Música i apoplexia

La música estimula directamente la recuperación de las áreas dañadas del cerebro.
Feu Clic per a llegit tot l’article

Melodía

Melodía de la sombra penetra la dureza
de la piel acompañante y ya me pide
un anhelar pasivo que la incline
al borde níveo donde el aire empieza.

Dulce secreto la gaviota o ya se afine
la sombra que extendía la pereza
de la piel, negando que al irse se descuelgue
de la sonrisa en que muere su destreza.

No es melodía ni fuga en la marina
onda rota que recuerda el sueño salpicado
de pluma y pleamar en piel que el aire olvida.

Corvo vidrio en la mano destrenzado.
Frío dardo cayendo más afina
el humo hacia la flauta y olvido deseado.

José Lezama Lima

Noam Chomsky

L'aportació de Chomsky ha creat una forta influència en diferents àrees del coneixement.
Un home valent que ha defensat posicions molt radicals, cosa que li ha portat haver d’estar enmig dels fervorosos defensors i detractors de les seves idees.
En el terreny de l’educació ens ha donat pautes que de moment encara no s’han debatut suficientment en els àmbits educatius del nostre país.
L’any 1967 va publicar un article, força controvertit The Responsibility of Intellectuals . Potser caldrà esperar uns quants anys més...

THE ENCYCLOPEDIA OF LIFE

EOL és un portal on podem trobar fotografies i documents de moltes (per no dir totes) les espècies del món. Un treball de cooperació en línea pensat i dirigit a un públic divers. Una mirada complaent a la diversitat.

Isabel Colbran

Mezzosoprano madrilenya que es va unir en matrimoni amb el compositor italià Gioachino Rossini.
La belcantista Isabel Colbran (1785-1845), va compondre una col·lecció de cançons que va passar desapercebuda. Va Ser jutjada molt severament per Sthendal, en la biografia que va escriure sobre Rossini.
El matrimoni entrà en crisi quan el compositor italià s’enamorà de
Olympie Pellisier.
Gioachino i Isabel es varen separar legalment en 1837.

Turangalîla-symphonie

Fou una de les simfonies que em va provocar una profunda impressió per la seva raresa mística . La simfonia Turangalîla neix de l’associació de dues paraules en sànscrit. Olivier Messiaen va compondre el tema de l’amor com a fil conductor de la simfonia. Una composició que sublima les emocions més controvertides que sovintegen l’amor.
Jardin du sommeil d’amour és un dels moviments que canta les delícies de l’amor.

Pierpont Morgan's

The Morgan Library & Museum de la ciutat de Nova York ens ofereix una meravella de recursos per a gaudir amb ampla satisfacció. La llibreria, situada a Manhattan, la va crear l’any 1906, el financer J.P. Morgan(1837–1913), un home amb una fervorosa afecció pels llibres, partitures , manuscrits i dibuixos.

Bulgària

Avui, que es la festa nacional de Bulgària, podeu veure un web francés que tradueix i edita obra literària d’escriptors i escriptores búlgares. Un meravellós país d’una desconeguda i rellevant identitat.

Educació Musical a la Xarxa: la WebQuest

El proper dissabte, 1 de març, Aulodia organitza al col·legi El Pilar de València, les XII Jornades sobre Educació musical.
Webdemusica impartirà el taller “Educació musical a la xarxa: la WebQuest”.
Desitjo remarcar l’entusiasme de les persones que han organitzat aquestes Jornades que estan a punt de començar.
¡Enhorabona!

Un explorador del ritme

Edgar Varèse va compondre Ionisation. El compositor francès pensava que la percussió té els seus propis sistemes sanguinis. Fou un explorador del ritme, un aventurer que va sentir l’emoció interna del batec del pols.
Varèse va ser admirat profundament per la seva amiga Anaïs Nin, filla i germana de pianistes, que va escriure els diaris íntims més representatius del segle XX.
Varèse fou el compositor del so nu.

