Zeitregler

La “microcirurgia” del so va néixer el segle passat. Pierre Schaeffer va estudiar el so amb rigor científic i amb instint creador. Un home que va estimar el so.
Encara avui, causa estupor escoltar els comentaris que fan a l’entorn de la música electrònica, quan es refereixen a una música sense ànima.
Zeitregler és un aparell que aconsegueix manipular el so sense desnaturalitzar el timbre.

Seguim amb Wagner

Zubin Mehta i La Fura dels Baus presentaran el proper dissabte al Palau de les Arts de València la tetralogia wagneriana.
A Carles Padrisa no li falta talent per acceptar el repte wagnerià. I com ell diu, volen fer una versió pedagògica de la Trilogia.
Fet i fet, 15 hores de música.

Música i Física

A CosmoCaixa podem veure una mostra, del tot interessant, que posa de relleu la important relació de la música i la física.
Física i música. Vibracions per a l’ànima és l’argument de la mostra.
Podeu consultar l’article

Sant Jordi i un llibre

“Partir, quedar, querer. Dejar
de querer. Dime lo que he de hacer.
Rituales. Dime. No preguntes,
dispón. Dejar de querer. Sin
respuestas. Sin voluntad. Para estar
aquí. Más. Cuéntame una historia
que no tenga final. Que no
tenga principio. No preguntes,
dispón. Partir, quedar, contar.
No dejes de contar.

Dime qué fue de mí”

“HILOS”. Chantal Maillard. Tusquets Editores. 1ª edición: marzo de 2007.

Blocs de natura

A la següent adreça electrònica trobareu una selecció especial de blogs dedicats a la natura i ciència
Molt interessants.
Natureblogs

El perfecte Wagnerià

George Bernard Shaw, escriptor nascut a Dublín i gran afeccionat a la música , va escriure un estudi en defensa de Ricard Wagner: “El perfecte Wagnerià”. Parla de l’òpera i dels correlats que trobem a la societat. El poema mític medieval Der Ring des Nibelungen, El cant dels nibelungs, escrita cap el 1200, forma la coneguda epopèia germànica que inspirà la música i els llibrets de La Tetralogia i que Wagner va compondre en el decurs de 26 anys. Aquesta història èpica musicada va ser finançada pel rei Lluís II de Baviera.
Podeu llegir l’article digitalitzat per Verónica Noemí Gombach

Acoustical Society of America

La Acoustical Society of America va néixer el 1929 amb un grup de científics i la col.laboració de la the Bell Telephone Laboratories de New York que van considerar que era necessari constituir una associació que facilités les publicacions sobre la ciencia acústica.
Us trobareu amb un web amb molta informació.

Mayte Martín i Katia&Marielle Labèque

Encara no he pogut escoltar el treball que promet una fusió (ara està de moda aquesta paraula) d’un eclecticisme concertant que atrau , més per les qualitats d’aquestes dones musics que per qualsevol estil que encara s’hagi d’inventar.
“De fuego y de agua” ja és un títol suggerent: una veu intensa i quatre mans, que com en una badia, entren en el teclat del piano per navegar entre onades de música.
Enguany no passen per Catalunya. Haurem d’esperar que el 2008 ens porti aquest treball de la cantaora catalana i les germanes de Baiona.
¡¡ Us esperem!!

Tradicionàrius

Enguany, entre el 12 de gener i el 30 de Març , s’ha programat per diferents espais de la ciutat de Barcelona una agenda de concerts de música tradicional i popular.
Tradicionarius celebren el seu aniversari. Corrien els anys 80, quan un grup de músics, homes i dones, varen recuperar una tradició.
Han crescut, han programat i han incorporat grups i solistes d’altres tradicions musicals.
¡¡Enhorabona!!

Chamber Music

"Love came to us in time gone by
When one at twilight shyly played
And one in fear was standing nigh
For Love at first is all afraid.
We were grave lovers. Love is past
That had his sweet hours many a one;
Welcome to us now at the last
The ways that we shall go upon."

Chamber Music, 1907. Fou el primer llibre de James Joyce. És un llibre amb 36 poemes d'amor.

