Meryl Streep descobreix talents musicals

En un homenatge que se li va fer a l’actriu americana Meryl Streep, un nen rus d’una important precocitat va cantar la coneguda cançó o sole mio, a ritme d’havanera. És cantant, pianista, director d’orquestra i compositor de la música del ballet The Jungle Book, obra del dramaturg R. Kipling
Alex Prior té 15 anys.

Il Pomo d’oro

No es tracta de cap pizzeria sinó d’una ópera del compositor de la Toscana, Antonio Cesti.
És una òpera molt llarga, cinc actes, i fou pensada com un espectacle complet de teatre, poesia, música i dansa. El tema mitològic i la idea de concebir un espectacle complet, va ser recuperat per Wagner uns segles més tard.
A Viena, en aquell moment, es vivia en un gran afany per demostrar una superioritat en tots els aspectes econòmics i culturals. Es varen organitzar nombrosos i costosos muntatges teatrals.
La poma d’or es va estrenar el 12 de juliol de 1668 en un teatre de fusta. Deuria ser molt emocionant perquè fou la primera vegada que es va instrumentar per orquestra de corda i per flautes, trompetes, cornetti, trombons i fagot .

El Canto de las sirenas

L’aventura de Eugenio Trías en un assaig musical i filosòfic, planteja reivindicacions de la història musical.
“El canto de las sirenas” va dirigit a qualsevol persona que estimi la música, segons diu l’autor barcelonès.
Trías defensa l’argument universal: la música sempre desperta emocions.

Una oceanògrafa

Enguany, la pregonera de la festa de la Mercè, de Barcelona, serà l’oceanògrafa i biòloga marina, Josefina Castellví, que ha participat en la missió espanyola a l’Antàrtida.
Ella diu que se sent enyorada del continent blanc; que cada any s’emocionava veient els icebergs; que va viure en condicions extremes i, també, va sentir la bellesa escoltant la “simfonia del gel”.
Escriptora, investigadora, i la primera dona que ha trobat la vida enmig del fred glacial.

Die Stille vor Bach

El silenci abans de Bach, el títol de la darrera pel·lícula del realitzador Pere Portabella, ja ha viatjat a Venècia i se'n va cap a Nova York.
J.S. Bach segueix interessant per la seva música, pel seu pensament musical i per la construcció sonora de les seves obres.
Del 26 de setembre al 6 d’octubre estarà al MOMA
Podeu consultar el PDF

Composicions sobre la poesia de Rainer M.Rlike

En aquets web podeu trobar un llistat força complet de compositors que han composat música sobre poemes de R.M Rilke; tanmateix, hi ha algunes absències.

Carumba

He trobat nombrosos significats per aquesta paraula:
Un instrument musical. Una expressió del Bart Simpson. Un tipus de lletra.
Locals comercials.

Substitucions sonores

“Se m’ha acabat les piles del minidisc, però estar sense música no em preocupa tant com em pensava. A tot arreu hi ha sorolls que substitueixen la música: el cant dels ocells, els crits dels insectes, el murmuri del rierol, el cruixit de les fulles que es mouen amb el vent, les passes d’algun animal que s’acosta a la cabana, el repic de la pluja...i, de tant en tant, algun soroll misteriós i inexplicable.”

“Kafka a la platja” Haruki Murakami .

Malibran i Bartoli

“Maria” és el títol del darrer àlbum que presenta aquest mes de setembre la soprano Cecilia Bartoli.
Amb un bus mòbil la soprano italiana rememora el repertori de la mezzosoprano espanyola Maria Malibran que va viure poc i intensament.
Es farà un “tour” musical de 20.000 KM per diferents ciutats europees amb una exposició itinerant d’objectes personals de la Malibrán.
La Bartoli ens explica el seu apassionament per aquest original viatge a la revista francesa Télérama.