Una escultora danesa

Anne Maria Brodersen (1863-1945), dibuixant i escultora danesa va tenir una forta relació amb la música. Casada amb el compositor danès Carl Nielsen va dissenyar la portada de Hymnus Amoris en la reducció per piano.
Carl Nielsen, compositor danès, va compondre la seva quarta – i dramàtica- simfonia amb el títol de “La inextingible”.
El compositor de les melodies va dedicar força activitat creativa a la poesia amb el seu amic Thomas Laub, amb la intenció de revitalitzar el folklore danès. La quarta simfonia es va estrenar l’1 de febrer de 1916, any de la crisi europea. Va explicitar que en el programa de mà del concert figurés el següent text: “Music is Life, and inextinguishable like it.”
Alex Ross publica un interessant article sobre aquesta simfonia.

La música de les músiques

Jorge Luís Borges va pronunciar sis conferències en anglès a la Universitat de Harvard, el curs 1967/68. L’editorial Crítica va publicar el maig del 2001, en la seva tercera edició, el llibre que recull aquelles conferències amb el títol:
”Arte poética”.
Una de les conferències versa sobre la música, La Música de las palabras y la traducción.
I Borges va dir amb la seva indescriptible saviesa:
“He leído en Fray Luís de León que los hebreos no tienen superlativos, así que no podían decir “la mayor canción” o “el mayor cantar”. Dicen “el cantar de los cantares” como podrían haber dicho “el rey de reyes”; o “la luna de las lunas” por “la luna más grande”; o “la noche de las noches” por “la noche más sagrada”.

Saxo Nocturn

Saxo Nocturn

L’home del saxo té reflexos blaus
als llavis i a les mans, i la música és blava.
El metall, ondulant, repercuteix
a la muralla viva. A la finestra oberta
hi ha un monòleg de llàgrimes en blau.

La muralla. Olga Xirinacs
Primera edició: maig de 1993
Columna S.A.

Les llibreries

El diari anglès Guardian.co.uk va publicar la notícia l’11 de gener d’eguany, sobre les 10 llibreries favorites del món. Si us entreteniu, podreu gaudir d’algunes panoràmiques i d’altres fotografies molt atractives.

Museum of Musical Instrument

El New York Times publica unes fotografies del MIM. Robert J. Ulrich és un alt executiu que vol invertir dòlars per a que aquest museu exposi instruments de les cultures de tot el món.

Dormideras

Es un sueño cantor, dodecafónico.
En la ópera onírica el sueño se disfraza de río.
Más largo que el Nilo, lo sé,
todo se mide a distancia de miedo.
El río coreaba por el cauce un área de soprano y
amenazaba un final trágico, el río no tenía boca ni tampoco yo
navegaba. El río era un ahogado que se escuchaba
y yo sólo cerraba los ojos, movía los brazos, quería abrazar,
pero no sabía cómo aplaudir.
Patricia Pacino

The Unanswered Question

Charles Ives, compositor americà, va compondre el 1906 “Two contemplations” La primera és The Unanswered Question. Un solo de trompeta ens atorga l’elegància sonora enmig d’un entramat on persisteix l’eterna pregunta davant els desafiaments que porta la vida. Una composició que convida a la serenitat.

El Palau de la Música Catalana

El 9 de febrer de 1908, es va inaugurar el Palau de la Música Catalana.
Un espai singular de bellesa desbordant, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Fou el patrimoni musical que representava a una Barcelona d’una alta volada cultural. Un edifici que parla per si sol.