El cos humà

Diuen els entesos que el cos humà té 50 trilions de cèl·lules.
El mètode Shotgun ha permès llegir, aproximadament, uns tres milions de fragments de ADN.
Al Web Human Genome Sciences ens ho expliquen. I han dissenyat el web d’aquesta desbordant informació amb unes pintures de Picasso, Glackens, Jawlensky, Cienfuegos, Modigliani, Severini, van Gogh...i una pintora: Suzanne Valadon

La bellesa de Krishna

Al bloc de BibliOdyssey he trobat una referència a l’exposició que es presenta al museu de Seattle Art Museum: Stories of Krishna
En el web interactiu podreu veure una selecció de pintures d’una gran bellesa.

Imma Monsó: Una dona de paraula

Imma Monsó ens ha tornat a mostrar el seu talent literari i humà amb la seva darrera novel·la “Un home de paraula”.
M’ha agradat la seva novel·la perquè reflexiona sobre temes molt profunds sense caure en el mal gust o la mediocritat- no sé què és pitjor-.
Sap parlar d’una intimitat i no comet l’error de convertir-la en un espectacle o en una perversió o en una manipulació o en totes a la vegada.
La Monsó no nega la seva part autobiogràfica perquè es fa responsable del que diu.
I això, avui dia, és un luxe. La Imma Monsó és una dona de paraula.

L’alquímia i la catedral

Notre-Dame ha estat un símbol per als alquimistes i músics. Fulcanelli és el pseudònim d’un autor desconegut; fou un alquimista i va escriure “El misterio de las catedrales” (Barcelona, Debolsillo, 2006) un llibre revelador de les relacions del coneixements d’arquitectura amb coneixements de l’alquímia.

Notre-Dame fou també, un període musical cabdal per el desenvolupament d’un sistema de notació.
En el següent article ens explica la gran influència que va exercir l’Escola de Notre-Dame al desenvolupament de la música occidental.
“...para un cantor de San Galo, acostumbrado a leer su notación, ésta le informaba de todo cuanto necesitaba saber, ritmo e indicaciones agógicas ocasionalmente apoyadas por algunas precisiones melódicas (letras significativas, etc.). El resto lo suplía con su portentosa memoria, desarrollada en un aprendizaje que duraba no menos de nueve años.”

Una mà musical

Guido d’Arezzo va ser un monjo que ens va mostrar la seva mà musical.
Va viure a la Toscana, lloc de bellesa i de gira-sols, i va crear un sistema de notació que tot i que diuen que encara està en vigor, ja estem a punt de començar a introduir en els nostres mètodes d’escriptura musical una renovació del llegat del monjo benedictí
La mà musical es tracte d’un sistema mnemotècnic. A les nostres mans podem llegir els graus de l’escala musical a través de les falangetes dels dits de la mà.

"Los Repentistas"

Els Improvisadors.
A la poesia cantada i improvisada a Cuba se la coneix pel nom “el repentismo”.
Practiquen la improvisació i provenen de la tradició.
Nòmades que canten una poesia de fàcil versificació amb un acompanyament musical repetitiu i monòton, i una temàtica molt semblant a la que els antics trobadors cantaven ja fa uns segles, és a dir, canten sobre les nostres preocupacions quotidianes.
Cuba és un país de tradició oral, la dels “Repentistas”, i a Mèxic canten els “soneros” o “huapangueros”
Cuba i Mèxic tenen les trobades entre els seus “verseadores” tot i que és una tradició estesa per altres països de parla lusitana.
Tota una oratòria del poble i per al poble.

Una article de la Teresa Pàmies

L’escriptora catalana Teresa Pàmies ha escrit un article al diari Avui, que m’ha semblat molt interessant.

Fa referència a un comentari de Paolo Coelho:
"somos unos hipócritas, en cuestión del sexo. Nos pasamos la vida intentando demostrar al otro que somos capaces de dar y sentir placer, pero el sexo es más una fuente de frustraciones que una fuente de comprensión, de alegría y de comunión. Y si nos mentimos en este asunto tan importante, el sexo puede terminar convirtiéndonos en agente provocador de agresividad, de perversión y de degradación de la conciencia humana".

Treemonisha

Scott Joplin fou compositor i pianista autodidacta. Va compondre l’òpera Treemonisha . L’acció transcorre a l’estat d’Arkansas el 1884. Tremonisha és una jove que rebutja les supersticions de la comunitat en què ha estat educada. La denúncia que farà d’aquestes pràctiques li portarà problemes...
El 1911 Joplin va publicar amb els seus diners la seva òpera. Es va estrenat el 1915 en versió de concert i el poc èxit li va provocar una depressió.
El 1975 es va fer la primera producció escenificada a la Houston Grand Opera.

