Gerhard i Pittaluga

Varen ser dos compositors de la Generació Musical del 27.
Pittaluga va compondre la música de tres pel·lícules de Luís Buñuel: Viridiana, Los Olvidados i Subida al cielo.
Se’l coneix com el fill del famós catedràtic de microbiologia, el Dr. Gustavo Pittaluga, gran amic de la filòsofa María Zambrano.
El seu ballet La Romería de los Cornudos fou dirigida per Carlos Chavez el 1937 amb l'Orquestra Simfònica de Mèxic.
Gerhard, nascut a Valls, va estudiar composició amb Felip Pedrell i Arnold Schönberg. El 1931 va estrenar la cantata L'Alta naixença del Rei en Jaume. El 1968 es posa greument malalt i compon una de les seves darreres obres, Libra.

La Generació Musical del 27 estava formada pel Grupo de Madrid amb Rodolfo Halffter, Rosa García Ascot i Salvador Bacarisse; i pel Grup Català amb Robert Gerhard, Baltasar Samper, Manuel Blancafort, Ricard Lamote de Grignon, Eduard Toldrà i Frederic Mompou.
http://www.geocities.com/mymg27/gerhard.htm
http://www.geocities.com/mymg27/pittaluga.htm

El centenari de Dmitri Xostakóvitx

Avui es compleix el centenari del naixement de Dmitri Xostakovich. Compositor que va patir les actituds irracionals i despietades del règim autocràtic de Rússia.
Fou un notable simfonista, i l’estrena de la seva òpera Katerina Ismailova (Lady Macbeth von Mzensk) en què es fan evidents les condicions de vida de les dones a Rússia, fou el detonant que va desencadenar el menyspreu del dictador rus.
En aquest web podeu trobar documents molt interesants
http://www.siue.edu/~aho/musov/dmitri.html

Comença les seves memòries dient:
“Let’s try to tell only the truth. It’s difficult. I was an eyewitness to many events and they were important events. I knew many outstanding people. I’ll try to tell what I know about them. I’ll try no to color or falsify anything. This will be the testimony of an eyewitness.”
Testimony
as related to and editet by Solomon Volkov
Harper Colophon Books

MACBA

La col.lecció MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) presenta des d’avui fins al 27 de novembre una exposició comissariada pel director del museu, Manuel J.Borja-Villel. És una nova visió del llenguatge artístic. M’atrau especialment la vinculació entre l’art i la democràcia… posant un accent especial als països que van patir un retard important en el desenvolupament de les seves institucions democràtiques.
Em vénen a la memòria les obres del compositor John Cage que formen part del fons de la col.lecció
http://www.macba.es/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=25&inst_id=438&letter=C

La Boîte a Joujoux

Avui en Ferre ha escrit un post sobre la peça orquestral de Claude Debussy.
Un tema absolutament vigent.
Molt interessant.
http://www.retroklang.com/

Oster-Oratorium BWV 249

Tos ells han dirigit la música de Bach.
Diferents expressivitats, diferents tempos, diferents instruments, diferents veus, diferents accents, diferents estils, diferents cops d’arc, diferents moviments de batuta, diferents mirades, diferents intensitats. Diferents en tot.
Helmuth Rilling
Andrew Parrott
Fritz Werner
Karl Münchinger
Lorin Maazel
Wolfgang Gönnenwein
Eugene Ormandy
Marcel Couraud
Ferdinand Grossmann
Felix Prohaska
Gustav Leonhardt
Philippe Herreweghe
Jacques Vanherenthals
Ton Koopman
Hans-Christoph Becker-Foss
Rolf Schweizer
Paul McCreesh
Masaaki Suzuki
Frieder Bernius
Dale Higbee

Chet Baker

Diuen que és el poeta del Jazz. Trompetista i cantant. Malauradament hi ha poca informació d’aquest músic de cabells rossos. James Gavin va escriure una interessant biografia de Chet Baker, un dels representants del cool-jazz. El títol del llibre és: La larga noche de Chet Baker.
Baker, el turmentat poeta…
http://en.wikipedia.org/wiki/Chet_Baker
http://www.chetbaker.net/

