Aurora Bertrana

"Entre dos silencis" és el títol d'un llibre de l'escriptora Aurora Bertrana. L'escriptora catalana s'allista a una missió humanitària a un poble francès on els nazis hi van fer estralls.
Escriptora, aventurera, viatgera, va estudiar música i va fundar una jazzband de dones a Suïssa. Va viure tres anys a Tahití.
L'aigua , el color blau i el silenci estan presents en la seva obra i la seva vida.
A "Paradisos oceànics" hi ha deixat el seu, especial, temperament exòtic.
¡Vaja! el seu pare es va oposar a que escrivís...

Confrontació

El gener d'enguany, al bloc "The Rest is noise" de Alex Ross , arran de la interpretació de l'obra Nostalgia per violí i corda, el crític musical del The New Yorker fa una referència al compositor Toru Takemitsu que es va inspirar en una pel·lícula del realitzador de cinema rus Andrei Tarkovsky .
Ens parla d'una confrontació

"Music is either sound or silence. As long as I live I shall choose sound as something to confront a silence. That sound should be a single, strong sound."

El so personal

Escoltant el silenci, la violinista Janine Jansen afirma, en una entrevista, que cada persona portem un so. Un so propi i que ens deu fer distingibles als altres, com si fos una empremta digital sonora.
La violinista és propietària d'un stradivarius, un instrument que la inspira. Segurament l'instrument tan preuat li ensenya, diàriament, les nombroses qualitats del so.

Silenci

És el silenci una propietat de la consciencia auditiva?

Estimar, és cosa de gens?

La lectura del bloc de Eduard Punset sempre és una aventura de l'aprenentatge.
Punset és un mag que sempre treu d'una capsa buida, percepcions, sentiments i, sobretot, coneixement.
També ens parla d'estimar.
http://www.eduardpunset.es/blog/?p=93#more-93

Saariaho, una compositora del present

Al Conservatori Superior de Música del Liceu, de Barcelona, la compositora Kaija Saariaho ha impartit unes classes, magistrals sense cap mena de dubte, per parlar-nos del so i de la música.
"Lo verdaderamente difícil es descartar el millón de posibilidades que tienes a la hora de tratar una idea musical, escoger un solo camino y saber con certeza lo que no se hará, hasta lograr que cada nota que escribas tenga su razón de ser".
http://www.elpais.com/articulo/arte/Kaija/Saariaho/
amante/sonido/elpepuculbab/20070217elpbabart_14/Tes

Chantal Maillard

"Innovar no consiste, por lo tanto, en ver cosas que nadie ha visto nunca, sino en disponer o articular los elementos de manera distinta. La innovación es una nueva disposición"
"Puede decirse que la metáfora es la forma por la que el hombre puede aproximarse más al acto de creación"
"La creación por la metáfora" Chantal Maillard. Editorial Anthropos, 1992

http://www.literaturas.com/v010/sec0505/
entrevistas/entrevistas-04.htm

Georgi and the Butterflies

Georgi i les papallones és una pel·lícula dirigida per Andrei Paounov a un monestir del segle XVI a 20 Km de Sofia (Bulgària).
Georgi Lulchev és un psiquiatre que ha construït el seu propi somni: aconseguir una forma de viure per als malalts mentals. Un optimista que creu que les persones amb problemes psíquics mereixen una vida digna.
Giorgi se sent com un personatge de Kafka, no suporta la burocràcia i engega el funcionament d'una granja autosuficient que ofereix una teràpia ocupacional als pacients.
És un home d'idees absolutament atípiques: vol desenvolupar una activitat econòmica que reporti benefici als pacients
És un empresari que vol córrer riscos. La seva grandesa però, és el seu optimisme. Es diu, a sí mateix, que no descansarà fins que el projecte funcioni bé, és a dir, fins que la granja sigui una empresa que doni feina als malalts mentals.
http://www.georgiandthebutterflies.com/

La meravellosa Costa Rica

El darrer número publicat de la Revista "Altaïr" està dedicat a una de les belleses naturals que podem trobar al nostre planeta: Costa Rica.
Només cal pensar que el 5% de la biodiversitat del planeta es troba en aquell paradís de cafè, de tortugues verdes i de volcans.
A Costa Rica no existeix el silenci perquè és el paradís de les aus, i els seus sons componen la simfonia de la vida. Una música especial.
I he copiat aquest paràgraf de la revista : la llegenda que els Bribri, un grup autòcton de Costa Rica, utilitzen per explicar la creació de la humanitat :
"A partir de unas semillas de maíz, el dios Sibu creó a los hombres. Venía de Sula Kaska, el Lugar del Destino, y llevaba con él granos de color negro, blanco y morado, de los cuales surgirían las diferentes razas. Todo aconteció de noche, el momento mágico del día..."
http://www.guiascostarica.com/
http://www.ovsicori.una.ac.cr/

Chet Baker i dues biografies

"Deep in a dream" és un llibre de James Gawin, que ens parla de la llarga nit de Chet Baker: un músic que va fer poesia de jazz. La seva veu i la seva trompeta varen crear un ambient suau que es contraposava a la seva experiència vital. La seva vida fou amargament dissortada per les seves addiccions i els constants embolics personals. Ara, s'ha fet una edició d'una altra biografia seva en forma de còmic: "Rebel at Work".
El trompetista americà va actuar a Barcelona, al Jamboree, el 1963.
A la següent adreça , l'escoltareu, a la veu i a la trompeta , en un dels seus temes:
Time after time
http://www.youtube.com/watch?v=5IH_I3ulsyw&mode=related&search=

http://es.wikipedia.org/wiki/Chet_Baker

José Ángel Valente

"Con las manos se forman las palabras,
con las manos y en su concavidad
se forman corporales las palabras
que no podíamos decir."