Música a Conca

El setmana de Música Religiosa de Cuenca està a punt de començar.

“Las etiquetas, como los prejuicios, están para ser derribados. La música que en su día nació como parte activa de la liturgia convive hoy en día con músicas de carácter místico y espiritual que, al margen de las opciones religiosas, parecen hablar directamente al alma. "Todas esas músicas tienen cabida en Cuenca, pero sin olvidar que la esencia del festival es la música religiosa creada y alentada durante siglos por la religión cristiana. Nuestra raíz musical está ahí y su calidad es una realidad incuestionable", comenta Pilar Tomás.

Desperto

Un instant de consciència
deixa enrera un territori
sense mapes dibuixats…

i arriba
amb una onada de llum
amb un esclat d’aigua.


Goig aspre i fugisser de la pèrdua
i del tall a la panxa.

Aleshores
les onades blanques enlluernen
i el blau esclata d’aigua,
el cos retorna
i els gemecs s’arreceren
dins d’un tall que fa vora.

I la pèrdua ja només és memòria.


Lanati
23.03.07 a les 8 del matí

Jarbas Novelino Barato

Avui torno a parlar de l’ànima. Jarbas Novelino és un home que parla de l’ànima de les WebQuest. Al seu bloc ens ha parlat, també, de música amb la sensibilitat pròpia de l’ànima musical.
L’educació musical va més enllà de ser una materia d’aprenentatge.
I Jarbas Novelino ens ho explica molt bé.

Eduard Punset, un creador

Segueixo amb atenció l'obra d'un home que ha desenvolupat una forma de comunicar-se personal i generosa.
La seva personalitat abasta molts àmbits de coneixement. Eduard Punset ens dóna pautes per construir la realitat, per identificar als/les psicòpates, (una reflexió estremidora) per saber que podem elegir amb optimisme.
Els seus llibres, les seves conferències, els seus programes de TV ens ajuden a comprendre millor la realitat, però abans de res, Punset és un creador.

"Nuestras emociones y nuestros sentimientos nos ayudan a decidir, a convivir, a sobrevivir. Evaluamos nuestro entorno y juzgamos nuestra existencia conforme a un conglomerado de razón y emoción. La alegría, el miedo, la repugnancia, la empatía, la compasión o la solidaridad son asimismo los pilares de nuestro pensamiento ético y moral. Todo ello nos ayuda a vivir.
Incluso la tristeza."

"El alma está en el cerebro" Eduardo Punset. Santillana, Edidiones Generales, S.L., 2006

María de Buenos Aires

Ástor Piazzolla va compondre una òpera-tango que va ser estrenada el 1968. Amb el text de Horacio Ferrer varen crear una representació teatral a dues veus i la narració, una coral i un grup de vuit músics, bandoneó, piano, corda i percussió.
Maria és el símbol del tango i el bandoneó és l'instrument que li porta la mala astrugància.
María de Buenos Aires, és una dramatització musical de tall surrealista; això sí, en diminutiu - una operita- (li diuen amb tendresa)
Horacio Ferrer, poeta, lletrista i també músic, ens parla del món de la prostitució, dels paisatges urbans, de la gent.

"El Ball"

Irène Némirovsky fou una escriptora que narrava la fatalitat i la crueltat amb una mirada, gairebé, innocent. La seva obra Suite francesa va ser preservada per les seves filles dins d'una maleta, mentre s'escapaven de la policia, tot just acabada la guerra.
"El Ball" és una narració curta, on ridiculitza a una família exaltada per un enriquiment imprevist i sobtat.
Una professora de música amb tots els tòpics que ja coneixem. Una adolescent que trama una venjança cap a la seva mare. Tot un món d'hipocresia i , sobretot, d'una manca d'afecte molt notable.
Una petita joia literària.

Els nostres amics: els gats

El bloc de Bart Collins, ens mostra una encantadora sessió musical.

Pianola

Ferre ha posat una interessant informació al seu bloc sobre la pianola.
Amb el seu estil personal ens introdueix als treballs de Conlon Nancarrow, uns dibuixos (no sé si fets per ell ) del funcionament bàsic de la pianola, uns exercicis d'acústica, fotografies molt curioses...