Berlín. Simfonia d’una ciutat

Walter Ruttmann fou un guionista i director de cinema que es va basar en conceptes musicals per a l’experimentació cinematogràfica. El 1929 va rodar la pel·lícula La melodia del món, un innovador assaig de muntatge audiovisual. Va filmar un documental sobre la música de Schumann, In der Nacht, el 1931.
Berlín. Simfonia d’una ciutat és un film experimental dedicat a la capital de la República de Weimar, prenent com a base el ritme trepidant dels anys 20 del segle passat.
Ruttmann, expressionista alemany, nascut a Frankfurt el 1887, fou arquitecte i dissenyador gràfic .
Durant l’època nazi fou assistent de direcció de la directora Leni Riefenstahl.

Pavarotti

Luciano Pavarotti ens ha obsequiat amb una veu esplèndida. Va mantenir una relació molt generosa amb la música. Fou un home que va fer una carrera fulgurant i es va convertir en una presència mediàtica molt destacada.
Una veu inoblidable.

WebQuest-cat amb molta empenta!!

Felicito a Carme i Sebastià per la seva tasca incansable a WebQuest-Cat

Benvinguts al nou curs//Bienvenidos al nuevo curso/Us posem al dia d'algunes novetats relacionades amb les WebQuest /Informamos de algunas novedades relacionadas con las WebQuest/
1- Escola d'Estiu de WebQuest: Com a resultat del curs tenim un bon recull de bones WebQuest que de moment es poden trobar a: /Como resultado del curso de verano tenemos buenas WebQuest que provisionalmente podéis encontrar en :/ http://www.webquestcat.org/indexwqee07.html que també anirem afegint a la nostra base de dades //también las iremos añadiendo a nuestra base de datos/ http://www.webquestcat.org/enlla/

2- L'èxit d'aquesta escola d'estiu va arribar fins la premsa digital "La Malla" //El éxito de esta escuela de verano llegó hasta la prensadigital "La Malla"/ http://www.lamalla.net/canal/educacio/noticies/article?id=175260

3- Una altra novetat important ha estat la traducció del curs D-109 a la llengua castellana per Ramón Doménech a qui volem agrair des d'aquí l’excel·lent tasca realitzada. Otra novedad importante es la traducción del curso D.109 a la lengua castellana por Ramón Doménech a quien queremos agradecer desde aquí la excelente tarea realizada http://webquest.xtec.cat/109cast/index.htm

4- També volem convidar-vos a visitar les excel·lents WebQuest creades en el SEMINARI del BERRITXEGUNE D'EIBAR amb el qual hem col·laborat durant el curs 2006/2007También os invitamos a visitar las excelentes WebQuest creadasdurante el SEMINARIO del BERRITXEGUNE DE EIBAR Eibar con el cual hemos colaborado durante el curso 2006/2007http://www.webquestcat.org/indexwqeibar.htm

Verde Paraíso

"extraña que fui
cuando vecina de vecinas luces
atesoraba palabras muy puras
para crear nuevos silencios"

Alejandra Pizarnik
Los Trabajos Y Las Noches
(Buenos Aires, Sudamericana, 1965)

The Illiac Suite

Està considerada com la primera composició musical generada per ordinador. La The Illiac Suite, per a quartet de cordes, fou escrita per Lejaren Hiller i Leonard Isaacson. Es tracta d’una obra en la que els autors varen crear un sistema de regles que es van programar per l’ordinador anomenat Illiac. Cada esdeveniment sonor va ser calculat mitjançant processos aleatoris.
A la fotografia podeu veure a Lejaren Hiller.

Silenci

El Bloc de Música inicia el silenci del període estival.
Agraeixo molt als usuaris i usuàries del Bloc Música la vostra atenta lectura.

Fins aviat

El violoncel de Mstislav Rostropovitch

En un article d’Isabelle Perrin a la publicació francesa ResMusica, he trobat una reflexió sobre la rellevància que un intèrpret té sobre el seu instrument musical.
Sempre hem parlat d’una pintura de Dalí o d’un violí d’Stradivari. L’autora de l’article ens convida a reflexionar sobre el violoncel de Rostropovitch.
Com un objecte inanimat esdevé una entitat pròpia? Una interessant reflexió.

