Arnold Böcklin i la música

El pintor suís Arnold Böcklin va destacar per crear una imaginativa obra on apareix la música molt lligada a la mort. Va deixar una gran empremta en alguns compositors.
Rachmaninoff va compondre el poema simfònic La illa dels morts inspirada en el quadre de Böcklin.
Max Reger, inspirat també per Böcklin, va compondre Quatre poemes tonals sobre Bocklin, un dels quals, el terecr moviment, fa referència a la illa dels morts.
L’autoretrat amb la mort és una altra obra on trobem la mort com inspiradora de la creació, gairebé com una musa. Alma Mahler explica que aquesta obra es va inspirar en l’Scherzo de la Quarta Simfonia de Gustav Mahler, on el compositor utilitza una Scordatura. Això és afinar les cordes del violí un to més alt del que li correspon amb l’objectiu de produir un efecte de “violí barat”, com diu Walter Piston.

Música Blanca

Cristina Cerezales, filla de l’escriptora barcelonina Carmen Laforet, ha publicat Música Blanca. Un llibre colpidor en què es posa de manifest la mirada intel·ligent de la filla de l’autora de Nada.
Cerezales, que va néixer l’any 1958 amb el premi Nadal atorgat a la seva mare, rememora un munt d’emocions de forma commovedora. Una narració plena de música silenciosa.

Javier Campaña

Ahir a les set de la tarda, a l’Adrian Boult Hall de Birmingham, l’orquestra Thallein va interpretar un variat repertori d’obres de Edward Top, Jonathan Harvey, Samuel Bordoli i Anton Webern.
Javier Campaña, compositor i membre del consell de redacció de la revista Sonograma, està al capdavant de la interfície d’àudio de l’orquestra. Jamie Bullock i Javier Campaña estan desenvolupat un path informàtic per a la peça Valley of Aosta de Jonathan Harvey. Les noves tecnologies ja comencen a compartir el discurs sonor amb les orquestres.
Tot un món sonor per a descobrir...

Violí de ferro

El violinista alemany, Johann Wilde, va construir el Nagelgeige, violi de ferro, l’any 1740. Es tracta d’un idiòfon i no d’un instrument de la família de corda com podríem pensar.
Com veiem a la imatge, és una caixa harmònica de fusta (o de vidre) amb unes barres de metall. Claus perpendiculars en forma de mitja lluna ordenats per a produir sons cromàtics.

El madrigalista venecià

Andrea Gabrieli, compositor del segle XVI, va ser un dels afortunats autors que varen protagonitzar apassionants experiències musicals i poètiques a la Itàlia renaixentista.
A la basílica de Sant Marc, Gabrieli va compondre textures homofòniques en contraposició al contrapunt imitatiu, obres per a tres orgues d’un peculiar accent instrumental , i va varen iniciar el desenvolupament de la textura policoral. Lluny de la influència de l’escola neerlandesa, la seva obra va ser la llavor del futur estil venecià que adoptaria la següent generació.
Cal remarcar, que l’excel·lent amistat amb Lassus li va aportar una gran riquesa musical i humana.

Tina Turner

La reina del rock segueix estant de gira. La seva dilatada carrera musical, espectacular i plena d’encant, aplega més de 50 àlbums i una desena de documentals.
La seva audiència fidel , la podrà seguir a través dels 74 concerts que oferirà en aquesta gira internacional que ja va iniciar el passat més d’octubre des de Kansas City .
Live in Concert és una recopilació dels temes més esplèndids de la seva trajectòria musical.
De nou, als seus 69 anys, la Turner, està disposada a entrar al panorama musical de la mà de les noves tecnologies.

Lighthouse

Erkki-Sven Tüür, nascut a Kärdla, és un dels compositors més populars d’Estònia.
Tüür va compondre Lighthouse l’any 1997. És una obra intimista, ambivalent amb la tonalitat i minimalista. El seus temes de caràcter repetitiu creen una atmosfera de contrastos que evoquen un estat meditatiu. El compositor captiva pel seu gran nivell expressiu. Sembla que aquesta obra fa referència a la música de Bach: Bach és el far- ha dit Tüür.

Wagner Dream

Jonathan Harvey va compondre la música de l’òpera Wagner Dream, sobre el llibret de Jean Claude Carrière.
L’acció dramàtica transcorre a Venècia. Wagner té un atac de cor i en aquell moment li sobrevé una visió especial sobre l’òpera que no va poder acabar, basada en un tema budista. A partir d’aquesta idea, J. Harvey comença la seva composició...

After the Ice

"La música no sembla estar en un lloc del cervell, sinó formant part d’una xaraxa neurológica”

After the Ice

Steven John Mithen

Reconeix el cant dels ocells

Reconeix el cant dels ocells és una pàgina web on podem trobar diversos jocs sonors sobre els cants dels ocells. Aquesta pàgina web esta aplegada al web Recerca en acció, un portal que té la voluntat de donar a conèixer la recerca que es fa a Catalunya. Projectes, recerca, equips científics...

Les sales d’espera

Actualment, el soroll sense substància ha colonitzat la nostra intimitat; a la sala d’espera del consultori mèdic escolto un brogit empipador que no sé si es gaire saludable…

Dreams in the pleasure garden

Aquesta suggerent recopilació de chansons del compositor i poeta Guillaume de Mauchaut, és un treball de gran perícia compositiva que interpreta l’Orlando Consort, un conjunt vocal que ha posat l’èmfasi en el temprament dels instruments i la pronunciació del text . Mauchaut va ser un enamorat de l’amor i va saber conjugar la paraula i el so de forma exquisida. El canonge francès va fer una gran carrera política i eclesiàstica.

Krenek i Kokoschka

Ernst Krenenk va experimentar, a través de les seves composicions, en diferents estils com el dodecatonisme i el jazz. Autor d’un ampli repertori simfònic va compondre l’òpera Orpheus and Eurydice sobre el llibret de la peça teatral del poeta, dramaturg i pintor Oskar Kokoschka.
Curiosament, l’any 1936, es van estrenar a Barcelona uns fragments musicals de la seva òpera Carl V, op 73.
A la imatge, El poder de la musica, obra de Kokoschka.

La litúrgia del so

Sembla ser que la bellesa del cant bizantí va trastornar als ciutadans de Constantinoble.
Les melodies de reminiscències siríaques són impactants per la seva singular bellesa enriquida per tradicions mediterrànies poc conegudes. Malauradament, disposem de poca informació referent als orígens del repertori bizantí.

Una remota litúrgia sonora que resta a la ombra de la nostra oïda. Un dels estudis, de rigor impecable, és el reconegut Monumenta Musicae Byzantinae, que es va inciar l'any 1931 a la universitat de Copenhaguen.

Webern i el silenci

Anton Webern, compositor de la Segona Escola de Viena, utilitzà el silenci per aconduir temes i motius sonors entremig d’austeres textures. Les seves peces per a violí i piano Op 7 contenen aquest silenci compassat, assossegat i estremidor que dóna densitat a l’expressiu món interior webernià.

Pessoa

“La llibertat és la possibilitat de mantenir-se aïllat”

Fernando Pessoa

El dubte

Dirigida per John Patrick Shanley, la pel·lícula Doubt ens mostra la línea tan fina que hi ha entre el dubte i la greu sospita sense cap més argument que el pressentiment de la directora -d’una aspre rigidesa moral- d’un centre educatiu al Bronx. El dubte desferma una angoixosa batalla de poder que acaba amb la irrecuperable dignitat de la persona a qui es posa sota la sospita.