Lynn Margulis

L'apassionant obra de la professora distingida de la Universitat de Massachusetts i membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències sempre ens porta a la vida i als seus inicis.
Lynn Margulis Té una obra molt atractiva de divulgació científica. S'ha passejat pel Delta de l'Ebre, va estar casada amb Carl Sagan, va publicar amb el seu fill Dorion Sagan "Què és la vida?" i a cada descobriment bacterià ens acosta a verdaderes invencions bacterianes i aproximacions a la història ancestral dels nostres orígens.
Ara acaba de publicar un nou llibre amb el professor Michael F.Dolan "Els inicis de la vida".

Museu de la Música

Barcelona va estrenar el dissabte, 10 de Març, el Museu de la Música.
Avui ja no podem pensar que un Museu és un espai per a la difusió de la cultura del passat. S'ha pensat per a que sigui un espai del present. Podrem trobar exposicions, col·leccions, un interessant fons sonor i activitats educatives amb la presència de un dels nostres hàbits més recents: "Els interactius"

Viatjant amb Gershwin

Viatjant amb Gershwin és una WebQuest que ens acosta al món de l'òpera, de la música de Georges Gershwin, d'una investigació, d'alumnes que fan de corresponsals...
La podeu trobar a la Web de Música

Sylvia Tcholeva

En arrière

Parle-moi de la vieille gare
La salle d’attente les bancs en bois le sol
souillé de graines de tournesol moi l’enfant
les valises en carton Kazanlikles
passoires le panier de cerises
ton train à la fumée noire
est toujours en retard tu regardes
ta montre tu cherches la direction
de Bourgas et de Varna
puis de Sofia où aller

l’espoir que le souvenir
existe vraiment que
le mensonge peut rétablir
la ligne interrompue de l’enfance
papa la ligne interrompue
de la vie sur ma main
La vie qui se répète toujours
Sylvia Tcholeva , L'enfant des sourds-muets

Heroïnes de la guitarra

He trobat aquest article de Fabio Caputo Rey, que parla de dones, guitarristes i...desconegudes.

Jean Baudrillard

Se'ns en va una veu crítica, lúcida i coratjosa.
Jean Baudrillard sempre va denunciar les innumerables màscares de la societat de consum .
"La lâcheté intellectuelle est devenue la véritable discipline olympique de notre temps"
Podeu llegir un article d'ell.
I un altre article al diari "Le Monde"

Oportunitats perdudes

Avui, el pianista Nelson Freire actua al Palau de la Música de Barcelona amb la Simfònica de São Paolo.
Hagués estat una bona ocasió per presentar un programa de música brasilera.
Una oportunitat perduda per conèixer millor la música orquestral d'un país amb compositors i compositores, desconegudes del tot.
Si més no, a la programació s'inclou una obra del compositor mexicà Sivestre Revueltas:
Sensemayá és una peça curta per orquestra inspirada en el poema del poeta cubà Nicolás Guillén : "Canto para matar una culebra"

Performing Music

Un nou ofici musical. Noves perspectives del discurs musical. Nous hàbits de comunicació musical.

Баба Марта

A Bulgària, el primer dia de març se celebra la festa de la Baba marta (Àvia Marta), una transició entre el hivern i la primavera. Grans i petits llueixen una Matenitza per evocar la salut i la bona sort .

La llegenda d'aquesta tradició ens conta que la Martenitza fou el missatge de salut i benestar que van intercanviar el khan Isperih(que va formar la Bulgària balcànica) i la seva benvolguda germana, quan ell va haver de partir amb part del seu poble des de les llunyanes muntanyes tibetanes a la recerca de nous territoris.Després del seu llarg camí va travessar el Danubi i va acampar en terres habitades pels eslaus que li van rebre amistosament amb riques menges, i els exuberants fruits de la seva beneïda terra. Però el cor del jove khan plorava per l'enyorança de la seva terra natal i la seva família, i el seu lament es va aixecar fins al sol que, consternat, va fer descendir al seu muscle una veloç oreneta (coloma o falcó en altres versions) que li va parlar amb veu humana i ell li va confiar la seva pena. Va emprendre ella el camí de tornada a les terres del seu pare Kubrat i a l'arribar allí va donar el missatge de la creació del seu nou estat a la seva germana (Kalina) i familiars. En senyal de la seva alegria li va fer ella un branquilló verd (de sagrat anet) embolicat en llana blanca amb nusos que van xifrar el seu missatge, així com era el costum entre els búlgars, i ho va manar de tornada amb la mateixa oreneta. En pocs dies va dur l'ocell el missatge a Isperih, però va haver de pagar el seu ràpid i abnegat vol amb una ferida a les seves ales que va tacar de sang la blanca llana. Al desxifrar el khan el missatge de la seva germana i adonant-se de la fidelitat de la seva missatgera celestial, va guardar el branquilló adornat amb la llana blanca i vermella prop del seu cor i va manar a tot el seu poble que fes el mateix, en commemoració d'aquest dia, de generació en generació...