Edition Peters

L’1 de desembre de l’any 1800 es fa fundar a Leipzig l’editora de música Peters.
Els autors d’aquesta empresa musical varen ser el compositor F.A. Hoffmeister i l’organista de Leipzig, Ambrosius Kühnel. Van obrir al públic alemany una “empresa” amb el nom de el “Bureau de Musique” .
Com podeu veure al web de l’editora de música, les primeres publicacions van ser els quartets de corda, de Haydn i de Mozart, i una primera edició d’algunes obres de J.S.Bach.

La dissonància

Si haguéssim de parlar d’una obra que mostrés la introducció de la dissonància, potser escolliríem Viderunt Omnes del compositor francès Perotinus. Music de l’Escola de Notre Dame que va iniciar un interessant i llarg camí cap a la construcció de la polifonia i de la nova grafia musical.
Perotinus fou qui va revisar l’obra de Leoninus. Dos compositors dels que sabem ben poc.
Hi ha referència de Perotinus, el magister, al tractat musical de Johannes de Garlandia, Hieronymus de Moravia’s Compilation.

Lluïsa Espigolé Ibañez

Una pianista catalana que interpreta a Helmut Lachenmann, a Pierre Boulez, a Beat Furrer. D’una formació musical impecable i becada per la Fundació Alexander von Humboldt, es dedica professionalment a la música contemporània. Lluïsa Espigolé és una jove intèrpret de gran vitalitat pianística; he escoltat alguna de les seves interpretacions i em pregunto quan actuarà al nostre país.
Ha tocat amb l'Ensemble Modern a Darmstadt; el març passat, va interpretar un concert al ZKM ( Karlsruhe ) amb l'Internationale Ensemble Modern Akademie, on va tocar Kontakte, de K. Stockhausen. L’abril va fer un concert amb l'ensemble Linea a Guebwiller, a les Dominicains de l'Haute Alsace, amb obres de G.Aperghis, M. Ohana, F. Zappa. Ara, aquest mes de juny, amb l'Akademie de l'Ensemble Modern fa un workshop amb Hans Zender, sobre la segona escola de Viena.
És, sense cap mena de dubte, una pianista internacional, que ens dóna a conèixer música contemporània amb naturalitat i personalitat. Pròximament, interpretarà música catalana a la Fira de Frankfurt.

Cimarosa, morí enverinat?

En el fabulós llibre de l’escriptor W.G Sebald, hi ha notícies sobre els rumors que van envoltar la mort del compositor Domenico Cimarosa.
“Vértigo” és el títol d’una novel·la d’una extraordinària qualitat. W.G.Sebald fou un escriptor bavarès, que ens ha deixat en herència una literatura complexa, evocadora, profunda...
En una audició de “Il matrimonio segreto” en un viatge que fa a Venècia, llegeix en un periòdic que al compositor Cimarosa, mentre estava treballant amb l’òpera “Artemisia”, el va sorprendre la mort.
Deien els rumors que Cimarosa, qui havia estat implicat amb el moviment revolucionari de Nàpols, podia haver estat enverinat per ordre de la reina Carolina.
La Fenice, va estrenar un 17 de gener, l’òpera Artemisia, just després de la mort del compositor.
Sebald fa una crònica de gran bellesa.

Verdi i Wagner

Franz Werfel, amant de la música, poeta i novel·lista nascut a Praga,va escriure la novel·la lírica, Verdi o la novel·la de l’òpera. Ens parla dels moments finals de la vida de Verdi , quan en una estada a Venecia, descobreix la música de Wagner. Verdi i Wagner: dos compositors amb idees molt diferents, gairebé oposades. Així els conjuga el poeta.
A Werfel, se li coneixen moltes relacions personals i professionals en els ambients musicals europeus. Franz Werfel va col·laborar, també, amb el compositor Ernst Krenek, en el llibret per a la cantata escènica Zwingburg i va escriure el text de Der Weg der Verheissung del compositor alemany Kurt Weill.