Autoretrat de Schönberg

Arnold Schönberg, representant de la Segona Escola de Viena, va compondre, just abans de la seva aventura creativa que va encetar l’emancipació tonal, dues obres d’una wagneriana inspiració romàntica: Die verklärte Nacht (La nit transfigurada) i Gurrelieder (Cançons de Gurre) sobre els textos del poeta danès J.P. Jacobsen.
Va viure una temporada a Barcelona per motius de salut i al barri de Vallcarca va compondre una bona part de la seva òpera Moses und Aron.
La fotografia és un autoretrat fet pel compositor vienès i que m’han permès reproduir-la al bloc.
L’exposició, de la qual us vaig parlar la setmana passada, romandrà oberta fins a l’1 d’octubre.
http://www.schoenberg.at/

Prometeu

Personatge de la mitologia grega que va robar el foc per donar escalf a la humanitat. Per aquest motiu Zeus el va castigar enviant-li una àguila que li devorés el fetge.
Prometeu, encadenat a la columna, és el portador de la saviesa i de la inquietud humana. Ha inspirat abundosa creació literària, pictòrica i musical:
Èsquil, Goethe, Shelley
Rubens, Baburen
Orff, Scriabin, Beethoven, Nono, Liszt

http://es.wikipedia.org/wiki/Prometeo

Anne-Sophie Mutter

La extraordinària violinista Anne-Sophie Mutter ha estat molt contundent amb les seves opinions sobre la creativitat:
“La creatividad del artista es un crecimiento a lo largo de la vida, y es mucho más interesante trabajar con alguien que tiene una experiencia de 30, 40 años como profesional que con alguien que tiene 30 o 40 años de edad.”

http://www.elpais.es/articulo/arte/sonatas/madurez/
Mozart/joyas/elpbabart/20060909elpbabart_12/Tes/

http://www.anne-sophie-mutter.de/md_index.php

Nu-Jazz

Fa uns quants dies que gean em va deixar un comentari al bloc. Feia sis anys que ens havíem “perdut la pista”. I ara m’ha explicat els seus interessants projectes musicals.
Matinalsystem, com ell el defineix, és una referència de ritmes i de sons urbans.
M’agraden els nous projectes que aporten noves visions i formes de treballar o de crear.
gean i els seus col·laboradors són matiners, i ens ofereixen una nova audició molt personal del nu-jazz:
No és una música per a ballar sinó per a ser escoltada.
Molta sort!!
http://lnx.indajaus.com/acidjazzhispano/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=52

El polifacètic Arnold Schönberg

El compositor i creador del dodecatonisme, Arnold Schönberg, fou un home de qualitats artístiques força destacades.
A Barcelona, des del dia 8 de setembre fins l’1 d’octubre, s’exposa diversa obra d’aquest autor tan controvertit.
http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/redirect.html?link=http://obrasocial.caixacatalunya.es/CDA
/ObraSocial/Home/0,3423,1x1y,00.html

Ángeles Caso

“Evidentemente, la única razón por la cual la presencia de las mujeres en cualquiera de los campos de la creación ha sido muchísimo menor que la de los hombres es la misma por la cual la presencia de las mujeres ha sido muchísimo menor que la de los hombres en cualquier otra actividad pública, prestigiosa y capaz de proporcionar dinero: la opresión masculina. Imagino que si algún lector hombre ha llegado hasta
aquí- discúlpenme la ironía, pero me consta por confesión de ciertos amigos en cuya palabra confío que muchos hombres no leen libros escritos por mujeres, y menos aún si tratan sobre otras mujeres-, quizá en este momento esté a punto de cerrar definitivamente el libro: Vaya- estará pensado-, otra de esas pesadas feministas que se dedican a atacarnos.”

“Las Olvidadas”, una historia de mujeres creadoras. Editorial Planeta, 2005
http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngeles_Caso
http://www.revistafusion.com/2001/mayo/entrev92.htm

Andrei Tarkovski (II)

El realitzador rus va treballar la banda sonora de Offret amb minuciositat. Va saber connectar el so amb les emocions humanes. Les petjades, el cruixir de les portes, els diferents registres dels sons de l’aigua, el so del foc tan inquietant; res és en va.
El que més m’impressiona és la cura que Andrei Tarkovski té del so, del soroll, de la música: una valuosa experiència conjunta del so i de la imatge, en moviment….
http://www.andreitarkovski.org/
I un poema de Joan Brossa
http://maruska.soria.org/brossa1.htm

Andrei Tarkovski (I)