La música repara l’activitat neuronal

Gràcies al meu bon amic Giroaj , que m’ha fet arribar la informació de l’article publicat a La Vanguardia(11/02/1008), us presento un petit resum de la interessant entrevista amb el neuròleg i músic MICHEL THAUT.
Li pregunten quin efecte produeix la música en l’ésser humà. Ell respon que la música produeix emocions y accions. Sentim plaer i tristesa...i a la vegada activa estructures cerebrals que regeixen el sistema motor. Li pregunten si la música ajuda a recuperar disfuncions. Ell ens diu
que , Sí, que els codis temporals de la música reforcen les àrees cerebrals motores: Thaut ha dissenyat exercicis amb patrons musicals que ajuden a centrar l’atenció, reforcen la memòria i potencien el control cognitiu.
El músic neuròleg afirma que la música pot ser terapèutica per:
En esquizofrènies: ajuda al control cognitiu. En depressions ajuda a reorganitzar pensaments i sensacions.
És una bona notícica constatar que els metges s’acosten, lentament, a revelar els beneficis terapeutics de l’art musical.

Les meditacions de Scelsi

Giacinto Scelsi és un compositor que sempre em sorprèn agradablement, per la seva pluralitat expressiva. Ara es presenta a l’editorial Actes Sud un recull de poemes i meditacions del compositor: L'HOMME DU SON.

“Si l'on se souvient d'avoir lu avec grand intérêt Les anges sont ailleurs[lire notre compte rendu], un ouvrage regroupant plusieurs textes du com-positeur italien (1905-1988), c'est son œuvre de poète que l'on abordera à travers ce volume qui réunit différents recueils - Le poids net, L'Ordrede ma vie, Sommet de feu, L'Archipel nocturne, La Conscience aiguë, Cercles - que viennent compléter quelques poèmes isolés. Entre mots d'ordre, saisie mystique ou hermétisme du sacré qu'on ne saurait nommer,le verbe - français, car Scelsi écrivit ses vers en notre langue : "je considère que le français est une langue beaucoup plus souple que l'italien dont la phonétique est, dirais-je, toute sur les touches blanches, sans demi-tons ni chromatisme. Elle n'a pas l'œ et l'ui français. (…) L'italien est une langue faite de granit, destinée aux monuments qui portent des épigraphes et aux constructions de marbre" - impose la méditation. La découverte de cet aspect méconnu de l'inspirateur involontaire des spectraux est accom-pagnée par les précisions précieuses de son éditeur et quelquesfac-similés.”

Sxip Shireyn un mag del so

Un home que treu so dels llocs més inversemblants.
La revista NewMusicBox presenta un vídeo i una entrevista a Sxip Shireyn .

Los treinta y tres nombres de Dios

XXI

El sonido de una
viola o de una
flauta indígena

Los treita y tres nombres de Dios. Marguerite Yourcernar

Publicado por Reverso Ediciones SL
© de la traducción y el prólogo: Silvia Baron Supervielle, 2004

Blanca Selva, la pianista occitana

Blanche Selva fou una pianista que va viure força temporades a Barcelona. Va estrenar el primer quadern de Iberia de Isaac Albéniz a la Sala Pleyel de París el 1906 .
Una dona d’una esplèndida carrera musical que va versar en molts aspectes: pianista, pedagoga, articulista, conferenciant.
Va formar un duo amb el violinista Joan Massià. El matrimoni Massià va mantenir una delicada amistat amb la pianista.
Va ser una gran estudiosa de la tècnica pianística que va reflectir en la seva obra Enseignement Musical de la Technique du Piano.
Un dels seus somnis fou la creació d’una Escola Mediterrània de Música; val a dir, que aquest somni encara té un atractiu vigorós, gairebé un segle després.
No la va descobrir ningú: fou ella mateixa, amb la seva música qui es va donar a conèixer.

Sonarium 02

A Sonarium, la secció de webdemusica que coordina el compositor Josep Sanz, trobareu una nova entrevista. Una interessant trobada amb el compositor i director d’orquestra Nacho de Paz.