Harry Partch

Compositor americà, autodidacte, que va compondre el seu lirisme amb l'expansió de la melodia, utilitzant les lleis acústiques de la ressonància natural. Harry Partch utilitzava allò que anomenem la "Justa entonació" i va crear nombrosos instruments amb sistemes d'afinació microtonal. No es pot obviar la influència asiàtica en la seva obra. És l'autor d'un tractat musical "La Gènesi d'una música". Podeu veure la col·lecció d'alguns dels seus instruments.
La revista musical francesa Anaclase li dedica un article

Aurora Bertrana

"Entre dos silencis" és el títol d'un llibre de l'escriptora Aurora Bertrana. L'escriptora catalana s'allista a una missió humanitària a un poble francès on els nazis hi van fer estralls.
Escriptora, aventurera, viatgera, va estudiar música i va fundar una jazzband de dones a Suïssa. Va viure tres anys a Tahití.
L'aigua , el color blau i el silenci estan presents en la seva obra i la seva vida.
A "Paradisos oceànics" hi ha deixat el seu, especial, temperament exòtic.
¡Vaja! el seu pare es va oposar a que escrivís...

Confrontació

El gener d'enguany, al bloc "The Rest is noise" de Alex Ross , arran de la interpretació de l'obra Nostalgia per violí i corda, el crític musical del The New Yorker fa una referència al compositor Toru Takemitsu que es va inspirar en una pel·lícula del realitzador de cinema rus Andrei Tarkovsky .
Ens parla d'una confrontació

"Music is either sound or silence. As long as I live I shall choose sound as something to confront a silence. That sound should be a single, strong sound."

El so personal

Escoltant el silenci, la violinista Janine Jansen afirma, en una entrevista, que cada persona portem un so. Un so propi i que ens deu fer distingibles als altres, com si fos una empremta digital sonora.
La violinista és propietària d'un stradivarius, un instrument que la inspira. Segurament l'instrument tan preuat li ensenya, diàriament, les nombroses qualitats del so.

Silenci

És el silenci una propietat de la consciencia auditiva?

Estimar, és cosa de gens?

La lectura del bloc de Eduard Punset sempre és una aventura de l'aprenentatge.
Punset és un mag que sempre treu d'una capsa buida, percepcions, sentiments i, sobretot, coneixement.
També ens parla d'estimar.
http://www.eduardpunset.es/blog/?p=93#more-93

Saariaho, una compositora del present

Al Conservatori Superior de Música del Liceu, de Barcelona, la compositora Kaija Saariaho ha impartit unes classes, magistrals sense cap mena de dubte, per parlar-nos del so i de la música.
"Lo verdaderamente difícil es descartar el millón de posibilidades que tienes a la hora de tratar una idea musical, escoger un solo camino y saber con certeza lo que no se hará, hasta lograr que cada nota que escribas tenga su razón de ser".
http://www.elpais.com/articulo/arte/Kaija/Saariaho/
amante/sonido/elpepuculbab/20070217elpbabart_14/Tes

Chantal Maillard

"Innovar no consiste, por lo tanto, en ver cosas que nadie ha visto nunca, sino en disponer o articular los elementos de manera distinta. La innovación es una nueva disposición"
"Puede decirse que la metáfora es la forma por la que el hombre puede aproximarse más al acto de creación"
"La creación por la metáfora" Chantal Maillard. Editorial Anthropos, 1992

http://www.literaturas.com/v010/sec0505/
entrevistas/entrevistas-04.htm

Georgi and the Butterflies

Georgi i les papallones és una pel·lícula dirigida per Andrei Paounov a un monestir del segle XVI a 20 Km de Sofia (Bulgària).
Georgi Lulchev és un psiquiatre que ha construït el seu propi somni: aconseguir una forma de viure per als malalts mentals. Un optimista que creu que les persones amb problemes psíquics mereixen una vida digna.
Giorgi se sent com un personatge de Kafka, no suporta la burocràcia i engega el funcionament d'una granja autosuficient que ofereix una teràpia ocupacional als pacients.
És un home d'idees absolutament atípiques: vol desenvolupar una activitat econòmica que reporti benefici als pacients
És un empresari que vol córrer riscos. La seva grandesa però, és el seu optimisme. Es diu, a sí mateix, que no descansarà fins que el projecte funcioni bé, és a dir, fins que la granja sigui una empresa que doni feina als malalts mentals.
http://www.georgiandthebutterflies.com/