Elisabeth Lutyens

Compositora anglesa, nascuda a Londres, que va viure del 1906 al 1983. Elisabeth Lutyens va compondre per a la ràdio i per alguna producció cinematogràfica perquè tenia imperioses necessitats econòmiques per a mantenir els seus fills. De caràcter combatiu i amb idees pròpies es va guanyar les selectes crítiques que la van aïllar del món musical. Té obres escrites en la tècnica serial cosa que la va portar a ser anomenada com "Twelve Note Lizzie".
El 1960, va compondre "Quincunx" una obra per a 4 tubes afinades en F (en fa) , una peculiar utilització d’aquest instrument; hi ha ben poques partitures escrites per a aquest instrument. Les tubes afinades en Fa, poden tenir quatre o cinc pistons
Podeu escoltar uns arxius sonors d’alguns intervius a la BBC.

Lina LLubera

Lina Llubera , soprano, era el pseudònim de Carolina Codina. Llubera era el nom de la seva àvia paterna (nascuda a Badalona). Lina, que va nèixer a Madrid, era filla d’un music català i es va casar a Ettal , el 1923, amb el compositor rus Sergej Prokof'ev.
Van tenir dos fills, Oleg i Sviatoslav. Sergej la va abandonar l’any 1941. Ella va estar durant un temps al camp de concentració de Mordòvia.
L’any 1977 va retornar a Barcelona i va ser rebuda molt amablement pel matrimoni Mompou, amb els qui va tenir una bona amistat
Hi ha una entrevista que se li va fer al seu fill Sviatoslav, on parla de la seva família.
Podeu veure, també, la ressenya d’un concert celebrat a Bucarest del matrimoni Prokof'ev . Se’n desconeix la data. Podeu obrir el PDF per veure el programa del concert.
Va morir a Londres, als 91 anys. Uns anys abans de morir va crear la Fundació Prokofiev.

When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd

És una cantata per a soprano, contralto, baríton, cor i orquestra, del compositor americà Roger Sessions. El text és una adaptació del llibre de poemes “Leaves of Grass” de Walt Whitman.
El compositor la va compondre el 1971.
Es tracta d'una elegia al President Lincoln
Roger Sessions posseïa una gran capacitat intel·lectual, dominava nombroses llengües, i als seus tretze anys ja va compondre una òpera.
Fou autor del llibre The Musical Experience of Composer, Performer, Listener.
Sessions va fer una estada a Europa on va conèixer a Pierre Monteux, Otto Klemperer, i Alban Berg. Després del seu retorn d’Europa va començar a ensenyar a la Princeton University.

Simfonia Gaèlica

Amy Marcy Cheney Beach va néixer el 1867 a l’estat de New Hampshire. Va estrenar, el 1900, el seu Concert per a piano, d’estil romàntic, amb l’Orquestra Simfònica de Boston.
La simfonia Gaèlica és una obra d’estil nacionalista, utilitzant temes del folklor cèltic d’Escòcia. Introdueix melodies irlandeses i està construïda amb una estructura clàssica.
Va compondre un Jublilate per la inauguració de l’edifici de la Dona a la Columbian Exposition de Chicago, el 1893.

Magnus Liber organi

És un manuscrit de música medieval que se li atribueix al compositor francès Leonin.
Els primers documents polifònics són anònims en una gran majoria, i la seva expansió fou gràcies a la transmissió oral.
Anonimus IV, possiblement un músic anglès que va viure a París, va afirmar que Leonin va ser un dels millor compositors d’organa. Els organa ( plural d’organum) eren unes composicions en què hi havia una veu de cant pla acompanyada, per sobre, per unes altres veus que es movien en quartes, quintes i octaves.
Leonin fou administrador, poeta i músic de la catedral de Notre Dame de París .
El Magnus Liber va ser revisat per Perotin, aproximadament un segle més tard.