Meert i la música

El realitzador alemany Michael Meert és conegut per les seves abstraccions musicals a través del cinema. Ja porta uns quans anys dirigint vídeos experimentals i documentals dedicats a Manuel de Falla i el seu gran amic Federico García Lorca ( no fa gaire han sortit editades les cartes de la seva mare, Vicenta Lorca), a Isaac Albéniz, a Maurice Ravel, entre mots d’altres. La darrera pel·lícula ens parla del jove Beethoven. Podeu veure força informació de la seva llarga dedicació a la música al seu web.

Homenatge a Stockhausen

El dossier de la publicació francesa ResMusica està dedicat al compositor alemany Karlheinz Stockhausen (1928-2007)
El creador iconoclasta del segle XX.

La primavera de Shagall

A la galeria d’art Spaightwood Galleries, he trobat diverses obres del pintor rus Mark Zakharovich Shagal en què hi és present la música.
Va néixer a Bielorússia. Mark Shagall o Marc Chagall fou un artista que va viure la pobresa i la riquesa; la fama i la indiferència. Va dedicar molta de la seva obra a dibuixar i pintar instruments musicals.
El marxant d’art Ambroise Vollard, que també es va dedicar a l’edició d’obres amb il·lustracions de Pierre Bonnard, Emile Bernard, Aristide Maillol, Pablo Picasso, Georges Rouault entre molts d’altres, li va encarregar a Marc Chagall les il·lustracions de la Biblia.

Per què?

Per què ens diuen que els sons del nostre entorn no tenen qualitats musicals?

Creació musical

Les persones que treballen com a musicoterapeutes expressen els seus coneixements musical dins la confidencialitat de la seva relació amb el pacient.
Les persones que treballen com a compositors expressen els seus coneixements musicals dins la intimitat de la seva relació amb la partitura.
Ambdós són professionals de la creació musical que s’expressen en un espai íntim i reduït

Anna Ajmátova

EL POETA

Piensas que esto trabajo, esta vida despreocupada

Escuchar a la música algo y decirlo tuyo como si nada.

Y el ajeno scherzo juguetón meterlo en versos mañosos

Jurar que el pobre corazón gime en campos luminosos.

Y escucharle al bosque alguna cosa y a los pinos taciturnos ver

Mientras la cortina brumosa de niebla se alza por doquier.

Tomo lejos o a mi vera, sin sentir culpa a mi turno

Un poco de la vida artera y el resto al silencio nocturno.

Versión de Rafael Alberti
Anna Andrèievna Gorenko

Les altres òperes

El website US Opera té una selecció d’òperes, algunes d’elles gens conegudes, però no per això de menys qualitat.
Les altres óperes , els altres compositors i algunes compositores.

Jaume Pahissa i Manuel de Falla

Jaume Pahisa, compositor català i biògraf de Manuel de Falla, va escriure “Vida y obra de Manuel de Falla” Ricordi Americana, 1947, i una segona edició ampliada l’any 1956.
Pahissa, republicà convençut, s’exilià a Buenos Aires l’any 1937, i va compondre la Cantata en la tumba de García Lorca estrenada per la companyia de Margarida Xirgu.
Fou al continent americà on Pahissa va mantenir nombroses converses amb Manuel de Falla que van ser la llavor de l’excel·lent biografia, escrita per Pahissa, sobre el compositor gadità. Sembla ser, que Falla va fer les correccions del llibre amb el seu estil especialment precís.

Opera Caravan

Quaintance Eaton fou una escriptora de llibres i articles d’òpera i va contribuir a enriquir el saber enciclopèdic de l’òpera. Va viure, pràcticament, tot el segle XX (1901-1992). El 1957 va escriure el llibre Opera Caravan en què explica anècdotes de la Metropolitan Opera de New York.
Aquí us podeu descarregar el llibre en anglès.

