Fins al 2009...

Fins al 2009...

Missa de Batalla

Joan Baptista Comes, compositor valencià d’esperit conservador i Mestre de Capella de la Catedral del Corpus Christi de València, va compondre una substancial obra. Una part de les seves composicions es conserven manuscrites a la Diputació de Barcelona.
La Missa de Batalla, una obra polifònica de una certa solemnitat, està interpretada per a tres cors, a dotze veus.

El ball de màscares

La celebrada òpera de Verdi ,Un ballo in maschera>, fa referència a l’assassinat, en un majestuós ball de máscares, del rei Gustau III de Suècia l’any 1792. No deixa de ser curiós que el compositor italià Giuseppe Verdi fes una descripció del teatre de l’Òpera d’Estocolm. L’òpera es va estrenar, malgrat la censura vaticana - fins el punt de canviar el monarca suec per un governador de Boston-, al Teatre Apolo de Roma, l’any 1859.

Creació musical

Si encara hem de lluitar per a legitimar la industria musical i l’educació musical (ben minúscula i escanyolida) davant les voluntats polítiques, les possibilitats per a legitimar la creació musical són, al meu entendre, inexistents.
Qui debat sobre la creació musical?

Agraïment

Debo mucho

a quienes no amo.

El alivio con que acepto

que son más queridos por otro.

La alegría de no ser yo

el lobo de sus ovejas.

Estoy en paz con ellos

y en libertad con ellos,

y eso el amor ni puede darlo

ni sabe tomarlo.

No los espero

en un ir y venir de la ventana a la puerta.

Paciente

casi como un reloj de sol

entiendo

lo que el amor no entiende;

perdono

lo que el amor jamás perdonaría.

Desde el encuentro hasta la carta

no pasa una eternidad,

sino simplemente unos días o semanas.

Los viajes con ellos siempre son un éxito,

los conciertos son escuchados,

las catedrales visitadas,

los paisajes nítidos.

Y cuando nos separan

lejanos países

son países

bien conocidos en los mapas.

Es gracias a ellos

que yo vivo en tres dimensiones,

en un espacio no-lírico y no-retórico,

con un horizonte real por lo móvil.

Ni siquiera imaginan

cuánto hay en sus manos vacías.

"No les debo nada",

diría el amor

sobre este tema abierto.

Wislawa Szymborska

Pascal Quignard

Pascal Quignard ens informa que tocar la viola és estrènyer el ressonador més antic.

Viola d’Amore

L’exquisida novel·la de Maria Àngels Anglada, Viola d’amore, és una narració de singular bellesa. En les notes de Màrius Teixidor, l’autora ens descriu un encantador concert interpretat pel Trio Izvorul.
Una altra Viola d’amore, la podeu veure al museu de música d’Estocolm.

Baryton

El príncep Miklós József Esterházy va fer construir un palau amb un teatre d’òpera. Tenia una predilecció especial pel cordòfon d’arc, anomenat Baryton a Alemanya, i viola de di bordone a Itàlia.
F.J. Haydn, mestre de capella de l’església d'Eisenstadt- al sud de Viena- va compondre nombroses peces per al preuat instrument.

L’Atlántida

El poeta català, Jacint Verdaguer, va fer la supervisió literària la revista quinzenal il·lustrada l’Atlántida que aparegué per primera vegada el 15 de maig del 1896.
Manuel de Falla, encisat pel poema èpic, espiritual i filosòfic, de Verdaguer, va compondre la cantata escènica La Atlántida, basada en el text de l’escriptor romàntic.

La tipografia itàlica

Tot apunta a creure que l’inventor dels tipus cursius fou Aldo Manuzio. Va comptar amb la col·laboració del gran punxonista bolonyès, Francesco Griffo. L’editor i impressor que vivia a la cobejada Venècia, publicà Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna, l’any 1499. Fou tot un esdeveniment en el camp del disseny de llibres.
El creador de l’Acadèmia Aldina es dedicà, especialment, a l’edició del clàssics grecollatins.