Da Gelo a Gelo

Salvatore Sciarrino és un compositor sicilià que acaba d’estrenar a l'Opera National de Paris,
Da Gelo a Gelo, inspirada en el diari d’una poeta japonesa del segle XI, Izimu Shikibu.
Sciarrino té una forma personal de treballar la paraula: no s’interessa especialment per narrar, sinó per expressar el so. Certament, en els seus treballs vocals, beu de la font de grans narradors, com Henry James; poetes, com Rilke o Maria Maddalena de’Pazzi, del segle XVII . Diuen que utilitza el so com si fos un organisme viu, on l’espai buit respira i del respir, emergeix el silenci.
Autor d'uns quants llibres, i ja ha creat fonaments de pensament a l’entorn de la música.

Barber i Menotti

Dos compositors units per una òpera: Vanessa. El llibret escrit pel compositor italià Gian-Carlo Menotti i la música del compositor americà Samuel Barber.
Es va estrenar al Metropolitan Opera de New York, el 1958.
És una historia misteriosa, inspirada en els set contes gòtics de Isak Dinesen, “Seven Gothic Tales". Ha estat poc interpretada als escenaris europeus.
Menotti i Barber varen ser molt amics, i parella durant un temps, fins el punt que en Barber va deixar escrit al seu testament que desitjava que Menotti fos enterrat al seu costat. Han passat molts anys i la realitat no ha estat obedient amb els desitjos del compositor americà.

L’escriptura búlgara

Avui és la festivitat del poble eslau, de la seva escriptura.
Una festivitat que se celebra especialment a Bulgària.
Podeu veure els caràcters de la llengua búlgara o la història

Einstein a la platja

Llibret de Robert Wilson i música de Philip Glass. Einstein a la platja és una òpera del compositor del minimalisme, va viatjar per molts continents, va compondre per un grup molt especial, Kronos Quartet. Va entrar al món del cine amb la banda sonora de Drácula i Kundun (entre moltes altres).
Una excentricitat de mínima música.

Els secrets d’un luthier

No podem posar en dubte que Stradivari és un mite. El vernís dels seus violins persevera en les seves qualitats , tot i el gran desconeixement que hi ha a l’entorn de la construcció artesanal dels instruments.
Jordi Pinto ens dóna algunes claus

Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada, autora catalana i feminista cultural, compon música al bell mig de les seves obres literàries.
Escriu les seves narracions en estructures musicals.
Descriu imatges sonores, escolta de forma activa, descobreix partitures oblidades, instrumenta les veus humanes, canta amb els seus poemes, reivindica la memòria i la identitat amb la paraula i amb la música.
És una dona amb una ment àgil i audaç; amb una ètica expressiva i subtil; posseeix una extensa cultura y una obra de tanta qualitat literària que ens endinsa a una intimitat complexa i rica en experiència i plaer.

El poble Tlingit

És un poble amb una clara naturalesa artística que representa la cultura india de les illes d’Alaska.
Van ser colonitzats a finals del segle XIX. Es van enfrontar a Vitus Bering.
La societat Tlingit estava organitzada en clans. Figures i tòtems eren utilitzats per explicar la seva historia i les seves llegendes. L’art i l’espiritualitat formen part de la seva especial forma de viure. La llengua Tlingit té dos tons i les paraules es construeixen a partir de la unió d’elements varis.

Cinema pedagògic

“Això és ritme” és un projecte de cinema en què els directors Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch s’acosten al programa pedagògic que algunes orquestres ja estan posant en marxa. És la cas de l’orquestra de Berlín.
Un grups de joves volen fer una coreografia sobre “La consagració de la primavera” d’Igor Stravinsky.
Simon Rattle és el gran amfitrió d’aquesta nova modalitat de les orquestres pedagògiques. I l’orquestra de Berlín té una tradició musical com cap altre orquestra europea.

“El violín” de Francisco Vargas

El director mexicà Francisco Vargas ens explica en la seva pel·lícula/documental
“El violín”, en blanc i negre, una situació de rebel·lió social que podria ocórrer a qualsevol poble llatinoamericà.
Don Plutarco és músic i mestre d’una regió de Mèxic, rica en tradició musical .El director utilitza el violí per a manifestar l’ànima; una ànima que intenta recuperar, no solament les armes, sinó la cultura ( les moltes cultures) en extinció.
'El violín' va rebre el 2005 el premio 'Cine en Construcción' en el 53 Festival Internacional de Cine de San Sebastián.