Música i educació

Al website de MIENC podem veure un projecte educatiu musical que va iniciar les primeres passes l’any passat.
Es tracta d’un projecte nord-americà.
És un projecte innovador; és una guia per els artistes, escolars i professors amb la finalitat d’unir esforços per a desenvolupar nous projectes musicals.
Us recomano, amb molt d’entusiasme, que llegiu atentament les propostes per las que estan treballant un grup nombrós de persones a l’entorn de la música. La col·laboració segueix sent una de les bases per créixer en aspectes educatius.

Patrik Nils Juslin

Ahir, el diari La Vanguardia, es va publicar una entrevista al neurocientífic investigador de la Universitat de Upsala.
Juslin va dir : Un so et farà sentir més que mil imatges.
Llàstima que l’entrevista només està a disposició dels subscriptors del diari.

“La analfabeta”

Ayer, todo era más bello,
la música en los árboles
el viento en mis cabellos
y en tus manos tendidas
el Sol.

La analfabeta. Agota Kristof
© 2006, Ediciones Obelisco, S.L.

Molt interessant l'article de Chantal Maillard sobre l’escriptora hongaresa

Les comunitats chopi

Viuen al sud de Moçambic i són conegudes per la seva música d’orquestra.
Les comunitats Chopi han creat orquestres formades per diferents tipus de xilofons, fabricats amb fusta i dotats d’una afinació força precisa, que s’anomenen mbila.

Robert Redford, un bon profesor

Un bon auguri que se’ns presenta en el món educatiu és la darrera pel·lícula del director Robert Redford.
Lions for Lambs, és una àgil i entretinguda lliçó que ens revela, a través del llenguatge cinematogràfic, la millor actitud d’un professor i d’una periodista, la Meryl Streep, que ens parla d’allò que anomenem “compromís”; una qualitat humana que ens cal recuperar de forma urgent.
Avui em plau parlar de la ètica del pensament, perquè Redford és autor, actor, director de cine i un bon comunicador.

Música i Neurociència, una experiència transcendent

Webdemusica acaba de publicar un article sobre música i neurociència.
Un article que sorgeix arran de la jornada que se celebrà el passat novembre a Cosmocaixa.

Gaia 2008

L'Assemblea General de les Nacions Unides, ha decidit que el 2008 sigui l'Any Internacional del Planeta Terra. Una proposta que potser ens farà reflexionar sobre el canvi climàtic.
La Hipòtesi de Gaia ens parla de l’autoregulació del planeta terra. Una teoria que potser a hores d’ara, ja no és, ni tan sols, una hipòtesi.
Diuen alguns, que l’acció de la humanitat ha creat un desequilibri considerable en detriment de la salut del planeta, i que ha estat fruit de la cobdícia i de les ànsies de poder.
En qualsevol cas, estem dins un terrabastall que ens costarà molt reconduir-lo cap a un equilibri que ens permeti continuar vivint en aquest petit, petit espai del desconegut i immens univers.

Columnes d'hores de Maria Àngels Anglada

El vent

Aquesta nit escolto el vent
On xiula el crit de tots els homes
Que ja han mudat la pell d’infant
I ara no poden riure en somnis.

Quin fred- em dic- quan sento el Temps
Apilar anuncis de flors tendres,
Cremar en focs tebis de tardor
Un parpelleig de primavera.


Columnes d’hores (1956-1990). Maria Àngels Anglada
1990, Columna, S.A.

Idees per als gestors culturals

Una magnifica bibliografia de llibres de música. Una selecció per els i les més joves.
És una selecció de la revista francesa Anaclase.
Idees...(per si de cas)

Debussy i Bergson

El temps de Bergson (filòsof) i el temps de Debussy (compositor) coincideixen en el formalisme. Bergson volia trobar una “estètica musical” que omplís de contingut la forma i el tempo musical, temps i duració dins la metàfora espacial. La utilització de la metàfora fou un dels trets del seu pensament filosòfic.
Debussy va endinsar-se a través de la poètica en l’obra “El mar” per expressar la seva idea de tempo. Un compositor que va tenir una relació especial amb el ritme.
Bergson i Debussy dos creadors a l’entorn de la música.