“Offret” fou dirigida per Andrei Tarkovski, el poeta sonor. El cineasta rus va dirigir la pel·lícula el 1986, poc abans de morir.
“El Sacrifici”... de la paraula
I referències abundants al so de l’aigua.
És una audició poètica del so de l’aire, del vidre, del timbre d’una bicicleta, el rellotge, els ocells, el gos, les vaques, els xais…d'una ària de la “Passió de Sant Mateu” de J.S.Bach, de la música del compositor Watazumido Shuso amb un shakuhachi que sempre el podem escoltar o deixar d’escoltar segons un interruptor de l’amplificador (una imatge inquietant), i de la veu de Maria Larsson.
“L’adoració dels reis” de Leonardo esdevé com una imatge sinistra en un llenguatge visual de superposició d’imatges i de contemplació visual.
La filmació és una reflexió profunda de l’existència humana on hi té molt a veure el matís de la llum i el so.

http://es.wikipedia.org/wiki/Andrei_Tarkovsky

Espai Guinovart

Josep Guinovart

No fa gaires dies vaig visitar el museu d’Agramunt (Lleida) per visitar el Espai Guinovart.
El Museu-Fundació està ubicat a l’antic mercat de la vila i es va inaugurar el Juliol del 1994.
Josep Guinovart, pintor i gravador.
Metàfores i colors. Interiorització i textures. Música i memòria.
Vaig demanar permís per si em deixaven fer alguna fotografia i l’amabilitat i la generositat varen ser la resposta de les persones que estan al davant de la Fundació.
http://www.seacex.es/indexflash.cfm?dest=11_01.cfm?idExposicion=180
http://www.revista.agulha.nom.br/ag38guinovart.htm

De nou, ens trobem

“Las nubes de la noche durmieron sobre el pueblo buscando el calor de la gente. Ahora está por salir el sol y la niebla se levanta despacio, enrollando su sábana, dejando hebras blancas encima de los tejados”

“En la Madrugada” Juan Rulfo
http://www.sololiteratura.com/rul/rulenlamadrugada.htm

Weblog de Música

Des d’ara fins el proper inici del curs escolar, el Weblog de Música restarà en silenci.
Agraeixo les visites i els comentaris de totes i tots els lectors.
Fins aviat

Ramon Carnicer i Batlle

Compositor català, nascut a Tàrrega (Lleida) el 1789.Va compondre, l’any 1822, una versió del personatge de Tirso de Molina, Don Giovanni Tenorio. Una òpera que s’estrenarà el 9 de Juny al Teatro Rosalía de Castro. Diuen d’ell que les seves obres estan influïdes per l’estil rossinià.
Va ocupar la càtedra de Composició del Conservatori de Madrid. I curiosament, va compondre l’himne nacional de Xile amb el text de Bernardo de la Vera, tot i que mai va estar a Amèrica.
http://www.elcultural.es/HTML/20060608/Musica/MUSICA17588.asp

Un nou instrument

El reacTable és un nou instrument electro-acústic desenvolupat per el Dr. Sergi Jordà a la Universitat Pompeu Fabra.
El podeu escoltar a la secció de vídeos:
http://www.iua.upf.es/mtg/reactable/?media

André Boucourechliev

Pianista, compositor i musicòleg francès d’origen búlgar. Va néixer a Sofia el 1925.
Va compondre una obra, anomenada Les Archipels. La partitura va ser escrita amb indicacions musicals, de text, i de disseny de manera que la interpretació se sembla al viatge d’un navegant que es deixa portar per la seva intuïció. És allò que coneixem com a Música aleatòria.
Tanmateix utilitzà la mateixa tècnica compositiva per a compondre el concert per a piano i orquestra, el 1975, on la part del piano és independent de la part orquestral: construeix un diàleg entre el solista i la direcció orquestral .
http://www.boucourechliev.com/

Mihaly Csikszentmihalyi

“En la vida cotidiana, estamos siempre controlando la apariencia que presentamos ante otras personas; estamos atentos a defendernos de potenciales ofensas y deseos de causar una impresión favorable. Por lo general, esta conciencia del yo es una carga.”

http://www.smartplanet.es/punset/charlascon_detalle.php?id=10.
http://www.geocities.com/psicoresumenes/articulos/feycr.htm

Topophone

Instruments sonors molt peculiars recollits en aquest web.
http://www.kirchersociety.org/blog/?p=676

Bulgària, més a prop

La setmana passada, es va inaugurar a la galeria Sredets de Sofia una exposició-taller sobre l’alfabet ciríl·lic. Se celebra amb la mirada atenta a la pròxima adhesió de Bulgària a la Unió Europea.
Bulgària amb el seu alfabet i la seva cultura ens enriquirà amb la seva bellesa.
http://adoptabulgaria.gavaciutat.net/idiomacas.html