Material memoria. José Ángel Valente. Trece años de poesía 1979-1992
Alianza Editorial S.A. 1992, 1995.

Elfriede Jelinek

"Clara S." és una tragèdia musical d'Elfriede Jelinek en què es troben Clara Schuman, Robert Schumann y Gabriele D'Annunzio : L'autora austríaca presenta a Clara Schumann en la forçosa dualitat de dona i artista. Utilitza fragments dels diaris de Clara Schuman.
La Premiere teatral fou a Stuttgart i posteriorment, es va representar al Festival d'Avignon, traduïda al francès.
Elfriede Jalinek va estudiar música al conservatori de Viena
La rudesa, la condició femenina, el relat aspre, el seu radicalisme, la descripció de les corrupcions de la societat, utilitzant la sátira i l'humor, sempre d'una poètica elegant, fan de la Jelinek una excel·lent escriptora molt criticada.
Elfriede Jelinek és Premi Nòbel de Literatura 2004 i autora del llibre "La pianista" que ha estat adaptada al cinema pel director de cine Michael Haneke.
http://jydupuis.apinc.org/dotclear/index.php/
2007/01/20/592-supplements-livre-du-monde

Òpera, sí

Maruja Torres, en un dels articles de "El País Semanal" del diumenge 11 de febrer, fa un comentari que m'agradaria ressaltar: "No se me ocurre la forma de hacerles amar esta fuente de delicias, la ópera. Quizá deberíamos comenzar por el silencio. Busquemos el silencio, aunque sea con la memoria, y, una vez en él, dejemos que se acerque esa voz que con el aria lo enriquece."
http://www.elpais.com/articulo/paginas/Bravo/400/anos/
opera/elppor/20070211elpepspag_2/Tes

Barbara Cook

Ens va arribar a Barcelona, al Liceu, la veu d'una jove cantant de 79 anys.
Barbara Cook impressiona amb la seva presència musical. Ha estat tot un luxe.
El Liceu es va convertir en el millor Broadway: Cook és un prodigi del sentiment musical.
La seguiré escoltant a casa, al cotxe...
http://www.barbaracook.com/

L'or dels Tracis

A la revista "National Geographic" del desembre del 2006, hi ha un article signat per A.R.Williams, que parla dels saquejadors que estan dilapidant Bulgària "a tot drap". Hi ha tresors d'or sepultats a tombes reials des de 4000 a.C.
L'arqueòleg Nokolai Ovcharov explica com de molest està el poble búlgar per aquests furts. Bulgària està íntimament vinculada al seu enorme llegat cultural i artístic, malgrat les moltes intrusions violentes que ha patit al llarg de tot el mil·lenni. Bulgària és posseïdora d'una gran cultura, molt desconeguda i subestimada, i tacada d'inacceptables estereotips.
http://www7.nationalgeographic.com/ngm/0612/feature4/index.html

Sofia Loren i Bill Clinton

Parlo d'una actriu i d'un actor, sense cap mena de dubte.
S'han reunit pe a fer la narració de la famosa obra infantil de Sergej Prokof'ev "En Pere i el llop".
A més a més, hi ha un pròleg narrat pel mateix Mikhail Gorbačov.
Kent Nagano dirigeix aquesta especial trobada de personatges força coneguts acompanyats per la Russian National Orchestra. Aquest projecte va guanyar el 2004, un premi Gramy .
La versió espanyola, a càrrec de Antonio Banderas.
¡¡Quanta popularitat a l'entorn de Prokof'ev!!
http://www.diverdi.com/tienda/detalle.aspx?id=18502

El manuscrit de John Cage

La Northwestern University Library va adquirir, el passat mes de gener, un manuscrit del compositor americà John Cage. Segurament el compositor més controvertit del segle XX per les seves aportacions musical no sempre benvingudes.
L'article que podeu llegir a la següent pàgina web, explica les "excel·lències" d'aquesta adquisició amb un cert esnobisme.
El piano preparat que va donar pas a conceptualitzar el piano com un possible instrument de percussió; les sentències, en el sentit més filosòfic de la paraula, d'el seu llibre "Silence" i moltes de les seves actituds envers el pensament i la pràctica musical, han provocat comentaris molt negatius ( ja fa anys d'això) d'alguns col·lectius musicals .
En fi, haurem d'esperar uns quants segles més...
http://www.library.northwestern.edu/news/archives/001492.html

Recordant a Gian Carlo Menotti

Vaig escoltar per primera vegada la música del compositor italià en una de les meves estades a Leipzig.
Al Teatre de l'Òpera de Leipzig, a vessar de nens i nenes. Amb prou feines m'hi van deixar entrar.
I submergida en la seva imaginació musical, en la seva obra pianística, em ve a la memòria que Menotti és un altre dels compositors ignorats.
http://www.avui.cat/avui/diari/07/feb/03/328169.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Gian_Carlo_Menotti

http://carmemiro.blogspot.com/2005_10_01_archive.html

http://www.nytimes.com/2007/02/02/arts/
music/02menotti.html?_r=1&oref=slogin&pagewanted=all

Matemàtica visual

La fotografia mostra un dels llums del sostre del vestíbul de l'aeroport de Sofia (Bulgària).

L'escala cromàtica del cercle de quintes de la Teoria de la tonalitat.
Una icona del passat.