Les famoses parlen

El darrer programa de “La noche temática” emesa per la cadena pública TVE 2, va emetre un excel·lent documental (realitzat el 2002) en què les famoses de Hollywood parlen : Fan una crítica ferotge de la utilització que els directius de les produccions americanes fan de la joventut (del cos) de les actrius, sense cap mena d’escrúpol. Alguna d’elles els van deixar galdosos.
Buscando a Debra Winger és el documental que va dirigir Rossana Arquette.
La Arquette fa una denúncia social i laboral amb la veu d’un grup nombrós d’actrius (33 actrius) famoses que enumeren i relaten els greus problemes que van haver de suportar i superar, per a fer compatible la seva vida laboral i la seva vida personal. Són actrius que ja no són joves.
I es que, molt sovint, la societat àvida i tafanera de les vides de les altres, no vol acceptar i comprendre, que les famoses també són persones.

Stockhausen i la consciència musical

“¿De qué esfera se trata?

Del auditorio esférico proyectado por mí y construido por el arquitecto berlinés Bornemann por encargo del gobierno alemán para la específica divulgación de mis obras en la Exposición Universal de Osaka. Esta esfera fue utilizada todas las mañanas, a lo largo de seis meses seguidos, para la audición de cintas de otros compositores alemanes, mientras que de las dos y media de la tarde a las diez de la noche yo personalmente, junto con 21 solistas, ejecutaba mi música. El auditorio era capaz de percibir la proyección acústica de un piano como si me encontrase dentro del instrumento gracias a los altavoces situados a los lados de la plataforma-platea, en la franja ecuatorial de la esfera y a suficiente distancia para que el sonido llegase al público desde todas las partes. Desde arriba, desde abajo y desde los lados.”

STOCKHAUSEN, Entrevista sobre el genio musical. Mya Tannenbaum
Editorial Turner

Pensaments

...La música es so
el so és musica...

Fer Música

¿Qué se sabe de lo que se hace cuando se hace música?

La lección de música . Pascal Quignard
Editorial Funambulista, 2005

El agua ensimismada

EL AGUA ENSIMISMADA...
Para Edison Simons

El agua ensimismada
¿piensa o sueña? El árbol que se inclina buscando sus raíces
el horizonte, ese fuego intocado
¿se piensan o se sueñan?
El mármol fue ave alguna vez,
El oro llama;
El cristal aire o
Lágrima
¿Lloran su perdido aliento?
¿Acaso son memoria de sí mismos
y detenidos se contemplan ya para siempre?
Si tu me miras, ¿qué queda?

María Zambrano

El concert de Vermeer

El concert del pintor holandès Jan Vermeer, és una obra pictòrica on la mirada sobre la música es converteix en una narració plena de simbologia.
A The guitar player, podem aprendre de les nombroses descripcions que veureu passant el “ratolí” per sobre.
A Young Woman Seated at a Virginal trobareu detalls de la seva tècnica acolorística i formal en un interessant article.
A The Music Lesson, podeu llegir la famosa frase que el pintor va escriure sobre l’instrument.
Trobareu informació molt interessant al website de Essential Vermeer , especialment un glossari ple de suggeriments i ric en imaginació.
The Sounds of the Netherlands Una pàgina dedicada a la música de la època de Vermeer on es poden escoltar alguns instruments antics.

Micrologus

Fou el llibre que va escriure Guido d’Arezzo a petició de Theodald, el bisbe que va lluitar en contra dels abusos del poder secular de l’època i que va rebre amb els braços oberts al desterrat Guido.
Guido d’Arezzo va ser desterrat per les seves idees modernes sobre la cognició musical, i que tanmateix, es podrien presentar avui, com molt innovadores.
Encara que desconegut, Micrologus fou un llibre concebut per a l’ensenyament musical.