Composicions culinàries

Le Procope, és un referent culinari que funciona des de l’any 1686.
Prestigiosos artistes i privilegiats polítics hi han fet “estades” culturals.
Del tot recomanable...

L’Orfeu de Perrier

El pintor i gravador François Perrier, fou un dels fundadors de l'Académie de Peinture et Sculpture .
Perrier descriu a Orfeu amb un aspecte apol·lini. L’heroi , originari de Tràcia, que sosté una viola de braç, intentarà rescatar del regnes dels hades, a la seva estimada Eurídice, morta per la mossegada d’una serp.

Faustina Bordoni

La veneciana Faustina Bordoni, distingida i pulcra mezzosoprano, va rivalitzar amb la no menys distingida belcantista Francesca Cuzzoni. Varen protagonitzar desenraonades passions abocades a baralles furtives i estèrils en escenaris on els veritables protagonistes eren els castrats, els cantors de veu infantil.
La Bordoni es va casar amb el compositor alemany, Johann Adolph Hasse, autor prolífic que va rivalitzar amb Christoph Willibald Gluck, autor d'una exuberant Orfeo ed Euridice

Kolokola

El compositor rus Sergei Rajmaninof va compondre una bellíssima simfonia coral “Les campanes”, Op.35, Kolokola, l’any 1913 ( i revisada el 1936), sobre una adaptació d’un poema de Edgar Allan Poe. El poema fou traduït pel poeta Konstantin Balmont, un dels representants més importants del simbolisme rus.Conflueixen emocions, imaginació, suggeriments sonors, una impressionant utilització del metall, i les campanes...

Drets (que no dempeus)

Ja sabem qui defensa els drets d’autor...però qui defensa els drets de la nostra oída?

El Louvre i Pierre Boulez

El museu del Louvre elogia el mestratge musical de Pierre Boulez.

Il m'est de plus en plus apparu, au fur et à mesure de ma propreévolution, qu'une certaine forme de modernité consistait à abolir la frontière entre l'inachevé et le fini, que l'œuvre ne pouvait être, d'une certain façon, que fragment d'un grand œuvre imaginaire, virtuel,dont nous ne connaîtrions ni l'origine ni la fin.

Leipzig, de nou

A propòsit de la Thomasschule zu Leipzig , que és una de les escoles mes antigues d’Europa, acull el cor infantil de Sant Tomàs que interpreten, anualment, l’Oratori de Nadal de J.S.Bach.
Les fascinants cantates de Bach tenen , encara avui, un lligam imponderable amb la ciutat de Leipzig.

Composició musical

Una introducció a la composició musical a través d’un software que es pot descarregar.
El web ens diu : You can compose music
Som-hi doncs...

Les Folies Bergère

El cabaret Les Folies Bergère fou construït a París, molt a prop del Boulevard Montmartre i va obrir les seves portes l’any 1869. En el teatre amb façana a l’estil Art Déco, es va popularitzar el musi-hall . L’exòtica ballarina Joséphine Baker fou una de les vedettes més destacades del Folies Bergère. Altres artistes varen actuar al Lido i al Mouline Rouge. Genialitats musicals...

Finnegans Wake

La presència de Joyce en un entorn musical desencadena múltiples interrogacions. No voldria acabar la setmana sense deixar traslluir a la indefinible Finnegans Wake. Un desafiament a la paraula, al ritme, al so, al silenci...
Per cert, cada 16 de juny se celebra a Dublín una petita excursió que segueix l’itinerari de Leopold Bloom, un dels protagonistes d’Ulysses.
I si us canseu de llegir a l’escriptor irlandès, compreu-vos la pel·lícula Once, una captivadora història musical...segur que us agrada...

Beach i Joyce

Sylvia Beach va escriure un petit article arran de l’enregistrament d’un fragment d’Ulysses de James Joyce.
Aquí podeu escoltar la veu de Joyce.

L’avantguarda musical i James Joyce

A l’obra de l’escriptor irlandès podem trobar moltes al·lusions musicals.
James Joyce és admirat per la seva verbalitat literària, agosarada, enginyosa i magistral.
Al Contemporary Music Centre, Ireland, es pot trobar aquest interessant article on es descriu un enorme trànsit intel·lectual entre la literatura i la música.