L’impresario in angustie

És una farsa per a música. Domenico Cimarosa va compondre la música de l’òpera L’impresario d’angustie amb el llibret de G. M. Diodati. En un sol acte, crea un ambient amb aries i recitatius que s’endinsen en el món del teatre.
Una òpera que viu els embolics del món de l’òpera. Tot passa a la ciutat de Nàpols.
André Grétry , compositor belga i protegit de Napoleó va fer aquesta comparació:
« Cimarosa met toujours sa statue sur la scène et le piédestal dans l’orchestre,alors que Mozart place la statue dans l’orchestre et le piédestal sur la scène. »

L’esguard

La col·lecció discogràfica Voix Baroques ha presentat quinze enregistraments de la música dels barrocs, posant de relleu a les portades dels CD, l’esguard humà
Un excel·lent recull musical que reuneix alguns compositors desconeguts.

Stendhal

Henri Beyle, Stendhal, escriptor nascut a Grenoble i amb una vida intel·lectual molt activa, va escriure una biografia del compositor G. Rossini. Va viatjar a Itàlia i allà va conèixer la música de Domenico Cimarosa , un compositor italià que també va viatjar a Sant Petersburg convidat per Caterina II de Rússia.
El 1815, va escriure una breu biografia sobre Mozart amb el pseudònim Louis-Alexandre-César Bombet. Fou la seva primera obra impresa.
Va escriure, també, sobre el llibretista Metastasio, que fou autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, com Semiramide, La Clemenza di Tito, i d’altres dramatitzacions d’intrigues amoroses.
Va ser un autor apassionat i romàntic. Stendhal va escriure en dos mesos la bellíssima novel·la La Cartoixa de Parma, i no se’l coneix gaire per les seves incursions musicals.

Un venecià a Sant Petersburg

Baldassare Galuppi fou un compositor italià , alumne de Lotti, que es va dedicar a la composició del gènere operístic, especialment a l’òpera bufa i a l’oratori.
El poeta Robert Browning (1812–1889) va escriure un poema dedicat a la memòria de l’esmentat compositor, “A Toccata of Galuppi’s”
I el pintor Francesco Guardi va pintar el quadre “El concert” que es troba a Alte Pinakothek de Munic possiblement referint-se a un concert de va dirigir Galuppi.
Podem escoltar algun arxiu de la seva música.
“El Buranello” -li deien així- va ser cridat per l’emperadriu Caterina II de Rússia. El compositor es va convertir en un director d’orquestra i empresari.
Va retornar a Itàlia el 1768.

El poc respecte per l’oïda

No fa gaires dies, el diari La Vanguardia publicava un article de la Cristina Sánchez Miret.
El seu comentari és adient per oferir una mica més d’informació sobre els perjudicis del soroll sobre la nostra salut.
Segons la Organització Mundial de la Salut , 113 milions d’europeus estem exposats a nivells de soroll perjudicial.
L’enquesta europea patrocinada per la multinacional AEG diu que més de 900.000 espanyols ( suposo que les espanyoles, també) han canviat de domicili a causa dels sorolls dels veïns.

Aaron Copland

“It seemed natural to use popular Mexican melodies for thematic material.... There was no reason I should not use the tunes of the Hispanic land on our southern doorstep. My purpose was not merely to quote literally, but to heighten without in any way falsifying the natural simplicity of Mexican tunes.”
Aaron Copland
El compositor americà també fou perseguit i no programat durant un cert temps a causa de la seva pertinença al partit comunista, cosa que mai es va demostrar.
Aaron Copland fou un dels molts alumnes destacats de la compositora Nadia Boulanger a Paris. La seva obra va fer una evolució important des del seu marcat interès pel folklore fins arribar a compondre amb la tècnica dodecatònica. La seva amistat amb l’extraordinari compositor mexicà Carlos Chavez fou determinant en la vida de Copland.
La San Francisco Symphony dedica un dels “keepingscore” a la biografia i l’obra d’aquest compositor.
Una de les seves obres més conegudes ha estat Appalachian Spring que va guanyar un Premi Pulitzer, el 1945.