Ecologia acústica

La contaminació sonora ens ha dut a desenvolupar una ecologia del so i del soroll.
Aquests webs ens conviden a prestar atenció a un problema, la contaminació acústica, que ja fa temps que està present en la nostra vida quotidiana.
La percepció auditiva suporta un excés del soroll descontrolat que envaeix el nostre entorn i genera seriosos problemes a la nostra salut auditiva; el paisatge sonor ha de menester també d’una bona educació acústica.
http://www.eumus.edu.uy/ps/txt/wrightson.html
http://www.ruidos.org/enlaces.html

Paul Auster

Paul Auster comença el rodatge d’una nova pel.lícula prop de Lisboa.
Una bona notícia per a qui ens agrada l’escriptor de la invenció de la soledat.
Smoke fou la seva primera experiència com a realitzador i ara torna amb persones del seu entorn a dirigir el guió The inner life of Martin Frost.
Encara conservo el record del color blau de la seva novel.la “La nit de l’oracle”
http://www.elpais.es/articulo/cine/Paul/Auster/vuelve/
rodar/amigos/elpcinpor/20060526elpepicin_12/Tes/

Mostres de so

Un interessant recorregut del sampler:
Mellotron
http://www.cs.us.es/~perer/publicac/mellotron/mellotron.html
Optigan
http://www.obsolete.com/120_years/machines/optigan/index.html
Orchestron
http://www.roth-handle.nu/instruments/replay_vako_orchestron.html
Birotron
http://www.8trackheaven.com/birotron.html

Dades preocupants

Un article del diari New York Times dóna unes dades , més que preocupants.
Reconeix que la música ha desaparegut virtualment de les escoles; que la programació de la música clàssica és inexistent a la ràdio i a la televisió; que la música en directe té un cost molt elevat i que en vint anys han plegat 17 orquestres.
Els gestors de la cultura i de l’educació musical del nostre país, no tenen aquests problemes.
Possiblement pensen que aquestes dades són exagerades i que potser són fets que no es poden extrapolar al nostre país….
http://www.nytimes.com/2006/05/28/arts/music/28kozi.html?_r=1&oref=slogin

On posem l’iPod?

No us perdeu el post de Bart Collins, si voleu moblar el menjador
:-)
http://pianophilia.blogspot.com/?page_id=15

Arnold Schoenberg

“El material de la música es el sonido, que actúa directamente sobre el oído. La percepción sensible provoca asociaciones y relaciona el sonido, el oído y el mundo sensorial. De la acción conjunta de estos tres factores depende todo lo que en música hay de arte.”
(traducció de Ramón Barce)
HARMONIELEHRE © 1922 by Universal Edition
http://www.schoenberg.at/default_e.htm
i un comentari al blog de Alex Ross
http://www.therestisnoise.com/2004/04/schoenberg_1.html

The Orpheon Foundation

Una col.lecció de 150 instruments de corda: viola da gamba, viola d’amore, violin, viola, violoncello, violone , barytone.
Una documentació multimèdia d’un gran interès històric, estètic i educatiu.
http://www.orpheon.org/Seiten/Abra/bienvenido.htm

John Cage

Ja podem entrar al web de orgelprojekt del compositor John Cage
http://www.john-cage.halberstadt.de/

Soundtrack

Original Sound Track (OST) en anglès o banda original (BSO)
És el mot que s’utilitza per determinar la pista de so on s’enregistren tots els efectes de so i de música que acompanyen a una pel·lícula.
Sembla ser que tant el so com la música sempre és una “feina” posterior a la creació visual, un afegit a una pel·lícula o a un anunci publicitari que cal fer en un estudi de doblatge i sonorització; sembla com si l’audio no fos una activitat creativa.
A cap publicista, per exemple, se li passaria pel cap, deixar la imatge d’un anunci a mitges: en canvi, sí que observem de vegades que la música finalitza amb la imatge de l’anunci, tallant inesperadament la frase musical.
Hi ha excepcions de realitzadors/es molt brillants que pensen que el so i la música formen part del procés creatiu .
http://es.wikipedia.org/wiki/Banda_sonora

Lux Feminae

« Lux Feminae » est un hommage à la lumière de la femme car évidemment elle n’a pas pu toujours briller. « Lux Feminae » part de sept aspects de la femme de l’ancienne Hespérie entre le Moyen-Age et la Renaissance. C’est une agora musicale, un espace où, à partir de la musique, est évoquée la féminité : son message, sa force, sa souffrance, sa joie, sa sacralité, sa lumière.
http://www.classiquenews.com/ecouter/lire_article.aspx?article=145&identifiant=DSZFP1OD2OVUWQINDSXS1POBC