La meravellosa Costa Rica

El darrer número publicat de la Revista "Altaïr" està dedicat a una de les belleses naturals que podem trobar al nostre planeta: Costa Rica.
Només cal pensar que el 5% de la biodiversitat del planeta es troba en aquell paradís de cafè, de tortugues verdes i de volcans.
A Costa Rica no existeix el silenci perquè és el paradís de les aus, i els seus sons componen la simfonia de la vida. Una música especial.
I he copiat aquest paràgraf de la revista : la llegenda que els Bribri, un grup autòcton de Costa Rica, utilitzen per explicar la creació de la humanitat :
"A partir de unas semillas de maíz, el dios Sibu creó a los hombres. Venía de Sula Kaska, el Lugar del Destino, y llevaba con él granos de color negro, blanco y morado, de los cuales surgirían las diferentes razas. Todo aconteció de noche, el momento mágico del día..."
http://www.guiascostarica.com/
http://www.ovsicori.una.ac.cr/

Chet Baker i dues biografies

"Deep in a dream" és un llibre de James Gawin, que ens parla de la llarga nit de Chet Baker: un músic que va fer poesia de jazz. La seva veu i la seva trompeta varen crear un ambient suau que es contraposava a la seva experiència vital. La seva vida fou amargament dissortada per les seves addiccions i els constants embolics personals. Ara, s'ha fet una edició d'una altra biografia seva en forma de còmic: "Rebel at Work".
El trompetista americà va actuar a Barcelona, al Jamboree, el 1963.
A la següent adreça , l'escoltareu, a la veu i a la trompeta , en un dels seus temes:
Time after time
http://www.youtube.com/watch?v=5IH_I3ulsyw&mode=related&search=

http://es.wikipedia.org/wiki/Chet_Baker

José Ángel Valente

"Con las manos se forman las palabras,
con las manos y en su concavidad
se forman corporales las palabras
que no podíamos decir."

Material memoria. José Ángel Valente. Trece años de poesía 1979-1992
Alianza Editorial S.A. 1992, 1995.

Elfriede Jelinek

"Clara S." és una tragèdia musical d'Elfriede Jelinek en què es troben Clara Schuman, Robert Schumann y Gabriele D'Annunzio : L'autora austríaca presenta a Clara Schumann en la forçosa dualitat de dona i artista. Utilitza fragments dels diaris de Clara Schuman.
La Premiere teatral fou a Stuttgart i posteriorment, es va representar al Festival d'Avignon, traduïda al francès.
Elfriede Jalinek va estudiar música al conservatori de Viena
La rudesa, la condició femenina, el relat aspre, el seu radicalisme, la descripció de les corrupcions de la societat, utilitzant la sátira i l'humor, sempre d'una poètica elegant, fan de la Jelinek una excel·lent escriptora molt criticada.
Elfriede Jelinek és Premi Nòbel de Literatura 2004 i autora del llibre "La pianista" que ha estat adaptada al cinema pel director de cine Michael Haneke.
http://jydupuis.apinc.org/dotclear/index.php/
2007/01/20/592-supplements-livre-du-monde

Òpera, sí

Maruja Torres, en un dels articles de "El País Semanal" del diumenge 11 de febrer, fa un comentari que m'agradaria ressaltar: "No se me ocurre la forma de hacerles amar esta fuente de delicias, la ópera. Quizá deberíamos comenzar por el silencio. Busquemos el silencio, aunque sea con la memoria, y, una vez en él, dejemos que se acerque esa voz que con el aria lo enriquece."
http://www.elpais.com/articulo/paginas/Bravo/400/anos/
opera/elppor/20070211elpepspag_2/Tes

Barbara Cook

Ens va arribar a Barcelona, al Liceu, la veu d'una jove cantant de 79 anys.
Barbara Cook impressiona amb la seva presència musical. Ha estat tot un luxe.
El Liceu es va convertir en el millor Broadway: Cook és un prodigi del sentiment musical.
La seguiré escoltant a casa, al cotxe...
http://www.barbaracook.com/