la seva òpera Carl V, op 73.
A la imatge, El poder de la musica, obra de Kokoschka.

La litúrgia del so

Sembla ser que la bellesa del cant bizantí va trastornar als ciutadans de Constantinoble.
Les melodies de reminiscències siríaques són impactants per la seva singular bellesa enriquida per tradicions mediterrànies poc conegudes. Malauradament, disposem de poca informació referent als orígens del repertori bizantí.

Una remota litúrgia sonora que resta a la ombra de la nostra oïda. Un dels estudis, de rigor impecable, és el reconegut Monumenta Musicae Byzantinae, que es va inciar l'any 1931 a la universitat de Copenhaguen.

Webern i el silenci

Anton Webern, compositor de la Segona Escola de Viena, utilitzà el silenci per aconduir temes i motius sonors entremig d’austeres textures. Les seves peces per a violí i piano Op 7 contenen aquest silenci compassat, assossegat i estremidor que dóna densitat a l’expressiu món interior webernià.

Pessoa

“La llibertat és la possibilitat de mantenir-se aïllat”

Fernando Pessoa

El dubte

Dirigida per John Patrick Shanley, la pel·lícula Doubt ens mostra la línea tan fina que hi ha entre el dubte i la greu sospita sense cap més argument que el pressentiment de la directora -d’una aspre rigidesa moral- d’un centre educatiu al Bronx. El dubte desferma una angoixosa batalla de poder que acaba amb la irrecuperable dignitat de la persona a qui es posa sota la sospita.

Aleksander Tansman

El compositor polonès Alexander Tansman va compondre el concert per piano l’any 1927. Tansman, pianista i compositor fascinat per la música francesa, va compondre música d’unes quantes pel·lícules. Una d’elles, Flesh and Fantasy, narra tres relats de gran enginy que ens parlen de la bellesa i la mort.

El bategar de la terra

Ahir diumenge, el programa El escarabajo verde, va emetre un documental d’Anna Solana sobre el so natural: pensar el so, construir el so, escoltar el so.

Des del Museu Etnològic de Barcelona, Ramón Andrés, autor del llibre “El mundo en el oído”, ens presenta un dels instruments més remots. José Manuel Berenguer i Carlos Gómez, enregistren sons al Parc de Collserola i a Montjuïc; el luthiers Francesc Sanz, Jordi Pinto, José Ángel Chacón ens mostren l’art de tractar la fusta; des d’ Arsèguel, Artur Blasco, divulgador del patrimoni vocal de Catalunya, ens parla de la tradició oral. Acaba el programa el percussionista, Toni Español, que ens explica la meravellosa descoberta del ritme al ventre de la mare.

Aprendente

El pedagog Jarbas Novelino Barato ha publicat un comentari a un dels seus blocs, Aprendente, on fa unes propostes molt interessants sobre la música a l’escola.

El professor de Sao Paulo maneja el seu talent musical amb soltesa.

Eloi Montañez Miralles

En un article publicat al rotatiu català l’AVUI, Carme Gironès entrevista a Eloi Montañez Miralles, Doctor en biologia i investigador de l'Institut Max Planck.

Copio una de les respostes que m’han cridat l’atenció…

“Aquí hi ha bons científics, però poc finançament. A més, la universitat és molt, massa, endogàmica. Moltes vegades és molt més important a qui coneixes que no pas el que tu has fet, el teu currículum. Hi ha investigadors a l'estranger que no poden tornar perquè la plaça que seria òptima per a ells l'ocupa algú altre que no té tants mèrits però que està molt ben connectat. Aquest és un problema general a tot l'Estat espanyol i a fora és ben conegut. A Alemanya et valoren només pel que has fet i no per qui ets o a qui coneixes”.

La teta espantada

Berlín, en l’edició cinematogràfica de la Berlinale d’enguany, aposta per un reconeixement a la riquesa lingüística. El guardó, l’Ós d’Or, ha estat concedit a una pel·lícula (de coproducció catalana), “La teta asustada”, que utilitza el quitxua en moltes de les seves escenes, i ens recorda que algunes cultures ( tot i ser menystingudes) posseeixen la dignitat primera dels éssers humans. Una mirada més a l’escabrosa pràctica de la violació.
Un premi encoratjador.

Cisterspielerin

Jan Steen és l’autor del conegut “autoretrat amb llaüt”. El pintor holandès també va posar èmfasi a la quotidianitat. A més, la seva obra pictòrica està plena d’escenes humorístiques . Aquesta dona que toca la cítara, cordòfon a mig camí entre la guitarra i el llaüt, posseeix una expressió molt suggeridora...

Valentin de Boulogne

Valentin de Boulogne pintor francès del barroc, destacà pel seu estil clarobscur d'una notable influència de Caravaggio. El Concert es troba al museu francès del Louvre. Interessants les relacions entre el vi i la música i , especialment, aquesta reunió humana a l’entorn d’una taula, cosa molt quotidiana.