Schloezer&Scriabine

L’any 1959, Les editions de Minuit publiquen el llibre “Problemas de la música moderna” de Boris de Schloezer i Marine Scriabine; traduït al castellà per la Seix Barral el 1960.
Marine Scriabine fou una de les filles del compositor rus Alexander Scriabine i Boris de Schloezer era el seu oncle, escriptor i crític musical d’un cert reconeixement.
Diuen:
“Un sonido aislado mantenido más o menos tiempo o repetido indefinidamente siempre igual, es un fenómeno acústico, pero no un hecho musical”
“El material- los sonidos, los puntos del espacio sonoro discontinuo- en el que se realiza el proceso musical, la notación- sistema de signos que permite fijar la estructura de este proceso-, y finalmente la materia- los instrumentos gracias a los cuales la operación se realiza y se nos hace audible-, son los tres sectores del universo sonoro del música”
“La rítmica es una manera particular de fluir”
http://www.loiseleur.com/patrick/bouquins/De-Schloezer.html

Òpera

Si voleu conèixer la síntesi argumental dels llibrets de les òperes que es representen al Liceu de Barcelona, les trobareu a la següent adreça electrònica
http://www.liceubarcelona.com/operes/index.asp

Ones & So

Podeu veure instruments que produeixen i/o mesuren el so
http://www.naugraexport.com/pimage/wave.html

koprivshtiza

Koprivshtiza fou una de les ciutats culturals de Bulgària del segle XVIII. Un lloc privilegiat, una cruïlla de pensadors, revolucionaris i artistes. Avui és una ciutat d'artesans.

Satie i Picasso

La primavera del 1917, Picasso estava a Itàlia amb Jean Cocteau i Serguei Diaghilev preparant els decorats de l’obra “Parade”, del compositor Érik Satie.
Aquesta obra fou emblemàtica per l’art pictòric ja que va fer pujar a l’escenari el Cubisme.
L’estrena es va fer al Theatre du Chatelet de París, el Maig de 1917. L’orquestra fou dirigida per Ernest Ansermet.
Ells eren creadors i genis ; i sense cap mena de dubte, les seves obres varen ser cabdals per l’art del S.XX
http://www.cndp.fr/balletrusse/portraits/satie.htm

Berlin Philharmonic

En un altre post ja vaig comentar que a Leipzig, l’orquestra del Teatre de l’Òpera dedicava un dia a la setmana als escolars.
Avui la notícia és a Berlín.
Tot i que moltes orquestres de la Gran Bretanya i dels EUA han desenvolupat programes educatius de gran qualitat per als escolars, val a dir, que l’orquestra de Berlín, dirigits per Simon Rattle, ha creat a Europa uns dels programes més ambiciosos de l’educació musical. És una orquestra líder.
Es tracta d’implicar als estudiants, molt d’ells i d’elles de zones deprimides de la ciutat, a actuacions de l’orquestra, i molt sovint amb la incorporació de la dansa i d’altres àrees de l’art. Es realitzen vídeos, fotografies i alguns articles a la premsa.
Catherine Milliken, una oboista que du a terme aquest programa educatiu, ens diu : “necessitem a la gent per a descobrir que , sí, que ells poden crear”.
Això és educar.
http://www.berliner-philharmoniker.de/

Universitat Pompeu Fabra

El Grup de Tecnología Musical, col·laborador amb la Web de Música, ha alliberat un material musical d’un gran interès. Es tracta d’una nova versió de CLAM Music Annotator una eina d’anàlisi i notació musical. Ha estat desenvolupat amb col·laboració del Queen Mary University of London
El GTM de la Universitat Pompeu Fabra ha obtingut una subvenció del SIMAC i de la Generalitat de Catalunya.
http://iua-share.upf.edu/wikis/clam/index.php/Music_Annotator

Montserrat Figueras

Es pot escoltar una entrevista, molt interessant, a la ràdio francesa Télérama de la cantant catalana Montserrat Figueras sobre el seu darrer àlbum “Lux Feminae”. Hi trobareu extractes musicals.
http://www.teleramaradio.fr/article.php3?id_article=320#

La direcció orquestral

En reiterades ocasions, m’han preguntat que representa la figura del director/a a l’orquestra.
Moltes persones han vist la pel.lícula del realitzador italià Federico Fellini Prova d’orchestra, però no saben molt bé de les moltes funcions de la direcció orquestral.
Avui en proposo una:
La direcció orquestral hauria de donar les pautes a l’orquestra, el més nítides possibles, sobre la interpretació de l’escriptura musical de la partitura.
Sempre s’ha de respectar les convencions que els compositors/es de cada època utilitzen per escriure la música. Un partitura està en constant evolució i els signes sonors que s’utilitzen per escriure una partitura, no tenen la mateixa interpretació segons l’estil musical en que varen ser escrits.