Josep Sanz, un compositor català a Frankfurt

El compositor català Josep Sanz va presentar, fa uns mesos, al Centre d’Art Reina Sofia la seva obra Triofonie, interpretat pel Trio Accanto.
El seu trio serà interpretat pròximament a Frankfurt.
Es tracta d’una obra complexa, amb un discurs extraordinàriament ordenat i amb una construcció intel·lectual que aconsegueix emocionar a l’oïdor.
Recentment, ha estat guardonat al Concurs Joan Guinjoan de l’ESMUC per la seva obra Musik nach Janequin, una obra sonorament espontània i plena de vigor temàtic.

Zeitregler

La “microcirurgia” del so va néixer el segle passat. Pierre Schaeffer va estudiar el so amb rigor científic i amb instint creador. Un home que va estimar el so.
Encara avui, causa estupor escoltar els comentaris que fan a l’entorn de la música electrònica, quan es refereixen a una música sense ànima.
Zeitregler és un aparell que aconsegueix manipular el so sense desnaturalitzar el timbre.

Seguim amb Wagner

Zubin Mehta i La Fura dels Baus presentaran el proper dissabte al Palau de les Arts de València la tetralogia wagneriana.
A Carles Padrisa no li falta talent per acceptar el repte wagnerià. I com ell diu, volen fer una versió pedagògica de la Trilogia.
Fet i fet, 15 hores de música.

Música i Física

A CosmoCaixa podem veure una mostra, del tot interessant, que posa de relleu la important relació de la música i la física.
Física i música. Vibracions per a l’ànima és l’argument de la mostra.
Podeu consultar l’article

Sant Jordi i un llibre

“Partir, quedar, querer. Dejar
de querer. Dime lo que he de hacer.
Rituales. Dime. No preguntes,
dispón. Dejar de querer. Sin
respuestas. Sin voluntad. Para estar
aquí. Más. Cuéntame una historia
que no tenga final. Que no
tenga principio. No preguntes,
dispón. Partir, quedar, contar.
No dejes de contar.

Dime qué fue de mí”

“HILOS”. Chantal Maillard. Tusquets Editores. 1ª edición: marzo de 2007.

Blocs de natura

A la següent adreça electrònica trobareu una selecció especial de blogs dedicats a la natura i ciència
Molt interessants.
Natureblogs

El perfecte Wagnerià

George Bernard Shaw, escriptor nascut a Dublín i gran afeccionat a la música , va escriure un estudi en defensa de Ricard Wagner: “El perfecte Wagnerià”. Parla de l’òpera i dels correlats que trobem a la societat. El poema mític medieval Der Ring des Nibelungen, El cant dels nibelungs, escrita cap el 1200, forma la coneguda epopèia germànica que inspirà la música i els llibrets de La Tetralogia i que Wagner va compondre en el decurs de 26 anys. Aquesta història èpica musicada va ser finançada pel rei Lluís II de Baviera.
Podeu llegir l’article digitalitzat per Verónica Noemí Gombach

Acoustical Society of America

La Acoustical Society of America va néixer el 1929 amb un grup de científics i la col.laboració de la the Bell Telephone Laboratories de New York que van considerar que era necessari constituir una associació que facilités les publicacions sobre la ciencia acústica.
Us trobareu amb un web amb molta informació.

Mayte Martín i Katia&Marielle Labèque

Encara no he pogut escoltar el treball que promet una fusió (ara està de moda aquesta paraula) d’un eclecticisme concertant que atrau , més per les qualitats d’aquestes dones musics que per qualsevol estil que encara s’hagi d’inventar.
“De fuego y de agua” ja és un títol suggerent: una veu intensa i quatre mans, que com en una badia, entren en el teclat del piano per navegar entre onades de música.
Enguany no passen per Catalunya. Haurem d’esperar que el 2008 ens porti aquest treball de la cantaora catalana i les germanes de Baiona.
¡¡ Us esperem!!