Fragilitats

El sons són tan fràgils, que fins i tot, quan parlem d’ells, utilitzem onomatopeies.

El contrapunt de Don DeLillo

L’escriptor nord-americà Don DeLillo escriu el seu contrapunt narratiu amb les veus de Glenn Gould, Thomas Bernhardt i Thelonious Monk. Tots tres tocats per la gràcia, pel do del pensament ben construït. Gould i Monk, pianistes, i Bernhardt, escriptor, apareixen en la literatura de DeLillo com gemmes cristallines en un món que té poques complicitats amb l’extravagància.

Quadern d’Anglada

Un Web, dit Quadern d’Anglada, aplega informació de l’escriptora catalana Maria Àngels Anglada. Un valuós material audiovisual que apareix en línia als deu anys de la seva mort.

El príncep de fusta

El memorable compositor hongarès Béla Bartok, va compondre la música d’una pantomima estructurada en un acte. Un conte que parla dels obstacles que ha de superar un príncep de fusta “animat” per una fada. L’autor del conte, amb el pseudònim Bela Balázs, fou Herbert Bauer, el controvertit poeta , dramaturg i teòric cinematogràfic .

L’estrena de la pantomima musical es va fer a la Reial Casa de l’Òpera hongaresa, a Budapest, el 12 de maig de l’any 1917.

En conte..acaba bé.

Còdex Squarcialupi

Una de les meravelles musicals del Quattrocento és el cèlebre Còdex Squarcialupi, un facsímil manuscrit de refinada il·luminació.
Conté una recopilació de diversos autors florentins, prop de 350 peces musicals, i fou propietat de l’organista de Santa Maria dei Fiori, Antonio Squarcialupi.

Filo-soroll

…Además, el ruido está tan omnipresente que mucha gente se siente abiertamente incómoda sin su presencia…

Soledad. Anthony Storr

Sonograma 003

Escoltar, analitzar, desvetllar són aportacions novadores que la generació venidora utilitzarà amb soltesa i frescor. El protagonisme que hauria de tenir la música en la formació educativa és incontestable i aquelles discussions estèrils i pensaments amb estretes visions quedaran obsoletes enmig d’una societat que vol créixer i donar el millor de si mateixa.

Landini, el constructor

El florentí Francesco Landini, cec de ben petit, fou un dels compositors més complets de l’ars nova italiana. Una època apassionant on la notació musical s’enriquí de forma notable. A més, Landini, fou un destacat constructor d’orgues. En la seva sepultura, a l’església de San Lorenzo de Firenze - reconstruïda per F. Brunelleschi- hi ha la imatge que podeu veure; assegut tocant un orgue portàtil.

Variants de tradició

En el camp de la llengua escrita, posterior a la tradició oral, s’utilitzen amb molt bon criteri, les variants per a designar les divergències d’un text. En el camp de la música, tenim molts exemples de partitures que són còpies de còpies amb variants que tenen molt poc el rigor científic. Sembla ser que ens aniria bé adquirir noves i bones metodologies d’escriptura musical.

Stravinsky in L.A.

In white pleated trousers, peering through green sunshades, looking for the way the sun is red noise, how locusts hiss to replicate the sun. What is the visual equivalent of syncopation? Rows of seared palms wrinkle in the heat waves through green glass. Sprinklers tick, tick, tick. The Watts Towers aim to split the sky into chroma, spires tiled with rubble nothing less than aspiration. I’ve left minarets for sun and syncopation, sixty-seven shades of green which I have counted, beginning: palm leaves, front and back, luncheon pickle, bottle glass, etcetera. One day I will comprehend the different grades of red. On that day I will comprehend these people, rhythms, jazz, Simon Rodia, Watts, Los Angeles, aspiration.

Elisabeth Alexander és la poeta que inaugurà l’acte de presa de possessió Barack Obama, el futur president dels EEUU.

Tant de bo, sigui un bon presagi.

Les WebQuests en l’educació infantil i primària

L’excel·lent equip de la Comunitat Catalana de WebQuest acaba d’editar un llibre on els quatre autors exposen, en un exercici d’autèntic coneixement pedagògic, la metodologia de la WebQuest. A més, vull remarcar que és un llibre que s’ha publicat en paper, sota la Llicència Creative Commons. No podem desmerèixer la generositat pedagògica i la coherència del seu missatge clar i ferm: L’educació és un bé social que ha d’estar a l’abast de tothom.

Escriu, arranja, compon

Noteflight és un servei en línia que permet, mitjançant un registre fer música amb amics i amigues. És una versió Beta i lliure.
Qui són?

Noteflight, LLC is located in Cambridge, Massachusetts, and is dedicated to reinventing the way that people create, share and use written music. Our product doesn't merely improve on other music notation software: it lets written music take advantage of the full power of the web as we know it today. Noteflight is a powerful full-featured application to edit, display and play back music notation in a standard web browser, integrated in an online library of musical scores that anyone can publish, link to, or embed.