Leipzig

Leipzig és la ciutat dels relligats, del paper, de les edicions musicals. Visitar Leipzig es fer una introspecció sonora.
La ciutat del lignit va fundar la seva pròspera universitat l’any 1409.

Intrusió

Podríem arribar a pensar, qui és l’intrús, el silenci o el soroll?

La Bernat Metge

La Bernat Metge és una col·lecció de llibres dels clàssics grecs i llatins traduïts al català.
Ha arribat als 365 títols. Només hi ha dues col·leccions comparables arreu del món: la
Teubner alemanya i la Loeb Classical
Library, nord-americana.

Poesia visual

Joan Brossa

El somni

El nostre amic de Quadern de sons, en Ricard Casals, ens envia aquesta interessant notícia.

El proper 31 d'octubre s'estrena la pel.lícula "El Somni" a Girona, Barcelona, Lleida, Alacant i Madrid.


Girona: Cinema TRUFFAUT Carrer Portal nou, 7. Girona
Barcelona: Cine ALEXANDRA Rambla Catalunya, 90. Barcelona
Barcelona: Malda Arts Forum Carrer del Pi, 5. Barcelona
Lleida: Espai FUNATIC Pi i Margall, 26. Lleida
Alacant: Cine ASTORIA Plaza del Carmen, 16. Alacant
Madrid: Pequeño Cine Estudio Calle Magallanes, 1. Madrid

TRAILER "EL SOMNI":http://www.youtube.com/watch?v=mvZn-ewlk_g

PAGINA WEB "EL SOMNI": http://www.myspace.com/elsomni

EL SOMNI
Direcció: Christophe Farnarier
Guió: Roger Biosca i Christophe Farnarier

Producció: Lluís Miñarro per Eddie Saeta

Fotografia: Christophe Farnarier
Edició: Sergi Dies
Direcció artística: Angels Tresserras
Mescles: Ricard Casals
Distribució: Zip Vision

Benarés

“Hasta que algún sonido no se te haga familiar –como el ruido de las tijeras del barbero en la acera contigua, por ejemplo- no pertenecerás al lugar"

Benarés. Chantal Maillard. Árbol de Poe. Málaga

Elliot Carter

El compositor americà Elliot Carter, fou un dens comunicador de complexes sonoritats i estructures serials. Bàsicament va compondre música atonal, tot i que va escriure algunes obres de reminiscències neoclàssiques.
A més de compositor, fou un gran pedagog que opinava molt clar sobre la música.
Trobareu un reportatge a NewMusicBox i una entrevista sonora i escrita d’ Alan Baker.

Aleksandr Rodčenko

L’art de la Rússia soviètica va irrompre a l’escenari internacional, el segle XX, amb un moviment artístic de gran envergadura. Aleksandr Rodčenko fou un dels fundadors del Constructivisme i va aportar diverses tècniques rítmiques a l’evolució del disseny, de la fotografia , de l’escultura, de la pintura i de l’arquitectura.
Va formar part d’un trio excepcional en l’estrena de l’òpera “La xinxa”, el 1929, al Teatre Meyerhold (creat per l’activista soviètic Vsévolod Meyerhold) amb música de Dmitrij Šostakovič, i text del poeta Vladimir Majakovskij

Joan Bagés, guardonat

El nostre company de Webdemusica, de l’equip de redacció de Sonograma, ha estat guardonat per la seva obra “Deux poissons japonais électroniques”. El concurs de composició acusmática METAMORPHOSES 2008 ha estat organitzat per Musiques & Recherches que és una associació musical amb seu a Ohain (Bèlgica). Enguany es van rebre 167 peces, varen quedar seleccionats sis finalistes i el primer premi ha estat concedit a Joan Bagés.

L'entrega del premi fou el passat 16 d’octubre al Théâtre Marni à Brussel·les. A més a més, s’ha editat un CD amb les obres dels finalistes.
Enhorabona , Joan.