Thaddeus Cahill

És l’home que va construir el primer instrument electrònic el 1906. El Telharmonium es va patentar el 1897 perquè el seu creador va trigar un cert temps per aconseguir els diners per a la construcció d’un instrument que pesava , ni més ni menys, que 200 tones.
Molt més tard, els famosos orgues de la marca Hammond varen actualitzar la tècnica que Cahill va utilitzar per el Telharmonium.
http://www.obsolete.com/120_years/machines/telharmonium/
http://www.medienkunstnetz.de/artist/cahill/biography/

Divertit

M’ha semblat divertit
http://www.musica.com/flash.asp?id=4

Maurizio Pollini

Neix a Milan el 1942. Home d’ideologia d’esquerres, d’una gran cultura que sempre ha defensat que la Música ha d’ésser el patrimoni del conjunt de la societat. Maurizio Pollini considera que la música ha d’arribar a tot el món perquè és un asumpte de justícia social.
La interpretació de la música de Chopin el mou a dir:
"This process, leads to a deeper understanding of music, each note speaks in a more clear, convincing way to the audience,"
Un músic extraordinari, un home molt especial.
http://www.deutschegrammophon.com/special/?ID=pollini-edition

John Cage i l’orgue

El diari The New York Times ha publicat un article acompanyat d’una presentació multimèdia d’un recital que es va fer a l’esglèsia de St. Burchardi a l’est d’Alemanya.
És una versió de la composició de John Cage anomenada "As Slow as Possible."
L’orque és molt especial, i com diu l’article ja s'ha convertit una atracció turística. :-)
http://www.nytimes.com/2006/05/05/arts/music/05cage.html

La Pleyela

He trobat una còpia de la publicitat que va fer la Revue Musicale el febrer de 1921, d’un piano mecànic que s’anomena “Pleyela”
http://www.soudoplatoff.net/pianos/piano.php?cpno=277
La casa Pleyel de París va proposar al compositor Igor Stravinsky escriure transcripcions per a pianola. Era cap el 1921-1922.
http://www.pianola.org/pages/history/index.html?stravinsky.html&2

Teories de la tonalitat

Des que vaig començar a estudiar música, ja fa uns quants anys, vaig aprendre a solfejar; vaig aprendre a ensenyar llenguatge musical; i quan vaig acabar els estudis del Conservatori vaig aprendre a compondre amb grafies contemporànies a fora del meu pais. M’agrada constatar com el lèxic musical va canviant.
El CRLM es defineix a si mateix com a “un laboratori de recerca musical”.
El web del CRLM disposa d’una extensa base de dades de les publicacions que tracten les teories de la tonalitat , el primer títol data del 1482, Musica practica de Bartolome Ramos. El darrer títol és del 1954, Structural Functions of Harmony d’Arnold Schoenberg.
Cinc segles pensant amb la tonalitat. Això em comforta.
http://www.crlm.paris4.sorbonne.fr/mt/tsources.html#1600

Retrats

En aquest web podeu veure retrats de compositors del Barroc. També podeu escoltar música i consultar la biografia dels autors.
http://www.baroquemusic.org/compgall.htm

Teresa Pàmies

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 1919. Una escriptora compromesa amb la societat. Activa, lúcida, i quan era jove, va ser una romàntica militant.
L’any 1976 publica “ Romanticismo militante”. Parla de moltes persones que la autora considera com a romàntics militants. Hi ha homes i dones. He escollit al poeta Pablo Neruda perquè conexia molt bé l’art de compaginar els oposats: La diplomàcia (va ser nomenat Ambaixador de Xile) i el romanticisme polític.
En un viatge que Neruda va fer a Barcelona va ser entrevistat pel diari La Vanguardia.
Teresa Pàmies recull aquesta entrevista:
“- ¿Es usted un poeta metido a político o un político metido a poeta?
- Yo no acepto esta división de mi persona. Nunca me he podido sentar en dos sillas al mismo tiempo. Soy poeta por vocación estética y político por deber ético.”
http://www.escriptors.cat/autors/pamiest/
http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.php?i=159802935