Paraules amesurades

Italo Calvino va deixar sobre el seu escriptori, poc abans de morir, les Lliçons americanes, una sèrie de conferencies que havia de llegir a les Norton Lectures.
L’escriptor de barons rampants, de ciutats invisibles , va fer, també, transcripcions de llegendes enregistrades per folkloristes.
Paraules amesurades d’un italià nascut a Cuba

Coneguem per donar a conèixer

Sovint el desconeixement porta a l’allunyament, i aquest impedeix la coneixença mútua i la normalització de les interaccions.

Una interessan Webquest realitzada per la psicòloga Elena Mayral, que ens acompanya pels viaranys difícils dels col·lectius humans que pateixen dificultats per comunicar-se amb el seu entorn.

Susanne Langer

La filòsofa i educadora Susanne Langer, nascuda a Nova York, fou una inestimable estudiosa de la simbologia.
Amb una nova mentalitat, Langer, va obrir camins al coneixement en l’àmbit de la teorització de l’art. L’autora americana intentà explicar la relació entre la metàfora i l’art. L’any 1942 va publicar Philosophy in a New Key , llibre on aplega moltes idees interessants, afirma que la ment humana te una gran necessitat de simbolitzar. Y l’art és, sens dubte, imprescindible per a crear noves vies de coneixement sobre la simbologia humana.

La sardana revessa

La sardana revessa és una modalitat de la dansa catalana. És aquella que es resisteix a ser comptada i repartida. El o la revessarire resol aquesta composició un pèl enigmàtica que té una estructura musical difícil de manejar per l’existència de compassos ocults, i per tant enreda una mica als balladors.
Cada any se celebren campionats d’aquesta modalitat compositiva.

Rellotge sense busques

El nou bloc de la Maria Ivanova, dissenyadora i webmaster de Webdemusica, estrena el seu bloc personal.
Rellotge sense busques, és un espai blocaire on podrem trobar imatges, dibuixos, música, paraules, tipografia i mil pensaments interessants.
Enhorabona!!!

La llibreria d’una poeta

Adrienne Monnier, poeta i amant de les reunions literàries, va obrir les portes de la seva llibreria a la rue de l'Odéon de París.
Veus conegudes i publicades varen passar per la "La Maison des Amis des livres"
A la fotografia podeu veure a Monnier amb James Joyce i la seva amiga Sylvia Beach

Discografia del Renaixement

Un suggeriment : música per escoltar
De la W.W.Norton & Company

Nuper Rosarum Flores

El compositor Guillaume Dufay de l’Escola franco-flamenca va treballar a diferents corts europees per qüestions polítiques i religioses. Autor d’una obra musical exquisida, religiosa i profana, mostra les complexitats del tractament contrapuntístic amb una gran originalitat. La seva obra es troba dispersa per diferents arxius europeus, com per exemple a Brussel·les, Cambrai, Oxford, Bolonya.
Nuper Rosarum flores, fou una composició dedicada a la consagració de la catedral de Florència(1436). Cantus firmus de gran bellesa, isorítmies, melodies litúrgiques i misses entre moltes altres composicions, formen part del vocabulari d’un dels autors més importants del segle XV.

Sonograma 002

Sonograma fa un pas més per seguir els cometes de la il·lusió. En alguna ocasió, ens hem preguntat si la revista de Webdemusica era una revista de filosofia musical. I potser si, en el fons però, possiblement no, en la forma.
Poc a poc, ens anem apropant, a la fabulosa idea de crear relacions, que fins ara eren utòpiques, entre la música i altres disciplines de l’art i de la ciència.
De nou doncs, dono la benvinguda a Sonograma 02 i el meu agraïment més sincer a totes les persones que per activa o per passiva, ens acompanyen per aquest difícil món de l’emoció sonora.

Els "Turntables"

A la publicació de New Music Box he llegit un article d‘Erik Spangler sobre els "turntables", és a dir, la música dels plats giratoris.
Si aneu a aquest web, trobareu dues opcions, escolliu la old school version i us podeu divertir amb un simulador sonor. Hi ha moltes opcions per entretenir-se.

La WQ i la seva filosofia

Una possible opinió, entre moltes altres: una WebQuest ens duu a l’experiència del desafiament en equip i l’assoliment compartit

La música inspira

En la publicació National Geographic, en la seva edició del mes d’agost passat, havia un article de l’escriptora Amy Tan. Inspirada per la música relata el seu viatge a Guizhou:

“Sin embargo, mi viaje a Dimen fue inspirado en la música. A falta de escritura en su lengua, el kam, las canciones de los dong guardan el registro de sus tradiciones y una historia mítica de mil años de antigüedad, o al menos eso sugieren las propias melodías. Me habían dicho que cualquier habitante de la aldea entonaría una canción con sólo pedírselo y que escucharía muy diversos temas: una bienvenida que hablaba de mantener a raya a los invasores, canciones sobre la vejez o los enamorados impulsivos, las selecciones predilectas de los dong.”

El temple de la música

Robert Fludd (1574-1637) fou un reconegut místic anglès que va viure en l' atractiu període del Renaixement. I per aquella època, Fludd era matemàtic, metge, astròleg, físic, dibuixant , escriptor i hermètic, entre altres coses. El gravat que podeu veure , mostra el plantejament arquitectònic sobre Pitàgores, els números, els intervals, etc.
Tot un món de sofisticació i bellesa.

Tecnologia i Imaginació

El professor Jarbas Novelino Barato destaca pel seu alt nivell pedagògic i posseeix, també, una gran sensibilitat musical. Tecnologia i Imaginació és un article d’una gran qualitat educativa. La seva interpretació de la vida, i en aquest cas particular de la tecnologia, planteja uns enunciats que conviden a la reflexió. L’article està traduït per la Carme Barba.

Bibliografia musical

Si feu clic a aquesta adreça, Amaztype, i escriviu la paraula música a la casella corresponent, trobareu unes imatges tipogràfiques molt sorprenents sobre bibliografia musical.

Roth i Stravinsky

Joseph Roth, fascinant escriptor que va descriure la gran revolució que convertí l’imperi de Rússia en un estat soviètic. Un gran narrador dels fets, un articulista destacat i un creador de la novel·lística del segle XX. Deia que era el dibuixant del rostre del temps.
“La llegenda del sant bevedor” es va convertir en la pel·lícula del realitzador Ermanno Olmi. La música la va compondre Igor Stravinsky.
un article

Diògenes i Teresa Moure

"Diuen que un ric atenenc que passejava, en veure el cínic Diògenes arrupit en un racó menjant llenties li va dir: “Ai , Diògenes, si sabessis triar millor els padrins i no fossis tan llengut, no hauries de menjar llenties”. Sembla que Diògenes, sorprès, li va contestar: “Ai, amic meu, si t’avesessis al gust de les llenties no et caldria llepar tant els poderosos”.

Herba d’enamorar. Teresa Moure

La Biblioteca de Webdemusica

A Webdemusica, estrenem un nou espai: La Biblioteca. Es tracta d’unes magnífiques ressenyes escrites pel poeta, escriptor i musicòleg, Ramón Andrés.
Cada setmana, tindrem noves ressenyes, noves paraules més paraules per emocionar-nos amb la lectura

Mayte Martín a l’Apolo

La seducció musical de Mayte Martín és una font inesgotable de coneixements sonors. En els seus dos concerts a la Sala Apolo de Barcelona, va interpretar un repertori romàntic amb grans contrastos afectius que van quedar recollits en unes delicades i refinades relacions musicals que la cantant desplega amb els seus acompanyants d'escenari.
Tot un luxe musical.

Hammerklavier

Hammerklavier és un relat de Yasmina Reza , molt agradable de llegir, fa referència al nom de la sonata per a piano forte número 29 de Beethoven.
L’opus 106, en si bemol, va passar sense pena ni gloria. Una obra majestuosa on es reprodueix l’immens i profund món interior de Beethoven. Les dificultats d’interpretació i d’expressió feia difícil la seva execució.
La partitura
Hammerklavier